{"id":5757,"date":"2012-05-28T09:08:49","date_gmt":"2012-05-28T07:08:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5757"},"modified":"2012-05-28T09:08:49","modified_gmt":"2012-05-28T07:08:49","slug":"lluis-bassets-pavello-de-grans-cremats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-pavello-de-grans-cremats\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: Pavell\u00f3 de grans cremats"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>No cal donar-li moltes voltes.\u00a0La xiulada del Calder\u00f3n <\/a>\u00e9s un altre rev\u00e9s per a la imatge d’Espanya.\u00a0En els pa\u00efsos seriosos i segurs de la seva identitat se solen respectar els s\u00edmbols comuns.\u00a0En molts, no tan sols es respecten, sin\u00f3 que es veneren, en ocasions fins a l’exc\u00e9s, a la mateixa altura que els s\u00edmbols i expressions religioses.\u00a0En un d’ells, Estats Units, on la gent escolta l’himne amb la m\u00e0 al cor per\u00f2 hi ha encara m\u00e9s gran respecte a la llibertat d’expressi\u00f3, els jutges han determinat que ning\u00fa pot ser castigat per cremar la bandera venerada per gaireb\u00e9 tots els ciutadans.\u00a0Per\u00f2 que no hi hagi delicte no significa que no hagi ultratge ni p\u00e8rdua quan es produeixen fets com aquests.<\/p>\n

Va ser, per tant, un nou rev\u00e9s al que ara s’anomena la marca Espanya en una setmana i una temporada pr\u00f2digues en revessos molt m\u00e9s substancials.\u00a0La llista comen\u00e7a a ser inquietant, per\u00f2 n’hi haur\u00e0 prou amb recordar els dos \u00faltims cops, com s\u00f3n el descobriment del d\u00e8ficit p\u00fablic ocult -i ocultat- en les comunitats de Val\u00e8ncia i Madrid, les dues autonomies governades pel PP<\/strong> de major centralitat, i\u00a0l’enfonsament de Bankia<\/a>, banc privatitzat i nacionalitzat pel PP<\/strong> en menys d’un any i endollat \u200b\u200bara directament a les butxaques dels espanyols presents i futurs, potser tamb\u00e9 dels alemanys si acabem obtenint els eurobons, per una xifra d’euros amb tants zeros que nom\u00e9s les ments habituades al c\u00e0lcul mental s\u00f3n capa\u00e7os de manejar-la amb comoditat.<\/p>\n

Ning\u00fa hauria connectat aquests tres cops de destral que danyen la credibilitat espanyola si no hi hagu\u00e9s hagut la intervenci\u00f3 de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre<\/strong>.\u00a0Una altra persona, en el seu lloc, meditaria sobre les seves responsabilitats en l’emmascarament del d\u00e8ficit del seu Govern i en la cat\u00e0strofe d’una entitat financera sotmesa primer a la seva supervisi\u00f3 com a caixa d’estalvi i despr\u00e9s a la seva influ\u00e8ncia pol\u00edtica, inclosa la designaci\u00f3 de directius i l\u2019assignaci\u00f3 d’inversions.\u00a0Per\u00f2 Aguirre<\/strong> no.\u00a0Gr\u00e0cies a la seva personalitat desacomplexada i a la seva facilitat per dir el que pensa sense importar-li excessivament les conseq\u00fc\u00e8ncies, la presidenta no va dubtar a ficar-se al bassal quan va tenir l’oportunitat.\u00a0T\u00e9 poc inter\u00e8s analitzar quant hi ha de c\u00e0lcul i de preparaci\u00f3 en les seves paraules, si es t\u00e9 en compte que les va pronunciar just en el moment en que esclatava una de les bombolles de la hist\u00f2ria d’aquest pa\u00eds, una bombolla que no \u00e9s tan sols financera , sin\u00f3 tamb\u00e9 immobili\u00e0ria, per descomptat, per\u00f2 sobretot \u00e9s pol\u00edtica i \u00e9s madrilenya.<\/p>\n

Enric Juliana<\/strong> va ressuscitar oportunament\u00a0fa una setmana a<\/a> La Vanguardia<\/em> un article de Pasqual Maragall, publicat a EL PA\u00cdS el 7 de juliol de 2003, <\/a>que es titulava\u00a0Madrid s’ha anat,<\/em> on s’explicava com la capital estava acaparant tot el poder econ\u00f2mic i pol\u00edtic per constituir-se en una ciutat global dins d’una Espanya radial i reunificada.\u00a0Doncs b\u00e9, igual que els decibels del Calder\u00f3n no van poder amb els xiulets, el soroll d’Aguirre<\/strong> no pot tapar el sonor i f\u00e8tid xiulet de la bombolla madrilenya que acaba de punxar.\u00a0Ni her\u00e8ncia rebuda, ni malbaratament auton\u00f2mic: Madrid ha tornat.\u00a0Una vegada que el Govern de Rajoy<\/strong> ha donat de si tot el que podia, \u00e9s a dir, amortitzat ja als 150 dies, \u00e9s el Partit Popular<\/strong>, amb Madrid a sobre, el que ingressa al pavell\u00f3 dels grans cremats, al costat de multitud d’institucions, les m\u00e9s importants, d’aquest pa\u00eds, des de la Corona fins al Banc d’Espanya passant pel Tribunal Constitucional.<\/p>\n

L’article de Maragall<\/strong> acabava amb aquestes frases: “Jo confio que la societat civil madrilenya reaccioni i es plantegi seriosament quin ha de ser el paper d’aquesta comunitat en la pol\u00edtica espanyola, i per comen\u00e7ar, com ha de regenerar-se Madrid Madrid pol\u00edticament”.\u00a0Per\u00f2 reblava: “Quatre anys m\u00e9s de deriva com la dels dos \u00faltims i Espanya perdria el nord.\u00a0I mai tan ben dit”.\u00a0El va escriure el 2003.\u00a0El 2007, just quatre anys despr\u00e9s, va comen\u00e7ar la crisi de les hipoteques\u00a0subprime als<\/em> Estats Units.\u00a0Avui, gaireb\u00e9 10 anys despr\u00e9s, el nord sembla de vegades definitivament perdut.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No cal donar-li moltes voltes.\u00a0La xiulada del Calder\u00f3n \u00e9s un altre rev\u00e9s per a la imatge d’Espanya.\u00a0En els pa\u00efsos seriosos i segurs de la seva identitat se solen respectar els s\u00edmbols comuns.\u00a0En molts, no tan sols es respecten, sin\u00f3 que es veneren, en ocasions fins a l’exc\u00e9s, a la mateixa altura que els s\u00edmbols i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5757","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5757","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5757"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5757\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5759,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5757\/revisions\/5759"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5757"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5757"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5757"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}