{"id":5777,"date":"2012-06-01T09:43:41","date_gmt":"2012-06-01T07:43:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5777"},"modified":"2012-06-01T09:44:13","modified_gmt":"2012-06-01T07:44:13","slug":"joan-majo-les-crisis-com-a-excusa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-les-crisis-com-a-excusa\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Les crisis com a excusa"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/disimular.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5778\" title=\"disimular\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/disimular-300x200.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/disimular-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/disimular.jpg 320w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La crisi actual, a Espanya i a tot Europa, \u00e9s una dura realitat. \u00c9s greu, per molt que en alguns moments, per desconeixement o per conveni\u00e8ncia, alguns l&#8217;hagin menysvalorat i altres exagerat.<\/p>\n<p><!--more-->Cal un fort ajustament, sobretot en casos com el d&#8217;Espanya, l&#8217;economia de la qual ha viscut deu anys de creixement fictici. N&#8217;hem parlat prou i espero que quedin poques persones per conv\u00e8ncer.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 no treu que per part de molts governs tamb\u00e9 s&#8217;est\u00e0 utilitzant la crisi com a excusa per prendre mesures amb objectius d&#8217;altre tipus. Algunes de les mesures que es prenen poden ser bones per combatre la crisi per\u00f2 no s\u00f3n pas les \u00faniques possibles. Es trien per aconseguir altres finalitats que s&#8217;amaguen. De vegades s\u00f3n finalitats derivades de lluites entre grups. En d&#8217;altres es busca resoldre enfrontaments nacionals o territorials. I de manera molt general, la crisi \u00e9s la gran excusa per poder fer impunement unes reformes que intenten fer retrocedir la just\u00edcia i l&#8217;equitat en les societats desenvolupades, sobretot en el cas de societats com Espanya, que estaven encara, a l&#8217;inici de la crisi, en un per\u00edode de necess\u00e0ria millora de la cohesi\u00f3 social i en una din\u00e0mica de consolidaci\u00f3 de les classes mitjanes. Vegem-ne uns quants exemples.<\/p>\n<p>1. Els bancs dels EUA. La crisi financera americana va demanar la intervenci\u00f3 del govern aportant diners p\u00fablics. Es va salvar el sistema, per\u00f2 no tot el sistema. Un dels grans bancs (Lehman Brothers) va desapar\u00e8ixer per falta d&#8217;ajuts i un dels seus m\u00e9s grans competidors (Goldman Sachs) en va sortir molt refor\u00e7at, ja que una part important dels diners van anar a parar finalment a la seva caixa. Hi havia raons objectives per a aquesta difer\u00e8ncia de tracte? No ho s\u00e9. \u00bfVa tenir-hi alguna cosa a veure que el secretari del Tresor de Bush, que va prendre la decisi\u00f3, fos l&#8217;expresident de Goldman? Tampoc ho s\u00e9, per\u00f2 hi posaria la m\u00e0 al foc. Calia salvar el sistema i es va salvar, per\u00f2 de passada es va acabar una batalla.<\/p>\n<p>2. Les caixes espanyoles. La majoria de les caixes espanyoles estaven tocades. Despr\u00e9s de molts errors, la necessitat d&#8217;un rescat p\u00fablic es va fer evident. N&#8217;hi havia moltes de petites que estaven malament, i algunes s&#8217;han anat salvant. Per\u00f2, tot i no estar tan malament, el problema m\u00e9s important era Caja Madrid pel seu gran volum. La soluci\u00f3 va consistir a ajuntar-la amb la valenciana Bancaixa (el forat negre de Zaplana i Camps) i treure a la borsa la nova entitat Bankia, constituint aix\u00ed el primer grup financer espanyol, centrat a Madrid (BBVA, Santander i CaixaBank s\u00f3n perif\u00e8rics). Com que ajuntar dues coses dolentes no en fa una de bona, ara cal salvar-la a corre-cuita. Si tot acaba\u00a0<em>b\u00e9<\/em> , s&#8217;haur\u00e0 fet, amb un cab\u00e0s dels nostres diners, un gran banc a Madrid, amb penetraci\u00f3 a Val\u00e8ncia i potser a Catalunya i a Gal\u00edcia, segurament amb una participaci\u00f3 estrangera important. De moment Goldman Sachs est\u00e0 fent una valoraci\u00f3, no se sap si per comprar-lo a baix preu o per vendre&#8217;l a alg\u00fa. L&#8217;operaci\u00f3 \u00e9s de llibre.<\/p>\n<p>3. El futur de la sanitat. Per una s\u00e8rie de raons conegudes (envelliment de la poblaci\u00f3, millora de l&#8217;atenci\u00f3 m\u00e8dica, augment de l&#8217;exig\u00e8ncia, cost de la tecnologia i dels tractaments&#8230;) la despesa sanit\u00e0ria creix arreu -aqu\u00ed i a fora- d&#8217;una manera important. Durant els \u00faltims anys ha crescut sistem\u00e0ticament uns dos punts per sobre del PIB. D&#8217;aqu\u00ed a no gaires anys es convertir\u00e0 en el sector m\u00e9s important de despesa i per tant el sector m\u00e9s important en llocs de treball i el primer en possibilitats de negoci. Aquesta perspectiva fa que hi hagi una forta lluita pel repartiment del sector entre la sanitat p\u00fablica (\u00e9s a dir, finan\u00e7ada per impostos i controlada pels governs, amb una gran capacitat de pressi\u00f3 a la baixa sobre els preus dels f\u00e0rmacs i dels equipaments t\u00e8cnics) i la sanitat privada (finan\u00e7ada pels usuaris i amb menys poder de pressi\u00f3 sobre els preus). La universalitzaci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica fa trenta anys (ministre Lluch) va ser un pas molt important a favor del seu car\u00e0cter p\u00fablic. Les actuals mesures per fer-la sostenible poden ajudar-la, eliminant inefici\u00e8ncies, moderant el consum innecessari, augmentant els ingressos amb impostos o introduint-hi copagaments progressius en funci\u00f3 de la renda. En canvi, poden reduir-la en favor de la privada si es retalla la capacitat del sistema, se&#8217;n redueix la cobertura o se&#8217;n deixa degradar la qualitat. Hi haur\u00e0 uns guanyadors i uns perdedors.<\/p>\n<p>4. Les reformes laborals. El mercat laboral espanyol ha funcionat molt defectuosament. L&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un 10% d&#8217;atur en els moments de gran creixement i la pujada actual fins al 25% ho deixen ben clar. Mesures com reduir la relativa comoditat de l&#8217;atur, eliminar la dualitat dels contractes, perseguir el treball ocult, introduir la productivitat en la indexaci\u00f3 salarial i descentralitzar la negociaci\u00f3 dels convenis poden ser doloroses, per\u00f2 s\u00f3n necess\u00e0ries. Per\u00f2 centrar-se a anul\u00b7lar drets dels treballadors donant tota la llibertat a l&#8217;empresa per fixar condicions de treball i horaris, o decidir acomiadaments sense raons objectives, pot ser el resultat d&#8217;un acord entre uns governs i unes patronals antiquades que encara no han ent\u00e8s quins s\u00f3n els actuals factors de competitivitat. Tamb\u00e9 hi haur\u00e0 perdedors.<\/p>\n<p>Les crisis s\u00f3n sempre un problema. Poden ser una excusa per tirar enrere progressos socials bastits durant d\u00e8cades, o una oportunitat per crear un millor futur.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/premium\/opinio\/crisis-excusa_0_710928901.html\">Ara.cat<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La crisi actual, a Espanya i a tot Europa, \u00e9s una dura realitat. \u00c9s greu, per molt que en alguns moments, per desconeixement o per conveni\u00e8ncia, alguns l&#8217;hagin menysvalorat i altres exagerat. Cal un fort ajustament, sobretot en casos com el d&#8217;Espanya, l&#8217;economia de la qual ha viscut deu anys de creixement fictici. N&#8217;hem parlat &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5777","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5777","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5777"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5777\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5780,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5777\/revisions\/5780"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5777"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5777"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5777"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}