{"id":5705,"date":"2012-05-17T11:15:01","date_gmt":"2012-05-17T09:15:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5705"},"modified":"2012-05-17T11:15:46","modified_gmt":"2012-05-17T09:15:46","slug":"grup-dels-sd-al-parlament-europeu-una-estrategia-per-al-creixement-i-l%e2%80%99ocupacio-per-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/grup-dels-sd-al-parlament-europeu-una-estrategia-per-al-creixement-i-l%e2%80%99ocupacio-per-a-europa\/","title":{"rendered":"Grup dels S&D al Parlament Europeu: Una estrat\u00e8gia per al creixement i l\u2019ocupaci\u00f3 per a Europa"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La crisi que va comen\u00e7ar el 2008, ha obligat als Estats de la Uni\u00f3 Europea i els Estats Units a utilitzar les seves pol\u00edtiques fiscals per evitar una recessi\u00f3 prolongada, \u00e9s a dir, una depressi\u00f3. Les pol\u00edtiques dels Estats Units han estat m\u00e9s efectives, ja que s\u2019han produ\u00eft amb major rapidesa, i han estat m\u00e9s fortes i m\u00e9s duradores.\u00a0Per contra, la majoria conservadora que dirigeix \u200b\u200bla Comissi\u00f3 Europea i el Consell, han estat constantment a la saga dels esdeveniments.\u00a0L’est\u00edmul fiscal d’Europa ha estat massa poc i massa tard, i el 2009, fent cas om\u00eds de les lli\u00e7ons de la hist\u00f2ria, dominada per la por dels mercats financers i per una an\u00e0lisi macroecon\u00f2mica pobra – la UE ha passat d’una pol\u00edtica\u00a0est\u00edmul a una pol\u00edtica d’austeritat sobre la base d’una reducci\u00f3 del d\u00e8ficit p\u00fablic i el deute a un ritme insostenible, el que ha enfortit i ha est\u00e8s la crisi econ\u00f2mica i social.<\/p>\n

Una pol\u00edtica \u00a0m\u00e9s intel\u00b7ligent basada en una comprensi\u00f3 del que no ha funcionat \u00e9s essencial avui en dia.\u00a0\u00c9s per aix\u00f2 que la nostra estrat\u00e8gia alternativa t\u00e9 tres objectius fonamentals:<\/p>\n

1.\u00a0Aconseguir una consolidaci\u00f3 fiscal intel\u00b7ligent, que restableixi la confian\u00e7a, que alliberi nous ingressos, garanteixi les inversions necess\u00e0ries i que asseguri els estalvis pressupostaris en les \u00e0rees on l’impacte de la reducci\u00f3 de la despesa tingui un impacte m\u00ednim per la demanda i causin menys\u00a0dolor social;
\n2.\u00a0Implementar una Estrat\u00e8gia europea d\u2019inversions coordinada, dins del marc d’una estrat\u00e8gia de consolidaci\u00f3 fiscal en el mig termini, concentrada en la modernitzaci\u00f3 de les infraestructures, el capital hum\u00e0 i l’establiment de les bases per a una Europa m\u00e9s sostenible.;
\n3.\u00a0Abordar els or\u00edgens de la crisi, en particular, les difer\u00e8ncies regionals en la productivitat i un desequilibri creixent entre salaris i beneficis, creant una depend\u00e8ncia excessiva als cr\u00e8dits per mantenir la demanda privada.<\/p>\n

I.\u00a0Garantir les inversions per les regles fiscals adaptades<\/strong>: el Pacte d’Estabilitat i Creixement ha contribu\u00eft a reduir la inversi\u00f3 p\u00fablica a Europa per la seva incapacitat de distingir entre despesa corrent i despesa de capital.\u00a0Com en el sector privat, \u00e9s normal que els governs s’endeutin per finan\u00e7ar inversions productives \u2013 tant que els beneficis esperats superen els costos.\u00a0Les estad\u00edstiques oficials de la inversi\u00f3 p\u00fablica mostren clarament l’impacte negatiu d’aquesta concepci\u00f3 err\u00f2nia del Pacte: la inversi\u00f3 p\u00fablica a tot Europa es va reduir d\u2019un 3,5% a principis de 1990 fins al 2,5% en l’actualitat.<\/p>\n

S\u2019han de considerar noves normes sobre la inversi\u00f3 p\u00fablica, \u00a0garantint alhora que no posin en perill l’estabilitat fiscal.\u00a0Aquests objectius seran definits en el “reglament de creixement”, que complementa les normes existents en mat\u00e8ria de governan\u00e7a econ\u00f2mica.\u00a0Sobre la base de definicions clares de les inversions productives proposades per la Comissi\u00f3 Europea s\u2019aplicaria als comptes nacionals, aquest reglament que introduiria al Pacte d’Estabilitat i de Creixement una distinci\u00f3 entre despesa corrent i d’inversi\u00f3, centrant el procediment de d\u00e8ficit\u00a0excessiu en la primera – \u00e9s a dir en la despesa p\u00fablica sense tenir en compte les despeses de capital.\u00a0L’impacte d’aquest canvi, que s’alinearia al Pacte d’Estabilitat i de Creixement en les definicions econ\u00f2miques generalment acceptades, hauria de crear un espai fiscal per la zona euro per tal augmentar la inversi\u00f3.\u00a0Sobre la base d’un nou concepte d\u2019inversi\u00f3, la regulaci\u00f3 podria establir les bases per a una estrat\u00e8gia europea coordinada d\u2019inversi\u00f3, que s’hauria de centrar en l’educaci\u00f3, la formaci\u00f3, la modernitzaci\u00f3 de les infraestructures i el desenvolupament de tecnologies intel\u00b7ligents, verdes i\u00a0sostenibles.\u00a0La proposta es desenvolupar\u00e0 amb m\u00e9s detall a l’annex d\u2019aquesta nota: “L’estabilitat i el creixement – la baula perduda”.
\n<\/em>
\nII.<\/strong> Generar noves fonts d’ingressos<\/strong>: La taxa sobre les transaccions financeres a nivell europeu que est\u00e0 fortament recolzada pel Parlament Europeu, aportaria com a m\u00ednim 50 milions d’euros a l’any (i potencialment m\u00e9s de 200 milions d’euros a l’any), fent una contribuci\u00f3 significativa a la consolidaci\u00f3 fiscal.\u00a0El frau i l’evasi\u00f3 d’impostos costen als governs de la Uni\u00f3 Europea 1 bili\u00f3 d’euros a l’any.
\nProposem reduir a la meitat aquesta quantitat per a l’any 2020 i una s\u00e8rie de mesures a escala nacional i comunit\u00e0ria per tal aconseguir aquest objectiu. Convidem a la UE a definir un pla d’acci\u00f3 operacional i ambici\u00f3s abans de finals de 2012, per tal de complir amb l\u2019objectiu de 2020.<\/p>\n

III.\u00a0Pressupost de la Uni\u00f3 Europea<\/strong>: El pressupost de la UE ha d’esdevenir un instrument important per estimular el creixement i la inversi\u00f3 sense necessitat d’afegir-se al deute p\u00fablic.\u00a0El nou marc financer plurianual pel 2014-2020 ha de mantenir almenys el nivell de sostre de 2013 (1,29% de la RNB dels compromisos i el 1,23% de la RNB per a pagaments).\u00a0Els fons estructurals tamb\u00e9 s’han de mantenir, almenys en els nivells actuals amb els nous instruments financers de suport als projectes europeus.\u00a0Els fons estructurals han de ser m\u00e9s efica\u00e7os i s\u2019han de dirigir als pa\u00efsos en problemes (amb un nivell de finan\u00e7ament m\u00e9s baix o zero) i una de les partides ha de ser assignada a l’esfera social i la lluita contra la pobresa.\u00a0Aix\u00ed mateix, han de donar suport al desenvolupament d’infraestructures de transport, d\u2019energia, d\u2019investigaci\u00f3, d\u2019innovaci\u00f3, de tecnologies espacials i verdes.<\/p>\n

La falta de finan\u00e7ament actual dels projectes estrat\u00e8gics d’inversi\u00f3 en tota la UE, en particular en les xarxes transeuropees i la investigaci\u00f3, debilita la competitivitat futura d’Europa i el seu potencial de creixement.\u00a0Aquesta falta d’inversi\u00f3 ha de ser resolta pel desenvolupament dels Bons de projecte, finan\u00e7ats per l’augment de la capacitat anual de finan\u00e7ament del Banc Europeu d’Inversions de 80 milions d’euros com a m\u00ednim a 200 milions d’euros.<\/p>\n

IV.\u00a0Baixar el cost del deute<\/strong>: un sistema com\u00fa d\u2019emissi\u00f3 del deute p\u00fablic (anomenat “Euro-bons”) reduiria els costos d’endeutament per a la uni\u00f3 monet\u00e0ria i asseguraria una major estabilitat financera.\u00a0A m\u00e9s, per reduir la vulnerabilitat dels Estats membres a l’especulaci\u00f3 en els mercats financers i evitar el risc de contagi, cal dotar el Mecanisme Europeu d’Estabilitat d\u2019una llic\u00e8ncia banc\u00e0ria, que signifiqui pels mercats una garantia pel ple del\u00a0poder del Banc Central Europeu.\u00a0El Mecanisme Europeu d\u2019Estabilitat i el BCE ha d’estar preparats per actuar amb promptitud per restaurar la confian\u00e7a del mercat en el deute sobir\u00e0, reduint el cost del deute dels pressupostos nacionals.<\/p>\n

V.\u00a0Per una pol\u00edtica salarial equilibrada<\/strong>: la disminuci\u00f3 dels salaris \u00e9s la resposta central de la dreta al problema de la competitivitat.\u00a0Per\u00f2 el cost de m\u00e0 d’obra a la zona de l’euro es va mantenir constant o per sota de la inflaci\u00f3 el que significa que no erosiona la competitivitat d’Europa.\u00a0La pol\u00edtica de la dreta centrada en la baixada dels salaris, la desregulaci\u00f3 del mercat laboral i el debilitament dels drets socials, mentre la desocupaci\u00f3 juvenil \u00e9s elevada i les exclusions socials creixents, no est\u00e0 motivada per consideracions econ\u00f2miques,\u00a0sin\u00f3 per prejudicis ideol\u00f2gics.\u00a0En la majoria de les economies europees, la part dels salaris en l’ingr\u00e9s nacional s\u2019ha disminu\u00eft significativament en els \u00faltims 30 anys, i la creixent desigualtat econ\u00f2mica, el que porta a un exc\u00e9s de depend\u00e8ncia del cr\u00e8dit per donar suport a la demanda ha contribu\u00eft a la crisi financera de 2008.\u00a0D’altra banda, el debilitament de la legislaci\u00f3 laboral intensificar\u00e0 la pressi\u00f3 sobre els salaris, retardant la recuperaci\u00f3.\u00a0Revertir aquest desequilibri hauria de ser un objectiu expl\u00edcit de la governan\u00e7a econ\u00f2mica europea.\u00a0Especialment en temps de crisi, mantenir o augmentar el poder adquisitiu dels treballadors \u2013 en particular els que tenen salaris baixos – s’ha de considerar com un factor de cohesi\u00f3 social i de manteniment de la demanda interna, particularment en els pa\u00efsos amb excedents comercials.<\/p>\n

VI.\u00a0Per una governan\u00e7a econ\u00f2mica m\u00e9s democr\u00e0tica i m\u00e9s efica\u00e7<\/strong>: la recent revisi\u00f3 de la legislaci\u00f3 comunit\u00e0ria en la coordinaci\u00f3 de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i les diverses decisions ja adoptades per intentar superar la crisi, han transformat el sistema de governan\u00e7a econ\u00f2mica europea.\u00a0Aix\u00ed, el proc\u00e9s de decisi\u00f3 pol\u00edtica s’ha tornat molt complex, opac i impossible d’entendre per als ciutadans.\u00a0Aix\u00f2 amena\u00e7a la legitimitat democr\u00e0tica d’Europa.\u00a0La UE i l’eurozona necessita una governan\u00e7a econ\u00f2mica m\u00e9s efica\u00e7, m\u00e9s transparent i democr\u00e0tica.\u00a0La reforma institucional \u00e9s necess\u00e0ria, s\u00f2lidament basada en el m\u00e8tode comunitari i en una forta participaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 Europea i el Parlament Europeu.\u00a0Aquest darrer ha de convertir-se en colegislador en totes les \u00e0rees relacionades amb la definici\u00f3 de la pol\u00edtica econ\u00f2mica europea.\u00a0El Semestre europeu, el proc\u00e9s anual de coordinaci\u00f3 de la governan\u00e7a econ\u00f2mica, tamb\u00e9 ha de ser objecte d’un debat democr\u00e0tic adequat a nivell nacional i europeu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi que va comen\u00e7ar el 2008, ha obligat als Estats de la Uni\u00f3 Europea i els Estats Units a utilitzar les seves pol\u00edtiques fiscals per evitar una recessi\u00f3 prolongada, \u00e9s a dir, una depressi\u00f3. Les pol\u00edtiques dels Estats Units han estat m\u00e9s efectives, ja que s\u2019han produ\u00eft amb major rapidesa, i han estat m\u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-5705","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5705","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5705"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5705\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5708,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5705\/revisions\/5708"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5705"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5705"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5705"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}