{"id":5669,"date":"2012-05-12T23:19:34","date_gmt":"2012-05-12T21:19:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5669"},"modified":"2012-05-12T23:19:34","modified_gmt":"2012-05-12T21:19:34","slug":"francesc-viadel-europa-amenacada-pel-populisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-viadel-europa-amenacada-pel-populisme\/","title":{"rendered":"Francesc Viadel: Europa amena\u00e7ada pel populisme"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/populismo.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5671\" title=\"populismo\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/populismo-240x300.jpg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/populismo-240x300.jpg 240w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/populismo.jpg 280w\" sizes=\"auto, (max-width: 240px) 100vw, 240px\" \/><\/a>En un context pol\u00edtic i moral devastat, qualsevol est\u00edmul del pensament cr\u00edtic resulta d\u2019una enorme utilitat, encara que la torna a l\u2019esfor\u00e7 de remoure consci\u00e8ncies en la direcci\u00f3 del progr\u00e9s sigui el silenci, sobretot el d\u2019uns mitjans de comunicaci\u00f3 atrapats en una espessa i confusa densitat comunicativa, com en una teranyina fatal. Amb tot, en cap cas el menyspreu inv\u00e0lida l\u2019objectiu ni tampoc els resultats.\u00a0<a href=\"http:\/\/www.uv.es\/catedra\/\"><strong>Joan Fuster<\/strong> <\/a>fund\u00e0<em>L\u2019Espill<\/em> el 1979 amb aquesta idea, la de ser una eina de reflexi\u00f3 rigorosa, capa\u00e7 d\u2019interrogar-se cr\u00edticament sobre el m\u00f3n que vivim per millorar-lo.<\/p>\n<p>El darrer n\u00famero de\u00a0<em>L\u2019Espill<\/em> ha fixat l\u2019atenci\u00f3 en el preocupant ascens del populisme i la xenof\u00f2bia a Europa a recer de la crisi econ\u00f2mica i la globalitzaci\u00f3, les quals sembla que han colpejat mortalment l\u2019estat del benestar.\u00a0 L\u2019historiador\u00a0<a href=\"http:\/\/xaviercasals.wordpress.com\/\"><strong>Xavier Casals<\/strong> <\/a>ha estat l\u2019encarregat de coordinar el dossier\u00a0<em>Xenof\u00f2bia, populisme i extrema dreta a Europa, <\/em>amb articles de Casals mateix,\u00a0<strong>Enzo Traverso<\/strong>,\u00a0<strong>Ren\u00e9 Cuperus<\/strong>,\u00a0<strong>Jean-Yves Camus<\/strong> i<strong>Simona \u0160krabec<\/strong>. Les diverses reflexions prenen com a punt de partida l\u2019assassinat a sang freda de setanta joves socialdem\u00f2crates a l\u2019illa noruega d\u2019Utoya el juliol de 2011 a mans d\u2019\u00a0<strong>Anders Behring Breivik<\/strong>. El terrorista, recorda Casals, afirm\u00e0 \u201chaver actuat per evitar la decad\u00e8ncia europea que causaven la infiltraci\u00f3 marxista i de l\u2019islam, la immigraci\u00f3 massiva i el multicultarisme\u201d. \u201cUtoya\u201d, prosegueix Casals, \u201cd\u00f3na gran visibilitat a una realitat d\u2019Europa occidental molt poc complaent l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una dreta populista que ha fet de la bel\u00b7liger\u00e0ncia contra l\u2019islam un senyal d\u2019identitat, que cada cop \u00e9s m\u00e9s estesa geogr\u00e0ficament i que \u2013a m\u00e9s- t\u00e9 un notable protagonisme als pa\u00efsos n\u00f2rdics\u201d.\u00a0 No som, per\u00f2, davant d\u2019un \u2018neofeixisme\u2019 o d\u2019un \u2018retorn del feixisme\u2019, sin\u00f3 \u201cd\u2019un moviment contra la globalitzaci\u00f3 configurat en l\u2019\u00e0mbit de la dreta que no es proclama com a tal i enarbora com a principals banderes la defensa de la \u2018identitat nacional\u2019 i la protesta. Els partits que el conformen s\u00f3n populistes en adre\u00e7ar-se al \u2018poble\u2019 en un doble sentit: com a\u00a0<em>demos<\/em> (dipositari de la sobirania nacional davant de les oligarquies pol\u00edtiques que la mediatitzen o segresten) i com a\u00a0<em>ethnos <\/em>(comunitat homog\u00e8nia i sense divisions culturals o socials internes\u201d.\u00a0 \u00c9s la manera en qu\u00e8 la dreta populista \u201cs\u2019eregeix en defensora de l\u2019\u2019home del carrer\u2019 davant de les oligarquies pol\u00edtiques \u2018corruptes\u2019 i les amenaces que suposa la globalitzaci\u00f3\u201d. Unes amenaces econ\u00f2miques, pol\u00edtiques i culturals, que posen en perill els beneficis socials de l\u2019aut\u00f2cton. Emergeixen aix\u00ed tot un seguit de partits patri\u00f2tics que fan seva la defensa d\u2019un nou \u201cxovinisme del Benestar\u201d darrere del qual vindran actuacions tant aterridores com les expulsions massives d\u2019emigrants amb la cobertura legal de l\u2019Estat.<\/p>\n<p>Casals, gran coneixedor de l\u2019extrema dreta espanyola i de la seva evoluci\u00f3 des dels albors de la confusa restauraci\u00f3 democr\u00e0tica fins els nostres dies, analitza en\u00a0<em>La nova dreta populista i l\u2019\u201denigma espanyol\u201d<\/em>, la singularitat del fenomen a casa nostra.\u00a0 L\u2019investigador baralla diverses idees al respecte. D\u2019entrada, considera reduccionista i insuficient aquell plantejament dels mitjans de comunicaci\u00f3 segons el qual l\u2019abs\u00e8ncia de partits d\u2019extrema dreta al Congr\u00e9s espanyol s\u2019explica pel paper de\u00a0<em>catch all<\/em> exercit pel Partit Popular. Tot plegat, el franquisme seria una de les causes d\u2019aquesta abs\u00e8ncia at\u00e8s que va \u201cassumir el discurs ultradret\u00e0 dels anys trenta i el va oficialitzar i amplificar, fet que el dot\u00e0 de gran projecci\u00f3 social, per\u00f2 a la vegada el va encotillar i imped\u00ed que evolucion\u00e9s\u201d. Una evoluci\u00f3, per cert, que si ha estat possible a Fran\u00e7a, com molt b\u00e9 explica el polit\u00f2leg\u00a0<strong>Jean-Yves Camus<\/strong>, en el seu article\u00a0<em>El Front Nacional. Entre la normalitzaci\u00f3 democr\u00e0tica i la for\u00e7a anti-sistema. <\/em><\/p>\n<p>Casals tamb\u00e9 detecta un inquietant despla\u00e7ament dels nuclis i del paper de l\u2019extrema dreta en Espanya en detriment de Madrid i a favor de Val\u00e8ncia, on \u00e9s protagonista el partit Espa\u00f1a 2000, i de la innovadora Barcelona, on ha esclatat una ultradreta homologable i europea encarnada per Plataforma per Catalunya. L\u2019historiador\u00a0 sospita que, si aquesta formaci\u00f3 s\u2019estrena electoralment en l\u2019\u00e0mbit espanyol amb el mateix \u00e8xit que a Catalunya, podr\u00edem assistir a l\u2019arrencada, ara s\u00ed, d\u2019una nova extrema dreta hisp\u00e0nica, populista i islam\u00f2foba amb cara i ulls. Heus ac\u00ed l\u2019\u2019enigma\u2019.<\/p>\n<p>Malauradament, com adverteix un corpr\u00e8s\u00a0<strong>Ren\u00e9 Cuperus<\/strong> en\u00a0<em>La revolta populista contra la globalitzaci\u00f3<\/em>, el populisme no \u00e9s nom\u00e9s una cosa de la dreta sin\u00f3 que tamb\u00e9 esguita l\u2019esquerra proteccionista antiliberal. Tampoc el racisme i la xenof\u00f2bia sembla que siguin residus d\u2019\u201dun passat que no vol passar\u201d com recorda<strong>Enzo Traverso<\/strong> en\u00a0<em>La f\u00e0brica de l\u2019odi;<\/em> l\u2019autor d\u2019<em>El totalitarisme. Hist\u00f2ria d\u2019un debat<\/em> (PUV, 2002), lamenta que els cataclismes del segle XX no ens hagin vacunat \u201ccontra la temptaci\u00f3 d\u2019estigmatitzar, l\u2019h\u00e0bit d\u2019excloure i, de vegades, el plaer d\u2019avorrir la diversitat\u201d. \u00a0Tamb\u00e9 a l\u2019Europa de l\u2019est aguaiten els vells mostres de la reacci\u00f3 amortallats en aquesta boira densa del populisme. La novel\u00b7la de l\u2019eslov\u00e8\u00a0<a href=\"http:\/\/www.epdlp.com\/escritor.php?id=3812\"><strong>Drago Jan\u010dar<\/strong><\/a>,\u00a0<em>L\u2019arbre sense nom<\/em>, orientar\u00e0 l\u2019assagista\u00a0<strong>Simona \u0160krabec<\/strong> en la seva reflexi\u00f3,\u00a0<em>Eslov\u00e8nia: cap a una societat apol\u00edtica?<\/em>. En realitat, una visi\u00f3 molt m\u00e9s ampla sobre all\u00f2 que est\u00e0 passant en els pa\u00efsos de l\u2019antic bloc comunista. Una radiografia punyent, inquietant, de la desmem\u00f2ria col\u00b7lectiva, aquesta patologia amb resultats tant incerts sobre unes democr\u00e0cies a ulls veients afeblides per les dif\u00edcils circumst\u00e0ncies actuals.<\/p>\n<p><strong> <\/strong><strong>Literatura i humanitats en l\u2019ull de la cr\u00edtica.<\/strong><\/p>\n<p><em>L\u2019Espill<\/em> tamb\u00e9 ha abordat amb solv\u00e8ncia aspectes com els de la cr\u00edtica liter\u00e0ria en l\u2019\u00e0mbit catal\u00e0 o el dest\u00ed de les Humanitats en el context del sistema d\u2019avaluaci\u00f3 i acreditaci\u00f3 de la recerca imposat per l\u2019Ag\u00e8ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).<\/p>\n<p>En el primer dels casos, l\u2019investigador de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB),\u00a0<strong>Jordi Marrugat<\/strong>, carrega tintes en\u00a0<em>Cr\u00edtica i cultura en el sistema literari catal\u00e0 actual<\/em> contra les opinions d\u2019aquells escriptors i periodistes que, al seu parer, i durant els darrers anys, han \u201cdesacreditat insistentment mitjan\u00e7ant la difamaci\u00f3 tota forma de coneixement literari basada en el pensament cr\u00edtic o l\u2019an\u00e0lisi sistem\u00e0tica de la hist\u00f2ria de la literatura\u201d. Marrugat centra alguns dels seus comentaris m\u00e9s aguts en personatges de l\u2019<em>stablishment<\/em> cultural catal\u00e0 com\u00a0<strong>Xavier Bru de Sala<\/strong>,\u00a0<strong>Mari\u00e0 Manent<\/strong> o\u00a0<strong>Ramon Esquerra<\/strong>. Un article arriscat i valent que en un context cultural m\u00e9s animat segur que en treuria de polleguera m\u00e9s d\u2019un. D\u2019altra banda, el professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona (UB),\u00a0<strong>Antoni Mart\u00ed Monterde<\/strong>, mostra en\u00a0<em>La destrucci\u00f3 de la recerca en Humanitats a Catalunya<\/em>,\u00a0 la seva contrarietat amb els criteris aplicats per l\u2019AQU en aquest \u00e0mbit del coneixement. L\u2019articulista considera poc o gens justificats alguns de les exig\u00e8ncies avaluadores i den\u00fancia, entre d\u2019altres, la prefer\u00e8ncia de les publicacions en revistes per sobre les aportacions en llibres o la penalitzaci\u00f3 per part de l\u2019ag\u00e8ncia de la recerca que es fa en catal\u00e0.<\/p>\n<p>El lector trobar\u00e0 tamb\u00e9 en aquest n\u00famero 38 de\u00a0<em>L\u2019Espill<\/em> altres articles de gran inter\u00e8s com els de\u00a0<strong>Ferran Archil\u00e9s<\/strong>,\u00a0<em>De gent que anomenen classes subalternes. La influ\u00e8ncia d\u2019Antonio Gramsci en Joan Fuster i la seua reflexi\u00f3 sobre el Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em>;\u00a0<strong>Santi Cort\u00e9s<\/strong>,\u00a0<em>El llibre, un perill\u00f3s enemic. Atemptats contra la llibreria Tres i Quatre (1970-2007); <\/em><strong>Miquel de Moragas<\/strong>,<em> Futbol i identitat; <\/em><strong>Miriam Hoyo<\/strong><em>, Fukishima \u00e9s a tot arreu <\/em>i<em> <\/em>Hugh Pennigton<em>, Xinxes.<\/em><\/p>\n<p>Hi ressenyen llibres d\u2019assaig i revistes especialitzades,\u00a0<strong>Simona \u0160krabec<\/strong>, el soci\u00f2leg\u00a0<strong>Gil-Manuel Hern\u00e0ndez<\/strong><strong>Mart\u00ed<\/strong>,\u00a0<strong>Carles Cabrera<\/strong> i\u00a0<strong>Francesc P\u00e9rez Morag\u00f3n<\/strong>.<\/p>\n<p><em>Ressenya de\u00a0<a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/cultura\/20120417\/54284558476\/milagro-valencianista.html\"><strong>Francesc Viadel<\/strong> <\/a>sobre el n\u00famero 38 de la revista\u00a0<a href=\"http:\/\/lespill.lesrevistes.cat\/\">L\u2019Espill<\/a> publicada a\u00a0<a href=\"http:\/\/www.pamsa.cat\/pamsa\/revista\/sdo.html\">Serra d\u2019Or <\/a>n\u00famero 628 corresponent a l\u2019abril de 2012.<\/em><\/p>\n<h1><span style=\"font-size: small;\"><a href=\"http:\/\/francescviadel.wordpress.com\/\">Francesc Viadel Bloc<\/a><\/span><\/h1>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En un context pol\u00edtic i moral devastat, qualsevol est\u00edmul del pensament cr\u00edtic resulta d\u2019una enorme utilitat, encara que la torna a l\u2019esfor\u00e7 de remoure consci\u00e8ncies en la direcci\u00f3 del progr\u00e9s sigui el silenci, sobretot el d\u2019uns mitjans de comunicaci\u00f3 atrapats en una espessa i confusa densitat comunicativa, com en una teranyina fatal. Amb tot, en &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5669","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5669","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5669"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5669\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5672,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5669\/revisions\/5672"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5669"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5669"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5669"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}