{"id":5732,"date":"2012-05-22T12:56:34","date_gmt":"2012-05-22T10:56:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5732"},"modified":"2012-05-22T12:56:34","modified_gmt":"2012-05-22T10:56:34","slug":"pere-navarro-hi-ha-alternatives-catalunya-te-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pere-navarro-hi-ha-alternatives-catalunya-te-futur\/","title":{"rendered":"Pere Navarro: Hi ha alternatives. Catalunya t\u00e9 futur"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/futur.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5733\" title=\"futur\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/futur-300x207.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"207\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/futur-300x207.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/futur.jpg 626w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Bona tarda amigues i amics.<\/p>\n<p>En primer lloc agrair la invitaci\u00f3 a Barcelona Tribuna. Agrair tamb\u00e9 la intervenci\u00f3 de Jos\u00e9 Antich, que m\u2019ha estimulat. <!--more-->Podria fer dues o tres confer\u00e8ncies m\u00e9s perqu\u00e8 les preguntes, que no s\u00f3n f\u00e0cils, mereixen respostes molt importants pels socialistes i pel nostre pa\u00eds, que \u00e9s a qui ens devem.<\/p>\n<p>Vull comen\u00e7ar la meva intervenci\u00f3 amb una frase que vaig escoltar la setmana passada: \u201cCatalunya pot acabar com Gr\u00e8cia\u201d. Aquesta frase la va dir el portaveu del Govern de Catalunya fa una setmana. I em va fer reflexionar. Per dues coses:<\/p>\n<p>D\u00f3na la sensaci\u00f3 que es vol col\u00b7locar un escenari de por per tal que la gent visqui amb incertesa i inseguretat, per poder aplicar pol\u00edtiques molt dures de retallades als serveis p\u00fablics i als drets dels ciutadans i ciutadanes.<\/p>\n<p>D\u2019altra banda, em feia pensar sobre qu\u00e8 significa pel que fa a la confian\u00e7a en Catalunya.<\/p>\n<p>Imaginava un observador interior o exterior, veient el portaveu del Govern dient \u201caix\u00f2 pot acabar com Gr\u00e8cia\u201d. \u00c9s evident que el missatge \u00e9s justament el contrari al de la confian\u00e7a, que \u00e9s una de les q\u00fcestions que necessitem de forma molt especial.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s la primera paraula clau: confian\u00e7a. En aquesta crisi hi ha una q\u00fcesti\u00f3 molt important: la confian\u00e7a en nosaltres mateixos i en el pa\u00eds. Si no la tenim, dif\u00edcilment podrem expressar-la a les persones que esperen respostes de nosaltres per superar aquest moment tan dif\u00edcil.<\/p>\n<p>Som una pot\u00e8ncia molt important pel que fa a biomedicina, agroalimentaci\u00f3, turisme. Hem de creure en Catalunya i en els catalans i catalanes i despertar aquesta confian\u00e7a.<\/p>\n<p>Nosaltres, des del PSC, sabem que el Govern no ho t\u00e9 f\u00e0cil. Hem governat fa relativament poc, fa 16 mesos. A Espanya fa menys. I governem, encara, a alguns ajuntaments. I sabem que en la situaci\u00f3 tan greu com la que tenim no \u00e9s f\u00e0cil governar.<\/p>\n<p>Quan fem peticions i parlem amb el Govern, sabem qu\u00e8 estem proposant. Sabem que no podem canviar de manera radical les pol\u00edtiques del Govern, que no podem transformar i capgirar com un mitj\u00f3 les pol\u00edtiques econ\u00f2miques, els pressupostos i les actuacions del Govern.<\/p>\n<p>S\u00f3c partidari de l\u2019austeritat ben entesa i de la gesti\u00f3 responsable dels recursos p\u00fablics. I \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que defensarem sempre. Des de la dreta i des de l\u2019esquerra, des de totes les forces pol\u00edtiques . Tamb\u00e9 s\u00f3c partidari de fer pol\u00edtiques de creixement. Responsables. I fer discursos, tamb\u00e9, de creixement.<\/p>\n<p>Com un discurs d\u2019esperan\u00e7a, que \u00e9s el que necessita la nostra gent.<\/p>\n<p>Esperan\u00e7a i tamb\u00e9 donar-nos eines per sortir de la crisi.<\/p>\n<p>Vaig estar a Brussel\u00b7les la setmana passada. Insistim que les respostes necess\u00e0riament han de venir d\u2019Europa. Hi vaig anar, em vaig entrevistar amb Joaqu\u00edn Almunia, que \u00e9s comissari de la compet\u00e8ncia i vicepresident de la comissi\u00f3. Vaig tenir ocasi\u00f3 d\u2019entrevistar-me novament amb Martin Schultz, president del Parlament Europeu. Amb el director d\u2019Eurocities, i amb responsables t\u00e8cnics catalans de primer\u00edssim nivell que tenim a Brussel\u00b7les treballant. Tamb\u00e9 vaig parlar amb responsables d\u2019entitats juvenils.<\/p>\n<p>Mentre hi \u00e9rem, el President Mas, durant dues hores parlava de retallades. Nom\u00e9s de retallades, i ni un minut de creixement, ni de pol\u00edtiques fiscals. I aquest \u00e9s un element per la reflexi\u00f3 i tamb\u00e9 per la proposta. No podem capgirar tot, per\u00f2 s\u00ed propostes possibles i que es poden adoptar ja per aconseguir aquest creixement.<\/p>\n<p>La fiscalitat: en els diferents nivells hi haur\u00e0 propostes fiscals que depenen d\u2019Europa, altres del Govern d\u2019Espanya i altres que la Generalitat pot aplicar avui de manera immediata. Per citar exemples: l\u2019impost a les grans fortunes o la taxa per les transaccions financeres.\u00a0 Schultz ens deia que si apliqu\u00e9ssim taxa del 0\u201905 per cent a les transaccions a Europa hi hauria uns ingressos de 50.000 milions d\u2019euros. Calculat a l\u2019engr\u00f2s per Espanya 5.000 milions. O el fam\u00f3s impost de successions que es va retirar i serien recursos que ens podrien ajudar a tirar endavant pol\u00edtiques de creixement econ\u00f2mic.<\/p>\n<p>Per\u00f2 mirin: hem de gravar qui m\u00e9s t\u00e9. \u00c9s evident, i \u00e9s una pol\u00edtica fiscal progressiva que nosaltres sempre hem defensat. Per\u00f2 en aquest moment cal fer pol\u00edtiques fiscals tamb\u00e9 exemplaritzants. Hem de gravar l\u2019economia especulativa irresponsable. I pol\u00edtiques fiscals i exemplificants. Per exemple: gravar la compra i venda d\u2019accions en un mateix dia. No hi ha cap entitat que compri i vengui accions en un mateix dia que estigui treballant en l\u2019economia productiva ni d\u2019aquest pa\u00eds ni d\u2019aquest continent. S\u00f3n operacions clarament especulatives. Cal que aquestes operacions produeixin un benefici p\u00fablic i proposem gravar-les.<\/p>\n<p>Volem criticar de manera clara i frontal l\u2019amnistia fiscal per dues raons: perqu\u00e8 deixem de recaptar uns diners als que la comunitat t\u00e9 dret i pel missatge que s\u2019est\u00e0 donant. Totes aquelles persones o entitats que han tingut beneficis que no han declarat, que no sabem com han estat, se\u2019ls est\u00e0 donant el missatge de que \u201csi vost\u00e8 defrauda al final del cam\u00ed li sortir\u00e0 barat des del punt de vista social i econ\u00f2mic\u201d.<\/p>\n<p>Hem demanat la compareixen\u00e7a al Parlament de Catalunya dels responsables de les entitats catalanes que formaven part de Bankia. Amb sentit exemplificant, perqu\u00e8 quan estem veient que hi ha tanta poblaci\u00f3 que pateix tant, que tantes persones perden l\u2019esperan\u00e7a i que estan en l\u2019exclusi\u00f3 social i tanta gent gran que amb les seves pensions han de mantenir a dues i tres generacions de la pr\u00f2pia fam\u00edlia perqu\u00e8 han quedat en atur i sense casa. Quan veiem tot aix\u00f2 i veu que qui \u00e9s responsable d\u2019enfonsar entitats financeres que despr\u00e9s s\u2019han de rescatar\u2026 Defenso el rescat perqu\u00e8 no podem deixar que l\u2019estructura financera del pa\u00eds caigui. Per\u00f2 quan la gent veu que hem de pagar entre tots, amb els nostres impostos, la mala gesti\u00f3 d\u2019aquestes persones que surten en condicions immorals des del punt de vista econ\u00f2mic, almenys el que han de fer \u00e9s donar explicacions on hi ha la sobirania popular, que \u00e9s el Parlament de Catalunya.<\/p>\n<p>Per tant m\u00e9s ingressos i conductes exemplars, responsable i productives.<\/p>\n<p>En la reuni\u00f3 que vaig tenir amb el President Mas, a finals d\u2019abril, li vaig proposar aix\u00f2: m\u00e9s ingressos. Per\u00f2 tamb\u00e9 vaig proposar 3 plans de xoc que avui necessita el pa\u00eds r\u00e0pidament.<\/p>\n<p>Un que t\u00e9 a veure amb la pobresa, abans els parlava de l\u2019exclusi\u00f3 social, hi ha moltes persones que avui necessiten respostes, que vull tenen necessitats molt greus, que avui comencem \u00a0a tenir problemes fins i tot alimentaris, sobretot de la poblaci\u00f3 infantil, i estan esperant que els responsables p\u00fablics, estan esperant tamb\u00e9 que el Govern de la Generalitat faci accions que solucionin aquests problemes. O que almenys ens expliqui una l\u00ednia de soluci\u00f3 d\u2019aquests problemes.<\/p>\n<p>La segona q\u00fcesti\u00f3, un pla de xoc per l\u2019ocupaci\u00f3 juvenil. Un pa\u00eds que t\u00e9 m\u00e9s del 50 per cent dels seus joves aturats, un pa\u00eds en el qual tota una generaci\u00f3 que hauria de ser una locomotora des del punt de vista econ\u00f2mic per\u00f2 tamb\u00e9 de les energies, des del punt de vista de la participaci\u00f3, des del punt de vista del canvi, des del punt de vista de les ganes de tirar endavant el pa\u00eds, no \u00e9s un pa\u00eds que tingui un gran futur. I per tant, el primer que hem de fer \u00e9s donar oportunitats a la gent jove. Donar-los un futur, donar-los una expectativa de futur.<\/p>\n<p>I la tercera q\u00fcesti\u00f3, impuls econ\u00f2mic. B\u00e9, ara tothom parla d\u2019impuls econ\u00f2mic, nosaltres ja ho f\u00e8iem des del principi i tenim documents en els quals plantej\u00e0vem aix\u00f2, per\u00f2 tamb\u00e9 volem algun senyal amb l\u2019impuls econ\u00f2mic. Per exemple, ajuts a les petites i mitjanes empreses, que puguin tenir un acc\u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil al cr\u00e8dit, que puguin tenir un acc\u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil a la innovaci\u00f3, i que puguin tenir un acc\u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil a la internacionalitzaci\u00f3. Avui el futur passa per tenir cr\u00e8dit, passa per innovar i passa per internacionalitzar-se.<\/p>\n<p>En resum, transmetre por, inseguretat, poca confian\u00e7a, en el pa\u00eds; retallar i no donar alternatives de creixement no ens traur\u00e0 de la crisi.<\/p>\n<p>Mirin, abans parl\u00e0vem d\u2019Europa i abans parl\u00e0vem d\u2019aquesta trobada. Jo soc radicalment europeista. Europa \u00e9s una hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xits. L\u2019Europa de la segona meitat del segle XX \u00e9s una resposta a l\u2019Europa de la primera meitat del segle XX. \u00c9s aquella Europa que neix, la de la segona meitat, desitjant la pau, que neix desitjant la cooperaci\u00f3, que neix desitjant ser una \u00fanica comunitat i ser una comunitat de progr\u00e9s i ser tamb\u00e9 una comunitat de solidaritat. Per\u00f2 aix\u00f2, avui, est\u00e0 en perill. \u201cLes dretes gestionen millor les crisis\u201d, aquest \u00e9s un axioma que est\u00e0 situat a l\u2019imaginari p\u00fablic. Jo crec que les dretes el que fan \u00e9s arribar als governs gr\u00e0cies a les crisis. A finals dels anys 70 vam tenir una crisi del petroli molt forta. Potser va ser la primera gran crisi de la darrera part del segle XX. I va ser justament en aquell moment quan Margaret Tatcher a Anglaterra i Ronald Reagan als Estats Units arriben al poder. I aquesta hegemonia anglosaxona el que fa \u00e9s col\u00b7locar a l\u2019escenari pol\u00edtic i econ\u00f2mic mundial tota una s\u00e8rie de mesures de privatitzacions i desregulacions. En aquell moment a Europa, aquest esperit europeu de col\u00b7laboraci\u00f3 no era prou potent, per\u00f2 a poc a poc es va enfortint. La caiguda del mur de Berl\u00edn l\u2019any 1989, crec que afavoreix aquest enfortiment d\u2019Europa, desapareixen aquells dos grans blocs, i la idea d\u2019una gran Europa, d\u2019una Europa forta, amb tots els seus membres, agafa for\u00e7a.<\/p>\n<p>La construcci\u00f3 europea, a poc a poc, originada per un govern alemany de centredreta de Helmut Kohl i amb Miterrand a Fran\u00e7a, aquella idea d\u2019Europa \u00e9s la idea que genera aquella moneda \u00fanica, que genera pol\u00edtiques comunit\u00e0ries, que genera en definitiva pol\u00edtiques que tenen a veure amb el que en diem estat del benestar. i no tot es va fer b\u00e9, \u00e9s evident que s\u2019haurien d\u2019haver impulsat m\u00e9s aquesta uni\u00f3 econ\u00f2mica, aquesta autoritat econ\u00f2mica, s\u2019hauria d\u2019haver impulsat m\u00e9s i de manera m\u00e9s valenta aquesta uni\u00f3 pol\u00edtica. I ens trobem avui amb un escenari en qu\u00e8 el m\u00f3n, i especialment Europa, est\u00e0 situada en un nou tipus de guerra.\u00a0 Que \u00e9s la guerra dels mercats, l\u2019especulaci\u00f3 dels mercats. Quan dic Mercats no vull criticar l\u2019exist\u00e8ncia dels mercats. Vivim en una societat de lliure mercat. \u00c9s una societat en la que creiem. En les regulacions per part dels poders democr\u00e0tics legalment establerts. Per\u00f2 el mercat des del punt de vista especulatiu \u00e9s el que avui est\u00e0 atacant d\u2019una manera molt clara la viabilitat d\u2019Europa i del m\u00f3n.<\/p>\n<p>Per tant, aquesta \u00e9s una batalla, \u00e9s una guerra que s\u2019est\u00e0 desenvolupant ara sense els controls democr\u00e0tics suficients. I la crisi, a m\u00e9s, ens ha empobrit, i no nom\u00e9s econ\u00f2micament, sin\u00f3 que ens ha empobrit des del punt de vista dels valors. Abans els parlava de desesperan\u00e7a, d\u2019una posici\u00f3 gaireb\u00e9 depressiva per a la poblaci\u00f3, ens ha tret les ganes de lluitar, ens ha tret les ganes de progressar. I evidentment l\u2019estat del benestar, tal i com l\u2019hem ent\u00e8s, est\u00e0 en perill. Est\u00e0 en perill per aquestes retallades que es fan no nom\u00e9s amb la intenci\u00f3 que hi hagi estalvis sin\u00f3 amb una visi\u00f3 del que \u00e9s la societat en el qual l\u2019important \u00e9s estimular all\u00f2 privat i fer cada vegada m\u00e9s petit all\u00f2 p\u00fablic.<\/p>\n<p>Els parlava d\u2019Europa i torno a Europa. Vam tenir una reuni\u00f3 molt interessant amb aquestes persones, alts t\u00e8cnics de la Comissi\u00f3 Europa. I ens d\u00e8iem m\u00fatuament: Europa, encara que no ens agradi en aquest moment, com a idea funciona, ha de funcionar, encara que a vegades es vegi lluny de les nostres vides. Aquest any es commemoren els 25 anys del programa Erasmus, aquell programa en el qual els estudiants europeus s\u2019intercanvien, agafen coneixements per\u00f2 tamb\u00e9 coneixen quina \u00e9s la realitat europea. Han passat 3 milions de persones per aquest programa Erasmus al llarg d\u2019aquests 25 anys. Aquesta \u00e9s una idea d\u2019Europa en qu\u00e8 creiem. Perqu\u00e8 a Europa no hi ha recursos, o hi ha pocs recursos i per tant \u00e9s m\u00e9s important el que sabem que el que tenim. I aix\u00f2 \u00e9s especialment destacable a Europa. Per nosaltres \u00e9s important tornar a impulsar el concepte d\u2019Eurorregi\u00f3. Va ser un concepte, el d\u2019Eurorregi\u00f3, que va tenir la seva \u00e8poca, vam explorar col\u00b7laboracions amb d\u2019altres regions, del sud de Fran\u00e7a especialment, per\u00f2 tamb\u00e9 a nivell d\u2019Espanya. I per tant la idea d\u2019Eurorregi\u00f3 l\u2019hem de continuar treballant, hem de continuar treballant el Corredor Mediterrani, l\u2019aeroport del Prat, aquest concurs que va desapar\u00e8ixer i que havia de convertir l\u2019aeroport del Prat en un aeroport realment competitiu enfront del de Madrid, i treballar els ports. Encara hem de treballar molt el transport de mercaderies. A Espanya, el transport de mercaderies en ferrocarril \u00e9s el quatre per cent del total i en canvi tenim m\u00e9s AVE, m\u00e9s autopistes i m\u00e9s aeroports regionals que Alemanya. Per tant, el transport de mercaderies \u00e9s important.<\/p>\n<p>Per\u00f2 a part de la planificaci\u00f3, a part de les infraestructures, hem de saber qu\u00e8 fem. I el que hem de fer, sobretot, el que ens diuen des d\u2019Europa, des d\u2019aquestes idees, \u00e9s cert: investigaci\u00f3 lligada b\u00e0sicament a la creaci\u00f3 de llocs de treball. En els propers anys, del 2013 al 2020, hi ha previst invertir 80.000 milions d\u2019euros en precisament en recerca, en excel\u00b7l\u00e8ncia cient\u00edfica, en lideratge industrial. I aix\u00f2 vol dir suport a les petites i mitjanes empreses, una proposta que nosaltres tamb\u00e9 hem fet aqu\u00ed, i que t\u00e9 a veure amb els reptes de la societat relacionals amb la salut, amb l\u2019alimentaci\u00f3, amb l\u2019agricultura, que t\u00e9 a veure amb l\u2019altre gran crisi que no es veu per\u00f2 que existeix: la crisi energ\u00e8tica, la crisi relacionada amb el canvi clim\u00e0tic, buscar energies netes, i d\u2019altres propostes sobre cohesi\u00f3 social, espai mediterrani, etc.<\/p>\n<p>Malauradament, aquestes idees, aquestes propostes, aquest discurs d\u2019un altre m\u00f3n, d\u2019una altra Europa, no el sentim ni a Espanya ni a Catalunya. No hi ha projecte, hi ha par\u00e0lisi i falta de coratge. Es comparteix un model social i econ\u00f2mic, que \u00e9s el que els comentava que afavoreix all\u00f2 privat, redueix all\u00f2 p\u00fablic i elimina drets. La crisi ha servit d\u2019excusa ideal per impulsar aquest projecte. Mirin. Totes les pol\u00edtiques van justament en sentit contrari. Si parlem de formaci\u00f3, hem de recordar darrerament la taxa d\u2019aquests 360 euros que la consellera d\u2019Ensenyament que diu que qualsevol fam\u00edlia hi pot accedir. Sospito que no \u00e9s aix\u00ed, que ser\u00e0 un problema grav\u00edssim perqu\u00e8 segurament ser\u00e0 una barrera infranquejable perqu\u00e8 molts nois i noies del nostre pa\u00eds no puguin continuar els seus estudis.<\/p>\n<p>Per\u00f2 quan parlem de recerca, quan parlem de cohesi\u00f3 social, quan parlem de tot aix\u00f2 veiem que les l\u00ednies s\u00f3n justament les contr\u00e0ries. Dos objectius destacables del nou govern d\u2019Artur Mas. El primer era reduir l\u2019atur a la meitat. L\u2019atur no s\u2019ha redu\u00eft sin\u00f3 que ha crescut de manera considerable al nostre paios. El segon era rebaixar el d\u00e8ficit. Amb totes les pol\u00edtiques de retallades, si volen d\u2019estalvi, de l\u2019any 2011 no s\u2019ha rebaixat el d\u00e8ficit m\u00e9s que en el darrer any de govern presidit per Jos\u00e9 Montilla. En aquest escenari apareix la f\u00f3rmula m\u00e0gica que ens ho ha d\u2019arreglar tot: el acte fiscal, m\u00e9s diners.<\/p>\n<p>Des del punt de vista del discurs d\u2019un govern, permetin que digui, que \u00e9s pobre si no va acompanyat de tot all\u00f2 altre: creixement, cohesi\u00f3, recerca i investigaci\u00f3. Per un govern demanar m\u00e9s diners \u00e9s f\u00e0cil i, per tant, per nosaltres el pacte fiscal \u00e9s un discurs que s\u2019ha de fer, un debat que s\u2019ha de fer per\u00f2 que \u00e9s buit sin\u00f3 va acompanyat d\u2019all\u00f2 altre. Hi ha una q\u00fcesti\u00f3 pr\u00e8via que no \u00e9s menor: volem estar dins o fora d\u2019Espanya? Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 priorit\u00e0ria quan volem parlar de pacte fiscal. El pacte fiscal ha de ser una excusa pel xoc, per separar-nos d\u2019Espanya? O ha de ser una oportunitat per millorar el finan\u00e7ament de Catalunya? El discurs separador, des del meu punt de vista, \u00e9s poc valent, \u00e9s de mirada curta. Per progressar, hem de lidera Espanya i Europa i aix\u00f2, els hi asseguro, no s\u2019aconsegueix amena\u00e7ant cada minut, cada segon, cada hora, cada dia amb marxar donant un cop de porta. O el que \u00e9s pitjor, incitant al trencament del principi de legalitat. La primera obligaci\u00f3 dels governs \u00e9s donar confian\u00e7a i la primera obligaci\u00f3 dels governs \u00e9s defensar aquest principi de legalitat. \u00c9s comprensible que en moments de crisi puguem dir \u201cnosaltres sols\u201d, \u201cels de fora ens maltracten\u201d, per\u00f2 aquests \u201cnosaltres sols\u201d \u00e9s cada cop un \u201cnosaltres sols\u201d m\u00e9s petits i cada cop m\u00e9s pobres. Abans els deia que les respostes estan a Europa.<\/p>\n<p>Efectivament, les respostes estan a Europa i hem de ser valents i sortir a fora. Aqu\u00ed hi haur\u00e0 moltes persones relacionades amb el m\u00f3n de l\u2019empresa que ho entendran perfectament. Tancant-nos en nosaltres mateixos, no solucionem els problemes. Dir que m\u00e9s enll\u00e0 no ens estimen, no soluciona els problemes. Hem de sortir. A fora fa fred, moltes vegades fa fred i ara m\u00e9s, per\u00f2 hem de sortir. Perqu\u00e8 si no sortim, no creixem. Si no sortim i confiem en nosaltres mateixos, no donem confian\u00e7a en els altres. Per tant, cal coratge per defensar el qu\u00e8 es nostre i for\u00e7a i valentia per liderar.<\/p>\n<p>El pacte fiscal, malgrat tot. El model vigent ha estat un pas endavant molt important. Tothom ho reconeix. Quin ha estat el problema d\u2019aquest model? El problema \u00e9s que els governs d\u2019Espanya, el govern del PP i el del PSOE tamb\u00e9 si volen, no han complert alguns dels seus compromisos. Aix\u00f2 ha causat desconfian\u00e7a. El que hem de fer nosaltres \u00e9s que es compleixin aquests compromisos i fer un altre model que no permeti aquesta desconfian\u00e7a. \u00c9s el mateix que ens passa amb els ajuntaments. Els governs actuen m\u00e9s com a governs que com a partits a vegades. Als ajuntaments, permetin-me que em posi el barret d\u2019alcalde, la Generalitat ens deu molts diners perqu\u00e8 \u00e9s qui t\u00e9 la caixa del qu\u00e8 fa aquest tipus de finan\u00e7ament de molts convenis.<\/p>\n<p>No estem davant d\u2019una situaci\u00f3 de compet\u00e8ncies, no estem davant d\u2019una situaci\u00f3 de partits, sin\u00f3 d\u2019una situaci\u00f3 greu que hem de resoldre i d\u2019una situaci\u00f3 que requereix que col\u00b7loquem uns escenaris que siguin lo suficientment clars per a que no es produeixin aquestes situacions. Per tant, volem solucionar aix\u00f2. Volem un pacte fiscal ambici\u00f3s, just i possible. Volem la clau de la caixa: un consorci del 50%\u00a0 amb presid\u00e8ncia catalana, i per tant davant del dubte amb vot de qualitat per part de la presid\u00e8ncia (per tant saber exactament que \u00e9s el qu\u00e8 s\u2019ingressa i com s\u2019administra). Volem ajustar la solidaritat: en comptes de que el 75% dels recursos vagi a la caixa comuna, que progressivament nom\u00e9s hi vagin el 50%. Volem tamb\u00e9 l\u2019equiparaci\u00f3 progressiva amb d\u2019altres models que si situen en l\u2019estat espanyol. Volem tamb\u00e9, si cal, un model propi per a Catalunya. I amb aquest model volem primer, un pacte amb els principals partits \u2013 CiU i PSC -, i sobretot volem un pacte, un acord amb els altres partits. Hem d\u2019aconseguir anar junts a negociar aquest pacte fiscal amb el govern d\u2019Espanya. Un govern d\u2019Espanya que, com saben,\u00a0 no \u00e9s molt sensible amb la situaci\u00f3 de les CCAA. Per\u00f2 com m\u00e9s junts anem, m\u00e9s for\u00e7a tindrem i millor resultats podrem extreure. Per finalitzar.<\/p>\n<p>La cimera que ha convocat el president Mas. Va ser una de les propostes que li vaig fer en la reuni\u00f3 que vam tenir a finals d\u2019abril. Va ser una proposta comentada, fins i tot ir\u00f2nicament en la seva compareixen\u00e7a de premsa per part del portaveu del govern. Ara resulta que \u00e9s un instrument que ens pot ajudar. Estic d\u2019acord que hem de fer una cimera, per\u00f2 no nom\u00e9s els partits pol\u00edtics sin\u00f3 tamb\u00e9 les entitats econ\u00f2miques i socials. Una cimera on no nom\u00e9s parlem de pacte fiscal sin\u00f3 tamb\u00e9 de pol\u00edtiques de creixement i fiscalitat. Dissabte, els G8 es van reunir i en les seves conclusions parlaven justament d\u2019aix\u00f2. Fins i tot el G8. Per tant, en aquesta cimera que ens proposa, ara s\u00ed, el president Mas hauria de servir per posar sobre la taula tots els problemes que t\u00e9 el pa\u00eds, per\u00f2 tamb\u00e9 totes les potencialitats. Les necessitats econ\u00f2miques, evident; la millora del finan\u00e7ament per a Catalunya, evident; per\u00f2 tamb\u00e9\u00a0 moltes altres q\u00fcestions que \u00e9s imprescindible que puguem parlar. Calen respostes avui mateix. Totes aquelles persones que els hi comentava que estan a l\u2019atur, que estan en aquesta desesperan\u00e7a, que estan en aquest situaci\u00f3 tant dif\u00edcil, no poden esperar a que hi hagi en el futur una situaci\u00f3 d\u2019una Catalunya ideal amb un gran finan\u00e7ament, amb uns grans recursos que es repartiran de manera homog\u00e8nia per tota la poblaci\u00f3. Les respostes s\u00f3n avui i l\u2019obligaci\u00f3 dels responsables pol\u00edtics, socials i econ\u00f2mics d\u2019aquest pa\u00eds \u00e9s donar respostes avui, i no crear espais ni per dem\u00e0 ni per dem\u00e0 passar ni per l\u2019any que ve.<\/p>\n<p>Donar respostes avui que \u00e9s el que ens demana i exigeix i \u00e9s la nostra obligaci\u00f3 per la poblaci\u00f3. Per tant, hi ha alternatives. Una fiscalitat mes justa, creixement, creaci\u00f3 de llocs de treball, gesti\u00f3 responsable, confian\u00e7a. I acabar\u00e9 com he comen\u00e7at.<\/p>\n<p>Catalunya pot acabar com Gr\u00e8cia? Rotundament no. Catalunya el que necessita \u00e9s un Govern que confi\u00ef en la seva gent, en les seves capacitats i en el seu futur, i que confi\u00ef especialment en els recursos que tenim i que podrem tenir en el futur. Sincerament, jo hi confio en tot aix\u00f2.<\/p>\n<p>Moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n<p>Text de la Confer\u00e8ncia de Pere Navarro a Tribuna Barcelona<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.perenavarro.cat\/2012\/05\/barcelona-tribuna-21052012\/\">Bloc d&#8217;en Pere Navarro<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Bona tarda amigues i amics. En primer lloc agrair la invitaci\u00f3 a Barcelona Tribuna. Agrair tamb\u00e9 la intervenci\u00f3 de Jos\u00e9 Antich, que m\u2019ha estimulat. Podria fer dues o tres confer\u00e8ncies m\u00e9s perqu\u00e8 les preguntes, que no s\u00f3n f\u00e0cils, mereixen respostes molt importants pels socialistes i pel nostre pa\u00eds, que \u00e9s a qui ens devem. Vull &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-5732","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5732","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5732"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5732\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5734,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5732\/revisions\/5734"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5732"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5732"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5732"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}