{"id":5886,"date":"2012-06-19T09:17:01","date_gmt":"2012-06-19T07:17:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5886"},"modified":"2012-06-19T09:17:01","modified_gmt":"2012-06-19T07:17:01","slug":"josep-ramoneda-les-elits-i-les-seves-comparses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-les-elits-i-les-seves-comparses\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: Les elits i les seves comparses"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Des de les vuit de la nit de diumenge l\u2019establishment<\/em> pol\u00edtic europeu i la majoria dels mitjans de comunicaci\u00f3 es van afanyar a declarar un gran triomf de l’euro i de les pol\u00edtiques d’austeritat a Gr\u00e8cia.\u00a0Les elits saben que en pol\u00edtica \u00e9s m\u00e9s important el que semblen els esdeveniments que el que s\u00f3n.\u00a0I es tractava, per tant, d’aconseguir des del primer moment que s’impos\u00e9s la idea d’un \u00e8xit de l’ordre establert, encara que fos a costa de for\u00e7ar sensiblement les dades que oferia la realitat.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha passat a Gr\u00e8cia?\u00a0Que els partits que defensen obertament l’acord de rescat amb Europa, els dos partits sist\u00e8mics que s’han repartit el poder en els \u00faltims 40 anys i que s\u00f3n responsables principals de l’actual estat de les coses, sumen el 42% dels vots.\u00a0Que la majoria dels grecs han votat contra el rescat.\u00a0I que el partit d’esquerra Syriza, exponent de la reacci\u00f3 cr\u00edtica davant la Uni\u00f3 Europea, ha guanyat 10 punts respecte al mes de maig, col\u00b7locant-se en un 27%.<\/p>\n

La legislaci\u00f3 grega, com passa en gaireb\u00e9 totes les europees, \u00e9s conservadora, de manera que privilegia l’estabilitat enfront de la representaci\u00f3 democr\u00e0tica.\u00a0Com ho fa?\u00a0Atorgant 50 escons de regal al partit que arriba primer: Nova Democr\u00e0cia, en aquest cas.\u00a0\u00c9s aquest exercici de m\u00e0gia comptable el que converteix la minoria electoral a favor del rescat en majoria parlament\u00e0ria.\u00a0Aquest \u00e9s el gran \u00e8xit que celebra Europa.\u00a0Despr\u00e9s d’un mes en qu\u00e8 els dirigents pol\u00edtics i els mitjans de comunicaci\u00f3 especialment alemanys han vulnerat totes les normes del respecte als ciutadans d’un altre pa\u00eds amb una penosa campanya d’amenaces i pressions sobre els grecs, Europa celebra, sense cap rubor, que ha guanyat un dels pol\u00edtics que millor representa la corrupci\u00f3 del sistema grec, Andonis Samaras.\u00a0Per aix\u00f2, resulta ofensiu haver de sentir que a Gr\u00e8cia ha guanyat Europa.\u00a0Aquest \u00e9s l’esl\u00f2gan que avui toca repetir.\u00a0Trista Europa.\u00a0Un engany, com tants altres, condemnat a durar tres dies, perqu\u00e8 la realitat \u00e9s tossuda i sempre acaba emergint per alguna escletxa.\u00a0Ni Tsipras \u00e9s un boig, com s’han perm\u00e8s dir alguns amb arrog\u00e0ncia imperial, ni Samaras \u00e9s la soluci\u00f3 de res.\u00a0A l’inrev\u00e9s, fa anys que forma part del problema.\u00a0Per\u00f2 els que manen a Europa nom\u00e9s veuen el que els conv\u00e9.\u00a0En el mirall grec les elits europees s’han retratat.<\/p>\n

Acaba de publicar-se Pol\u00edtica per apol\u00edtics, un llibre del departament de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona que analitza els t\u00f2pics sobre la pol\u00edtica i el seu descr\u00e8dit.\u00a0El que ha passat en l’\u00faltim mes al voltant de Gr\u00e8cia \u00e9s un exemple de com una part substancial dels pol\u00edtics treballen sense desmai pel desprestigi de la pol\u00edtica.\u00a0Amb l’aplicada col\u00b7laboraci\u00f3 de bona part del poder econ\u00f2mic i medi\u00e0tic. Res fa tant mal a la pol\u00edtica com tractar els ciutadans com a nens, com a persones ignorants incapa\u00e7os de decidir el seu dest\u00ed si no els porten de la m\u00e0 els il\u00b7luminats dirigents que ens governen.\u00a0I aix\u00f2 \u00e9s el que hem vist a Gr\u00e8cia, des que, al mes de maig, les eleccions van donar un resultat que no corresponia a les expectatives europees.<\/p>\n

\u00c9s veritat que, sovint, s’emeten judicis injustos amb els pol\u00edtics.\u00a0\u00c9s veritat que la seva imatge est\u00e0 sempre molt exposada per tres raons: perqu\u00e8 la cr\u00edtica \u00e9s la base d’una democr\u00e0cia veritable (per tant, han d’estar sempre en posici\u00f3 de visibilitat), perqu\u00e8 les bones not\u00edcies no acostumen a ser not\u00edcia i sabem d’ells pels errors que cometen m\u00e9s que pels seus encerts, i perqu\u00e8 la societat ha atorgat al pol\u00edtic el paper de boc expiatori social.\u00a0I en aquestes circumst\u00e0ncies \u00e9s f\u00e0cil l’amalgama: tots s\u00f3n iguals, tots s\u00f3n corruptes, no s\u00f3n de fiar, nom\u00e9s els interessa el seu, han segrestat la pol\u00edtica, no els importen els problemes de la gent, i un llarg etc\u00e8tera de llocs comuns que mereixerien molts matisos.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s cert que el que ofereixen els pol\u00edtics avui no afavoreix en absolut el clima de responsabilitats compartides que permet parlar amb propietat de democr\u00e0cia.\u00a0El menyspreu absolut per la veritat, la impunitat amb que es desentenen de les seves pr\u00f2pies promeses, la sensaci\u00f3 d’una agenda paral\u00b7lela que res t\u00e9 a veure amb les prioritats de la ciutadania, la cultura de casta tancada i el desdeny amb els ciutadans, fan de la pol\u00edtica avui una activitat antip\u00e0tica i llunyana.\u00a0I s’est\u00e9n la idea que la democr\u00e0cia est\u00e0 segrestada per unes elits pol\u00edtiques i econ\u00f2miques que nom\u00e9s volen els ciutadans com comparses.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des de les vuit de la nit de diumenge l\u2019establishment pol\u00edtic europeu i la majoria dels mitjans de comunicaci\u00f3 es van afanyar a declarar un gran triomf de l’euro i de les pol\u00edtiques d’austeritat a Gr\u00e8cia.\u00a0Les elits saben que en pol\u00edtica \u00e9s m\u00e9s important el que semblen els esdeveniments que el que s\u00f3n.\u00a0I es tractava, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5886","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5886","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5886"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5886\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5888,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5886\/revisions\/5888"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5886"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5886"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5886"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}