{"id":5600,"date":"2012-05-04T10:01:55","date_gmt":"2012-05-04T08:01:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5600"},"modified":"2012-05-04T10:01:55","modified_gmt":"2012-05-04T08:01:55","slug":"fonxo-blanc-l%e2%80%99espanya-modesta-d%e2%80%99enric-juliana-del-quixot-i-el-tenorio-al-caballero-del-verde-gaban","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/fonxo-blanc-l%e2%80%99espanya-modesta-d%e2%80%99enric-juliana-del-quixot-i-el-tenorio-al-caballero-del-verde-gaban\/","title":{"rendered":"Fonxo Blanc: L\u2019Espanya modesta d\u2019Enric Juliana, del Quixot i el Tenorio al Caballero del Verde Gab\u00e1n"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Tercer assaig, en sis anys, sobre pol\u00edtica espanyola, del cap del consolat de la Vanguardia a Madrid, el badalon\u00ed Enric Juliana. He de dir que de la factoria de can God\u00f3, nom\u00e9s a ell i l\u2019amic Carles Castro, l\u2019home de la interpretaci\u00f3 evolutiva d\u2019enquestes i mapes electorals, segueixo amb devoci\u00f3. Sovint m\u2019emprenyo amb les tesis o enfocament d\u2019en Juliana, per\u00f2 em meravella la seva ambici\u00f3 \/ voluntat d\u2019estil literari \u2013 ple de grans al\u00b7legories, d\u2019exageracions endut pel to trobat, de trets autobiogr\u00e0fics, d\u2019an\u00e8cdotes amb valor de categoria fruit dels seus ben escollits i preguntats contactes, fins i tot d\u2019arquetipus de la tradici\u00f3 universal espanyola, com \u00e9s el cas. M\u2019atreviria a dir que compensa les inevitables servituds a les circumst\u00e0ncies la l\u00ednia editorial, que autocensura alguns graus de la seva llibertat de fons, amb una opci\u00f3 de forma que hipnotitzant prou que el fa un cl\u00e0ssic m\u00e9s que transversal del l\u2019assaig, del pol\u00edtic periodisme literari. Espero amb frisan\u00e7a, doncs, cada article \u2013 el proc\u00e9s – i llibre \u2013 el resultat – seu.<\/p>\n

A Modesta Espanya, Enric Juliana<\/strong> ens proposa l\u2019actitud fins del \u201cpaisatge despr\u00e9s de l\u2019austeritat\u201d \u2013 subt\u00edtol de l\u2019obra. Comencem a escoltar el seu propi text, al culminant par\u00e0graf final: \u201cContra l\u2019en somieig (quixotesc) i el conseg\u00fcent cinisme (del Tenorio), el pacte de la mod\u00e8stia (de Don Diego de Miranda, el Caballero del Verde Gab\u00e1n, personatge del cap.XVI de la segona part de la continuada lectura paterna, en veu alta, les tardes de diumenge d\u2019inf\u00e0ncia d\u2019Enric Juliana\u201d. Perqu\u00e8, ara som al comen\u00e7ament: \u201cQuatre cents anys despr\u00e9s, el Caballero del Verde Gab\u00e1n torna a creuar-se en el cam\u00ed de l\u2019hidalgo espanyol, capcot i desorientat despr\u00e9s de la sobtada i imprevista derrota \u2013 en mala lli\u00e7a \u2013 enfront el Cavaller de la Bombolla Immobili\u00e0ria ( al Quixot, el de la Blanca Lluna \/ batxiller Sans\u00f3n Carrasco, ve\u00ed ben intencionat). Don Diego de Miranda, l\u2019Espanya burgesa i prudent que no va poder esser, perqu\u00e8 aviat es transform\u00e0 en oligarquia\u201d.<\/em> \u201cDon Diego de Miranda seria un reflex de l\u2019inter\u00e8s de Cervantes per la figura d\u2019Erasme de Rotterdam\u201d. I aqu\u00ed, Juliana, ens ve a agrair als \u201cpasseigs peripat\u00e8tics\u201d<\/em> amb el ve\u00ed l\u2019acad\u00e8mic de la Literatura Francisco Rico, la fortuna de la comparan\u00e7a \/ troballa.<\/p>\n

Com bon barroc tan culter\u00e0 com conceptista, la millor figura estil\u00edstica de La Vanguardia, despr\u00e9s m\u00e9s que pessimisme: \u201dun pacte (el de la mod\u00e8stia) impossible, evidentment. Un pacte que no arribarem a veure\u201d<\/em>. L\u2019\u00fanic consol del c\u00f2nsol el goig art\u00edstic literari: \u201cPer\u00f2 no em negaran que la de don Diego de Miranda, Caballero del Verde Gab\u00e1n, \u00e9s un met\u00e0fora deliciosa\u201d<\/em>.<\/p>\n

Aquest desenlla\u00e7 encara convida m\u00e9s a amplificar les qualitats de la mod\u00e8stia que ens proposa i encara m\u00e9s a buscar-li els enemics que l\u00facidament tan re-coneix.\u00a0 Potser som al par\u00e0graf m\u00e9s colpidor \/ alli\u00e7onador del llibre, on batega el Juliana amb valors i conviccions, moralista ferit – com tots els grans escriptors: \u201c En un moment en qu\u00e8 el poder ens demana humilitat i penediment pels excessos comesos, la mod\u00e8stia seria un bon programa moral enfront del cinisme dominant, segons el qual, els excessos d\u2019uns quants \u2013 millor dit, els excessos compartits per un ampli espectre social \u2013 es converteixen en l\u2019exc\u00e9s de tots i exigeixen la penit\u00e8ncia de tots. Humiliaci\u00f3 i penit\u00e8ncia dels de sota perqu\u00e8, des de sempre, seu \u00e9s el lloc m\u00e9s proper a l\u2019altar dels sacrificis i l\u2019expiaci\u00f3. Defugint la radicalitat ret\u00f2rica que en aquest temps confusos molt agiten i res no mouen, la mod\u00e8stia proposaria un pacte als de dalt mentre anem escatint cap on anem. Jo em sacrifico per\u00f2 tu m\u2019acompanyes. Jo accepto la duresa dels nous temps, per\u00f2 tu no m\u2019humilies.\u201d<\/em><\/p>\n

Just presentat el personatge \/ arquetip ja continua: \u201cL\u2019\u00fanic esment de la paraula mod\u00e8stia posa en tensi\u00f3 el car\u00e0cter espanyol. Mala senyal: derrota, encongiment, pobresa d\u2019esperit, abs\u00e8ncia d\u2019ambici\u00f3, davallada… (…) M\u00e9s de mitja Espanya n\u2019\u00e9s al\u00b7l\u00e8rgica a la mod\u00e8stia, atribut que els classes altes, les baixes i les mig associen a un possible retorn a la pobresa, i, en definitiva, a la resignaci\u00f3\u201d<\/em>. S\u2019ent\u00e9n, doncs, que malgrat la seva just\u00edcia i necessitat, deure i salvaci\u00f3, no tingui futur, repetim-ho: un pacte dels de dalt mentre anem descobrim cap on anem. L\u2019inventari d\u2019enemics de la mod\u00e8stia \u00e9s tota una enumeraci\u00f3 vigorosa, trepidant, emprenyada, de les psicologies col\u00b7lectives \u2013 dels particularismes de regions i nacionalitats: el senyorio<\/em> dels furs basco-navarresos; el tronio<\/em> andal\u00fas; la gosadia valenciana; la voluntat de poder madrilenya; el somieig catalanista, en alguns casos…<\/p>\n

L\u2019home de La Vanguardia a Madrid se les ha amb ZP <\/strong><\/p>\n

Hem de buscar directament el cap\u00edtols 4 i ampliant-ho amb dedicat a \u201cCatalunya despr\u00e9s dels germans Maragall\u201d<\/em>. Juliana<\/strong> resumeix el cicle pol\u00edtic 1996-2011 amb aquest tan cru tra\u00e7\u00a0 gruixut: \u201cEl PP nodr\u00ed la bombolla i l\u2019espiral especulativa ha esclatat en mans els socialistes. Atordides per l\u2019explosi\u00f3 i els seus efectes devastadors, les classes mitjanes han rehabilitat el PP perqu\u00e8 actu\u00ef de bomber. El Partit Alfa ( en l\u2019 idiolecte de Juliana) ha tornat al poder perqu\u00e8 la seva \u2018for\u00e7a\u2019 \u2013 una constant de deu milions d\u2019electors als darrers quinze anys i un roc\u00f3s assentament a les grans ciutats \u2013 assoleix de deixar en un segon pla les errades comeses. El PSOE, el Partit Beta, sabia quina era l\u2019avaria profunda del sistema i no actu\u00e0 de manera diligent per evitar el col\u00b7lapse econ\u00f2mic\u201d<\/em>.<\/p>\n

La recerca dels perqu\u00e8s de la t\u00e0ctica de l\u2019estru\u00e7 de ZP mereixen tota la consideraci\u00f3 per part nostra i prou que alguns hi hem anat coincidint, fins i tot com a argumentaci\u00f3 justificat\u00f2ria de la negaci\u00f3 de la crisi al seus comen\u00e7aments: \u201c als primers s\u00edmptomes de col\u00b7lapse financer, per evitar la derrota el mar\u00e7 de 2008 i per a protegir la banca espanyola\u201d<\/em>. M\u2019he cansat de dir que vol\u00edem evitar un p\u00e0nic de dipositaris fent cua per treure els seus patrimonis que podria haver abocat a un \u201ccorralito\u201d \u2013 a repeticions del cas Banca Catalana… ZP no reconeix la crisi fins a cinc mesos despr\u00e9s de les eleccions, el 8 de juliol per TVE, i fent \u00e8mfasi en qu\u00e8 l\u2019important era prendre decisions i advertint que els m\u00e9s catastrofistes no hi passarien cap dificultat.<\/p>\n

Aquells dos factors s\u00f3n concretats: pel que fa als propis \/ intr\u00ednsecs a per a guanyar les eleccions, Juliana<\/strong> repr\u00e8n el que prou li hem hagut de llegir a La Vanguardia sense cap receptivitat rectificadora entre\u00a0 les c\u00fapules socialistes: \u201corgull provinci\u00e0, obsessi\u00f3 per les enquestes i una fixaci\u00f3 quasi infantil per les teories del neuroling\u00fcista nord-americ\u00e0 George Lakoff, sobre la import\u00e0ncia dels \u2018marcs mentals\u2019 en l\u2019elaboraci\u00f3 dels discurs pol\u00edtic. Lakoff ha sigut la ru\u00efna del PSOE\u201d<\/em>. El cap\u00edtol que ens dedica, com a socialistes al Govern espanyol, ja s\u2019intitula \u201cL\u2019home que no pensava en els elefants\u201d perqu\u00e8 ZP subtitu\u00ed elefants \u2013 abans de la reial ca\u00e7era \u2013 per \u201ccrisi\u201d. \u201cNo pensis en la crisi. D\u2019aquesta manera ZP acab\u00e0 construint la met\u00e0fora d\u2019una greu incompet\u00e8ncia: qui no \u00e9s capa\u00e7 de recon\u00e8ixer la realitat, dif\u00edcilment pot gestionar-la\u201d<\/em>. Moment que crec oport\u00fa per proposar que la met\u00e0fora de la mod\u00e8stia del Caballero del Verde Gab\u00e1n \u00e9s el marc mental de futur proposat, sense fe, per Enric Juliana<\/strong>. La garrotada a la nostra importaci\u00f3 de les t\u00e8cniques pol\u00edtiques dels dem\u00f2crates d\u2019EEUU tamb\u00e9 Aznar per aplicar les teories de la polaritzaci\u00f3 social dels neoconservadors iantuia. Tamb\u00e9 amb resultats tan t\u00f2xics com fatals: \u201cEspanya li marx\u00e0 de les mans entre l\u201911 iel 14 de mar\u00e7\u00a0 de 2004, quan en lloc de tensar havia d\u2019unir, serenar, pacificar<\/em>\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 la causa major de la tossudesa de ZP negadora de la crisi Juliana<\/strong> ens la desvela aix\u00ed: \u201cLa tardor de 2007, quan els nuvolots a l\u2019horitz\u00f3 comen\u00e7aven a ser preocupants, Zapatero es sentia obligat a defensar la principal entitat financera del pa\u00eds. El Banc de Santander intentava d\u2019obrir-se pas al mercat brit\u00e0nic, no sense enfrontar-se a serioses resist\u00e8ncies de la City de Londres. L\u2019\u00faltim que necessitava el Banc de Santander la tardor de 2007 era un clima de pessimisme sobre l\u2019esdevenidor de l\u2019economia espanyola\u201d. <\/em>L\u2019escena: la trobada a la ciutat financera de Boadilla del Monte, ambd\u00f3s en m\u00e0nigues de camisa i amb afalacs de Botin a la pol\u00edtica econ\u00f2mica del Govern i al futur econ\u00f2mic general. Em remet a la que Juliana explica al seu cap\u00edtol dels assajos a la Rectificaci\u00f3 (2006) que ell coordin\u00e0: a la Moncloa, el setembre de 2005, la c\u00fapula de Repsol i Gas Natural que aspira a entrar a Endesa se li queixa dels disbarats dels Tripartit i de Maragall. Tamb\u00e9, sabem pel nostre glossat que la doble empremta catalana, expansi\u00f3 a Endesa i pel nou Estatut, no podia ser acceptada, alhora, per les elits madrilenyes; d\u2019acord amb la frase de l\u2019excap de gabinet d\u2019Aznar, Carlos Aragon\u00e9s. \u201cO la opa o el Estatut, pero las dos cosas a la vez me parece que no van a poder ser\u201d<\/em>. Cobd\u00edcia d\u2019economies d\u2019escala de la Caixa i del Santander com a gran condicionants de Maragall i de ZP!<\/p>\n

L\u2019etapa keynesiana contra la crisi, amb Elena Salgado succeint Solbes, \u00e9s presentada entre els maigs de 2009 a 2010, que prou sabem…\u00a0 L\u2019informat analista que \u00e9s Enric Juliana<\/strong> ens recorda les primeres paraules de la nova vicepresident: \u201cEns resta un marge d\u2019endeutament de 150 mil milions d\u2019euros (per a gastar-los en amortidors social o mesures de xocs com els Plans E)\u201d i ens descriu i argumenta perqu\u00e8 un anys despr\u00e9s\u201c la nit del 9 al 10 de maig de 2010, la trag\u00e8dia de l\u2019economia espanyola es consumava a Brussel\u00b7les\u201d. \u201cEspanya tenia marge de maniobra en termes comptables, per\u00f2 la infecci\u00f3 de\u00a0 Gr\u00e8cia havia trencat els comportament en aparen\u00e7a estanc entre deute p\u00fablic i deute `privat\u201d, \u201cl\u2019enorme pes del deute privat (un bili\u00f3 d\u2019e. de les fam\u00edlies i 1,2 bilions les fam\u00edlies) sumat al llast d\u2019un sector immobiliari d\u2019un sector financer alhora molt endeutat convert\u00ed la virtut de l\u2019Estat espanyol en una simple il\u00b7lusi\u00f3 comptable (..) Espanya s\u2019aproximava al penya-sagat amb els\u00a0 fars apagats i aix\u00ed li ho van fer saber a Zapatero la cancelleria de Berl\u00edn, la Casa Blanca i el Palau del Poble de Beguin el fat\u00eddic maig de 2010. Si Espanya no frenava el d\u00e8ficit (disparat al 9% i sacsejada pels mercats) podia emportar-se pel davant l\u2019euro i amb ell el maltret equilibri financer internacional\u201d<\/em> Amb grandiloq\u00fc\u00e8ncia, conclou: \u201c Cinc segles despr\u00e9s de la signatura del Tractat de Tordesillas, Espanya i Portugal tornaven la centre del m\u00f3n (…) El 2010, el default de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica podia provocar un forat de grav\u00edssimes conseq\u00fc\u00e8ncies\u00a0 a la l\u00edquida esfera del capitalisme globalitzat\u201d<\/em>. Caldria afegir per qu\u00e8 vam arribar al p\u00e0nic del deute de maig de 2010; una resposta imprescindible la tenim en Guillermo de la Dehesa: per mesos i mesos de neglig\u00e8ncia de l\u2019Ecofin \/ tortuga que hauria d\u2019haver cedit ja d\u2019entrada l\u2019immediat rescat al FMI; per imposar pr\u00e9stecs amb interessos de c\u00e0stig a Gr\u00e8cia que els mercats \/llebres van suposar r\u00e0pidament que no podria acabar d\u2019anar tornant.<\/p>\n

La resposta del nostre Govern al pol federal espanyol despr\u00e9s dels idus<\/em> de maig la valora com la \u201cacceptaci\u00f3 de la disciplina prussiana\u201d, \u201csense cap mena de rebel\u00b7li\u00f3 davant el Directori Europeu\u201d<\/em>: \u201ccap retret a Alemanya \u2013podria haver recordat a Angela Merkel que la reunificaci\u00f3 alemanya fou possible, entre altres factors, merc\u00e8s al suport d\u2019Espanya davant els retic\u00e8ncies de Fran\u00e7a i Gran Bretanya<\/em>\u201d.\u00a0 Quan la culmina el setembre de 2011 per introduir l\u2019austeritat pressupost\u00e0ria a l\u2019art.135 de la CE, la forma d\u2019un r\u00e0pid pacte amb Rajoy mereix el despietat comentari de Juliana<\/strong>: \u201c El secretari provincial llan\u00e7ava un torpede a la fr\u00e0gil l\u00ednia de flotaci\u00f3 de l\u2019improvisat candidat socialista a la Presid\u00e8ncia del Govern. Totes les picades d\u2019ullet a una hipot\u00e8tica renovaci\u00f3 de la democr\u00e0cia a Espanya en converteix en ganyota (…) Don Quixot arrossegat per l\u2019aspra realitat, abra\u00e7ant-se a don Juan Tenorio. Despr\u00e9s de l\u2019alienaci\u00f3<\/em> idealista, el retorn a un cinisme de baixa intensitat\u201d.<\/em> Tan comprensiu en els vincles de ZP amb el Santander i el sistema financer espanyol (el poder f\u00e0ctic per antonom\u00e0sia) i tan injust foc d\u2019encenalls literari final. Perqu\u00e8 el punt de vista continua: \u201cHa deixat el PSOE fet a trossets\u201d<\/em> Cap record de Juliana al \u201ccosti el que em \/ ens constipar\u00e9 el que calgui per evitar la intervenci\u00f3 de l\u2019econimia espanyola\u201d.<\/em><\/p>\n

\u201cZapatero s\u2019equivoc\u00e0 amb Catalunya i encert\u00e0 amb el Pa\u00eds Basc\u201d.<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 en la l\u00ednia editorial, ecl\u00e8ctica entre la personal que pensa\u00a0 i la de La Vanguardia de qui cobra, \u201camb una complicaci\u00f3 irreparable en l\u2019ordre dels factors\u201d. \u201cPrimer accelerar el final\u00a0 i d\u2019ETA i despr\u00e9s modificar el marc auton\u00f2mic per a establir una certa \u2018asimetria\u2019 entre les dues principals nacionalitats i la resta d\u2019autonomies\u201d <\/em>Aquest era el pla inicial, que Juliana<\/strong> poua de Ram\u00f3n J\u00e1uregui.<\/p>\n

Per a les negociacions del nostre Govern amb ETA, sembla evident c com ens recorda \u2013 que vam cometre l\u2019errada de provocar el PP acceptant la investigaci\u00f3 parlament\u00e0ria de l\u201911-M proposada per IU i ERC. \u201cLa dreta sociol\u00f2gica proteg\u00ed Aznar, delimit\u00e0 les l\u00ednies roges i li digu\u00e9 a Zapatero que no podia comptar amb Madrid\u201d.<\/em><\/p>\n

El PSOE ni va poder aturar o ajornar la tramitaci\u00f3 del nou Estatut. El PSOE accept\u00e0 t\u00e0cticament el pacte del PSC amb ERC, amb l\u2019Estatut de Miravet com a \u201ceix rotor del nou temps pol\u00edtic\u201d, ja que \u201cposava en crisi la deteriorada relaci\u00f3 entre PP i CiU durant la segona legislatura d\u2019Aznar\u201d<\/em> que necessitaria un Rajoy probable guanyador per majoria relativa Segons confid\u00e8ncia de ZP al nefast PJRam\u00edrez, la seva declaraci\u00f3 a BCN de suport al text estatuari sorgit del Parlament fou una introducci\u00f3 que, desconeixia i que no sab\u00e9 rectificar, al seu discurs redactat pel seu llavors assessor de comunicaci\u00f3, ara company de Carme\/n Chac\u00f3n. Pur tacticisme l\u2019aval al tripartit i l\u2019Estatut: \u201cen un moment que els seus actors no contemplaven una vict\u00f2ria immediata del PSOE. El sobtat canvi d\u2019escenari ho trastoc\u00e0 tot\u201d<\/em>. Juliana<\/strong>, com podem suposar, ens critica el pacte pel Tripartit (A. Castells) del PSC: \u201cens va embarcar en una alian\u00e7a d\u2019alt risc sense l\u2019autoritat pol\u00edtica i moral que proporciona tota vict\u00f2ria electoral indiscutible\u201d. <\/em>Prou que t\u00e9 ra\u00f3 sobre els nostres resultats nacionals catalans: \u201cMaragall agaf\u00e0 l\u2019avi\u00f3 (de Fiumicino al Prat) pels p\u00e8ls. Pels p\u00e8ls fou elegit president de la Generalitat el 2003 despr\u00e9s d\u2019un nou resultat ambivalent\u00a0 que no pronosticava res de bo. Sempre pels p\u00e8ls. Maragall \u00e9s aix\u00ed<\/em>\u201d<\/p>\n

Els quatre deixebles d\u2019Anselmo Carretero. Elogi de Pasqual Maragall final<\/strong><\/p>\n

Zapatero no figura com a federalista en la migrada llista de Juliana de conspicus dirigents \/ companys socialistes. Ens fa avinent que l\u2019expressi\u00f3 \u201cnaci\u00f3n de naciones\u201d<\/em> fou encunyada per l\u2019enginyer i ge\u00f2graf segovi\u00e0 Anselmo Carretero Jim\u00e9nez (1906-2002) \u2013 hi afegeixo manllevant la f\u00f3rmula d\u2019Ortega y Gasset aplicada a Europa, per\u00f2 no a l\u2019Espanya \u201cintegral<\/em>\u201d, \u00e9s clar. Doncs vet ac\u00ed que ens engalta: \u201cun bon home a qui ning\u00fa f\u00e9u mai massa cas , tret de Jos\u00e9 Rodr\u00edguez de la Borbolla, tena\u00e7 defensor de l\u2019autonomisme andal\u00fas; Raimon Obiols, l\u2019home del PSC que obr\u00ed les portes de BCN a Felipe Gonz\u00e1lez, i els germans Maragall\u201d<\/em>.<\/p>\n

La relaci\u00f3 de ZP amb els Maragall s\u2019esberla a les poques setmanes de Govern del PSOE: segons Juliana<\/strong> l\u2019entorn monclovita s\u2019adonen del projecte \u2013 particularment de l\u2019obstinat Ernest, afegeixo l\u2019adjectiu \u2013 \u201cde transformar el PSC amb un partit absolutament independent del PSC, amb grup propi al Congr\u00e9s i el secret prop\u00f2sit d\u2019acabar configurant amb sector d\u2019ERC la r\u00e8plica de centreesquerra a CiU. Un partit nacional catal\u00e0 de centreesquerra, amb plena llibertat de donar suports, o no, al PSOE. Aquest era el projecte latent. Ja en la davallada de la seva carrera, li pos\u00e0 nom i l\u2019inscrigu\u00e9 al registre del Ministeri de l\u2019Interior: el Partit Catal\u00e0 d\u2019Europa. Un nom avui hivernat que tal vegada algun dia agafi volada pr\u00f2pia. Un nom interessant\u201d<\/em>.<\/p>\n

En una imaginada Espanya del 2050 \u2013 cap\u00edtol final \u2013 vet ac\u00ed que Juliana imagina aquest Partit Catal\u00e0 d\u2019Europa com a governant a la Generalitat, vertebrat per l\u2019antiga CiU amb antic socialistes i republicans. Han assolit la Nov\u00edssima Planta, pressionats per Berl\u00edn i pels empresaris valencians, amb Felip VI com a moderador, que suposa una rebaixa entre dos i tres punts de la quota de solidaritat de les regions mediterr\u00e0nies en la redistribuci\u00f3 fiscal. Des de 2022 una directiva del Presidium Europeu advertia contra tota modificaci\u00f3 de les fronteres interiors, alhora que definia Catalunya com a \u201cnaci\u00f3 europea subestatal<\/em>\u201d<\/p>\n

La hipot\u00e8tica llavor transcendental d\u2019un Pasqual Maragall que accedeix a un emotiu retrat de la situaci\u00f3 del segon expresident de la Generalitat Restaurada: \u201cconfortat pel reconeixement i la tendresa d\u2019una gran majoria de la societat catalana, que veu en ell acabada la seva perip\u00e8cia, un home valent i genu\u00ed. Molts nacionalistes que mai no el van votar senten un profund afecte per Pasqual Maragall\u201d.<\/em><\/p>\n

Excursus, per a Carme\/n Chac\u00f3n <\/strong><\/p>\n

El retrat de Zapatero i el seu grup de Nueva Via tamb\u00e9 \u00e9s inclement: \u201cZapatero ha sigut el darrer gran aventurer de la pol\u00edtic espanyola. Cregu\u00e9 en la pol\u00edtica polititzada sense haver llegit i sense haver viatjat suficient. I el pa\u00eds se li ensorr\u00e0\u201d<\/em>. Mal de despit envers una figura m\u00e9s jove, mal de mesella l\u00ednia editorial d\u2019un exPSUC passat al grup God\u00f3, mal d\u2019ambient medi\u00e0tic madrileny assimilat, en els judicis taxatius de Juliana<\/strong>. Bondat de lucidesa tamb\u00e9: \u201cEls principals ministres de la democr\u00e0cia s\u00f3n avui persones rellevants en el m\u00f3n de l\u2019empresa p\u00fablica i privada. La generaci\u00f3 de Zapatero tindr\u00e0 moltes dificultats per a completar aquesta par\u00e0bola. La Nueva Via, el grup de Zapatero, tamb\u00e9 aspirava a l\u2019ascensor social. Aix\u00ed funciona la pol\u00edtica espanyola des de 1977. L\u2019abrupta irrupci\u00f3 de la crisi ha deixat l\u2019ascensor governamental encallat. (Per\u00f2) volen arribar. Aquest \u00e9s un dels impulsos a la candidatura de Chac\u00f3n al 38\u00e8 congr\u00e9s federal del PSOE\u201d<\/em>. La protagonista de la fugida cap endavant, golafre de poder ininterromput dels enterradors al PSC de Pasqual Maragall, \u00e9s comparada per Juliana amb l\u2019esfor\u00e7at, tossut, auda\u00e7 i r\u00e0pid trepador social protagonista el Roig i el Negre d\u2019Stendhal: \u201cCarme\/n Chac\u00f3n, nuestro Julian Sorel. Le d\u00e9sir de soi, Le desir de soi\u00a0 m\u00eame. El desig d\u2019ella mateix com a nou subjecte pol\u00edtic\u201d.<\/em> Retreu a Chac\u00f3n i Caama\u00f1o la signatura i data del \u201cQueda mucho PSOE por hacer\u201d.<\/em> El s\u00edmil que els escull arriba al cl\u00edmax de la mal\u00edcia, potser compartible: \u201cLa pol\u00edtica medi\u00e0tica funciona com el cervell d\u2019un r\u00e8ptil: poca mem\u00f2ria i pocs reflexos\u201d.<\/em> Ens recorda que alhora que coquetej\u00e0 amb el 15-M i s\u2019embarc\u00e0 en una revisi\u00f3 per l\u2019esquerra del PSOE, doncs com a ministra de Defensa negoci\u00e0 discretament el desplegament a Rota de l\u2019escut de m\u00edssils nord-americans i de cap manera renegoci\u00e0 el deute en armament de l\u2019etapa Aznar, per un total de 30 mil milions d\u2019euros esgarrifosos.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tercer assaig, en sis anys, sobre pol\u00edtica espanyola, del cap del consolat de la Vanguardia a Madrid, el badalon\u00ed Enric Juliana. He de dir que de la factoria de can God\u00f3, nom\u00e9s a ell i l\u2019amic Carles Castro, l\u2019home de la interpretaci\u00f3 evolutiva d\u2019enquestes i mapes electorals, segueixo amb devoci\u00f3. Sovint m\u2019emprenyo amb les tesis …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5600","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5600","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5600"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5600\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5603,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5600\/revisions\/5603"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5600"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5600"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5600"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}