{"id":5729,"date":"2012-05-22T12:05:02","date_gmt":"2012-05-22T10:05:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5729"},"modified":"2012-05-22T12:05:02","modified_gmt":"2012-05-22T10:05:02","slug":"josep-ramoneda-el-psc-a-fora-de-joc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-el-psc-a-fora-de-joc\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: El PSC, a fora de joc"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>No conec a Joan Ignasi Elena<\/strong> ni s\u00e9 molt b\u00e9 qui s\u00f3n els que l’acompanyen en la creaci\u00f3 d’una corrent interna al PSC<\/strong>.\u00a0Llegeixo que Elena<\/strong> i la seva gent proposen principalment dues coses: alian\u00e7a de progr\u00e9s i pacte fiscal.\u00a0Sembla mentida que hagi costat tant que alg\u00fa al PSC<\/strong> arrib\u00e9s a aquesta conclusi\u00f3.<\/p>\n

El PSC<\/strong> porta molt temps sense saber qui \u00e9s i on \u00e9s; des de molt abans de perdre les eleccions.\u00a0Si m\u00e9s no, des de la formaci\u00f3 del segon tripartit.\u00a0La seva invisibilitat i el seu silenci v\u00e9nen del dia en que va renunciar a les paraules pels fets, que va ser un eufemisme per no recon\u00e8ixer la seva incapacitat de liderar el tripartit.\u00a0En pol\u00edtica, sense paraules els fets se’t mengen i et deixen mut.\u00a0L’home \u00e9s ser de mediaci\u00f3 i la pol\u00edtica \u00e9s una de les formes de mediaci\u00f3 de qu\u00e8 disposa.\u00a0I la mediaci\u00f3 es fa a trav\u00e9s dels signes, de les paraules, de la comunicaci\u00f3.\u00a0El silenci en pol\u00edtica garanteix la lenta per\u00f2 segura desaparici\u00f3.<\/p>\n

El PSC<\/strong> viu aferrat als seus vells t\u00f2pics, cada vegada pronunciats amb la boca m\u00e9s petita: insisteix a defensar el federalisme, quan a Espanya no hi ha ning\u00fa m\u00e9s que els socialistes catalans que vulguin un Estat federal.\u00a0El PSC<\/strong> s’amaga darrere del federalisme perqu\u00e8 no aconsegueix superar els seus complexos davant del nacionalisme catal\u00e0 i enfront del nacionalisme espanyol, davant els quals se sent a faltar, per raons oposades per\u00f2 complement\u00e0ries.<\/p>\n

El PSC<\/strong> s\u2019acantona en el municipalisme, pensant estrictament en termes de conservaci\u00f3 de quotes de poder, sense un projecte de renovaci\u00f3 i actualitzaci\u00f3 de les pol\u00edtiques urbanes, com s’ha demostrat en la seva obsessi\u00f3 per passar de puntetes per un projecte tan destructiu per a la cultura urbana d’un dels seus \u00faltims feus, al Baix Llobregat, com \u00e9s Eurovegas.\u00a0La irrupci\u00f3 de Jordi Mart\u00ed<\/strong> al capdavant del socialisme barcelon\u00ed \u00e9s l’\u00fanic signe esperan\u00e7ador de renovaci\u00f3 del discurs municipal.\u00a0Un sector del\u00a0lobby<\/em> d’alcaldes del partit sustenta que el PSC<\/strong> s’ha d’oblidar de la Generalitat i tornar al vell statu quo amb Converg\u00e8ncia<\/strong>: poder municipal socialista, poder auton\u00f2mic nacionalista. Tot partit que renuncia a governar al seu pa\u00eds est\u00e0 condemnat a la inanitat.\u00a0I el pa\u00eds del PSC<\/strong>, llevat que els seus dirigents opinin el contrari, \u00e9s Catalunya.<\/p>\n

El PSC<\/strong> perd les poques energies que t\u00e9 amb destacats membres del seu aparell conspirant a Madrid per a la carrera de Carme Chac\u00f3n<\/strong> al PSOE<\/strong>, un afany absurd que deixa clara la nul\u00b7la consci\u00e8ncia d’autonomia respecte al socialisme espanyol d’un ampli sector del partit.<\/p>\n

En aquest desolador panorama, mentre la direcci\u00f3 flirteja amb el proverbial tacticisme de Duran<\/strong> Lleida<\/strong>, amb la rid\u00edcula fantasia d’obrir una bretxa en la cohesi\u00f3 de CiU, Elena esgrimeix dues banderes: l’alian\u00e7a de progr\u00e9s i el pacte fiscal.\u00a0\u00c9s el PSC<\/strong> un partit d’esquerres d’un pa\u00eds que es diu Catalunya?\u00a0S\u00ed, la resposta \u00e9s afirmativa.\u00a0La proposta d\u2019Elena<\/strong> \u00e9s de sentit com\u00fa.\u00a0Ser un partit catal\u00e0 \u00e9s assumir com a espai propi l’espai pol\u00edtic catal\u00e0.\u00a0I si el PSC<\/strong> se situa a l’esquerra, en el joc democr\u00e0tic li correspon treballar per la construcci\u00f3 d’una alian\u00e7a d’esquerres (l’expressi\u00f3 progressista sempre m’ha semblat f\u00e0tua) com a alternativa per aconseguir el poder.\u00a0Aquesta alian\u00e7a \u00e9s injuriada, des del mateix PSC<\/strong>, pel frac\u00e0s del tripartit.\u00a0Per\u00f2 el tripartit no va fracassar per ser d’esquerres; va fracassar per no tenir projecte, ni lideratge ni la complicitat exigible entre els seus socis.\u00a0Si el terreny de joc del PSC<\/strong> \u00e9s Catalunya, \u00e9s dif\u00edcil d’entendre que un partit s’oposi a l’ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria pr\u00f2pia.\u00a0A l’inrev\u00e9s, els socialistes, en comptes de jugar a les rebaixes, haurien de practicar la carta de l’exig\u00e8ncia, perqu\u00e8 el Govern catal\u00e0 no acabi venent-nos un arranjament com a pacte fiscal.<\/p>\n

Amb aquestes dues banderes no n’hi ha prou: hi ha molta feina de redefinici\u00f3 pol\u00edtica, cultural i social a fer.\u00a0I hi ha molta urg\u00e8ncia de retorn del partit a la societat, de la qual est\u00e0 separat per massa quadres que han fet de l’organitzaci\u00f3 i les seves batalletes el seu \u00fanic horitz\u00f3. Per\u00f2 el pitjor que pot passar en pol\u00edtica \u00e9s no saber en quin camp s’est\u00e0 jugant el partit.\u00a0I el PSC<\/strong> creu que pot jugar al camp catal\u00e0 i en l’espanyol al mateix temps com si fossin un de sol.\u00a0Amb la qual cosa est\u00e0 sempre a fora de joc en els dos llocs.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No conec a Joan Ignasi Elena ni s\u00e9 molt b\u00e9 qui s\u00f3n els que l’acompanyen en la creaci\u00f3 d’una corrent interna al PSC.\u00a0Llegeixo que Elena i la seva gent proposen principalment dues coses: alian\u00e7a de progr\u00e9s i pacte fiscal.\u00a0Sembla mentida que hagi costat tant que alg\u00fa al PSC arrib\u00e9s a aquesta conclusi\u00f3. El PSC porta …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5729","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5729","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5729"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5729\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5731,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5729\/revisions\/5731"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5729"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5729"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5729"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}