{"id":5625,"date":"2012-05-07T16:05:28","date_gmt":"2012-05-07T14:05:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5625"},"modified":"2012-05-07T16:05:28","modified_gmt":"2012-05-07T14:05:28","slug":"vincent-duclert-una-nova-era-per-lesquerra-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/vincent-duclert-una-nova-era-per-lesquerra-politica\/","title":{"rendered":"Vincent Duclert: Una nova era per l’esquerra pol\u00edtica?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La vict\u00f2ria de Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, posa fi als 24 anys de frac\u00e0s de l’esquerra en les eleccions presidencials. Des de 1958, nom\u00e9s Fran\u00e7ois Mitterrand<\/strong>, havia perm\u00e8s a l’esquerra, el 1981 i 1988, la vict\u00f2ria en aquest tipus de sufragi, on un home, preferiblement providencial, es retroba amb el pa\u00eds segons el desitjat pel general De Gaulle amb la reforma constitucional de 1962 instaurant el sufragi universal per a les eleccions presidencials. Fora de la seq\u00fc\u00e8ncia de Mitterrand, i encara que va ser incompleta per dos episodis de cohabitaci\u00f3 (1986-1988 i 1993-1995), l’esquerra va ascendir al poder el 1997 gr\u00e0cies a la vict\u00f2ria en les legislatives de l\u2019”esquerra plural” de Lionel Jospin<\/strong>. Aquesta experi\u00e8ncia de govern \u00e0mpliament considerada com reeixida va portar per\u00f2 a una derrota sense precedents del primer ministre quan ell era candidat per a l’elecci\u00f3 presidencial. El 21 abril de 2002, derrotat pel l\u00edder del Front Nacional, no va poder accedir a la segona volta, encara que el total de vots de l’esquerra va superar els resultats de 1995 (42,88 enfront de 40,56%).<\/p>\n

Francois Hollande<\/strong>, per tant, havia, de superar els inevitables, els successius fracassos de l’esquerra el 1995 i 2007, i el trauma, de 2002. El fet d’haver arribat a guanyar aquesta elecci\u00f3 li d\u00f3na un sentit a la seva primera vict\u00f2ria. Aquesta \u00e9s una vict\u00f2ria per a l’esquerra, similar a la de Fran\u00e7ois Mitterrand<\/strong>, que tamb\u00e9 va acabar el 1981 amb els 23 anys de la supremacia continua de la dreta.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, la vict\u00f2ria del candidat de l’esquerra, amb el 51,62% dels vots emesos, li d\u00f3na un altre significat a l’esdeveniment. Sent capa\u00e7 d’augmentar molt m\u00e9s enll\u00e0 del seu camp (el total de vots d’esquerra i l’extrema esquerra a la primera volta van ser nom\u00e9s de 43,42%), Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> ha de distribuir les cartes de l’esquerra al govern donant-li un nou futur.<\/p>\n

La dificultat de la dreta per superar la crisi econ\u00f2mica i la responsabilitat social en la crisi pol\u00edtica i moral han col\u00b7locat a l\u2019esquerra en posici\u00f3 d\u2019una nova oferta pol\u00edtica. Aquest context de crisi general i aquest moviment cap a l\u2019alternan\u00e7a caracteritzen hist\u00f2ricament les fases del seu acc\u00e9s al poder: el juny de 1899 amb la primera participaci\u00f3 d’un ministre socialista, Alexandre Millerand, en un govern “burg\u00e8s”, el de la “defensa republicana” durant el cas Dreyfus; el juny de 1924 amb el govern sorgit de la vict\u00f2ria del c\u00e0rtel de l’esquerra (socialistes i radicals) en les eleccions parlament\u00e0ries en contra de les tend\u00e8ncies autorit\u00e0ries de la presid\u00e8ncia del mateix Alexandre Millerand passat a la dreta; el juny de 1936 amb el govern de Le\u00f3n Blum investit despr\u00e9s de la vict\u00f2ria del Front Popular (comunistes, socialistes i radicals); gener de 1947 i el govern de Ramadier en el context de la ruptura entre l’Assemblea i el general De Gaulle i al comen\u00e7ament de la Guerra Freda a Europa; el juny de 1954 amb la incapacitat de la Quarta Rep\u00fablica a parar les guerres colonials que van portar a Pierre Mend\u00e8s France al poder, i despr\u00e9s a Guy Mollet el gener de 1956 i, finalment, Fran\u00e7ois Mitterrand el maig de 1981 amb la vict\u00f2ria de la Uni\u00f3 de l’Esquerra, que tancava el mandat de Val\u00e9ry Giscard d’Estaing, marcat per la incapacitat de la dreta per enfrontar la crisi econ\u00f2mica i per la successi\u00f3 dels “afers”.<\/p>\n

L’esquerra ha aconseguit aix\u00ed el poder a Fran\u00e7a gr\u00e0cies als fracassos de la dreta \u2013 pel que la legitima en una fase d\u2019alternan\u00e7a en els moments cr\u00edtics. La por a l’entrega de Fran\u00e7a als partits “revolucionaris” o “internacionalistes” es va veure contrarestada per l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica per les garanties que es van acordar, dins de les aliances del govern, de la pres\u00e8ncia dels radicals, i per les promeses de patriotisme de l’esquerra obtingudes a partir del cas Dreyfus, a la Uni\u00f3 Sagrada, durant la Resist\u00e8ncia i l’Alliberament. Els ministres comunistes fins i tot van fer la seva entrada al govern del general De Gaulle el 9 de setembre de 1944. Finalment, podria admetre\u2019s que l’esquerra est\u00e0 cridada al poder pels votants, no nom\u00e9s pel seu programa de govern o de la ideologia socialista del partit majoritari, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel seu nou estatus d\u2019oferta pol\u00edtica que ofereix possibilitats d\u2019actuar contra la crisi, restaurar l\u2019estabilitat i la confian\u00e7a.<\/p>\n

Al llarg d’aquestes experi\u00e8ncies hist\u00f2riques, el rebuig de l’esquerra es produeix r\u00e0pidament despr\u00e9s de la seva instal\u00b7laci\u00f3 en el poder. Les raons s\u00f3n m\u00faltiples: errors o ceguesa dels governs i de la seva majoria, el pes del principi de realitat (incl\u00f2s el resum econ\u00f2mic i financer que en el temps del c\u00e0rtel de l’esquerra es coneixia amb l\u2019expressi\u00f3, “el mur de diners”), la dificultat tamb\u00e9 per augmentar les responsabilitats pol\u00edtiques, el desenc\u00eds dels militants, per\u00f2 tamb\u00e9 la negaci\u00f3 de la dreta i del centre de deixar prolongar les experi\u00e8ncies abans de jutjar-les com a perilloses per la seva pr\u00f2pia credibilitat per governar el pa\u00eds – com va ser el cas al febrer de 1955 amb la caiguda deliberada de Pierre Mend\u00e8s France amb un balan\u00e7 que va ser molt positiu. Va ser precisament aix\u00f2 el problema, incloent algunes corrents conservadores de l’esquerra.<\/p>\n

Si Francois Hollande<\/strong>, ha invocat sovint en la seva campanya la hist\u00f2ria de l’esquerra triomfant, es reservava un tracte especial per a Fran\u00e7ois Mitterrand<\/strong>, per exemple, recordant a Nevers l’1 de maig, que s’havia convertit en el seu “successor”. L’elecci\u00f3 de la descend\u00e8ncia \u00e9s un homenatge a alg\u00fa que sabia com resoldre la complexa equaci\u00f3 entre una esquerra i una tradici\u00f3 parlament\u00e0ria i una funci\u00f3 presidencial, fortament identificada amb la dreta, tant per la ideologia (l’encarnaci\u00f3 de l’autoritat) com un per un punt de vista constitucional amb una forta empremta gaulliana<\/em> en la magistratura suprema. No obstant aix\u00f2, els compromisos assumits per Fran\u00e7ois Mitterrand<\/strong> per adaptar-se als deures dels ciutadans pot semblar excessius fins al punt de la invocaci\u00f3 d\u2019una degradaci\u00f3 de la m\u00edstica de l’esquerra que l’havia portat al poder. Quan Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> va avan\u00e7ar la seva visi\u00f3 d’un president “normal”, potser no reaccionava nom\u00e9s a la hiperpresidencialitzaci\u00f3 del mandat de Nicolas Sarkozy<\/strong>. Es pot llegir tamb\u00e9 com la desconfian\u00e7a de les pr\u00e0ctiques de l’expresident socialista que va enfosquir els seus dos septennis i va retardar noves alternances.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el desafiament que Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> t\u00e9 davant de la hist\u00f2ria i de l’\u00fas que en pot fer. Les experi\u00e8ncies de l’esquerra en el poder s\u00f3n a la vegada vict\u00f2ries i derrotes que assumeix alhora. Des d’aquest punt de vista, Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, est\u00e0 m\u00e9s ben armat que els altres per tenir \u00e8xit. La seva propensi\u00f3 a la s\u00edntesi sovint criticada per la seva actuaci\u00f3 com a l\u00edder del Partit Socialista \u00e9s tamb\u00e9 una forma de govern per a l’aproximaci\u00f3 de les idees i les persones. Al Partit Socialista despr\u00e9s del Congr\u00e9s de Reims (2008), va reprendre la vida de militant. Amb un petit d\u2019equip de propers, va desenvolupar una doctrina de principis per a l’acci\u00f3 pol\u00edtica. Va reflexionar en el seu informe a la naci\u00f3 i al desenvolupament de la relaci\u00f3 entre el socialisme i la Rep\u00fablica. Prenent-se temps per expressar les seves idees, va dedicar dos anys als viatges i els discursos, sobretot a Fran\u00e7a (2009-2010).<\/p>\n

Va ser aquest temps de reflexi\u00f3 que va succeir al temps del seu lideratge del Partit Socialista el que li va donar una dimensi\u00f3 d\u2019inscriure\u2019l a una tradici\u00f3 de l’esquerra intel\u00b7lectual constru\u00efda per figures com Jaur\u00e8s, Blum i Mend\u00e8s France. Sense voler ser el seu hereu, s’ha de considerar, Francois Hollande<\/strong>, en l’esfor\u00e7 de pensar la seva acci\u00f3 present i futura. En aquest sentit, la seva preocupaci\u00f3 de mantenir junt el socialisme i la Rep\u00fablica li va permetre projectar-se a un electorat m\u00e9s ampli que el de l’esquerra, un electorat sensible als valors de la just\u00edcia i el sentit d\u2019Estat imparcial, defensada pel candidat al seu inici, el Tribunal de Comptes, que semblava tranquil\u00b7litzar Nicolas Sarkozy<\/strong>, fins i tot durant el debat televisat entre les dues voltes.<\/p>\n

Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, podria reduir, la seva carrera com a l\u00edder del partit, la seva llarga pr\u00e0ctica parlament\u00e0ria i les seves arrels en un vell extracte progressista que encarna la primera esquerra, jaur\u00e9siana, humanista i republicana. Aix\u00f2 \u00e9s oblidar que aquesta esquerra de les aliances i els compromisos tamb\u00e9 ha fet l’aposta per homes joves i \u00a0competents (com el radical Jean Zay que als 32 anys es va convertir en Ministre d’Educaci\u00f3 del Front Popular i que ara ocupa un lloc privilegiat en el pante\u00f3 de la pol\u00edtica del nou president), i les dones en el moment en que el sufragi no existia per a elles (C\u00e9cile Brunschvicg nomenada subsecret\u00e0ria d’Estat despr\u00e9s de Jean Zay, en el mateix govern). Aix\u00f2 caracteritza a l’esquerra, des de Le\u00f3n Blum a Pierre Mend\u00e8s France, per\u00f2 passant tamb\u00e9 per Lionel Jospin.<\/p>\n

Si les relacions de la segona esquerra, amb Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, han estat a vegades dif\u00edcil (Dominique Strauss-Kahn i Martine Aubry van ser primer els campions), si la tercera esquerra, ecologista i europea est\u00e0 q\u00fcestionada, i si s\u2019ha combatut l’esquerra comunista i popular s’ha de recon\u00e8ixer que ell ha pogut, en una campanya de convicci\u00f3 i escolta, superar aquestes divisions i unir a la diversitat socialista. La clau per a la vict\u00f2ria rau en la capacitat del candidat per unir a l’esquerra, sense renunciar a la idea socialista, i mentre projecta m\u00e9s enll\u00e0 amb la mobilitzaci\u00f3 dels temes que es complementen entre si, del “somni franc\u00e8s” a la renovaci\u00f3 del projecte europeu. La suma a la seva candidatura de Fran\u00e7ois Bayrou<\/strong> , fins i tot “a t\u00edtol personal”, ha validat aquesta campanya d\u2019uni\u00f3 a nivell social.<\/p>\n

En lloc d’encaixar en una tradici\u00f3 particular de l’esquerra – a risc de fer una nova mitologia o pitjor encara, un dogma moralista – Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, ha superat la seva hist\u00f2ria mitjan\u00e7ant l’acceptaci\u00f3 de les seves divisions i contradiccions. A partir d’aquesta base pr\u00e0ctica m\u00e9s que te\u00f2rica, s’ofereix la possibilitat al socialisme per accedir a una nova era pol\u00edtica, el de la democr\u00e0cia republicana, el concepte fr\u00e0gil amb la que l’esquerra, com els francesos mai han estat clars. Amb l’impuls nascut de les prim\u00e0ries, el Partit Socialista pot conduir-se a si mateix a la seva pr\u00f2pia democratitzaci\u00f3. Ara queda per Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, el seu futur govern i la seva majoria parlament\u00e0ria, estar a l\u2019al\u00e7ada de les exig\u00e8ncies proclamades. L’esdeveniment del 6 de maig obligar\u00e0 a l’esquerra a canviar la hist\u00f2ria per renunciar a les certeses tranquil\u00b7litzadores del sistema i enfrontar-se al desafiament d’una nova democr\u00e0cia – fins i tot en l’escala d\u2019Europa.<\/p>\n

Le Monde<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La vict\u00f2ria de Fran\u00e7ois Hollande, posa fi als 24 anys de frac\u00e0s de l’esquerra en les eleccions presidencials. Des de 1958, nom\u00e9s Fran\u00e7ois Mitterrand, havia perm\u00e8s a l’esquerra, el 1981 i 1988, la vict\u00f2ria en aquest tipus de sufragi, on un home, preferiblement providencial, es retroba amb el pa\u00eds segons el desitjat pel general De …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5625","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5625","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5625"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5625\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5626,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5625\/revisions\/5626"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5625"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5625"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5625"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}