{"id":5800,"date":"2012-06-05T10:44:09","date_gmt":"2012-06-05T08:44:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5800"},"modified":"2012-06-05T10:44:09","modified_gmt":"2012-06-05T08:44:09","slug":"dolors-renau-camus-llibertat-i-marges","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/dolors-renau-camus-llibertat-i-marges\/","title":{"rendered":"Dolors Renau: Camus, llibertat i marges"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/carnets_camus.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5801\" title=\"carnets_camus\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/carnets_camus-300x207.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"207\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/carnets_camus-300x207.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/carnets_camus-1024x707.jpg 1024w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/carnets_camus.jpg 1200w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>\u201cCap causa, malgrat que sigui innocent i justa, podr\u00e0 separar-me de la meva mare, que \u00e9s la causa m\u00e9s important que conec en aquest m\u00f3n.\u201d (<em>Carnets<\/em>)<!--more--><\/p>\n<p>\u201cAquesta especial vanitat de l&#8217;home que vol creure i fa veure que aspira a la veritat quan, de fet, el que demana al m\u00f3n \u00e9s amor.\u201d (<em>Carnets<\/em>)<\/p>\n<p>En \u00e8poques d&#8217;obscuritats \u00e9s bo buscar referents propers en el temps, en l&#8217;espai i en les circumst\u00e0ncies de la vida col\u00b7lectiva. L&#8217;any 2013 celebrarem el centenari del naixement d&#8217;<strong>Albert Camus<\/strong> a Alg\u00e8ria, fill d&#8217;un humil\u00a0<em>pied noir<\/em> i d&#8217;una mare d&#8217;origen menorqu\u00ed, en una \u00e8poca de grans convulsions socials i pol\u00edtiques. Les dues frases que encap\u00e7alen aquest article, escrites en uns del seus\u00a0<em>Carnets<\/em> (diari destinat tant als pensaments \u00edntims com a les reflexions pol\u00edtiques) expressen el q\u00fcestionament d&#8217;una part del discurs dominant del moment, de les \u201ccreences\u201d morals de l&#8217;\u00e8poca: quines s\u00f3n les causes justes i quines les aspiracions dels homes.<\/p>\n<p>La recerca, m\u00e9s enll\u00e0 del que est\u00e0 establert, \u00e9s constant en la seva vida i \u00e9s a l&#8217;origen d&#8217;una potent creativitat tant en els assajos pol\u00edtics apareguts a\u00a0<em>Combat<\/em> com en les molt guardonades obres de ficci\u00f3. <strong>Camus<\/strong> construeix i mant\u00e9 un dif\u00edcil equilibri entre la fidelitat a la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, als seus or\u00edgens, a la visi\u00f3 des dels marges amb el comprom\u00eds col\u00b7lectiu de l&#8217;esquerra francesa de la qual va acabar formant part. Ell, que va cr\u00e9ixer i es va educar en un barri humil d&#8217;Alg\u00e8ria, lluny de la metr\u00f2poli i per tant del nucli dur dels poders que estableixen normes i creences, va mantenir sempre una mirada perif\u00e8rica, la que es produeix des dels marges, una mirada\u00a0<em>altra<\/em>. Una mirada animada per complexes viv\u00e8ncies d&#8217;identitat, de conflictes de pertinen\u00e7a i de sentiments de dist\u00e0ncia que es resumeixen en una persistent llibertat molt fecunda i en un pensament alternatiu. Resulta absolutament actual, modern, quan q\u00fcestiona, i n&#8217;\u00e9s tan sols un exemple, el que s&#8217;ent\u00e9n per \u201chome\/bar\u00f3\u201d i el paper que la viol\u00e8ncia juga en la construcci\u00f3 de la seva identitat viril.<\/p>\n<p>\u00c9s molt possible que en els moments de progressiu allunyament de les tesis oficials de l&#8217;esquerra experiment\u00e9s el malestar, la soledat de l&#8217;orfe tan propera a la del \u201cmarginal\u201d. Mostr\u00e0 un radical rebuig a tota mena de simplificaci\u00f3 dogm\u00e0tica i assenyal\u00e0 la fragilitat de les monol\u00edtiques construccions ideol\u00f2giques del moment, en una inc\u00f2moda fidelitat al pensament complex. Sovint no trob\u00e0 aixopluc intel\u00b7lectual entre els seus i rebutj\u00e0 tant les bondats del progr\u00e9s constant com la refer\u00e8ncia a les \u201ccondicions objectives\u201d que intenten trobar explicacions \u00faniques a les complexes conductes humanes.<\/p>\n<p>Probablement la imatge de la mare illetrada, pr\u00e0cticament muda (com la presenta en l&#8217;espl\u00e8ndid llibre inacabat\u00a0<em>El primer home<\/em>) l&#8217;hagi mantingut receptiu a vides socialment menystingudes, als marginats que, com en\u00a0<em>L&#8217;estranger<\/em>, senten el pes de la subjectivitat, de l&#8217;atzar i de la vulnerabilitat humana.<\/p>\n<p>Ha calgut que els mites del progr\u00e9s constant mostressin les seves fuites; que es manifest\u00e9s la barb\u00e0rie de l&#8217;Europa civilitzada en les dues guerres mundials; ha calgut la desfeta de l&#8217;URSS, els aven\u00e7os depredadors del neoliberalisme, la fragilitat de les respostes socialdem\u00f2crates, els riscos creixents per a les democr\u00e0cies enfront dels mercats, perqu\u00e8 busqu\u00e9ssim en Camus un referent que il\u00b7lustra sobre el potencial transformador de la llibertat i la responsabilitat, del comprom\u00eds i l&#8217;\u00e8tica per millorar la vida que compartim.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/546065-camus-llibertat-i-marges.html\">El Punt Avui<br \/>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u201cCap causa, malgrat que sigui innocent i justa, podr\u00e0 separar-me de la meva mare, que \u00e9s la causa m\u00e9s important que conec en aquest m\u00f3n.\u201d (Carnets) \u201cAquesta especial vanitat de l&#8217;home que vol creure i fa veure que aspira a la veritat quan, de fet, el que demana al m\u00f3n \u00e9s amor.\u201d (Carnets) En \u00e8poques &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5800","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5800","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5800"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5800\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5802,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5800\/revisions\/5802"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5800"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5800"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5800"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}