{"id":5823,"date":"2012-06-09T20:10:26","date_gmt":"2012-06-09T18:10:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5823"},"modified":"2012-06-09T20:10:26","modified_gmt":"2012-06-09T18:10:26","slug":"joaquin-estefania-com-hem-arribat-fins-aqui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joaquin-estefania-com-hem-arribat-fins-aqui\/","title":{"rendered":"Joaqu\u00edn Estefan\u00eda: Com hem arribat fins aqu\u00ed?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El principal objectiu del Govern Rajoy<\/strong> consistia a evitar la intervenci\u00f3 exterior de l’economia espanyola.\u00a0Fracassat aquest intent, ara s’entra en una nova fase pol\u00edtica en qu\u00e8 la discussi\u00f3 est\u00e0 en el tipus de rescat que la\u00a0troica<\/em> (Brussel\u00b7les, el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional) practicar\u00e0.\u00a0Com les tropes d’un ex\u00e8rcit en vig\u00edlies d’un conflicte b\u00e8l\u00b7lic, el temps d’espera per resoldre aquest assumpte l’han passat aquarterats els avui abundants centres oficials de decisi\u00f3 econ\u00f2mica a Espanya.\u00a0Mai com fins ara ha estat tan dispers aquest poder de decisi\u00f3.<\/p>\n

En primer lloc, el Ministeri d’Economia (Luis de Guindos<\/strong>), que per primera vegada en la hist\u00f2ria de les crisis contempor\u00e0nies (als 51 bancs -el 50% del total existent-, 14 caixes d’estalvi i 20 cooperatives de cr\u00e8dit caiguts entre la segona meitat dels anys 70 i principis dels vuitanta, la intervenci\u00f3 del Banesto de Mario Conde i posterior venda al Santander) ha assumit directament, gaireb\u00e9 sense mediaci\u00f3 de l’organisme supervisor, la nacionalitzaci\u00f3 d’entitats, els diners p\u00fablics que se’ls lliura, la soluci\u00f3 als problemes relacionats amb el creixement dels actius t\u00f2xics immobiliaris en el si dels bancs i caixes d’estalvi, la valoraci\u00f3 d’aquesta brossa, el nomenament dels nous gestors i el cessament dels antics.\u00a0I ho ha fet envoltat pels grans banquers (Bot\u00edn, Gonz\u00e1lez, Fain\u00e9 …) que li han servit d’assessors: la guineu al galliner.<\/p>\n

Segon, un ministre d’Hisenda (Crist\u00f3bal Montoro<\/strong>), del qual les intervencions parlament\u00e0ries i declaracions als mitjans de comunicaci\u00f3 cal qualificar almenys de maldestres, sempre en un tempo<\/em> diferent del de Guindos<\/strong>, i que encara no ha trepitjat les sales de m\u00e0quines europees en les que s’est\u00e0 decidint el futur de l’economia espanyola, que tant afecta al seu departament (pressupostos generals de l’Estat).<\/p>\n

En tercer lloc hi ha l’Oficina Econ\u00f2mica de la Presid\u00e8ncia que \u00e9s qui ostenta la secretaria de la Comissi\u00f3 Delegada per a Assumptes Econ\u00f2mics, en l’esquema ideat pel seu president, Mariano Rajoy<\/strong>.\u00a0\u00c9s la primera vegada que aquest c\u00e0rrec no est\u00e0 allotjat al Ministeri d’Economia. Viatgers que han vist recentment al seu titular, \u00c1lvaro Nadal<\/strong>, expliquen que \u00e9s en aquest \u00faltim centre de poder (el que m\u00e9s influeix en Rajoy<\/strong>) en el qual m\u00e9s dubtes s’han expressat sobre el futur de l’euro i on m\u00e9s s’ha debatut sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’abandonament de la moneda \u00fanica per pa\u00efsos com Gr\u00e8cia o altres.<\/p>\n

Finalment hi ha el Banc d’Espanya, fins ara amb gran prestigi institucional, que ha estat marginat, desacreditat i silenciat, sobretot en l’\u00faltima i m\u00e9s important fase de la crisi banc\u00e0ria: la nacionalitzaci\u00f3 de Bankia.\u00a0Amb un governador (Miguel \u00c1ngel Fern\u00e1ndez Ord\u00f3\u00f1ez<\/strong>) migpartit pel ministre d’Economia en la soluci\u00f3 de les dificultats de la quarta entitat financera del pa\u00eds, i estigmatitzat pels dirigents del PP<\/strong> com el millor culpable possible per intentar difuminar la responsabilitat dels gestors de Bankia, tan lligats a la hist\u00f2ria del partit que governa (Rodrigo Rato<\/strong>, l’autor del\u00a0miracle econ\u00f2mic<\/em> de l’era Aznar<\/strong>, i Miguel Blesa<\/strong>, l’amic de l’anterior president, que va arribar a la c\u00fapula de Bankia nom\u00e9s per aquesta amistat, verge d’anteriors responsabilitats financeres) i de les comunitats aut\u00f2nomes m\u00e9s intervencionistes en algunes de les presses urban\u00edstiques que han posat contra les cordes a les dues grans caixes d’estalvis que van conformar el banc (Madrid, amb Esperanza Aguirre<\/strong>, i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 de Francisco Camps<\/strong>).<\/p>\n

Tants centres de decisi\u00f3 han multiplicat el temps perdut, les declaracions contradict\u00f2ries, els relats paral\u00b7lels i no sempre coincidents, diferents maneres d’entendre les solucions, i aix\u00f2 ha afectat notablement a la confian\u00e7a dels mercats en el Govern espanyol (notablement deteriorada), posada en q\u00fcesti\u00f3 la seva destresa t\u00e8cnica, i discutida la credibilitat de les xifres que s’aportaven a Brussel\u00b7les, el que ha donat lloc a una cosa ins\u00f2lita: la\u00a0privatitzaci\u00f3<\/em> de les activitats supervisores a la banca, encarregades a dos consultores internacionals en detriment del Banc d’Espanya.\u00a0El nou governador, Luis Linde<\/strong>, ho haur\u00e0 de corregir amb rapidesa si no vol carregar amb el des\u00e0nim dels seus funcionaris i inspectors.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha passat perqu\u00e8 tot es deterior\u00e9s tant?<\/strong><\/p>\n

Novembre de l’any 2008: per primera vegada un president de Govern espanyol (Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong>) assisteix a la cimera de mandataris del G-20, i es fa amb els Bush<\/strong>, Merkel<\/strong> … Ha estat convidat per Sarkozy<\/strong> per\u00f2 la seva pres\u00e8ncia l’avala la que es considerava una de les m\u00e9s eficaces regulacions del sistema financer.\u00a0Precisament com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi banc\u00e0ria esmentada dels anys setanta i vuitanta, Espanya s’havia dotat d’una legislaci\u00f3 i unes pr\u00e0ctiques que en aquell moment eren l’enveja del m\u00f3n.\u00a0El primer ministre brit\u00e0nic, Gordon Brown<\/strong>, la lloava p\u00fablicament, i l’avui hipercr\u00edtic\u00a0Wall Street Journal <\/em>portava a la seva primera p\u00e0gina la seg\u00fcent reflexi\u00f3: el model espanyol \u00e9s el que cal seguir per pal\u00b7liar el desastre motivat per la fallida de Lehman Brothers i la nacionalitzaci\u00f3 d’una part molt significativa de la banca americana, brit\u00e0nica i alemanya, entre d’altres.<\/p>\n

Aquesta legislaci\u00f3 acumulativa, producte de l’experi\u00e8ncia de persones com Mariano Rubio, Luis \u00c1ngel Rojo, Arist\u00f3bulo de Juan, \u00c1ngel Madro\u00f1ero, Jos\u00e9 Luis N\u00fa\u00f1ez -pare de Soledad N\u00fa\u00f1ez, aspirant a subgobernadora-, etc.\u00a0probablement no contemplava la possibilitat d’un deteriorament tan llarg i profund de l’economia general, com el que s’est\u00e0 patint.\u00a0Una crisi que ha exigit permanents esfor\u00e7os de recapitalitzaci\u00f3 dels bancs, que ha deteriorat fins al l\u00edmit la qualitat dels seus actius immobiliaris i empresarials, i que est\u00e0 fent cr\u00e9ixer la morositat general en percentatges per sobre dels dos d\u00edgits.<\/p>\n

De tots aquests factors, el que fins ara ha jugat un paper m\u00e9s determinant ha estat l’explosi\u00f3 d’una bombolla immobili\u00e0ria que almenys va durar una d\u00e8cada: entre els anys 1997 i 2007 la construcci\u00f3 va cr\u00e9ixer al ritme d’un 5% anual.\u00a0En aquests anys el parc d’habitatges va augmentar en 5,7 milions de cases, gaireb\u00e9 el 30% del total existent, i la revaloritzaci\u00f3 del preu va aconseguir un 191%.\u00a0El 1998 la construcci\u00f3 suposava gaireb\u00e9 el 14% de l’ocupaci\u00f3 global a Espanya, el doble que a Alemanya i cinc punts m\u00e9s que al Regne Unit.\u00a0Aquest any, el Govern Aznar<\/strong> aprova una llei del S\u00f2l que multiplica l’exuber\u00e0ncia irracional del sector de l’edificaci\u00f3: tot el s\u00f2l es declara urbanitzable llevat que estigui expressament prohibit.\u00a0S’afavoreix un\u00a0boom<\/em> extraordinari de la construcci\u00f3 i de les compravendes relacionades amb aquesta.\u00a0Per\u00f2 no en el sentit qu\u00e8 va defensar el PP<\/strong> (augmentar\u00e0 el nombre de pisos i, per tant, baixaran els preus dels mateixos) sin\u00f3 en l’especulatiu: s’adquirien habitatges no perqu\u00e8 fossin barats sin\u00f3 perqu\u00e8 eren cars i en el futur anaven a ser-ho m\u00e9s.\u00a0L’especulaci\u00f3 va desencadenar la cont\u00ednua requalificaci\u00f3 municipal dels terrenys, els ajuntaments van engreixar les seves arques, i alguns regidors van trobar la manera d’omplir amb facilitat i esc\u00e0s control les seves butxaques particulars, com despr\u00e9s s’ha comprovat.\u00a0La responsabilitat del PSOE<\/strong> va ser no punxar aquesta bombolla i cavalcar -sobretot en la seva primera legislatura- a lloms de l’opul\u00e8ncia.<\/p>\n

Els efectes d’aquesta pol\u00edtica econ\u00f2mica i del model econ\u00f2mic del totxo han arribat amb retard, per\u00f2 amb especial intensitat al cor del sistema financer.\u00a0Com explica l’economista Gonzalo Gil<\/strong>, que va ser subgovernador del Banc d’Espanya i que ha escrit un dels llibres m\u00e9s notables i concrets sobre el que passa\u00a0(La crisi, l’etern retorn,<\/em> Marcial Pons), el fenomen de creaci\u00f3 de bombolles no \u00e9s res de nou, est\u00e0 molt estudiat i generalment s’explica molt b\u00e9, per\u00f2\u00a0a posteriori.<\/em> Es tracta d’una cosa recurrent, la detecci\u00f3 \u00e9s molt dif\u00edcil i tot en el cas que els supervisors, els reguladors i les entitats financeres desenvolupin les seves capacitats i obligacions de manera solvent (cosa que no sempre passa).\u00a0La difer\u00e8ncia en aquest cas respecte als anteriors \u00e9s que l’explosi\u00f3 de la bombolla ha donat lloc a una crisi global i sistem\u00e0tica, que est\u00e0 afectant els sistemes financers i a les economies reals de tot el m\u00f3n.\u00a0Conv\u00e9 recordar aquests or\u00edgens en el temps del rescat.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El principal objectiu del Govern Rajoy consistia a evitar la intervenci\u00f3 exterior de l’economia espanyola.\u00a0Fracassat aquest intent, ara s’entra en una nova fase pol\u00edtica en qu\u00e8 la discussi\u00f3 est\u00e0 en el tipus de rescat que la\u00a0troica (Brussel\u00b7les, el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional) practicar\u00e0.\u00a0Com les tropes d’un ex\u00e8rcit en vig\u00edlies d’un conflicte b\u00e8l\u00b7lic, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-5823","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5823","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5823"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5823\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5825,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5823\/revisions\/5825"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5823"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5823"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5823"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}