{"id":5686,"date":"2012-05-16T10:38:49","date_gmt":"2012-05-16T08:38:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5686"},"modified":"2012-05-16T17:20:54","modified_gmt":"2012-05-16T15:20:54","slug":"john-cruddas-la-societat-bona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/john-cruddas-la-societat-bona\/","title":{"rendered":"Jon Cruddas: La bona societat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Moltes gr\u00e0cies per haver-me convidat aqu\u00ed aquest vespre; sobretot perqu\u00e8 em permet parlar de\u00a0 filosofia,\u00a0 societat i\u00a0 socialisme.\u00a0Creguin-me que com a diputat laborista aix\u00f2 no em passa molt sovint.<\/p>\n

Vaig ser diputat durant deu anys.\u00a0Vaig anar-me\u2019n amb Tony Blair<\/strong> a Downing Street, el 1997, i vaig passar-hi tres anys. Entre 1994 i 2001 Blair<\/strong> va aconseguir construir un sentiment patri\u00f2tic liberal al pa\u00eds, que posteriorment es va ensorrar.\u00a0Blair<\/strong>, que va sorgir com a socialista \u00e8tic, va acabar com un neo-cl\u00e0ssic.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar voldria explicar alguna cosa sobre mi.\u00a0Per a mi, la pol\u00edtica \u00e9s m\u00e9s sobre les emocions que sobre els programes; un afer m\u00e9s de grups,\u00a0 comunitat i associaci\u00f3 \u2013tant imaginats com reals \u2013 que no pas de te\u00f2rics o cient\u00edfics.<\/p>\n

Culpo l’estructuralisme d\u2019aix\u00f2.\u00a0Era un estudiant en els anys 80, quan l’acad\u00e8mia estava plena de debats espec\u00edfics sobre la primacia de la sobredeterminaci\u00f3 econ\u00f2mica, – Althusser, Balibar, Poulantzas, Laclau. El\u00a0thatcherisme dominava el paisatge, l’esquerra seguia sent abstracta, preocupada per\u00f2 insignificant.<\/p>\n

Vaig estar en un seminari recent amb molts dels nostres companys del gabinet a l’ombra, on el debat semblava amagar-se darrere de sup\u00f2sits sobre els nostres \u201cvalors eterns i universals”.\u00a0Una s\u00e8rie d’abstraccions que no realment entenc. Per contra, el ritme pol\u00edtic del pa\u00eds est\u00e0 en un altre lloc.<\/p>\n

Em temo una ruptura entre la teoria pol\u00edtica i les emocions de la pol\u00edtica.<\/p>\n

La pol\u00edtica per a mi, no \u00e9s una variant de la teoria de l’elecci\u00f3 racional.\u00a0Es tracta de la gent de base, de connexions viscerals, de sentiments, temes i llenguatges que agafen a la gent; hist\u00f2ries i al\u00b7legories que fan intel\u00b7ligible el m\u00f3n que ens envolta.<\/p>\n

Per a mi el socialisme no \u00e9s sobre la ci\u00e8ncia, sin\u00f3 que \u00e9s, en primer lloc, sobre pautes de resist\u00e8ncia i lluita per a que que la nostra vida, les nostres relacions, les nostres fam\u00edlies no estiguin mercantilitzades. Hist\u00f2ricament, aquesta forma de resist\u00e8ncia es va centrar contra\u00a0 tres formes de despossessi\u00f3: de la terra,\u00a0 de la pr\u00f2pia m\u00e0 d’obra i de la ciutadania.<\/p>\n

En segon lloc el socialisme tracta de la creaci\u00f3 d’institucions que permeten que ens auto-realitzem i creixem.\u00a0Vaclav Havel<\/strong> va dir en una ocasi\u00f3 que “som capa\u00e7os de tenir amor, amistat, solidaritat, compassi\u00f3 i toler\u00e0ncia…: cal alliberar aquestes dimensions fonamentals de la nostra humanitat del seu\u00a0 exili “privat” i acceptar-los com a \u00fanic punt real d’una\u00a0 comunitat humana significativa”.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que m’encanta la idea de ‘The Good Society’ (La\u00a0 Bona Societat) vista com una discussi\u00f3 sobre la manera de construir\u00a0 institucions intermedi\u00e0ries que ajudin a la gent a prosperar; sobre les virtuts que volem nodrir, perqu\u00e8 puguem viure una vida m\u00e9s gratificant.\u00a0En poques paraules, com el lloc per oposa-se a l’atomitzaci\u00f3 de\u00a0 l’individu en l’economia ortodoxa.<\/p>\n

Finalment, el laborisme, per a mi, \u00e9s una cosa tribal, \u00e9s el meu equip.\u00a0Per resumir-ho, una sent\u00e8ncia de per vida. La font d’una tensi\u00f3 constant, entre l’esperan\u00e7a i la desesperaci\u00f3.\u00a0L\u2019\u00faltima tendeix a dominar la primera.<\/p>\n

Aix\u00ed que admeto que tendim cap a la utopia rom\u00e0ntica, tot i la disposici\u00f3 tribal.<\/p>\n

El que m’interessa no \u00e9s la pol\u00edtica com a tal, sin\u00f3 la recerca del sentiment, la veu i el llenguatge pol\u00edtic, de la definici\u00f3 general dins d’una hist\u00f2ria nacional. \u00a0<\/em><\/p>\n

Com a diputat, la meva experi\u00e8ncia dominant en els \u00faltims anys ha estat d’enuig, de vegades violent, envers el nacionalisme angl\u00e8s,\u00a0 barrejat amb una dolorosa sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua i abandonament. Quan penses sobre el que hi ha sota,\u00a0 set ve al cap una frase que Richard Rorty<\/strong> va escriure una vegada:<\/p>\n

“La millor manera de causar dolor de llarga durada a la gent \u00e9s humiliar-los fent que les coses que els semblaven m\u00e9s importants es vegin com in\u00fatils, obsoletes i inviables\u201d.<\/p>\n

Aix\u00f2 descriu un proc\u00e9s molt real en la situaci\u00f3 actual,\u00a0 en termes de llunyania pol\u00edtica, de ruptura, de greuges i\u00a0 de globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

A vegades, en per\u00edodes de\u00a0 crisi econ\u00f2mica i social, el laborisme ha intentat un rescat intern, una re-apropiaci\u00f3 de la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria i identitat per tal d’imposar-se en la confrontaci\u00f3 al voltant de la nostra hist\u00f2ria nacional. Aquesta em sembla la tasca a realitzar avui.<\/p>\n

Avui, el laborisme es defineix a s\u00ed mateix com a “radical” “progressista”. Qu\u00e8 significa ser\u00a0 “radical” o\u00a0 “progressista”?\u00a0El pol\u00edtic progressista mira endavant per aconseguir millores, per canviar les estructures socials.\u00a0Literalment radical ve del mot llat\u00ed desarrelar.\u00a0Aix\u00f2 pot implicar sovint el menyspreu per als temorosos del canvi.<\/p>\n

Els sentiments de p\u00e8rdua, una recerca de pertinen\u00e7a, una sensaci\u00f3 de desarrelament domina gran part del paisatge\u00a0pol\u00edtic;<\/em> una anomia moderna.<\/strong> Per\u00f2, sovint tendim a pensar que aquests sentiments en cert sentit ens obsaculitzen a nosaltres mateixos, i fins i tot el progr\u00e9s de la humanitat.\u00a0Per a molts de l’esquerra, s’han convertit en essencialment reaccionaris, una patologia irracional.<\/p>\n

Vol dir aix\u00f2 que el laborisme ha de restar atrapat per una visi\u00f3 de l’anomia moderna, de l’alienaci\u00f3, com\u00a0 una condici\u00f3 humana essencialment irracional?<\/p>\n

Est\u00e0 aix\u00f2 lligat a la crisi pol\u00edtica del laborisme, a la seva falta d’identitat, llenguatge i connexi\u00f3?\u00a0\u00c9s aqu\u00ed on entra la hist\u00f2ria?<\/p>\n

Milan Kundera<\/strong> va escriure: “la lluita de l’home contra el poder \u00e9s la lluita de la mem\u00f2ria contra l’oblit”.\u00a0Recordar-se a si mateix en una lluita pol\u00edtica sobre qui \u00e9s l\u2019amo del passat.<\/p>\n

Encara que aix\u00f2 no afecta nom\u00e9s\u00a0 al “nou laborisme”, \u00e9s una condici\u00f3 que afecta moltes formes del racionalisme de l’esquerra que prescindeixen de\u00a0 l’emoci\u00f3 i la connexi\u00f3.\u00a0La socialdemocr\u00e0cia s’ha replega en un gerencialisme fred, en la pol\u00edtica com una variant de la teoria de l’elecci\u00f3 racional.<\/p>\n

Pel laborisme, redescobrir la seva energia, la seva vitalitat i el lseu lenguatge implica fer front a aquesta realitat, literalment, per tornar a\u00a0descobrir la seva \u00e0nima.<\/strong> Suggeriria redescobrir les tradicions exiliades dins la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria – les tradicions rom\u00e0ntiques i ut\u00f2piques que podrien impregnar i posseir la noci\u00f3 “The Good Society\u201d ara, avui.<\/p>\n

La hist\u00f2ria del laborisme \u00e9s contempor\u00e0nia.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s del que vull parlar avui.<\/p>\n

El laborisme s’ha enfrontat a tres per\u00edodes de crisi .\u00a0El primer va ser el que segu\u00ed a la crisi de 1929, i la caiguda del segon govern laborista, i amb MacDonald, Thomas \u00a0i Snowden, entrant en el\u00a0\u00a0 Govern Nacional.\u00a0El segon va arribar amb la p\u00e8rdua del poder dels laboristes el 1979,\u00a0 l’ascens de Thatcher i la nostra amena\u00e7a d’eclipsi per un nou tercer partit en la d\u00e8cada de 1980. Finalment, el 2010, un parell d’anys despr\u00e9s de la davallada econ\u00f2mica mundial.<\/p>\n

Al laborisme li van caldre gaireb\u00e9 15 anys per tornar al poder despr\u00e9s de les dues primeres crisis i les derrotes en els eleccions de 1931 i 1983.\u00a0Cada crisi es produeix despr\u00e9s de per\u00edodes de crisi econ\u00f2mica i social.<\/p>\n

Aix\u00ed que en els tres per\u00edodes en qu\u00e8 les solucions socialistes apareixerien com\u00a0 les m\u00e9s adequades – en moments de crisi del capitalisme – han estat, precisament, per\u00edodes en els que\u00a0 el laborisme s\u2019ha trobat a si mateix afectat per la crisi.<\/p>\n

Marx i Engels veien el socialisme com el producte de les lleis de la hist\u00f2ria, en definitiva una negaci\u00f3 del capitalisme.\u00a0Per al socialisme marxista \u00e9s un per\u00edode de transici\u00f3 cap el sorgiment del comunisme.<\/p>\n

El text cl\u00e0ssic del socialisme “revisionista”: El futur del Socialisme<\/em> de Tony Crossland<\/strong> es va centrar al voltant de les q\u00fcestions de definici\u00f3 per suggerir que el socialisme era la igualtat, un “fort” enfocament de la igualtat.<\/p>\n

Tamb\u00e9 va fer \u00e8mfasi en els mitjans, no singularment impulsat per q\u00fcestions de propietat, sin\u00f3 abastant temes com la llibertat i la democr\u00e0cia, la planificaci\u00f3 i el creixement.<\/p>\n

Molts anys abans,\u00a0 R, H. Tawney<\/strong> defin\u00ed el socialisme en termes de resist\u00e8ncia al mercat i de limitacions al benefici privat.\u00a0 Va identificar dos enfocaments:l’ \u00e8tic i l’econ\u00f2mic.<\/strong><\/p>\n

La via econ\u00f2mica \u00e9s impulsada per la propietat socialitzada, de manera que es produeixi l’assignaci\u00f3 de recursos alternatius per fer front a la pobresa, la manca d’habitatge, etc. Fa diversos enfocaments racionals als problemes d’organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i de distribuci\u00f3, impulsats per la ci\u00e8ncia i el c\u00e0lcul.\u00a0El socialisme \u00e9s planteja com transaccional, sobre l’assignaci\u00f3 de recursos.<\/p>\n

L’enfocament \u00e8tic es basa en la recerca de la solidaritat i la fraternitat per aturar la mercantilitzaci\u00f3 de les nostres vides, el nostre\u00a0treball i les nostres relacions.<\/p>\n

Podem detectar en aquest doble plantejament\u00a0 una l\u00ednia socialista general, entre la racionalitat i les relacions socials, entre el’economia i l’\u00e8tica, entre l’assignaci\u00f3 de recursos\u00a0 i l’alienaci\u00f3.\u00a0L’any 1995 com a l\u00edder del partit Tony Blair<\/strong> es referia a aix\u00f2 quan va dir que “els socialistes han de ser tant\u00a0 moralistes com\u00a0 empiristes\u201d.<\/p>\n

Ara vull fer una\u00a0petita volta,<\/strong> per parlar breument de Tony Blair<\/strong>.\u00a0No nom\u00e9s perqu\u00e8 la setmana passada es va anunciar que estava buscant tornar a entrar en la nostra pol\u00edtica interna.\u00a0Sin\u00f3 perqu\u00e8 “blairisme” \u00e9s ara un terme que s’identifica amb abusos dins del partit, el seu nom provoca burles a la nostra confer\u00e8ncia anual, i molts, dins i al voltant del laborisme, semblen estar m\u00e9s enfadats amb el “blairisme” que amb Cameron<\/strong> i Clegg<\/strong>.<\/p>\n

Penseu-ho d’aquesta manera.\u00a0Suggeriria que les figures pol\u00edtiques tendeixen a esdevenir propietat, en la seva vida futura immediata, dels seus partidaris\u00a0 que segueixen en peu despr\u00e9s del seu final; generalment s\u00f3n els seus defensors m\u00e9s extrems.<\/p>\n

Els \u00faltims devots de Margaret Thatcher o els darrers nou laboristes extrems, distorsionen la perspectiva immediata i minimitzen la varietat de corrents creuades, la textura i l’evoluci\u00f3, o fins i tot la regressi\u00f3, en els seus projectes pol\u00edtics.\u00a0En definitiva, enfosqueixen l’enteniment i per tant la renovaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

Suggereixo que aix\u00f2 \u00e9s precisament el que ha passat amb Blair<\/strong>.\u00a0Una caricatura conformada pels que han quedat dels que estaven al seu costat al\u00a0 final, i tamb\u00e9 amb l’ajuda dels seus opositors pol\u00edtics, amb ressaca i incapa\u00e7os d’oferir una concepci\u00f3 matisada.<\/p>\n

Per contra, podr\u00edem veure la hist\u00f2ria del recorregut de Blair explicant una hist\u00f2ria m\u00e9s profunda sobre el socialisme;\u00a0el mateix Blair com una al\u00b7legoria<\/strong> sobre el que el laborisme podria haver estat i en el que es va convertir, que encapsula l’essencial del socialisme entre l’esperan\u00e7a i la desesperaci\u00f3 –Raymond Williams<\/strong> va dir una vegada que “ser veritablement radical \u00e9s fer possible l’esperan\u00e7a en lloc de caure en la desesperaci\u00f3”.\u00a0Blair<\/strong> va fer ambdues coses.<\/p>\n

Aix\u00ed que la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s, crec, separar el Blair <\/strong>primerenc , l\u2019impulsat per una \u00e8tica, del que sucumb\u00ed davant l’altar del liberalisme econ\u00f2mic.<\/p>\n

Recentment, vaig estar a la Universitat de Hull. Est\u00e0vem parlant de l’obra de RG Collingwood, Edward Caird, TH Green, Michael Oakeshott<\/strong> i altres.\u00a0En concret, ens vam centrar en un discurs que, al meu entendre, \u00a0podria ser el m\u00e9s poder\u00f3s des del discurs d\u2019\u00a0\u201cAmena\u00e7a de la violencia sense sentit\u201d <\/em>de Bobby Kennedy<\/strong> el 1968, el dia despr\u00e9s que King fos assassinat.\u00a0No va ser de Reagan<\/strong>, Clinton<\/strong> o Obama<\/strong>.\u00a0Va ser de George W Bush<\/strong>, el 22 de juliol de 1999,\u00a0 a Indianapolis,i \u00e9s\u00a0 titulat \u00abEl deure de l’esperan\u00e7a”.\u00a0Marvin Olasky<\/strong> l’utilitza com a text b\u00e0sic en el seu llibre sobre \u00a0el \u201cconservadorisme compassiu\u201d. Inclou tres paraules clau:\u00a0el deure, l’esperan\u00e7a, la compassi\u00f3.<\/strong> Tres paraules que dominen el discurs en una barreja d’idealisme i patriotisme,\u00a0 “units per lla\u00e7os d’amistat, de comunitat i de solidaritat”.\u00a0Bush<\/strong> diu que “el Govern ha d’actuar … pel b\u00e9 com\u00fa – i\u00a0 el b\u00e9 no \u00e9s com\u00fa fins que no \u00e9s compartit per aquells que ho necessiten”.\u00a0Conclou amb Sant Francesc<\/strong> \u201con hi ha odi, sembra amor; on hi ha foscor, llan\u00e7a llum; on hi hagi desesperaci\u00f3, porta esperan\u00e7a”.<\/p>\n

On apareix aquest llenguatge en l’esquerra avui?\u00a0Segur que apareix en la nostra hist\u00f2ria – en el Partit Laborista Independent, especialment, amb Lansbury, Hardie i Macdonald.\u00a0Sens dubte,\u00a0 va inspirar\u00a0 el Partit Laborista \u00a0de Stepney,\u00a0 l\u2019energia de Clement Attlee<\/strong> i l’humanisme de la Nova Esquerra \u00a0contra l’estalinisme a finals dels 50.<\/p>\n

Per \u00a0Kennedy<\/strong> – exactament la mateixa agenda: el deure, l’esperan\u00e7a i la virtut – en concret la virtut cardinal de la \u00a0compassi\u00f3, ancorada en la comunitat local -, \u00a0\u00e9s una \u00e8tica secularitzada.\u00a0Per Bush<\/strong> una crida expl\u00edcitament\u00a0 religiosa a les armes.<\/p>\n

Penseu en aix\u00f2 de forma una mica diferent.\u00a0Comencem amb aquesta virtut cardinal \u2013 els “ex\u00e8rcits de compassi\u00f3” de Bush. La\u00a0Carta per la Compassi\u00f3<\/strong> de Karen Armstrong <\/strong>va evolucionar a partir de les seves hist\u00f2ries de les religions.\u00a0Hi ha una hist\u00f2ria sempre citada per Armstrong en els seus estudis de religions comparades.\u00a0Es refereix a la forma en que Hyam Maccoby<\/strong> cita la Regla d’Or del rab\u00ed Hillel<\/strong>.<\/p>\n

Alguns pagans van adre\u00e7ar-se a Hillel<\/strong> i li van dir que es convertirien si era capa\u00e7 d\u2019aguantar-se en una cama i recitar la totalitat de les escriptures, mantenint l’equilibri.<\/p>\n

Hillel<\/strong> es va aguantar amb una cama i es va limitar a dir: “No feu als altres el que no us farieu a vosaltres.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s la Tor\u00e0.\u00a0La resta s\u00f3n comentaris”.<\/p>\n

La resta s\u00f3n comentaris, ratlles nues. Aquest \u00e9s el nucli de totes les religions -i de cap -,\u00a0 i tamb\u00e9 \u00a0el nucli de l’humanisme secularitzat en qu\u00e8 recolza el laborisme: un sentit de reciprocitat i d\u2019obligaci\u00f3 envers els altres.<\/p>\n

La reciprocitat \u00e9s la base \u00e8tica del laborisme, l’estira i arronsa que crea els lla\u00e7os socials que mantenen a la gent en una vida en com\u00fa.<\/p>\n

Suggeriria que la brillantor pol\u00edtica dels discursos de Bush<\/strong> i Kennedy<\/strong> \u00e9s l’\u00fas de les\u00a0‘paraules clau’, <\/strong>i citaria un cop m\u00e9s\u00a0 a Williams<\/strong>: la compassi\u00f3, l’esperan\u00e7a i el deure, el patriotisme, la fam\u00edlia i la religi\u00f3.\u00a0Els seus respectius usos de\u00a0 “comunitat”<\/strong> i la\u00a0“vida comuna”<\/strong> que comparteixen en cada discurs \u00e9s la plantilla per a les \u201cparaules clau\u201d.\u00a0Conscientment, hi ha molt poca pol\u00edtica- en comparaci\u00f3 a l’objectiu de la construcci\u00f3 d’un sentiment pol\u00edtic per tal d’impulsar i posseir la noci\u00f3 de la naci\u00f3 mateixa.<\/p>\n

Crec que aix\u00f2 \u00e9s el que el laborisme ha fet amb \u00e8xit en tres ocasions – quan ha definit la hist\u00f2ria nacional – el 1945, 1964 i 1997.<\/p>\n

Tony Blair<\/strong> una vegada li va dir en privat\u00a0 a Michael Foot<\/strong> que “fins i tot en el nostre propi partit hi ha una tend\u00e8ncia en contra de deixar la gent expressar-se\u00a0 lliurement”.\u00a0M\u00e9s tard, el 6 de juliol de 1983, en el seu primer discurs a la Cambra dels Comuns, <\/strong>va sostenir que “la democr\u00e0cia brit\u00e0nica rau en definitiva en la percepci\u00f3 compartida que totes les persones participen en els beneficis del b\u00e9 com\u00fa”.<\/p>\n

El seu llibre\u00a0‘The Journey\u201d <\/strong>(El Recorregut)\u00a0\u00e9s una extraordin\u00e0ria pe\u00e7a.\u00a0En ella s’explica que quan es va convertir en\u00a0 diputat laborista hi havia dos tipus de membres i simpatitzants: “aquells que per tradici\u00f3 eren laboristes, i aquells que van arribar a una posici\u00f3 de suport al socialisme i a la democr\u00e0cia social a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s intel\u00b7lectual”.<\/p>\n

L’ex Primer Ministre, diu, i sembla que sit\u00faa en aix\u00f2 la seva pr\u00f2pia visi\u00f3 de la filosofia pol\u00edtica, que:\u00a0“Comen\u00e7o amb una consideraci\u00f3 dels \u00e9ssers humans com la meva br\u00faixola, la pol\u00edtica \u00e9s secund\u00e0ria” (…)\u00a0el socialisme \u00e9s la “comunitat”- \u00e9s a dir, les persones mantenen obligacions entre si i s\u00f3n \u00e9ssers socials, no nom\u00e9s individus per si mateixos -; aix\u00f2 \u00a0em va emp\u00e8nyer a tractar de separar els veritables valors dels laboristes d del bagatge ideol\u00f2gic, que s’amuntegava a la seva part superior ocultant el seu significat.\u00a0Per a mi, aix\u00f2 era el socialisme, i no un tipus particular d’organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, ancorada en un punt determinat de la hist\u00f2ria”.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una pe\u00e7a fascinant.\u00a0Hi estic d’acord.\u00a0El problema \u00e9s que la hist\u00f2ria del nou laborisme de Blair<\/strong> \u00e9s la retirada sistem\u00e0tica d\u2019aquesta visi\u00f3.\u00a0En realitat aquesta visi\u00f3 gaireb\u00e9 mai torna a apar\u00e8ixer en el llibre!\u00a0Per\u00f2 va comen\u00e7ar b\u00e9.<\/p>\n

L’any 1995 com a l\u00edder del Partit va sostenir que “els socialistes han de ser alhora moralistes i empiristes.\u00a0Un any abans d’acceptar el lideratge ens va dir que la seva era una missi\u00f3 “per aixecar l’esperit de la naci\u00f3… un pa\u00eds on, diem, som part d’una comunitat de persones, on tenim un deure superior a nosaltres mateixos… un pa\u00eds on no hi hagi cap rac\u00f3 on tinguem de protegir els nostres ulls amb vergonya… el poder de tots per al b\u00e9 de cada un… aix\u00f2 \u00e9s el que el socialisme significa per a mi”.\u00a0La perforaci\u00f3 en la hist\u00f2ria del laborisme per a la recuperaci\u00f3 de la seva \u00e8tica.<\/p>\n

Tot va cristal\u00b7litzar quan Tony Blair<\/strong> el 1994, va advocar per una nova missi\u00f3 nacional:\u00a0“Un nou esperit de la naci\u00f3 sobre la base de treballar junts, units, amb solidaritat, col\u00b7laboraci\u00f3.\u00a0Aquest \u00e9s el patriotisme del futur.\u00a0Quan el vostre fill t\u00e9 dificultats \u00e9s el meu fill, \u00a0quan el vostre pare est\u00e0 malalt i t\u00e9 dolor \u00e9s el meu pare, el teu amic desocupat o sense llar \u00e9s el meu amic, el teu ve\u00ed \u00e9s el meu ve\u00ed.\u00a0Aquest \u00e9s el veritable patriotisme d’una naci\u00f3”.<\/p>\n

Aquest \u00e9s precisament el terreny sol\u00b7licitat per Bush<\/strong> i Kennedy<\/strong>, m\u00e9s enll\u00e0 de l’abast del liberalisme econ\u00f2mic o el cosmopolitisme a dist\u00e0ncia.\u00a0Jo diria que la seva popularitat va ser constru\u00efda sobre aquest sentiment.\u00a0\u00c9s el que hem perdut.\u00a0Per\u00f2, com?<\/p>\n

En primer lloc,<\/strong> la pol\u00edtica del laborisme s’ha alterat fonamentalment pels canvis radicals en la classe obrera, la seva cultura i les institucions en les \u00faltimes quatre d\u00e8cades.<\/p>\n

Fa cinquanta anys, Raymond Williams<\/strong> va publicar un breu assaig anomenat “La cultura ordin\u00e0ria”.\u00a0Comen\u00e7a amb una elegia a la seva infantesa de classe obrera a les valls agr\u00edcoles de les Muntanyes Negres i les generacions de la seva fam\u00edlia que havien viscut all\u00e0.<\/p>\n

\u00c9s una bella pe\u00e7a d’escriptura – po\u00e8tica i humana.\u00a0Williams<\/strong> descriu una forma de vida que posa l’accent en el barri, \u00a0l’obligaci\u00f3 rec\u00edproca i la millora comuna.\u00a0\u00c9s una hist\u00f2ria d’orgull i dignitat familiar en el nucli del partit laborista.\u00a0\u00c9s fonamental per a la nostra identitat hist\u00f2rica i la nostra capacitat de recuperaci\u00f3, ens dona un significat.\u00a0No obstant, hem tendit, en el laborisme, a encapsulae aquests sentiments en una noci\u00f3 \u00a0mecanicista, economicista, de l\u2019estructuraci\u00f3 de classes.\u00a0En fer-ho, hem buidat el veritable sentit de la ubicaci\u00f3 de la classe que hem perdut, en termes del seu sentit de pertinen\u00e7a.<\/p>\n

Per descomptat, Williams<\/strong> sabia que aquesta cultura estava formada pel sistema subjacent de la producci\u00f3.\u00a0Recorda com des de les muntanyes podia mirar cap al sud fins al “resplendor dels alts forns que feien una segona posta de sol.”\u00a0No podria haver-se imaginat el dia en qu\u00e8 no hi hauria una segona posta del sol, en termes de la noci\u00f3 de comunitat.<\/p>\n

Penseu en en el model d’Anthony Crosland <\/strong>de la social democr\u00e0cia. El futur del socialisme<\/em> (1956) est\u00e0 per a molts sempre all\u00e0 fora, a l’horitz\u00f3 – una resposta revisionista del marxisme ortodox a la vegada que\u00a0tamb\u00e9 un assalt als fonaments de l’economia de mercat, a\u00a0la teoria neocl\u00e0ssica.Va ser la pedra angular d’una social democr\u00e0cia basada en els ingressos fiscals del progr\u00e9s capitalista, en un Estat-naci\u00f3 intervencionista i en la reconciliaci\u00f3 de classes a trav\u00e9s del creixement.<\/p>\n

Aquest model s’ha perdut. S’han acabat quinze anys \u00a0de creixement sense interrupcions.\u00a0La pol\u00edtica ja no \u00e9s transaccional, redistributiva i racional.\u00a0El seu llenguatge funciona fins que s’atura l\u2019aixeta dels diners.<\/p>\n

Considerem ara una\u00a0tercera p\u00e8rdua: \u00a0d’optimisme,\u00a0\u00a0d\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n

Sense adonar-se’n, la descripci\u00f3 m\u00e9s eloq\u00fcent del que el nou laborisme ha perdut estava continguda dins de la seva pr\u00f2pia B\u00edblia: La revoluci\u00f3 inconclusa<\/em> de Philip Gould<\/strong>. <\/em>Va fer una distinci\u00f3 reveladora quan va descriure els seus pares com els que “volien fer la feina correctament, no els que tenien una aspiraci\u00f3”.<\/p>\n

La possibilitat que aquestes dues categories no fossin m\u00fatuament excloents mai va ser entesa.\u00a0 Aix\u00f2 \u00e9s la clau de com Blair<\/strong> va perdre la seva inicial fonamentaci\u00f3 \u00e8tica a trav\u00e9s d’una reorientaci\u00f3 de la seva concepci\u00f3 de l’activitat i l’aspiraci\u00f3 humanes.<\/p>\n

Tenint en compte la separaci\u00f3 de Gould<\/strong> entre el que era correcte i al que aspirem, no \u00e9s sorprenent que en els models pseudomorfol\u00f2gics que va inventar per tra\u00e7ar la ruta del nou laborisme al poder, \u00a0l\u2019home Mondeo i la dona de Worcester, ens trobem amb el nostre vell amic, \u00a0l\u2019Home Racional Econ\u00f2mic, ressuscitat amb una vestimenta actual – la base de l’economia pol\u00edtica de la dreta a trav\u00e9s dels segles.<\/p>\n

En aquesta visi\u00f3 del que \u00e9s el ser hum\u00e0, l’aspiraci\u00f3 consisteix en l’impuls d’acumular i consumir sense tenir en compte les conseq\u00fc\u00e8ncies per als altres o cap sentit de responsabilitat cap a la societat en el seu conjunt.<\/p>\n

Aqu\u00ed les persones s\u00f3n considerades com individualistes.\u00a0Sense sentimentalismes. Defensant el seu propi inter\u00e8s despietadament, perqu\u00e8 l’electorat -o almenys la secci\u00f3 amb que ell comptava- s’aferra a una racionalitat que ratlla amb \u00a0la misantropia.<\/p>\n

El 2001, les noves pol\u00edtiques laboristes es basaven essencialment en una m\u00edtica \u201cMiddle England\u201d, elaborada pels enquestadors i situada en algun lloc de la regi\u00f3 del sud-est, al voltant d’un creixement continu de la riquesa, on la pol\u00edtica sempre havia hagut de ser individualitzada.<\/p>\n

Un l\u00edder del Gabinet va afirmar que el missatge essencial del laborisme era ajudar a m\u00e9s gent\u00a0a \u201cguanyar i posseir\u201d.<\/strong> Ho era?\u00a0On \u00e9s la noci\u00f3 del ciutad\u00e0 virtu\u00f3s?<\/p>\n

Cr\u00e8iem que nom\u00e9s calia \u00a0una pol\u00edtica agra, sobre consumir m\u00e9s, en comptes de les nocions m\u00e9s profundes de la fraternitat, de l’experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva, i del qu\u00e8 aspirem ser com a naci\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 aquest punt de vista no era accidental i de segur que no era original.<\/p>\n

Thomas Hobbes<\/strong>, per exemple, va assumir l\u2019inter\u00e8s propi com a \u00fanic principi rector: \u00a0la bondat \u00e9s una virtut per a perdedors.\u00a0Penseu en la racionalitat de l’economia neocl\u00e0ssica.<\/p>\n

Abans de la seva mort,\u00a0Michel Foucault<\/strong> va escriure una s\u00e8rie de textos brillants que descriuen com aquest tipus d’economia pol\u00edtica es converteix en ‘biopol\u00edtica’; com produeix el buidat de la concepci\u00f3 de l’\u00e9sser hum\u00e0 pel que fa al que aspirem, i \u00a0arriba a ser vist com una cosa natural. Per al nou laborisme, fent el recorregut als neocl\u00e0ssics i lluny de la promesa inicial de Blair, <\/strong>es perdia qualsevol noci\u00f3 de pa\u00eds, de la seva hist\u00f2ria, de la seva esperan\u00e7a, amb \u00a0una concepci\u00f3 de l’\u00e9sser hum\u00e0 i de la capacitat dels individus, \u00a0a\u00efllada, desarrelada.<\/p>\n

Compareu el Blair<\/strong> de 1994, la seva \u00e8mfasi en la construcci\u00f3 de la naci\u00f3 i la forja d’un patriotisme d\u2019esquerra, amb el qu\u00e8 va acabar en la Confer\u00e8ncia del partit laborista de 2005.\u00a0Penseu en el que es va perdre.\u00a0All\u00e0 \u00a0es digu\u00e9 que \u00a0“el car\u00e0cter d’aquest m\u00f3n canviant \u00e9s indiferent a la tradici\u00f3. La fragilitat \u00e9s implacable.\u00a0No fa distinci\u00f3 de la reputaci\u00f3 del passat.\u00a0No en t\u00e9 el costum ni la pr\u00e0ctica”.<\/p>\n

En lloc de veure el m\u00f3n com destructiu i deshumanitzat, se celebr\u00e0 els qui practicaven una “r\u00e0pida adaptaci\u00f3” i estaven “oberts, disposats i capa\u00e7os de canviar”.<\/p>\n

Suggeriria que el veritable canvi en el llenguatge i el car\u00e0cter del Govern es va produir no sobre l’Iraq, sin\u00f3 en els debats al voltant de les taxes diferencials superiors, en la creaci\u00f3 d’un laborisme neocl\u00e0ssic.\u00a0El llenguatge era el d’un intercanvi econ\u00f2mic racional, d’una utilitat derivada del c\u00e0lcul.\u00a0No hi havia discussi\u00f3 sobre la virtut de crear ciutadans m\u00e9s savis, amb m\u00e9s coneixements; sobre la necessitat que les institucions d’intermediaci\u00f3, com ara les universitats, havien de permetre que els nostres ciutadans puguin viure una vida m\u00e9s virtuosa. L’any 2005, el que havia funcionar era una “economia liberal, preparada constantment per canviar per tal de seguir sent competitius”.<\/p>\n

Es tracta d’una dist\u00f2pia: \u00a0“el guanyador s\u2019ho emporta tot”, \u00a0la visi\u00f3 de la modernitat capitalista en la que els valors humans de comprom\u00eds, \u00a0fidelitat i \u00a0lleialtat estan subordinats a les forces an\u00f2nimes i impredictibles del mercat.<\/p>\n

Es tracta d’una \u201cdestrucci\u00f3 creativa\u201d que destrueix els valors \u00e8tics, la cohesi\u00f3 social i la identitat cultural. La p\u00e8rdua del nostre llenguatge.\u00a0La p\u00e8rdua de la nostra \u00e0nima.<\/p>\n

D’una manera que reflecteix el liberalisme de Hayek<\/strong>, l’utilitarisme del nou laborisme cultiv\u00e0 l’individualisme egoista adquisitiu, desenganxat de les obligacions socials.\u00a0On \u00e9s la compassi\u00f3?\u00a0On s\u00f3n les fronteres nacionals, els deures i obligacions, el sentit de comunitat?.\u00a0Com es pot retornar a aquestes q\u00fcestions \u00a0quan t\u2019has aferrat al neo-classicisme?\u00a0Quan t’has convertit en ‘biopol\u00edtica’?<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00a0va obrir\u00a0la porta al\u00a0conservadorisme compassiu de David Cameron<\/strong>,\u00a0per colonitzar precisament\u00a0aquest\u00a0terreny\u00a0mentre el laborisme perdia la seva\u00a0llengua, la seva esperan\u00e7a\u00a0i l’optimisme.
\nTornant a\u00a0Rorty, <\/strong>\u201cla millor manera de causar dolor de llarga durada a la gent \u00e9s humiliar-los fent que les coses que els semblaven m\u00e9s importants es vegin in\u00fatils, obsoletes i inviables\u201d. Em permeto\u00a0suggerir que aix\u00f2 explica el proc\u00e9s continu del “recorregut” de Blair.<\/strong><\/p>\n

Tornem al que\u00a0Vaclav\u00a0Havel <\/strong>va dir: No hem de tenir vergonya si \u201cs\u00f3m capa\u00e7os de tenir amor, amistat, solidaritat, compassi\u00f3 i toler\u00e0ncia…: cal establir aquestes dimensions fonamentals de la nostra humanitat alliberant-les del seu exili “privat” i acceptant-les com a \u00fanic punt real d’una comunitat humana amb sentit”.<\/p>\n

Aix\u00f2 va ser el que es va perdre, i de forma profunda,\u00a0 perqu\u00e8 Blair<\/strong> havia comen\u00e7at en un lloc diferent.<\/p>\n

‘The Journey’ ha estat precisament e<\/strong>l recorregut cap a l’individu a\u00efllat, biopol\u00edtic.<\/strong> Constru\u00eft al voltant d’una\u00a0 espec\u00edfica i\u00a0 buida noci\u00f3 d’aspiraci\u00f3. Ha estat\u00a0 una trag\u00e8dia per al laborisme.<\/p>\n

Fa 15 anys i una setmana des que els laboristes van guanyar les eleccions de 1997.\u00a0Es tracta de 61 anys des de l’eliminaci\u00f3 de Clement Attlee com a primer ministre.\u00a060 anys abans que el Partit Laborista Independent es form\u00e9s. Fa 105 anys \u00a0que va morir William Morris.<\/p>\n

Avui\u00a0 el partit laborista es troba, sovint sense adonar-se’ n, entre els dos pols del liberalisme econ\u00f2mic i\u00a0 de les seves abstraccions i la nostra creen\u00e7a en uns valors eterns que pocs poden identificar f\u00e0cilment.\u00a0La nostra teleologia creu en el “progr\u00e9s” que pugui ensopegar en una condescend\u00e8ncia del local, de la recerca de la llar, la fam\u00edlia i la seguretat.<\/p>\n

Tornar a Attlee<\/strong>, en els seus dies a Stepney i la seva capacitat per entendre la dec\u00e8ncia essencial i les virtuts dels treballadors.\u00a0Recordo la cita de John Updike<\/strong>: “el com\u00fa \u00e9s bonic”.\u00a0Dylan Thomas<\/strong> va dir una vegada que el moviment obrer en el seu millor moment era alhora “m\u00e0gic” i “parroquial”.\u00a0Per\u00f2 la hist\u00f2ria del socialisme sempre ha estat una conflu\u00e8ncia entre el rom\u00e0ntic i les\u00a0 tradicions racionalistes, en la\u00a0 qual aquestes\u00a0 ha tendit a imposar-se a costa de la nostra \u00e0nima essencial,\u00a0 de l’\u00e8tica i el sentiment.\u00a0Suggereixo que aix\u00f2 \u00e9s el que ha de ser redescobert, ja que es troba profundament en el nostre interior.<\/p>\n

Potser haur\u00edem de tornar a una pol\u00edtica de la virtut, del romanticisme i de la\u00a0 passi\u00f3. Potser haur\u00edem de tornar a l’idealisme de John Ruskin<\/strong>, William Morris<\/strong> i del Partit Laborista Independent, i a les tradicions exiliades que Tony Blair<\/strong> va sacsejar i que el van portar a la vict\u00f2ria abans que abrac\u00e9s l’ortod\u00f2xia. \u201cThe Good Society\u201d pot ser el campament base des del qual es pot introduir un fervor \u00e8tic i moral a la pol\u00edtica dels laboristes.<\/p>\n

Fins i tot podr\u00edem convertir la gent.<\/p>\n

En la seva autobiografia, Attlee<\/strong> comenta la seva primera visita a un m\u00edting dels fabians,\u00a0 l’octubre de 1907, on ell\u00a0 finalment es convert\u00ed en un socialista.\u00a0Els fabians, remarcava, una “la plataforma que semblava estar plena d’homes barbuts” van oferir a Attlee<\/strong> el pont que va creuar cap al socialisme.\u00a0\u201cTan aviat com va estar a l’altre costat va comen\u00e7ar a sentir-se inc\u00f2mode”, diu Kenneth Harris<\/strong> “no el portarien massa lluny”.\u00a0Va ser el dirigisme que va detectar, una cultura de dalt a baix.\u00a0En canvi, Stepney li va ensenyar -en paraules pr\u00f2pies – que la “classe obrera era apta per governar i que, a m\u00e9s,\u00a0 tenia virtuts i valors que eren en alguns aspectes superiorsals dels fabians de classe mitjana”. Attlee<\/strong> va dir, el 1923, que “L’escola del socialisme\u00a0fabi\u00e0 era forta pel que fa als\u00a0fets, per\u00f2 sempre\u00a0va ser m\u00e9s aviat\u00a0feble\u00a0en el tracte\u00a0amb\u00a0les\u00a0persones. Li interessava m\u00e9s l’organitzaci\u00f3 de les\u00a0coses\u00a0que la vida\u00a0de la gent\u201d.<\/p>\n

En un m\u00f3n sotraguejat, amb la gent tractant desesperadament que l’esperan\u00e7a venci a la la desesperaci\u00f3, \u00e9s prec\u00eds que el Partit Laborista redescobreixi el seu objectiu; el seu respecte pel com\u00fa; rebutgi un racionalisme neutral; proposi en el seu lloc una nova visi\u00f3 de la bona societat, on les persones puguin desenvolupar les seves capacitats; floreixi un nou pacte entre l’individu i el poble, una utopia moderna. No \u00e9s tant una opci\u00f3 com una obligaci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta columna \u00e9s la transcripci\u00f3 d’un discurs pronunciat a la Universitat d\u2019East Anglia.<\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Moltes gr\u00e0cies per haver-me convidat aqu\u00ed aquest vespre; sobretot perqu\u00e8 em permet parlar de\u00a0 filosofia,\u00a0 societat i\u00a0 socialisme.\u00a0Creguin-me que com a diputat laborista aix\u00f2 no em passa molt sovint. Vaig ser diputat durant deu anys.\u00a0Vaig anar-me\u2019n amb Tony Blair a Downing Street, el 1997, i vaig passar-hi tres anys. Entre 1994 i 2001 Blair va …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-5686","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5686","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5686"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5686\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5691,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5686\/revisions\/5691"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5686"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5686"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5686"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}