{"id":5719,"date":"2012-05-19T09:43:11","date_gmt":"2012-05-19T07:43:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5719"},"modified":"2012-09-16T13:43:45","modified_gmt":"2012-09-16T11:43:45","slug":"raimon-obiols-mes-enlla-del-creixement","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-mes-enlla-del-creixement\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: M\u00e9s enll\u00e0 del creixement"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Amb la crisi i el malestar popular, que castiguen electoralment tots els governs, comencen a apar\u00e8ixer noves possibilitats per a les esquerres europees. Apareix un canvi de tend\u00e8ncia, que t\u00e9 el seu reflex electoral: va comen\u00e7ar a Dinamarca i Eslov\u00e0quia, i ha seguit amb la vict\u00f2ria d\u2019Hollande<\/strong> a Fran\u00e7a, dels laboristes brit\u00e0nics a les municipals,\u00a0 i dels socialdem\u00f2crates a Ren\u00e0nia del Nord \u2013 Westf\u00e0lia, el land<\/em> alemany m\u00e9s poblat, amb 18 milions d\u2019habitants.<\/p>\n

\u00c9s probable que aquesta tend\u00e8ncia continu\u00ef. El 2013 hi haur\u00e0 eleccions a Alemanya, on l\u2019SPD podr\u00eda encap\u00e7alar un nou govern,\u00a0 i a It\u00e0lia, on es pot tamb\u00e9 produ\u00efr un decantament cap al centre-esquerra.<\/p>\n

S\u2019est\u00e0 obrint, en una fase embrion\u00e0ria,\u00a0 un nou cicle d\u2019oportunitats per a l\u2019esquerra.<\/p>\n

Aix\u00f2 planteja uns interrogants: Es tracta d\u2019un fenomen conjuntural, fruit del malestar dels electorals, que castiguen els govern, fent una mena de zapping<\/em> electoral, de car\u00e0cter m\u00e9s o menys ef\u00edmer?<\/p>\n

O, pel contrari, podran les esquerres, i en primer terme els partits socialistes, obtenir resultats i assegurar un canvi prolongat i profund de tend\u00e8ncia, que permeti una sortida europea de la crisi actual?<\/p>\n

Vistos els resultats catastr\u00f2fics de les receptes de la dreta (austeritat a ultran\u00e7a, un fonamentalisme de mercat que desarma els governs enfront dels \u201cmercats financers\u201d, un intergovernalisme que coarta l\u2019imprescindible \u00a0paper de la UE, una manca de resposta eficient a la crisi grega que amena\u00e7a el propi avenir de l\u2019euro, etc.), aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de m\u00e0xima import\u00e0ncia.<\/p>\n

A mi em sembla que aix\u00f2 planteja a les forces d\u2019esquerra i centre-esquerra d\u2019Europa un repte que no \u00e9s sols de programa i de govern, sin\u00f3 que \u00e9s tamb\u00e9, fonamentalment cultural i social. Calen noves idees i iniciatives que permetin connectar l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica i de govern amb les energies de canvi que la crisi estimula en les nostres societats. Diria que aquest\u00a0 aspecte ser\u00e0 finalment\u00a0 el decisiu per a determinar quina sortida tindr\u00e0 la crisi actual.<\/p>\n

Si en el terreny social i cultural no es guanya, creixeran les tend\u00e8ncies als populismes, a la disgregaci\u00f3, i es produiran situacions d\u2019ingovernabilitat, de les quals la situaci\u00f3 grega podria ser una anticipaci\u00f3.<\/p>\n

En aquest sentit, una prioritat de l\u2019esquerra hauria de ser debatre noves propostes d\u2019innovaci\u00f3 i canvi cultural i social, trobar nous llenguatges, llan\u00e7ar idees alternatives que incideixin en la cultura difusa de masses, amb uns plantejaments\u00a0 que s\u2019adeq\u00fcin a l\u2019esperit del temps, al malestar dels pobles europeus, especialment de la joventut.<\/p>\n

En aquest darrer per\u00edode, la gent ha fet uns cursets accelerats sobre dues mat\u00e8ries:<\/p>\n

1) sobre l\u2019actual capitalisme financer<\/strong> i els seus efectes desastrosos. Termes com \u201cprima de risc\u201d o \u201cdeute sobir\u00e0\u201d han passat a ser habituals en multitud de converses, cosa que no succe\u00efa en el passat immediat. La gent constata amb angoixa el domini dels \u201cmercats\u201d sobre uns governs febles i quasi impotents, s\u2019escandalitza amb l\u2019obscena desproporci\u00f3 entre els emoluments dels caps de les grans empreses financeres, i el conjunt dels\u00a0 assalariats, etc.<\/p>\n

2) sobre la import\u00e0ncia decisiva de la q\u00fcesti\u00f3 \u201cEuropa<\/strong>\u201d en relaci\u00f3 a la crisi. El debat Hollande-Sarkozy<\/strong> va ser retransm\u00e8s en directe per TV3 i TVE i seguit per molta gent, conscient que ens afectava tamb\u00e9 a nosaltres. El debat sobre \u201causteritat i creixement\u201d a Europa ocupa les converses i alimenta l\u2019esperan\u00e7a que el model \u201cMerkozy<\/strong>\u201d sigui substitu\u00eft per uns nous enfocaments abans que l\u2019agreujament de la crisi sigui ineluctable, etc.<\/p>\n

Per\u00f2 no ser\u00e0 suficient una resposta que es limiti a proposar uns programes de \u201ccreixement\u201d enfront de les pol\u00edtiques d\u2019 \u201dausteritat i penit\u00e8ncia\u201d que la dreta proposa i imposa. Els socialistes s\u2019han centrat, i \u00e9s l\u00f2gic, en el terreny de les propostes de creixement i ocupaci\u00f3 (el document \u201cUna estrat\u00e8gia per al creixement i l\u2019ocupaci\u00f3 a Europa<\/strong><\/a>\u201c<\/strong> del Grup socialista en el Parlament europeu, \u00e9s una bona s\u00edntesi de les seves propostes comunes). Amb una nova correlaci\u00f3 de forces a Europa, aquesta estrat\u00e8gia es pot arribar a materialitzar.<\/p>\n

\u00c9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria, per\u00f2 no suficient.<\/p>\n

Perqu\u00e8, per seriosos i eficients que siguin aquests programes, el m\u00e9s previsible \u00e9s un futur de recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica lenta i prec\u00e0ria, en el que la creaci\u00f3 de nous llocs de treball ser\u00e0 dif\u00edcil,\u00a0 i en el que els drets socials i dels b\u00e9ns i serveis p\u00fablics seguiran sotmesos a pressions considerables durant molt de temps.<\/p>\n

L\u2019esquerra no sols ha d\u2019oferir la serietat d\u2019uns programes d\u2019equilibri pressupostari i d\u2019estrat\u00e8gies de creixement. Ha de tenir el coratge de proposar alternatives que canvi\u00efn les tend\u00e8ncies de fons de les nostres societats, que facin prevaldre les nocions de democr\u00e0cia, solidaritat i igualtat, no sols com a \u201cvalors eterns\u201d que es donarien per suposats a l\u2019esquerra, com el valor al soldat, sin\u00f3 com a impulsores efectives de nous projectes de canvi social i cultural, concrets i verificables.<\/p>\n

L\u2019esquerra ha de lluitar contra l\u2019individualisme c\u00ednic i egoista, contra l\u2019apoteosi del diner, contra la carrera sense fi del consum i del consumisme, contra el risc d\u2019esgotament dels recursos i dels territoris. Ha d\u2019afirmar, amb un llenguatge nou, no la \u201cdefensa\u201d dels drets del passat, sin\u00f3 la conquesta democr\u00e0tica, al fil de la crisi actual, de\u00a0 m\u00e9s solidaritat col\u00b7lectiva, m\u00e9s b\u00e9ns i serveis comuns, m\u00e9s sobrietat, m\u00e9s qualitat social i cultural.<\/p>\n

L\u2019esquerra ha de lluitar contra la manipulaci\u00f3\u00a0 cultural de masses que estem patint. All\u00f2 que Raffaelle Simone<\/strong> descriu<\/a> com \u201cconsum, erosi\u00f3 dels recursos del planeta, transformaci\u00f3 del temps lliure en dissipaci\u00f3 de l\u2019individu i del medi ambient, l\u2019enviliment de l\u2019activitat intel.lectual, la mediatitzaci\u00f3 portada a l\u2019extrem, la reducci\u00f3 de la vida a espectacle i de l\u2019esfera p\u00fablica al format medi\u00e0tic<\/em>\u201d.<\/p>\n

\u201cAquell que entre nosaltres es reivindica d\u2019esquerra\u201d, <\/em>afegeix Simone<\/strong>, \u201csi cedeix a aquesta forma de vida, ja ha passat en els fets a la dreta. La par\u00e0bola de Strauss-Kahn n\u2019ofereix un emblema extraordinari: qu\u00e8 quedava de socialista en aquest home? Els efluvis de la dreta impregnen i arrosseguen amb ells el m\u00f3n de l\u2019esquerra<\/em>\u201c<\/p>\n

Es tracta de temes m\u00e9s cabdals que unes d\u00e8cimes d\u2019increment del PIB, per positives i necess\u00e0ries \u00a0que en el moment actual siguin aquestes. S\u00f3n els temes que \u00a0formen la part central del\u00a0 projecte hist\u00f2ric de l\u2019esquerra. I estan avui sotmesos a un decantament brutal en benefici de la dreta. El laborista brit\u00e0nic Jon Crudda<\/strong>s s\u2019hi referia recentment en una confer\u00e8ncia (\u201cLa Bona Societat<\/strong><\/a>\u201c)\u00a0 que L\u2019Hora<\/strong> ha publicat.<\/p>\n

L\u2019estrat\u00e8gia de \u201crellan\u00e7ar el creixement\u201d no \u00e9s suficient. Cal\u00a0 una lluita cultural de l\u2019esquerra a l\u2019al\u00e7ada del nostre temps, i \u00e9s urgent. S\u2019ha d\u2019inscriure en una necess\u00e0ria evoluci\u00f3 cap a un nou model social i cultural. La crisi actual ens ho imposa com un repte vital.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb la crisi i el malestar popular, que castiguen electoralment tots els governs, comencen a apar\u00e8ixer noves possibilitats per a les esquerres europees. Apareix un canvi de tend\u00e8ncia, que t\u00e9 el seu reflex electoral: va comen\u00e7ar a Dinamarca i Eslov\u00e0quia, i ha seguit amb la vict\u00f2ria d\u2019Hollande a Fran\u00e7a, dels laboristes brit\u00e0nics a les municipals,\u00a0 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[24],"class_list":["post-5719","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5719","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5719"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5719\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6443,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5719\/revisions\/6443"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5719"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5719"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5719"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}