{"id":5564,"date":"2012-04-30T16:29:35","date_gmt":"2012-04-30T14:29:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5564"},"modified":"2012-04-30T16:29:35","modified_gmt":"2012-04-30T14:29:35","slug":"gentil-puig-a-proposit-del-sarkosisme-i-de-passada-en-resposta-a-jd-bezsonoff","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gentil-puig-a-proposit-del-sarkosisme-i-de-passada-en-resposta-a-jd-bezsonoff\/","title":{"rendered":"Gentil Puig: A prop\u00f2sit del sarkosisme i, de passada, en resposta a JD. Bezsonoff"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/lepen_sarkozy.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5565\" title=\"lepen_sarkozy\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/lepen_sarkozy-300x168.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"168\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/lepen_sarkozy-300x168.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/lepen_sarkozy.jpg 512w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>M\u00e9s enll\u00e0 dels sentiments, inclinacions o aficions politicoliter\u00e0ries tant sorprenents com ins\u00f2lites de <strong>Joan Daniel Bezsonoff<\/strong> expressades sense cap reserva a E-Not\u00edcies el 26 d\u2019abril desitgem, per la nostra banda, exposar algunes causes que poden explicar aquestes mateixes posicions que, segons la nostra opini\u00f3, no s\u00f3n gens anecd\u00f2tiques ans m\u00e9s aviat significatives dels temps perillosos de crisi que estem vivint, i en els quals val m\u00e9s con\u00e8ixer els errors i l\u2019horror del passat si no volem tornar-hi a caure.<!--more--><\/p>\n<p>Notem primer que a molts pa\u00efsos sobretot del nord d\u2019Europa la crisi econ\u00f2mica i pol\u00edtica est\u00e0 provocant i accelerant una tend\u00e8ncia marcadament populista i nacionalista. A tot arreu els temes s\u00f3n id\u00e8ntics: refor\u00e7ament del sentiment xen\u00f2fob, nacionalista i identitari, amb una oposici\u00f3 radical a l\u2019Euro, a Europa i a als partits tradicionals de govern tant de dretes com d\u2019esquerres. A terme, aquesta tend\u00e8ncia pot conduir a una total recomposici\u00f3 del panorama pol\u00edtic d\u2019aquests pa\u00efsos.<\/p>\n<p>Quan la ultradreta populista arriba a uns nivells que la fa imprescindible als governs de dreta per mantenir-se al poder, obliga aquesta a radicalitzar-se i a fer alian\u00e7a amb ella creant aix\u00ed un bloc neoconservador. \u00c9s el que est\u00e0 passant. En consequ\u00e8ncia, i sortosament el centredreta es pot trobar molest i marginat, i pot voler apropar-se al bloc progressista. \u00c9s exactament el que ha passat a It\u00e0lia on l\u2019alian\u00e7a <strong>Berlusconi<\/strong>&#8211;<strong>Liga Norte <\/strong>va obligar els cristians-dem\u00f2crates a aliar-se a l\u2019esquerra del <strong>Partit Dem\u00f2crata.<\/strong><\/p>\n<p>Per contra, la tradici\u00f3 pol\u00edtica francesa, basada en el predomini del fet presidencial i en un escrutini majoritari a les eleccions fa m\u00e9s dif\u00edcil aquesta alian\u00e7a contra natura. En aquestes circumst\u00e0ncies no sembla gaire possible que la ultradreta pugui arribar al govern a Fran\u00e7a. Per\u00f2 la gran difer\u00e8ncia amb els altres pa\u00efsos \u00e9s que <strong>Nicolas Sarkozy<\/strong>, inspirat precisament per un home, citat per <strong>JD. Bezsonoff<\/strong>, <strong>Patrick Buisson<\/strong> (provinent de l\u2019ultradreta i adepte de <em>l\u2019Action Fran\u00e7aise<\/em> de Charles Mauras) ho pot fer possible perqu\u00e8 en aquest cas la recomposici\u00f3 electoral no \u00e9s iniciada per la ultradreta, sin\u00f3 per la dreta sarkosiana, ella mateixa. En efecte, d\u2019en\u00e7\u00e0 del 2007, <strong>Nicolas Sarkozy <\/strong>ha trencat la tradici\u00f3 social gaullista i ha radicalitzat el seu propi camp.<\/p>\n<p>Podem pensar que el sarkozysme \u00e9s doncs una mena d\u2019antihumanisme perqu\u00e8 fa una recerca sistem\u00e0tica de culpables, per a entregar-los a la vindicta popular. Per a ell sempre hi ha bons ciutadans que cal protegir, i dolents que cal eliminar i posar fora de joc o del pa\u00eds (els immigrants, els musulmans, les segones generacions dels barris perif\u00e8rics, els delinq\u00fcents, els beneficiaris de subsidis socials <em>(les assist\u00e9s),<\/em> els funcionaris privilegiats\u2026 Aquest antihumanisme s\u2019ha manifestat en el debat surrealista sobre la identitat nacional que presentava una visi\u00f3 regressiva, ahist\u00f2rica i fantasmada d\u2019una identitat \u00e8tnica francesa, blanca amb arrels cristianes. Aquesta visi\u00f3 pol\u00edtica s\u2019il\u00b7lustra tamb\u00e9 amb un tractament brutal de la immigraci\u00f3: persecuci\u00f3 policial dels migrants il\u00b7legals i expulsi\u00f3 d\u2019uns 30 mil cada any, fins i tot els infants a les escoles; expulsi\u00f3 dels refugiats pol\u00edtics afganesos; ca\u00e7a i expulsi\u00f3 dels <em>Roms <\/em>(gitanos) originaris de Rumania\u2026 No se sap si encara es pot caure m\u00e9s baix.<\/p>\n<p>Un fet significatiu s\u00f3n les relliscades verbals, que abans nom\u00e9s provenien de <strong>Jean-Marie Le Pen<\/strong>, i que ara s\u00f3n cosa natural dels responsables d\u2019una dreta <strong>UMP<\/strong> totalment desacomplexada. <em>\u201cFran\u00e7a se l\u2019estima o se la deixa\u201d; \u201cEls musulmans quan n\u2019hi ha un va b\u00e9, el problema \u00e9s quan n\u2019hi ha molts\u201d; \u201cFran\u00e7a ja no \u00e9s Fran\u00e7a\u201d; Els musulmans haurien de ser m\u00e9s discrets o sin\u00f3 els haurem d\u2019embarcar amb \u00a0vaixells\u201d\u2026<\/em> Es veu molt clarament que la difer\u00e8ncia entre el discurs de la dreta i el de l\u2019extremadreta s\u2019esborra progressivament, a tal punt que el setmanari newyorqu\u00e8s <em>Newsweek<\/em>, d\u2019octubre de 2011, publica la foto de <strong>Nicolas Sarkozy<\/strong> a la seva portada per a il\u00b7lustrar la pujada de l\u2019extremadreta a Europa.<\/p>\n<p>No hi ha cap dubte que la radicalitzaci\u00f3 progressiva de la <strong>UMP<\/strong> obeeix a la voluntat d\u2019absorbir els electors del <strong>FN.<\/strong> Aix\u00f2 va reeixir a <strong>Sarkozy<\/strong> el 2007, per\u00f2 ara, despr\u00e9s de la primera volta de les eleccions presidencials d\u2019abril de 2012, sembla molt m\u00e9s dif\u00edcil perqu\u00e8 <strong>Marine Le Pen<\/strong> ha pr\u00e8s consci\u00e8ncia de la for\u00e7a del <strong>FN<\/strong>, i ara \u00e9s ella qui vol fer esclatar i absorbir la <strong>UMP<\/strong>. La relaci\u00f3 de forces s\u2019ha invertit, contr\u00e0riament a 2007, avui <strong>Sarkozy<\/strong> \u00e9s tan fort, i <strong>Marine Le Pe<\/strong>n ha dinamitzat el vell aparell pol\u00edtic <strong>FN<\/strong>. La segona etapa que persegueix el sarkozisme \u00e9s la banalitzaci\u00f3 d\u2019un <em>Front National<\/em> modernitzat que abandonaria els mites antisemites i neonazis del pare. El <strong>FN<\/strong> pret\u00e9n esdevenir un partit honorable que aspira governar. La tercera etapa perseguida pel sarkozisme \u00e9s la constituci\u00f3 d\u2019un bloc neoconservador entre una <strong>UMP<\/strong> dretanitzada i un <strong>FN<\/strong> normalitzat. Una unificaci\u00f3 que no ser\u00e0 immediata, per\u00f2 certs indicis reveladors ho semblen anunciar, com per exemple, l\u2019aband\u00f3 del front republic\u00e0 entre dreta i esquerra; que l\u2019esquerra ha respectat votant <strong>Jacques Chirac<\/strong> el 2002 contra <strong>JM. Le Pen<\/strong> amb un resultat final de 80% dels vots.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>M\u00e9s enll\u00e0 dels sentiments, inclinacions o aficions politicoliter\u00e0ries tant sorprenents com ins\u00f2lites de Joan Daniel Bezsonoff expressades sense cap reserva a E-Not\u00edcies el 26 d\u2019abril desitgem, per la nostra banda, exposar algunes causes que poden explicar aquestes mateixes posicions que, segons la nostra opini\u00f3, no s\u00f3n gens anecd\u00f2tiques ans m\u00e9s aviat significatives dels temps perillosos &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5564","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5564","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5564"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5564\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5566,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5564\/revisions\/5566"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5564"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5564"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5564"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}