{"id":5740,"date":"2012-05-24T10:20:49","date_gmt":"2012-05-24T08:20:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5740"},"modified":"2012-05-24T10:20:49","modified_gmt":"2012-05-24T08:20:49","slug":"amartya-sen-la-crisi-de-la-democracia-europea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/amartya-sen-la-crisi-de-la-democracia-europea\/","title":{"rendered":"Amartya Sen: La crisi de la democr\u00e0cia europea"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Si es necessitessin proves de fins a quin punt el cam\u00ed a l’infern est\u00e0 empedrat de bones intencions, la crisi econ\u00f2mica a Europa les ofereix. Les intencions dignes, per\u00f2 estretes, dels responsables pol\u00edtics de la Uni\u00f3 Europea han estat insuficients per a una economia europea s\u00f2lida i han produ\u00eft en el seu lloc un m\u00f3n de mis\u00e8ria, caos i confusi\u00f3.<\/p>\n

Hi ha dues raons per a aix\u00f2.<\/p>\n

En primer lloc, les intencions poden ser respectables sense ser l\u00facides, i els fonaments de la pol\u00edtica d’austeritat actual, al costat de la rigidesa de la uni\u00f3 monet\u00e0ria d’Europa (en abs\u00e8ncia d\u2019una uni\u00f3 fiscal), amb prou feines han estat un model de for\u00e7a i sagacitat. En segon lloc, la intenci\u00f3 que est\u00e0 b\u00e9 per si sola pot entrar en conflicte amb una prioritat m\u00e9s urgent – en aquest cas, la preservaci\u00f3 d’una Europa democr\u00e0tica que es preocupi pel benestar social. Aquests s\u00f3n els valors pels que Europa ha lluitat, durant moltes d\u00e8cades.<\/p>\n

Certament, alguns pa\u00efsos europeus des de fa molt de temps necessiten un millor rendiment de comptes econ\u00f2mic i una gesti\u00f3 econ\u00f2mica m\u00e9s responsable. No obstant aix\u00f2, el temps \u00e9s crucial, la reforma en un calendari ben pensat s’ha de distingir de la reforma feta amb pressa extrema. Gr\u00e8cia, amb tots els problemes dels seus comptes, no es trobava en una crisi econ\u00f2mica abans de la recessi\u00f3 mundial del 2008. (De fet, la seva economia va cr\u00e9ixer un 4,6 per cent el 2006 i un 3 per cent el 2007 abans de comen\u00e7ar la seva disminuci\u00f3 progressiva.)<\/p>\n

La causa de la reforma, no importa com sigui d\u2019urgent, no est\u00e0 ben servida per la imposici\u00f3 unilateral dels talls sobtats i salvatges en els serveis p\u00fablics. Aquestes retallades indiscriminades redueixen la demanda – una estrat\u00e8gia contraproduent, at\u00e8s l’enorme atur i la inactivitat d\u2019empreses productives que han estat delmades per la falta de demanda del mercat. A Gr\u00e8cia, un dels pa\u00efsos abandonats pels augments de productivitat en altres llocs, l’est\u00edmul econ\u00f2mic a trav\u00e9s de la pol\u00edtica monet\u00e0ria (devaluaci\u00f3 de la moneda), ha estat exclosa per l’exist\u00e8ncia de la uni\u00f3 monet\u00e0ria europea, mentre que el paquet fiscal que exigeixen els l\u00edders del continent \u00e9s el anti-creixement sever. La producci\u00f3 econ\u00f2mica a la zona de l’euro va seguir disminuint en el quart trimestre de l’any passat, i el panorama ha estat tan sever que un informe recent de la recerca d’un creixement zero en el primer trimestre d’aquest any, va ser rebut \u00e0mpliament com una bona not\u00edcia.<\/p>\n

Hi ha, de fet, un munt d’evid\u00e8ncia hist\u00f2rica en que la forma m\u00e9s efectiva per reduir el d\u00e8ficit \u00e9s la combinaci\u00f3 de la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit amb el r\u00e0pid creixement econ\u00f2mic, que genera m\u00e9s ingressos. Els enormes d\u00e8ficits despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial van desapar\u00e8ixer en gran part amb un creixement econ\u00f2mic r\u00e0pid, i una cosa similar va oc\u00f3rrer durant la presid\u00e8ncia de Bill Clinton. La reducci\u00f3 molt lloada del d\u00e8ficit pressupostari de Su\u00e8cia des de 1994 fins 1998 es va produir juntament amb un creixement bastant r\u00e0pid. En contrast, als pa\u00efsos europeus d\u2019avui dia se’ls demana que redueixin els seus d\u00e8ficits, per\u00f2 es queden atrapats en el creixement econ\u00f2mic nul o negatiu.<\/p>\n

Segurament hi ha lli\u00e7ons de John Maynard Keynes, qui entenia que l’Estat i el mercat s\u00f3n interdependents. No obstant aix\u00f2, Keynes tenia poc a dir sobre la just\u00edcia social, inclosos els compromisos pol\u00edtics amb els quals Europa va sorgir despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. Aix\u00f2 va portar al naixement de l\u2019estat de benestar modern i els serveis nacionals de salut – no per donar suport a una economia de mercat, sin\u00f3 per protegir el benestar hum\u00e0.<\/p>\n

Malgrat aquests problemes socials que no atreien Keynes profundament, hi ha una vella tradici\u00f3 en l’economia en la combinaci\u00f3 de mercats eficients amb la prestaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics que el mercat no \u00e9s capa\u00e7 d’oferir. Com Adam Smith (sovint vist de manera simplista com el guru de la primera economia de lliure mercat) va escriure en “La Riquesa de les Nacions”, hi ha “dos objectes diferents” en una economia: “en primer lloc, proporcionar uns ingressos abundants o de subsist\u00e8ncia per a les persones, o, m\u00e9s concretament, perqu\u00e8 puguin proporcionar-se un ingr\u00e9s o una subsist\u00e8ncia per a si mateixos, i en segon lloc, proveir a l’estat o estat lliure associat un ingr\u00e9s suficient per als serveis p\u00fablics”.<\/p>\n

Potser l’aspecte m\u00e9s preocupant del malestar actual d’Europa \u00e9s la substituci\u00f3 dels compromisos democr\u00e0tics pels dictats financers -dels l\u00edders de la Uni\u00f3 Europea i el Banc Central Europeu, i indirectament de les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 credit\u00edcia, les sent\u00e8ncies dels quals han estat not\u00f2riament falses.<\/p>\n

La discussi\u00f3 p\u00fablica i participativa – el “govern per discussi\u00f3”, exposat per te\u00f2rics de la democr\u00e0cia com John Stuart Mill i Walter Bagehot – podrien haver identificat les reformes adequades en un lapse de temps raonable, sense posar en perill els fonaments del sistema europeu de just\u00edcia social. Per contra, les retallades dr\u00e0stiques en els serveis p\u00fablics amb molt poc debat sobre la necessitat, l’efic\u00e0cia o el balan\u00e7 han estat repugnants per a una gran part de la poblaci\u00f3 europea i han jugat a les mans dels extremistes d’ambd\u00f3s costats de l’espectre pol\u00edtic.<\/p>\n

Europa no pot reviure sense tenir en compte dues \u00e0rees de la legitimitat pol\u00edtica. En primer lloc, Europa no pot lliurar-se als punts de vista unilaterals \u2013o a les bones intencions- dels experts, sense raonament p\u00fablic i el consentiment informat dels seus ciutadans. Tenint en compte el menyspreu transparent per al p\u00fablic, no \u00e9s estrany que, en elecci\u00f3 rere elecci\u00f3 el p\u00fablic mostri el seu descontentament votant a fora als titulars.<\/p>\n

En segon lloc, la democr\u00e0cia i la possibilitat de crear una bona pol\u00edtica es veuen afectades quan les pol\u00edtiques descaradament ineficaces i injustes s\u00f3n dictades pels l\u00edders. L’evident frac\u00e0s dels mandats d’austeritat imposats fins ara ha soscavat no nom\u00e9s la participaci\u00f3 del p\u00fablic – un valor en si mateix -, sin\u00f3 tamb\u00e9 la possibilitat d’arribar a una soluci\u00f3 prudent, sensata i una soluci\u00f3 oportuna.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un crit que s\u2019allunya de la “Europa democr\u00e0tica unida” que els pioners de la unitat europea cercaven.<\/p>\n

The New York Times<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si es necessitessin proves de fins a quin punt el cam\u00ed a l’infern est\u00e0 empedrat de bones intencions, la crisi econ\u00f2mica a Europa les ofereix. Les intencions dignes, per\u00f2 estretes, dels responsables pol\u00edtics de la Uni\u00f3 Europea han estat insuficients per a una economia europea s\u00f2lida i han produ\u00eft en el seu lloc un m\u00f3n …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-5740","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5740","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5740"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5740\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5741,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5740\/revisions\/5741"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5740"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5740"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5740"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}