{"id":5904,"date":"2012-06-21T08:58:35","date_gmt":"2012-06-21T06:58:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5904"},"modified":"2012-06-21T08:58:35","modified_gmt":"2012-06-21T06:58:35","slug":"cristina-gallach-g-zero-i-rio-zero","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/cristina-gallach-g-zero-i-rio-zero\/","title":{"rendered":"Cristina Gallach: G-Zero i Rio-Zero"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El sistema multilateral \u00e9s la millor manera d’afrontar els grans problemes del m\u00f3n coordinadament, amb acords globals que beneficien a tothom, amb la vista posada en les noves generacions i executant les decisions de manera conjunta. I poques vegades s’ha posat a prova com aquesta setmana.<\/p>\n

El primer gran test a la multilateralitat ha tingut lloc en un escenari meravell\u00f3s amb platges de sorra blanca, palmeres, sol i hotels de luxe. Per contrast amb la crua realitat, la bellesa del lloc era tan xocant que m\u00e9s d’un l\u00edder del G-20 ha evitat ser filmat amb el paisatge de fons.<\/p>\n

Si el mesurem per decisions concretes i no per p\u00e0gines de conclusions, el resultat de la reuni\u00f3 \u00e9s m\u00e9s aviat mediocre. \u00c9s cert que aquest grup, que representa el 80% de la riquesa del planeta, no es caracteritza per la rapidesa a l’hora de decidir. S\u00f3n molts i diversos, per\u00f2 per aix\u00f2 \u00e9s tan important que es reuneixin i discuteixin: s\u00f3n molt m\u00e9s representatius. Si, a m\u00e9s, es posen d’acord, l’impacte \u00e9s fulminant.<\/p>\n

Aquesta vegada el centre d’atenci\u00f3 ha estat Europa, malauradament considerada “la malalta del m\u00f3n”, i els acords s’han resumit a posar una llarga llista de deures als europeus amb conseq\u00fc\u00e8ncies severes si no es duen a terme. La primera obligaci\u00f3, que no agafa ning\u00fa per sorpresa, \u00e9s m\u00e9s integraci\u00f3 per salvaguardar la integritat i l’estabilitat de la zona de l’euro, millorant el funcionament ara pervers dels mercats financers i, si pot ser, trencant el cercle vici\u00f3s entre la banca i el deute sobir\u00e0 per evitar que altres economies, sobretot la dels Estats Units, s’hi vegin arrossegades. El resultat final dependr\u00e0 de si la feina es fa ben feta i de si es triga massa a fer-la.<\/p>\n

La reuni\u00f3 ha enviat altes dosis de cacofonies, sobretot entre els participants europeus. En efecte, la cimera de Los Cabos \u00e9s un exemple del model que Ian Bremmer, un expert en temes internacionals i president de l’Eurasia Group, qualifica de “G-Zero”. Vivim en un m\u00f3n on cap pa\u00eds ni cap bloc de pa\u00efsos t\u00e9 la for\u00e7a pol\u00edtica, ni l’energia econ\u00f2mica ni la voluntat per fer avan\u00e7ar l’agenda internacional. El resultat, assegura, \u00e9s una situaci\u00f3 de conflicte permanent sobre les grans q\u00fcestions macroecon\u00f2miques, la regulaci\u00f3 financera, la pol\u00edtica comercial o el canvi clim\u00e0tic. Sembla una descripci\u00f3 for\u00e7a exacta del grup reunit a M\u00e8xic, sobretot pel que fa a la manca de lideratge contundent -ja sigui individual o col\u00b7lectiu- per sortir de la crisi.<\/p>\n

Si ens desplacem de la costa de Calif\u00f2rnia a les platges atl\u00e0ntiques de Rio de Janeiro, ens trobem el segon gran exercici multilateral de la setmana, amb perspectives similars. Un altre “moment zero”.<\/p>\n

A la mateixa platja de Copacabana, una gran pancarta que no passa desapercebuda per ning\u00fa porta escrit en angl\u00e8s i de manera cridanera: “Rio+20, decidir no decidir res \u00e9s la pitjor de les decisions. Esteu posant en perill no nom\u00e9s la natura, sin\u00f3 tamb\u00e9 les vides”. La frase resumeix la gran frustraci\u00f3 per la incapacitat de fer passos ferms en un dels \u00fanics llocs on, precisament, les decisions preses es poden transformar en accions concretes. Nom\u00e9s es podr\u00e0 combatre el canvi clim\u00e0tic i salvar el planeta per a les futures generacions si hi ha un acord mundial. No serveix lluitar contra l’escalfament sense una estrat\u00e8gia planet\u00e0ria. \u00c9s el paradigma del problema multilateral, que nom\u00e9s es pot resoldre entre tots. Qualsevol altra f\u00f3rmula \u00e9s un peda\u00e7.<\/p>\n

Rio+20 va comen\u00e7ar ahir amb el peu coix per tres grans abs\u00e8ncies: el president Obama, la cancellera Merkel i el primer ministre brit\u00e0nic, que sembla que primer va fer-ne canviar la data perqu\u00e8 no coincid\u00eds amb les festes del 60\u00e8 aniversari del regnat d’Isabel II i despr\u00e9s va decidir enviar-hi el seu segon, Nick Clegg. De moment, almenys, ja s’ha acordat un document que estableix objectius, poc concrets, i que crida a frenar urgentment els abusos en la producci\u00f3 i el consum, sense establir una ag\u00e8ncia independent de l’ONU contra el canvi clim\u00e0tic ni un fons per finan\u00e7ar transfer\u00e8ncies de tecnologia o pel desenvolupament sostenible.<\/p>\n

\u00c9s cert que el G-20 juga un paper m\u00e9s limitat del que es vol i es necessita. La met\u00e0fora del G-Zero \u00e9s temptadora. Tamb\u00e9 \u00e9s indiscutible que 20 anys despr\u00e9s de la cimera que va posar el desenvolupament sostenible en l’agenda mundial, Rio+20 es quedar\u00e0 curta, tenint en compte que el planeta agonitza i que si no canvia res anem cap a un m\u00f3n 3 graus m\u00e9s calent.<\/p>\n

Per\u00f2 siguem clars: per molts zeros atractius i certs, com diu David Rothkopf, de la revista\u00a0Foreign Policy<\/em> , el multilateralisme florir\u00e0 “no perqu\u00e8 sigui m\u00e9s equitatiu, sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s indispensable per resoldre els problemes del m\u00f3n global”.<\/p>\n

Ara.cat
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El sistema multilateral \u00e9s la millor manera d’afrontar els grans problemes del m\u00f3n coordinadament, amb acords globals que beneficien a tothom, amb la vista posada en les noves generacions i executant les decisions de manera conjunta. I poques vegades s’ha posat a prova com aquesta setmana. El primer gran test a la multilateralitat ha tingut …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5904","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5904","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5904"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5904\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5906,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5904\/revisions\/5906"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5904"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5904"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5904"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}