{"id":5655,"date":"2012-05-11T10:21:19","date_gmt":"2012-05-11T08:21:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5655"},"modified":"2012-05-11T11:10:02","modified_gmt":"2012-05-11T09:10:02","slug":"zygmunt-bauman-facebook-i-twitter-ajuden-estendre-la-democracia-i-els-drets-humans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/zygmunt-bauman-facebook-i-twitter-ajuden-estendre-la-democracia-i-els-drets-humans\/","title":{"rendered":"Zygmunt Bauman: Facebook i Twitter ajuden estendre la democr\u00e0cia i els drets humans?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La reacci\u00f3 oficial de l’estashblimen<\/em>t americ\u00e0 a la breu sortida de la joventut iraniana als carrers de Teheran per protestar contra les eleccions fraudulentes de juny de 2009 va crear una sorprenent semblan\u00e7a a una campanya comercial en funci\u00f3 dels gustos de Facebook, Google o Twitter. Suposo que algun periodista de recerca valent podria haver subministrat materials de pes que provessin aquesta impressi\u00f3.<\/p>\n

El Wall Street Journal<\/em> pontificava: “aix\u00f2 no passaria sense Twitter”!<\/em> Andrew Sullivan, un influent i ben informat blogger americ\u00e0, va referir Twitter com “l’eina fonamental per a l’organitzaci\u00f3 de la resist\u00e8ncia a l’Iran”<\/em>, mentre que el venerable New York Times<\/em> es va desfer en elogis, anunciant un combat entre<\/a> uns “matons disparant bales”<\/em> i uns “manifestants disparant tweets\u201d<\/em>. Hillary Clinton<\/strong> va passar a la hist\u00f2ria per anunciar el 21 gener de 2010 \u00a0en el seu discurs “La llibertat d’Internet” el naixement del “samizdat dels nostres dies”<\/em> i proclamant la necessitat de “posar aquestes eines (que signifiquen “v\u00eddeos virals i entrades de blocs”) en mans de la gent de tot el m\u00f3n que els utilitzar\u00e0 per avan\u00e7ar en la democr\u00e0cia i els drets humans”<\/em>. “La llibertat d’informaci\u00f3”<\/em>, va opinar, “d\u00f3na suport a la pau i la seguretat que proporcionen una base per al progr\u00e9s global”<\/em>. (Permetin-me, que tingui en compte que poca d’aigua havia recorregut sota els ponts del Potomac abans que l’elit pol\u00edtica dels Estats Units comenc\u00e9s, com si seguissin la petici\u00f3 francesa de deux poids, deux mesure,<\/em> a exigir restriccions a WikiLeaks i una pena de pres\u00f3 pel seu fundador).<\/p>\n

Ed Pilkington<\/strong>, recorda que Marc Pfeiffe<\/strong>, un assessor de George Bush<\/strong>, va nominar a Twitter per al Premi Nobel, i cita a Jared Cohen<\/strong>, un funcionari del departament d’Estat dels EUA, qui va descriure Facebook com “un dels instruments m\u00e9s org\u00e0nics de la democr\u00e0cia que el m\u00f3n hagi vist mai”<\/em> . Per dir-ho en poques paraules: Jack Dorsey, Mark Zuckerberg i els seus companys d’armes s\u00f3n els generals de la promoci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit de la democr\u00e0cia i els drets humans – i tots nosaltres, twittejant i enviant missatges de Facebook, som els seus soldats. Els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u00f3n de fet el missatge – i el missatge dels mitjans de comunicaci\u00f3 digitals \u00e9s la “cortina de la informaci\u00f3 descendent”<\/em> i que descobreix una nova escapada del planeta del poder del poble i dels drets humans universals.<\/p>\n

\u00c9s el poc sentit com\u00fa dels pol\u00edtics nord-americans i l’opini\u00f3 de les elits i d\u2019altres venedors de serveis digitals no pagats que Evgeny Morozov<\/strong>, un jove estudiant de 26 anys i acabat d’arribar de Bielor\u00fassia als Estats Units, va reprendre, ridiculitzar i condemnar com una “Desil\u00b7lusi\u00f3 a la xarxa” el llibre amb el mateix t\u00edtol, acabat de publicar per Allen Lane<\/strong>. Entre molts altres punts, Morozov<\/strong> va saber espr\u00e9mer en el seu llarg estudi de quatre-centes p\u00e0gines que, segons Al-Jazeera no hi havien m\u00e9s de 60 comptes de Twitter actius a Teheran, i que el poble va utilitzar sobretot t\u00e8cniques antigues com cridar l’atenci\u00f3 o la realitzaci\u00f3 de trucades telef\u00f2niques o trucar a les portes dels ve\u00efns, per\u00f2 que els intel\u00b7ligents governants autocr\u00e0tics de l’Iran, no menys coneixedors d’Internet, despietats i sense escr\u00fapols, van mirar a Facebook per trobar els enlla\u00e7os dels dissidents m\u00e9s coneguts, utilitzant la informaci\u00f3 per a\u00efllar, empresonar i debilitar als possibles l\u00edders de la revolta -i tallar el desafiament democr\u00e0tic a l’autocr\u00e0cia (si mai n\u2019hi hagu\u00e9s alguna) de brot. I hi ha moltes i diferents maneres en que els r\u00e8gims autoritaris poden utilitzar Internet per al seu propi benefici, assenyala Morozov<\/strong> – i molts d’ells en van fer \u00fas i segueixen usant-les.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar, les xarxes socials ofereixen una forma m\u00e9s barata, m\u00e9s r\u00e0pida, m\u00e9s completa i m\u00e9s f\u00e0cil en conjunt per identificar i localitzar els dissidents actuals o potencials que qualsevol dels instruments tradicionals de vigil\u00e0ncia. I com David Lyon<\/strong> argumenta i tracta de mostrar en el nostre estudi conjunt ( La Vigil\u00e0ncia l\u00edquida<\/a><\/em>, Polity Press), la vigil\u00e0ncia a trav\u00e9s de les xarxes-socials -es fa de manera molt m\u00e9s efica\u00e7 gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 dels objectes destinats a les v\u00edctimes.<\/p>\n

Vivim en una societat confessional, que promociona l\u2019auto-exposici\u00f3 p\u00fablica a la categoria m\u00e9s accessible i disponible, aix\u00ed com possiblement la m\u00e9s potent i l’\u00fanica veritablement competent, que prova l’exist\u00e8ncia social. Milions d’usuaris de Facebook competeixen entre si per divulgar i posar en coneixement p\u00fablic els aspectes m\u00e9s \u00edntims i inaccessibles d’una altra manera de la seva identitat, les relacions socials, els pensaments, sentiments i activitats. Els llocs web socials s\u00f3n camps d’una volunt\u00e0ria, do-it-yourself<\/em> forma de vigil\u00e0ncia, batent les mans cap avall (tant en el volum savi com en la prud\u00e8ncia) dels organismes especialitzats que s\u00f3n professionals d’espionatge i detecci\u00f3. Un cop de sort veritable, per a cada dictador i els seus serveis secrets – i un complement excepcional a les nombroses institucions d\u2019espionatge de la societat democr\u00e0tica preocupades amb la prevenci\u00f3 del que no \u00e9s desitjat o merescut, (\u00e9s a dir tots aquells que es comporten o \u00e9s probable que es comportin comme il n’est faut pas)<\/em> sigui per un error adm\u00e8s o guanyant-se la confian\u00e7a de la nostre digne auto-seleccionada empresa democr\u00e0tica. Un dels cap\u00edtols de \u201cDesil\u00b7lusi\u00f3 a la xarxa\u201d es titula “Per qu\u00e8 la KGB vol que t’uneixis a Facebook”<\/em>.<\/p>\n

Morozov<\/strong> estudia com moltes de les maneres en qu\u00e8 els r\u00e8gims autoritaris, i encara m\u00e9s tir\u00e0nics, poden v\u00e8ncer als presumptes combatents de la llibertat en el seu propi joc, utilitzant la tecnologia en la qual els ap\u00f2stols i els panegiristes de la democr\u00e0cia d’Internet corresponen a les seves esperances. Aqu\u00ed no hi ha novetats, les velles tecnologies, com l’article de<\/em> The Economist<\/em> ens recorda,<\/a> es van usar de manera similar pels dictadors en el passat per pacificar i desarmar les seves v\u00edctimes: la investigaci\u00f3 va demostrar que els alemanys de l’Est, amb acc\u00e9s a la televisi\u00f3 occidental eren menys propensos a expressar insatisfacci\u00f3 amb el r\u00e8gim. La inform\u00e0tica digital, Internet, ha proporcionat de forma molt m\u00e9s potent, opcions d’entreteniment barates i f\u00e0cilment disponibles per a aquells que viuen sota l’autoritarisme i ha aconseguit que sigui considerablement m\u00e9s dif\u00edcil que la gent s’interessi en absolut per la pol\u00edtica. \u00c9s a dir, a menys que la pol\u00edtica es recicli en un altre entreteniment emocionant, ple de soroll i de f\u00faria que es practiqui per la nova generaci\u00f3 de ciberactivistes que creuen que “fer clic a un compte de petici\u00f3 de Facebook compta com un acte pol\u00edtic”<\/em> mentre “es dissipen les seves energies en mil distraccions”,<\/em> cadascuna destinada per al consum instantani i d\u2019un sol \u00fas, on Internet \u00e9s un mestre suprem de la producci\u00f3 i l’eliminaci\u00f3 di\u00e0ria (nom\u00e9s un dels innombrables exemples de com n\u2019\u00e9s d’efectiu el ciberactivisme pol\u00edtic en el canvi de les formes i els mitjans del “m\u00f3n real”, \u00e9s el trist cas del grup “Save the Children of Africa”: va necessitar diversos anys per cobrar la suma de $12.000, mentre que els nens no-salvats d’\u00c0frica seguien morint).<\/p>\n

Amb la desconfian\u00e7a popular dels poders -que- s’est\u00e0 estenent i aprofundint, i l’estima popular de la gent al poder potencial d’Internet en augment a trav\u00e9s dels esfor\u00e7os conjunts de m\u00e0rqueting de Silicon Valley i les paraules de Hillary Clinton<\/strong>, recitant i emetent milers de consignes acad\u00e8miques, no \u00e9s estrany que la propaganda pro-govern tingui una millor oportunitat de ser escoltada i absorbida arribant als seus objectius a trav\u00e9s d’Internet. Els m\u00e9s intel\u00b7ligent entre els autoritaris ho coneixen massa b\u00e9 per ser el cas: despr\u00e9s de tot, els experts de la inform\u00e0tica estan massa-disponibles per a la contractaci\u00f3, desitjosos de vendre els seus serveis al millor postor.<\/p>\n

Hugo Ch\u00e1vez<\/strong> est\u00e0 en Twitter i pel que sembla t\u00e9 mig mili\u00f3 d’amics a Facebook. Mentre que a la Xina hi ha aparentment un veritable ex\u00e8rcit de blocaires subsidiats pel govern, \u00a0(comunament batejats com “el partit dels 50 centaus de d\u00f2lar”<\/em> perqu\u00e8 se\u2019ls paga 50 centaus de d\u00f2lar per cada entrada). Morozov<\/strong> segueix recordant als seus lectors que \u2013 com diu Pat Kane<\/strong> – “el servei patri\u00f2tic pot ser tant una motivaci\u00f3 per als joves amb operativa socio-t\u00e8cnica, com per l’anarquisme bohemi d’Assange<\/strong> i els seus amics”<\/em>. La informaci\u00f3 dels hackers tamb\u00e9 poden entusiasmar i amb el mateix volum de bona voluntat i sinceritat inscriure\u2019s en una nova “Transpar\u00e8ncia Internacional” com una nova “Brigada Roja”.\u00a0 A Internet es recolzen les dues opcions amb equanimitat igual.<\/p>\n

\u00c9s una hist\u00f2ria vella, molt vella, explicada de nou: es poden utilitzar destrals per a tallar llenya o tallar caps. L’elecci\u00f3 no pertany als eixos, sin\u00f3 a aquells que els sostenen. Independentment de les decisions dels titulars, els eixos no els importen. I encara que en l\u2019actualitat, les vores estiguin afilades i puguin tallar, la tecnologia no pot “avan\u00e7ar en la democr\u00e0cia i els drets humans” <\/em>per (i en comptes de) tu.<\/p>\n

Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La reacci\u00f3 oficial de l’estashbliment americ\u00e0 a la breu sortida de la joventut iraniana als carrers de Teheran per protestar contra les eleccions fraudulentes de juny de 2009 va crear una sorprenent semblan\u00e7a a una campanya comercial en funci\u00f3 dels gustos de Facebook, Google o Twitter. Suposo que algun periodista de recerca valent podria haver …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-5655","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5655","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5655"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5655\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5658,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5655\/revisions\/5658"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5655"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5655"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5655"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}