{"id":5608,"date":"2012-05-06T11:22:26","date_gmt":"2012-05-06T09:22:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5608"},"modified":"2012-05-06T13:43:23","modified_gmt":"2012-05-06T11:43:23","slug":"nicolas-truong-edgar-morin-i-francois-hollande-el-poder-per-a-que","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/nicolas-truong-edgar-morin-i-francois-hollande-el-poder-per-a-que\/","title":{"rendered":"Edgar Morin i Fran\u00e7ois Hollande: El poder, per a qu\u00e8?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El candidat que vol ser “un president normal” <\/em>i el fil\u00f2sof de la “desmesura”, el socialista de la “s\u00edntesi” i el soci\u00f2leg de la “complexitat” es van reunir al bell mig de la campanya. Volien comparar la seva visi\u00f3 de l\u2019esquerra, el progr\u00e9s i el nou desordre mundial.<\/p>\n

La crisi que enfrontem \u00e9s per Edgar Morin<\/strong>, una crisi de civilitzaci\u00f3. Aquest \u00e9s el fonament mateix dels valors i creences que trontolla sobre els seus fonaments. Durant massa temps, Occident ha volgut separar, compartimentar i dividir les ci\u00e8ncies i disciplines, com ara els problemes econ\u00f2mics i socials. Nom\u00e9s un pensament pol\u00edtic que sigui capa\u00e7 de connectar-los, de “teixir junts el que est\u00e0 separat<\/em>“, ser\u00e0 capa\u00e7 de viure fins a l’edat global.<\/p>\n

Aquest \u00e9s tamb\u00e9 el sentit de la paraula i el concepte de “complexitat” per Edgar Morin<\/strong>, que n\u2019ha estat un pensador obstinat i apassionat defensor. Ambd\u00f2s tenen molt en com\u00fa. El primer vol “canviar el\u00a0 dest\u00ed”<\/em>, el segon prefereix “canvi d’era”<\/em>, el primer desitja realitzar una “transici\u00f3” <\/em>(energ\u00e8tica, econ\u00f2mica i generacional), el segon somnia en una transfer\u00e8ncia, la “metamorfosi\u201d<\/em> de la nostra societat. El primer ser\u00e0 el “president de la crisi”<\/em>, el segon creu, com el poeta H\u00f6lderlin, que “quan el perill creix, creix tamb\u00e9 el que ens salva”<\/em>. Les difer\u00e8ncies i les diverg\u00e8ncies tamb\u00e9 s\u00f3n evidents. Edgar Morin<\/strong> sap que l’esquerra \u00e9s capa\u00e7 de dur a grans esperances, per\u00f2 que pot decebre r\u00e0pidament.<\/p>\n

Edgar Morin<\/strong> esmenta\u00a0 les ambival\u00e8ncies del president Fran\u00e7ois Mitterrand<\/strong>, que va alliberar a la societat francesa d’algunes de les seus cadenes, per\u00f2 tamb\u00e9 va “convertir-nos al neoliberalisme, que ha promogut el desenvolupament del capitalisme financer”,<\/em> ara denunciat pel candidat socialista. El soci\u00f2leg vol que Fran\u00e7a es consideri “una, indivisible i multicultural”<\/em> per recon\u00e8ixer les difer\u00e8ncies, sense caure en el comunitarisme. Davant les ambig\u00fcitats\u00a0 que podrien esborrar les refer\u00e8ncies comunes, Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, prefereix “enfortir la la\u00efcitat en la Constituci\u00f3”<\/em>.<\/p>\n

Resistent a l’ocupaci\u00f3 nazi com a la desestalinitzaci\u00f3 de les ments, Edgar Morin<\/strong> no \u00e9s un intel\u00b7lectual org\u00e0nic, com va dir el fil\u00f2sof Antonio Gramsci<\/strong>, \u00e9s a dir, en la l\u00ednia i el garant de l’ortod\u00f2xia dels partits. Ha estat durant molt temps autocr\u00edtic i a la defensa d\u2019una esquerra anti-totalit\u00e0ria, per\u00f2 tossudament igualit\u00e0ria i inclusiva. A la manera de George Orwell<\/strong>, que es presentava de vegades com un “anarquista conservador”<\/em>, Edgar Morin<\/strong>, es descriu com un “revolucionari conservador”<\/em>. En tantque conservadora, la pol\u00edtica ha de saber mantenir: la diversitat, les cultures o la biosfera. Per\u00f2, conscient dels perills, tamb\u00e9 s\u2019imposa a revolucionar: la democr\u00e0cia, l’economia i les actituds. Intel\u00b7lectual cr\u00edtic i prof\u00e8tic,\u00a0 ha acceptat des de fa temps locupar-se dels assumptes de la ciutat. En un text, el 2007, i una altra vegada a Ma gauche<\/em> (Bourin Publisher, 2010), Edgar Morin<\/strong> va fer la ironia de ser “candidat” <\/em>a la presid\u00e8ncia … El programa de Morin<\/strong> s\u2019enfronta aqu\u00ed al del candidat de l\u2019esquerra.<\/p>\n

DEL PROGR\u00c9S AL PACTE SOCIAL, LES PISTES PER SORTIR DE LA CRISI DE LA CIVILITZACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

Quin \u00e9s el seu concepte de l’esquerra?<\/strong><\/p>\n

Edgar Morin:<\/strong> Per mi \u00e9s tornar a aquestes tres fonts del segle XIX, els llibertaris, socialistes i comunistes, que es van separar i van lluitar en la hist\u00f2ria. La idea comunista s’ha deteriorat en la seu estalinista i maoista, la democr\u00e0cia social s’ha assecat, pel que fa a liberalisme, roman a\u00efllat, excepte en una franja de l’esquerra radical. Avui dia, hem de tornar a aquestes tres corrents i connectar-les per treballar tant amb la realitzaci\u00f3 individual, per una societat millor i per la fraternitat. Jo afegiria una quarta font, m\u00e9s recent, que \u00e9s l\u2019ecol\u00f2gica: que requereix un esfor\u00e7 per salvar la natura i la nostra pr\u00f2pia naturalesa humana.<\/p>\n

Fran\u00e7ois Hollande:<\/strong> Aquestes tres fonts han experimentat un gran enrenou, de vegades assecant, per\u00f2 continuen sent elevades. La fam\u00edlia socialista t\u00e9 una responsabilitat encara m\u00e9s gran que al segle XIX, pel fet que s’enfronta amb l’exercici del poder. Aix\u00f2 es veu refor\u00e7at pel desig de realitzar la seva promesa no nom\u00e9s a la part superior de l’estat, sin\u00f3 tamb\u00e9 dins de les comunitats locals. L’esquerra ha de donar a l’horitz\u00f3 el compliment del pla republic\u00e0, i tamb\u00e9 han d\u2019aconseguir una reconquesta: fer que la democr\u00e0cia sigui m\u00e9s forta que els mercats, que la pol\u00edtica controli els guanys de les finances i el control de la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

L’esquerra ha d\u2019obrir la via, imaginar noves pol\u00edtiques. El progr\u00e9s \u00e9s possible, el futur pot continuar sent una font de satisfacci\u00f3 per a les generacions que v\u00e9nen. La humanitat encara s’est\u00e0 en marxa. Hem d’estar en l’evocaci\u00f3 de la nostra hist\u00f2ria i la invenci\u00f3 del nostre futur. \u00c9s dins d’aquesta perspectiva hist\u00f2rica que escric el meu projecte presidencial: Vull ser un seguidor i un renovador.<\/p>\n

L’abolici\u00f3 de la pena de mort i l’augment dels yuppies, el preu \u00fanic del llibre i el triomf de Bernard Tapie , el mitterrandisme ha enc\u00e8s o tombat a l’esquerra?<\/strong><\/p>\n

EM:<\/strong> El mitterrandisme va ser portat per una gran onada d’esperan\u00e7a. Va instaurar les reformes m\u00e9s importants, com l’abolici\u00f3 de la pena de mort o de les lleis Auroux, per\u00f2 el seu balan\u00e7 \u00e9s ambivalent. Hem de tenir en compte les seves debilitats, les mancances i els defectes. Quina \u00e9s la seva avaluaci\u00f3, Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, de l’esquerra al poder ? A partir de 1981, que sens dubte ha fet reformes importants, per\u00f2 que tamb\u00e9 ha convertit a la societat francesa al neoliberalisme, que ha promogut el desenvolupament del capitalisme financer que denuncien?<\/p>\n

El Front Popular, per exemple, va ser un moment magn\u00edfic, per\u00f2 aquest govern no va tenir el valor ni l’energia per intervenir a Espanya, que podria haver estat capa\u00e7 de frenar l’ascens del nazisme.<\/p>\n

FH:<\/strong> No siguem tan amb l\u2019esquerra de la d\u00e8cada de 1980: va ajudar a la modernitzaci\u00f3 del nostre pa\u00eds, a adaptar-lo, per fer els canvis que van derrotar la inflaci\u00f3 i restaurar el creixement. Gr\u00e0cies a ella, Fran\u00e7a ha mantingut el seu rang. Per\u00f2 \u00e9s cert que l’esquerra es va agafar llavors per una construcci\u00f3 europea m\u00e9s dissenyada com un gran mercat que com un gran projecte. I tamb\u00e9 \u00e9s cert que Europa ha arribat a representar el liberalisme en els ulls dels ciutadans. L’esquerra ha pagat aquest error, i cal corregir-ho.<\/p>\n

L’esquerra ha de portar grans esperances, per\u00f2 no pot reduir-se a uns grans moments. La seva missi\u00f3 no \u00e9s intervenir cada vint anys per realitzar les reformes. Vull en canvi inscriure l’esquerra en el temps. No s\u00f3c el candidat per despla\u00e7ar la dreta, introduir algunes innovacions pol\u00edtiques i socials, i despr\u00e9s deixar el lloc. Vull iniciar una transformaci\u00f3 de la societat a llarg termini que puguin conv\u00e8ncer fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 de l’esquerra.<\/p>\n

La meva responsabilitat \u00e9s ser el president de la sortida de la crisi. Aix\u00f2 implica una economia en transici\u00f3, energia, medi ambient, generacional, tamb\u00e9, que permeti als joves complir amb el seu dest\u00ed. En totes les \u00e8poques, l’esquerra ha de saber per qu\u00e8 lluita. Aix\u00f2 \u00e9s per permetre la transici\u00f3 d’una societat a una altra, d’una \u00e8poca a una altra. Per permetre a Fran\u00e7a entrar al segle XXI.<\/p>\n

EM: <\/strong>No seria m\u00e9s aviat una transici\u00f3 entre un m\u00f3n vell i nou m\u00f3n, entre una l\u00f2gica pol\u00edtica vella i una nova l\u00f2gica pol\u00edtica?<\/strong><\/p>\n

FH:<\/strong> S\u00ed, aix\u00f2 \u00e9s el que volia dir. Aquesta nova l\u00f2gica pol\u00edtica \u00e9s precisament la de treballar per una transici\u00f3 conjunta en totes aquestes \u00e0rees. No a\u00efllar el problema, per\u00f2 veure i saber que cal tractar el conjunt. Forjar vincles. Creuar enfocaments. Pensar la complexitat , per reprendre una paraula cara. Per a aix\u00f2, cal tenir una visi\u00f3 de llarg termini i un model de govern sostenible.<\/p>\n

L’esquerra ha de tornar a connectar amb la idea de progr\u00e9s i creixement o ha d\u2019anar m\u00e9s lluny?<\/strong><\/p>\n

EM:<\/strong> Despr\u00e9s de Condorcet , el progr\u00e9s ha estat concebut com una llei autom\u00e0tica de la hist\u00f2ria. Aquesta concepci\u00f3 est\u00e0 morta. No podem considerar el progr\u00e9s com un carro tirat per la locomotora tecno-econ\u00f2mica. Cal creure per avan\u00e7ar en una nova etapa, no com una mec\u00e0nica inevitable, sin\u00f3 com un esfor\u00e7 de la voluntat i la consci\u00e8ncia. El progr\u00e9s ha estat sovint comparat amb la t\u00e8cnica, el desenvolupament econ\u00f2mic, el creixement, en una concepci\u00f3 quantitativa de les realitats humanes. Davant la crisi de creixement, les mol\u00e8sties i els desastres causats pel desenvolupament tecnocient\u00edfic o els excessos del consumisme, no hem de trencar amb el mite del creixement perpetu? L’exemple de Jap\u00f3, mostra que els pa\u00efsos desenvolupats nom\u00e9s tenien un creixement de l’1% abans de la crisi.<\/p>\n

Per\u00f2 sobretot hem d’anar m\u00e9s enll\u00e0 de l’alternativa est\u00e8ril de creixement\/descreixement i promoure el creixement de l’economia verda, l’economia social … I alhora disminuir els efectes de l’economia dels productes in\u00fatils i il\u00b7lusoris, per\u00f2 elogiats per la publicitat, fent disminuir l’economia dels productes d\u2019un sol \u00fas on l\u2019obsolesc\u00e8ncia est\u00e0 establerta, eliminant la depredaci\u00f3 dels intermediaris com els supermercats que imposen preus molt baixos als productors i els alts preus dels consumidors. Promoure els circuits curts…<\/p>\n

FH:<\/strong> El progr\u00e9s no \u00e9s una ideologia. Per\u00f2 segueix sent una idea fruct\u00edfera. S\u00f3c un activista dels aven\u00e7os. L’acci\u00f3 pol\u00edtica ha de permetre que la humanitat avanci i l’individu esperi millor sort. Rebutjo totes les idees que desafien els valors ecol\u00f2gics cient\u00edfics i socials. No obstant aix\u00f2, ja no podem creure en el creixement autom\u00e0tic, a una mec\u00e0nica que conduiria, per les forces del mercat o, per contra, per la intervenci\u00f3 de l’Estat, a una millora del poder adquisitiu o de qualitat de vida. Rousseau ens ho ha ensenyat: no hi ha equival\u00e8ncia entre el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic i moral, entre el progr\u00e9s econ\u00f2mic i el progr\u00e9s hum\u00e0. Hem de lluitar per al progr\u00e9s hum\u00e0, solidari i mundial.<\/p>\n

Aqu\u00ed \u00e9s on interv\u00e9 la distinci\u00f3 entre el mercat i el no-mercat – tot el que no pot reduir-se a l’intercanvi i l’explotaci\u00f3. El paper de l’esquerra \u00e9s per assegurar-se que el comerciant sigui eficient i competitiu, per\u00f2 tamb\u00e9 a desenvolupar els organismes sense \u00e0nims de lucre. Quant a la oposici\u00f3 de creixement\/decreixement, estic a favor d’un major nivell de creixement, encara que sabem que la tend\u00e8ncia per als propers deu anys \u00e9s en el millor dels casos trobar-se en 2 o 2,5 punts de creixement, \u00e9s a dir, a la meitat del que hem experimentat durant els “trenta anys gloriosos” i un ter\u00e7 del que hem conegut el 1974. D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia de donar a aquest creixement un contingut en l’ocupaci\u00f3, els negocis, la riquesa, sobretot en l’ecologia.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha \u00e0rees que han de disminuir perqu\u00e8 s\u00f3n un malbaratament. La tecnologia ens hi pot ajudar. Lluitar contra el que danya \u00e9s un factor de reducci\u00f3 de les nostres despeses col\u00b7lectives, per tant, els ingressos addicionals per finan\u00e7ar la solidaritat d’altres ingressos. La sobrietat no \u00e9s el contrari de la prosperitat. Aix\u00f2 no \u00e9s una abstracci\u00f3, sin\u00f3 una llibertat que hem d’oferir a tot el m\u00f3n.<\/p>\n

Cal augmentar la globalitzaci\u00f3 o iniciar una desglobalitzaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

EM:<\/strong> La compet\u00e8ncia \u00e9s una cosa natural, per\u00f2 la competitivitat porta a les empreses a substituir els treballadors per les m\u00e0quines, a la opressi\u00f3 per les restriccions. L’explotaci\u00f3 econ\u00f2mica contra la qual els sindicats estaven lluitant es van complementar amb una disposici\u00f3 de les normes de productivitat i efici\u00e8ncia. Per tant, faltar\u00e0 una pol\u00edtica d’humanitzaci\u00f3 de l’economia deshumanitzada. Tamb\u00e9 ha de tenir un control hum\u00e0, \u00e8tic i pol\u00edtic de la ci\u00e8ncia. Pel que fa a la globalitzaci\u00f3, un es podria acollir en aquells pa\u00efsos que anomenem subdesenvolupats i que enregistren una millora en el seu nivell de vida i en aquesta, la deslocalitzaci\u00f3 podria jugar un paper \u00fatil.<\/p>\n

Per\u00f2, atesos els excessos de la deslocalitzaci\u00f3 i la desertificaci\u00f3 del nostre sector , hi ha mesures de protecci\u00f3 a prendre. Aix\u00ed que cal tant globalitzar com desglobalitzar, continuant tot el que la globalitzaci\u00f3 comporta de cooperaci\u00f3, intercanvis fruct\u00edfers, la cultura i el dest\u00ed com\u00fa, per\u00f2 per salvar la terra, buscar aliments i l’agricultura, salvar les autonomies. Hem de tenir la posici\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de l’alternativa de la globalitzaci\u00f3\/desglobalitzaci\u00f3.<\/p>\n

FH:<\/strong> Aquests s\u00f3n els debats que han marcat la vida pol\u00edtica i econ\u00f2mica. Sorgeixen en condicions noves: l’evoluci\u00f3 t\u00e8cnica, el capitalisme que est\u00e0 experimentant una transformaci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s sempre les mateixes preguntes i els mateixos desafiaments. El paper de la pol\u00edtica \u00e9s per determinar els l\u00edmits i els reptes del progr\u00e9s cient\u00edfic. L’\u00e8tica no es basa \u00fanicament en les conviccions personals: cal definir exactament qu\u00e8 \u00e9s possible i qu\u00e8 no ho \u00e9s. Aquesta decisi\u00f3 no ha de ser confiada a una elit, sin\u00f3 a tots els ciutadans.<\/p>\n

La globalitzaci\u00f3 no \u00e9s una llei de la f\u00edsica! Es tracta d’una construcci\u00f3 pol\u00edtica. Que els homes han constru\u00eft i decidit, i que altres homes poden canviar. La pol\u00edtica ha d\u2019intervenir per lluitar contra l’economia de casino i l’especulaci\u00f3 financera, per preservar la dignitat dels treballadors i establir la compet\u00e8ncia en els est\u00e0ndards ambientals i socials.<\/p>\n

El treball no \u00e9s un valor de la dreta, sin\u00f3 un valor ciutad\u00e0: el dret al treball tamb\u00e9 es reconeix en la Constituci\u00f3, que garanteix un ingr\u00e9s, un lloc en la societat, una relaci\u00f3 amb els altres.<\/p>\n

El per\u00edode actual \u00e9s el d’exc\u00e9s: l\u2019exc\u00e9s de compensaci\u00f3, dels beneficis, de la pobresa, la desigualtat. El paper de la pol\u00edtica \u00e9s lluitar contra els excessos, els riscos, les amenaces i reduir les incerteses. Ens hem d\u2019humanitzar o perdem el sentit pel que es produeix, l’intercanvi, s’estan negociant. Necessitem la unitat, ens trobem al voltant de grans valors, per\u00f2 aquesta unitat no estigui fundada en la diversitat. Cal ser justos, fer proves tant de la just\u00edcia com de l’equitat. Hem inspirar confian\u00e7a i donar als ciutadans la confian\u00e7a en les seves habilitats.<\/p>\n

Edgar Morin, vost\u00e8 suggereix als candidats que inscriguin en la Constituci\u00f3 que “Fran\u00e7a \u00e9s una rep\u00fablica \u00fanica i indivisible, per\u00f2 tamb\u00e9 multicultural.” Per quines raons?<\/strong><\/p>\n

EM:<\/strong> Fran\u00e7a \u00e9s una realitat multicultural: els bascos, flamencs, alsacians s\u00f3n \u00e8tnicament heterogenis que en un proc\u00e9s hist\u00f2ric d\u2019afrancesament, es van convertir en francesos. Dir que Fran\u00e7a \u00e9s una Rep\u00fablica indivisible i multicultural, \u00e9s recon\u00e8ixer una realitat on la unitat evita el comunalisme i refor\u00e7a el comprom\u00eds dels que v\u00e9nen d’altres llocs, per\u00f2 reconeix la fecunda diversitat de les cultures que la integren. No estic parlant nom\u00e9s d’immigrants sin\u00f3 tamb\u00e9 dels antillans, dels reunionesos, que volen recon\u00e8ixer la seva especificitat.<\/p>\n

Un est\u00e0 lligat als s\u00edmbols. Aix\u00ed que s\u2019hauria de registrar a la nostra Constituci\u00f3 que Fran\u00e7a \u00e9s una rep\u00fablica secular, una i indivisible i multicultural, per afirmar una realitat de fet que hem d\u2019escapar i per l’homogene\u00eftzaci\u00f3, que ignora la diversitat (Tercera Rep\u00fablica) i el sectarisme que desuneix. No \u00e9s el reconeixement de l\u2019altre, tant en la seva semblan\u00e7a i la difer\u00e8ncia cada vegada m\u00e9s escassa el que ens condueix a la desuni\u00f3?<\/p>\n

FH:<\/strong> Fran\u00e7a est\u00e0 formada per integracions successives, en primer lloc de les seves prov\u00edncies i despr\u00e9s de les persones que enriqueixen a la naci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s el que va fer escriure a Fernand Braudel “Fran\u00e7a es diu la diversitat”. <\/em>No obstant aix\u00f2, el mot multiculturalisme crea ambig\u00fcitats i fa pensar que som una societat en la que no hi hauria m\u00e9s refer\u00e8ncies comunes. Aix\u00f2 no vol dir esborrar o fer cas om\u00eds dels diversos or\u00edgens, per\u00f2 fa que els francesos es reconeguin dins la Rep\u00fablica. Prefereixo enfortir la la\u00efcitat en la Constituci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s un gran principi de la llibertat – tots els ciutadans, totes les religions s\u00f3n tractades de la mateixa manera – i de la fraternitat – la secularitzaci\u00f3 ens permet viure junts, amb els mateixos drets i deures.<\/p>\n

EM:<\/strong> Despr\u00e9s del drama de Montauban i Tolosa, no haur\u00edem d\u2019organitzar la celebraci\u00f3 d’una reuni\u00f3 gegant amb els francesos de tots els or\u00edgens, inclosos els criolls, ashkenazis, sefard\u00eds, \u00e0rabs i berbers , magrebins, francesos africans, que seria com la repetici\u00f3 el 2012 del 14 de juliol 1790, on les delegacions vingudes de totes les prov\u00edncies (veritables \u00e8tnies culturals llavors) van arribar a proclamar: “Volem ser part de la gran naci\u00f3\u201d<\/em>?<\/p>\n

FH:<\/strong> De la reuni\u00f3 que est\u00e0 descrivint aqu\u00ed, n\u2019he fet dotzenes en mesos! La uni\u00f3 dels francesos no pot estar lligada a un esdeveniment en particular, \u00e9s un combat en tot moment. Aquest \u00e9s el meu projecte: reunir als francesos per recuperar Fran\u00e7a. I fer-ho dins la just\u00edcia.<\/p>\n

No creuen que, en les condicions actuals d’una crisi sense precedents, no \u00e9s pas una presid\u00e8ncia “normal” \u00a0el que necessitem, sin\u00f3 una “presid\u00e8ncia de salvaci\u00f3 p\u00fablica”, com ha indicat Edgar Morin?<\/strong><\/p>\n

FH:<\/strong> Qu\u00e8 he volgut dir amb aquesta f\u00f3rmula? Que vull estar a prop dels meus conciutadans, buscar l’harmonia i la curaci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 ha de servir a una gran causa. Hem de lluitar contra el fatalisme que condueix a un enuig o la resignaci\u00f3. Hem de superar-nos col\u00b7lectivament i individualment. No obstant aix\u00f2, per aconseguir-ho, hem de tenir confian\u00e7a. Vivim en la immediatesa, el nostre horitz\u00f3 poques vegades va m\u00e9s enll\u00e0 del final del mes. El paper de la pol\u00edtica \u00e9s oferir una visi\u00f3 de llarg termini. El candidat normal ha de tenir l’esperit de salvaci\u00f3 p\u00fablica! Tenir l’esperit de la salvaci\u00f3 p\u00fablica, \u00e9s apartar-se dels interessos privats i categ\u00f2rics, posant la joventut al centre de la nostra elecci\u00f3, la promoci\u00f3 d’una transici\u00f3 sense problemes i l’elevaci\u00f3 espiritual del pa\u00eds .<\/p>\n

EM:<\/strong> La crisi que estem vivint no \u00e9s nom\u00e9s econ\u00f2mica, \u00e9s una crisi de civilitzaci\u00f3. Un president ha de poder indicar les direccions de la salvaci\u00f3 p\u00fablica, perqu\u00e8 Fran\u00e7a recuperi el seu paper com un explorador. Podem restaurar la confian\u00e7a i l’esperan\u00e7a si s’especifica una nova via: no nom\u00e9s amb la promesa de sortir de la crisi, sin\u00f3 de canviar la l\u00f2gica dominant. Per una conflu\u00e8ncia de m\u00faltiples reformes cal posar en marxa la Fran\u00e7a, confiar en la capacitat creativa dels ciutadans. M’agradaria que el candidat respongui al que deia Beethoven, en el seu \u00faltim quartet: “Muss es sein? Es muss sein”.<\/em> Aix\u00f2 \u00e9s possible? S\u00ed, cal mostrar que \u00e9s possible.<\/p>\n

FH:<\/strong> No dic nom\u00e9s que aix\u00f2 \u00e9s possible, no vull mostrar nom\u00e9s que aix\u00f2 \u00e9s possible, sin\u00f3 que ho far\u00e9!<\/p>\n

Quina gran pol\u00edtica econ\u00f2mica podria acompanyar aquesta pol\u00edtica de civilitzaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

EM:<\/strong> Una gran pol\u00edtica econ\u00f2mica comportaria al meu entendre incloure l’eliminaci\u00f3 de la omnipot\u00e8ncia de l’especulaci\u00f3 financera, salvaguardant la competitivitat del mercat, com ja he dit, superant l’alternativa de creixement\/decreixement mitjan\u00e7ant la determinaci\u00f3 del que es necessita per cr\u00e9ixer: una economia plural, incloent el desenvolupament d’una economia verda, l’economia social, el comer\u00e7 just, l’economia de la conviv\u00e8ncia, de l’agricultura agr\u00edcola i biol\u00f2gica, la ciutadania corporativa. Per\u00f2, qu\u00e8 ha de caure: l’economia que crea necessitats artificials, trivials, d’un sol \u00fas, amb efectes nocius, malbarataments, destructors. No caldria considerar una gran pol\u00edtica de consum, el que incitar\u00e0 els consumidors a aclarir-se sobre els productes i el que necessitar\u00e0 una acci\u00f3 educativa sobre la intoxicaci\u00f3 i l’addicci\u00f3 consumista, seria promoure productes de qualitat, promoure la qualitat de la vida i la salut de les persones? No haur\u00edem de prohibir els m\u00faltiples productes, amb l’obsolesc\u00e8ncia planificada o d\u2019un sol \u00fas o, i promocionar els oficis de la reparaci\u00f3? No haur\u00edem de considerar un important pol\u00edtica de rehumanitzaci\u00f3 de les ciutats que s’encarregaria d’operar la segregaci\u00f3 social, envoltar les ciutats d\u2019estacionaments i \u00a0promoure el transport p\u00fablic i la zona de vianants, i promoure el reassentament del comer\u00e7 local? \u00a0S\u2019hauria de promoure una nova pol\u00edtica de la Fran\u00e7a rural, que permeti la regressi\u00f3 de l’agricultura i la ramaderia industrialitzada que cada vegada \u00e9s m\u00e9s perjudicial per als consumidors, el s\u00f2l i l’aigua, i millori l\u2019agricultura org\u00e0nica? Revitalitzaria el camp en la repoblaci\u00f3 d’una nova pagesia, incloent-hi la reubicaci\u00f3 de les oficines de correus i centres de salut, i encoratjant a establir als pobles tendes de queviures, fleques i bars. S’establiria l’autonomia aliment\u00e0ria que necessitem en cas d\u2019una greu crisi internacional.<\/p>\n

FH:<\/strong> En les seves paraules hi ha molts punts que es fan ress\u00f2 del que proposo en el meu programa. Quan dic que el meu oponent, s\u00f3n les finances, no parlo per descomptat dels instruments financers que puguin finan\u00e7ar l’economia, per acollir els estalvis, el finan\u00e7ament d’inversions per les empreses. Parlo de les finances desenfrenades, especulatives, que van esdevenir aut\u00f2nomes i desconnectades de l’economia real. De les finances que se serveixen de l’economia en lloc de servir-la. \u00c9s necessari, doncs, tornar a connectar les finances a l’economia real. La ideologia liberal ha estat hegem\u00f2nica. No obstant aix\u00f2, n\u2019hem vist les limitacions, els perills, els fracassos. \u00c9s aquesta ideologia que \u00e9s arcaica, obsoleta. S\u2019ha d\u2019imposar una nova via. \u00c9s la responsabilitat de l’esquerra portar aquesta nova exig\u00e8ncia.<\/p>\n

Vost\u00e8 parla de la q\u00fcesti\u00f3 del consum. Vaig a prendre un exemple: fent la transici\u00f3 energ\u00e8tica, construirem la Fran\u00e7a del futur. Aquesta transici\u00f3 no \u00e9s independent d’un projecte social real. La reducci\u00f3 en el percentatge de les nuclears – i no el seu abandonament com la dreta tracta de fer creure mentint – el desenvolupament paral\u00b7lel de les energies renovables, la rehabilitaci\u00f3 d’habitatges, totes aquestes iniciatives ens han de permetre construir una societat de la sobrietat i l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica. Aquesta no \u00e9s nom\u00e9s una necessitat del medi ambient, sin\u00f3 tamb\u00e9 una oportunitat social i industrial. Tamb\u00e9 \u00e9s una senyal forta: Aprofitarem el millor la consumici\u00f3, reduirem els residus. Vost\u00e8 parla d’una “educaci\u00f3 dels consumidors”: consumirem millor per protegir els recursos de la terra, que sabem no s\u00f3n infinits. Crec que aquest model marcar\u00e0 l\u2019esperit dels ciutadans i canviar\u00e0 les actituds i h\u00e0bits. Hem de reformar els esperits i canviar les mentalitats.<\/p>\n

Finalment, vull obrir una nova llei de descentralitzaci\u00f3, per enfortir els poders i les din\u00e0miques locals, i per harmonitzar la capacitat i l’atractivitat dels territoris.<\/p>\n

Quins s\u00f3n els pensadors i actors pol\u00edtics que m\u00e9s els han servit d’inspiraci\u00f3 en les seves batalles pol\u00edtiques? Hugo, Marx, Jaur\u00e8s? I per quines raons?<\/strong><\/p>\n

EM:<\/strong> Tots els pensadors que m’han portat al pensament complex van jugar un paper decisiu en la formaci\u00f3 dels meus punts de vista pol\u00edtics. Entre ells vull esmentar Her\u00e0clit, Montaigne, Pascal, Rousseau, Hegel, Marx, von Foerster. Tots els autors que han “alli\u00e7onat” sobre la humiliaci\u00f3, en primer lloc, Dostoievski i Hugo dels Mis\u00e9rables<\/em>, i tots aquells que em van fer aspirar a l’emancipaci\u00f3 dels oprimits han alimentat en mi una sensibilitat cap a l’esquerra. Finalment, he incorporat en mi la crida a canviar la vida de Rimbaud i Breton.<\/p>\n

Els meus companys m\u00e9s propers en mat\u00e8ria pol\u00edtica van ser, despr\u00e9s de 1956, Claude Lefort i Cornelius Castoriadis. Crec que tot el pensament pol\u00edtic ha de fer-se partint d’un diagn\u00f2stic rellevant de l’\u00e8poca de l’era global en qu\u00e8 vivim, i desenvolupant una via per la salvaci\u00f3, i situant-hi la pol\u00edtica francesa. Crec que hem de superar les mancances i defici\u00e8ncies de la idea de la reforma i la revoluci\u00f3 en el concepte de “metamorfosi”, que combina conservaci\u00f3 i transformaci\u00f3.<\/p>\n

FH: <\/strong>L’obra de Marx continua sent \u00fatil per entendre qu\u00e8 \u00e9s el capitalisme. Per\u00f2 estarem d’acord en que ha canviat la seva forma i mida. Jaur\u00e8s \u00e9s una de les refer\u00e8ncies del socialisme, i tamb\u00e9 de la Rep\u00fablica. Per la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia prodigiosa, la seva cultura, la seva noblesa d’esperit, per la seva incessant recerca de la s\u00edntesi. S\u00e9 que al pensament d’Edgar Morin li agrada mantenir tots els antagonismes i mostrar com, lluny d\u2019oposar-se, s\u00f3n complementaris. Aquest \u00e9s un bon exemple: en la visi\u00f3 que tinc de la pol\u00edtica, la defensa de l’ideal i l\u2019acci\u00f3 en la realitat van de la m\u00e0.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que volia dir Aim\u00e9 C\u00e9saire amb la seva magn\u00edfica f\u00f3rmula: “l\u2019esperan\u00e7a l\u00facida”<\/em>. V\u00edctor Hugo \u00e9s el tumult. La for\u00e7a de la ira i la lucidesa. Quin sentit de la just\u00edcia! El jove dandi mon\u00e0rquic rom\u00e0ntic i que mor com un gran republic\u00e0 que es va oposar al despotisme, de “Napole\u00f3 el Petit”, <\/em>amb el coratge d\u2019enfrontar-se a l’exili… Tamb\u00e9 em refereixo a Albert Camus, qui ens recorda que la lluita per la humanitat s’ha de repetir en cada moment.<\/p>\n

Le Monde<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El candidat que vol ser “un president normal” i el fil\u00f2sof de la “desmesura”, el socialista de la “s\u00edntesi” i el soci\u00f2leg de la “complexitat” es van reunir al bell mig de la campanya. Volien comparar la seva visi\u00f3 de l\u2019esquerra, el progr\u00e9s i el nou desordre mundial. La crisi que enfrontem \u00e9s per Edgar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[],"class_list":["post-5608","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5608","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5608"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5608\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5617,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5608\/revisions\/5617"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5608"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5608"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5608"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}