{"id":5541,"date":"2012-04-28T09:42:03","date_gmt":"2012-04-28T07:42:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5541"},"modified":"2012-04-28T09:43:05","modified_gmt":"2012-04-28T07:43:05","slug":"pep-guardiola-som-un-pais-imparable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pep-guardiola-som-un-pais-imparable\/","title":{"rendered":"Pep Guardiola: Som un pa\u00eds imparable"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Em preguntava si aquest lloc, la instituci\u00f3 m\u00e9s important d’aquest pa\u00eds, imposava, i creieu-me que imposa, i molt. Si l’elogi debilita, estic fos, despr\u00e9s de tot el que s’ha dit. Sincerament, us parlar\u00e9 amb el que sento. Jo vaig ser escollit. Qualsevol altre podia haver estat escollit per entrenar el FC Barcelona, per\u00f2 em van escollir a mi. El m\u00e8rit el tenen els que em van escollir. M’ho va dir el David [Trueba] el dia que el president Laporta i la seva gent em van escollir: “Creu-me, l’\u00fanic m\u00e8rit que tens \u00e9s que has sigut l’escollit”. I vaig pensar que era una molt bona manera d’afrontar la meva professi\u00f3; la millor manera. Despr\u00e9s d’aix\u00f2, em diuen: “S\u00ed, b\u00e9, per\u00f2 heu guanyat tot el que heu guanyat”, i \u00e9s cert. Per\u00f2 el que s\u00e9, els coneixements que tinc per poder transmetre als meus jugadors, tamb\u00e9 els he apr\u00e8s, tampoc no em pertanyen a mi. Pertanyen a tots els entrenadors que he tingut, perqu\u00e8, uns m\u00e9s que d’altres, tots m’han aportat alguna cosa. Dels companys que he tingut en vaig aprendre molt, i dels jugadors que tinc ara tamb\u00e9 n’he apr\u00e8s molt. Jo visc la meva professi\u00f3 d’aquesta manera. Nom\u00e9s hi ha una cosa que m’imputo a mi: estimo el meu ofici, tinc passi\u00f3 pel meu ofici.<\/p>\n

L’adorava quan jugava, l’adoro quan l’entreno, quan en parlo, quan estic amb gent discutint d’aix\u00f2 i d’all\u00f2. Al final tot es redueix a instants. En totes les feines que tenim, tot acaba en un instant, sempre hi ha un moment que ens fa joia, que disfrutem, i el vull compartir amb vosaltres. Abans de cada partit que juguem, un dia abans o dos dies abans, me’n vaig al soterrani de Can Bar\u00e7a, on no hi ha llum exterior i hi ha un petit despatxet que m’he arreglat. All\u00e0 em tanco durant una hora i mitja, o dues hores, amb un o dos DVDs del seg\u00fcent rival que em preparen el Carles, el Dome i el Jordi, que tamb\u00e9 m’acompanyen en aquesta aventura. M’assec, agafo un bol\u00edgraf i foli i comen\u00e7o a veure els partits de l’equip a qu\u00e8 ens enfrontarem. I comen\u00e7o a apuntar: el central dret\u00e0 juga millor que l’esquerr\u00e0, l’extrem dret \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid que l’esquerr\u00e0, aquests juguen pilotes llargues, aquests juguen aix\u00ed… I vaig apuntant tot el que se m’acut de les coses bones del contrari, i de les coses dolentes tamb\u00e9. Per\u00f2 arriba un moment acollonant, fant\u00e0stic, el que d\u00f3na sentit a la professi\u00f3… Creieu-me si us dic que s\u00f3c entrenador per aquest instant. Tota la resta \u00e9s un afegit que un, evidentment, ha de portar. Imagino que per al president de la Generalitat tamb\u00e9 hi ha moments de joia i d’altres en qu\u00e8 ha de fer el protocol. Doncs jo tinc aquest instant de m\u00e0xima joia. De vegades dura un minut vint, minut i mig, que \u00e9s quan dic: “Ja ho tinc, dem\u00e0 guanyarem”. No saps per qu\u00e8, per\u00f2 hi ha una imatge, unes coses que has vist, que et fan dir: “Dem\u00e0 guanyarem”. No us penseu que tinc cap f\u00f3rmula m\u00e0gica, perqu\u00e8 ho penso sempre i de vegades hem perdut, i aix\u00f2 faria enfonsar tota aquesta teoria. Per\u00f2 us ho dic per la passi\u00f3 que tinc per aquest ofici, que imagino que \u00e9s la mateixa en les vostres professions. Jo estimo aquesta feina per aquest moment. Llavors ja m’encarrego jo de dir als meus paios: “Nanos, ho hem de fer aix\u00ed”, i de vegades surt i de vegades no. Em direu, \u00e9s suficient? No ho s\u00e9, per\u00f2 \u00e9s el meu. \u00c9s d’aquesta passi\u00f3 que no s\u00e9 d’on he agafat, perqu\u00e8 el meu pare el m\u00e9s rod\u00f3 que ha vist era una rentadora, el meu avi per part de pare no el vaig arribar a con\u00e8ixer, i l’avi per part de mare prou feina tenia d’amagar-se durant la postguerra. Per tant no tinc una her\u00e8ncia familiar, per\u00f2 tinc aquesta passi\u00f3, i la tinc igual que quan era petit.<\/p>\n

I m’agradaria fer una petita reivindicaci\u00f3 de la meravella que \u00e9s l’esport, no el futbol, l’esport. A mi els meus pares m’han educat for\u00e7a b\u00e9, molt b\u00e9, diria, l’escola m’ha ajudat, per\u00f2 el que m’ha educat \u00e9s el microsistema que \u00e9s un equip de futbol, un equip de gent que estan junts. All\u00e0 m’han donat tot el que jo ara s\u00f3c com a persona, a mi m’ho ha donat haver fet esport. All\u00e0 m’han ensenyat el que significa guanyar i a celebrar-ho amb molt\u00edssima moderaci\u00f3, m’han ensenyat el que \u00e9s perdre, que fa mal de veritat, per\u00f2 \u00e9s que t’ensenya a aixecar-te i a valorar el que costa despr\u00e9s guanyar. He apr\u00e8s que un entrenador decideixi que avui no jugo, perqu\u00e8 ell pensa per tots i jo nom\u00e9s pensava per mi, he apr\u00e8s que un company \u00e9s millor que jo i es mereix jugar, he apr\u00e8s que els retrets i les excuses no serveixen absolutament per a res. Quan perds \u00e9s responsabilitat teva. L’esport, des de ben petit, amb el Bar\u00e7a, que \u00e9s on m\u00e9s temps he estat, \u00e9s tot el que m’ha fet com a persona. Del Bar\u00e7a en podr\u00edem parlar molta estona, perqu\u00e8 en parlo cada tres dies, per\u00f2 voldria fer-hi una refer\u00e8ncia petit\u00edssima. Avui nom\u00e9s vull citar en Valero Rivera, un meravell\u00f3s entrenador d’handbol que un dia em va dir: “El Bar\u00e7a ens fa bons a tots, viu la teva professi\u00f3 donant gr\u00e0cies a aquesta instituci\u00f3, i no visquis mai demanant alguna cosa d’aquesta instituci\u00f3”. \u00c9s una altra cosa que m’ha acompanyat i cada dia que s\u00f3c all\u00e0 amb els meus jugadors sempre reivindico com n’arribem a ser de privilegiats.<\/p>\n

Amb 23 anys em van fer\u00a0Un tomb per la vida<\/em> i amb 40 em donen la Medalla d’Or de la instituci\u00f3 m\u00e9s important d’aquest pa\u00eds. Em sembla que \u00e9s un mica preco\u00e7, tot aix\u00f2, per\u00f2 sapigueu que en part s\u00f3c aqu\u00ed perqu\u00e8 hem guanyat molt, darrerament, i aix\u00f2 ajuda que m’hagin donat aquesta medalla. Per\u00f2 creieu-me que si no hagu\u00e9ssim guanyat tant estaria igual d’orgull\u00f3s per com la nostra gent ens hem esfor\u00e7at perqu\u00e8 les coses funcionessin i que la gent estigu\u00e9s orgullosa de tots nosaltres.<\/p>\n

Permeteu-me nom\u00e9s una cosa: jo no vull ser exemple de res. Jo vaig n\u00e9ixer a Santpedor, un poble prop de la capital del Bages. Jo nom\u00e9s vull fer el meu ofici el millor possible. Procuro que la gent vegi tot el que faig amb aquesta passi\u00f3, nom\u00e9s vull que sentin aix\u00f2 que sento jo. Jo nom\u00e9s intento ser un bon amic dels meus amics, que quan deixi aquesta obsessi\u00f3 de feina probablement retrobar\u00e9, nom\u00e9s procuro ser un bon fill dels meus pares, i sobretot, sobretot, procuro ser un bon company de la meva companya, que junts puguem disfrutar del meravell\u00f3s espectacle que \u00e9s veure cr\u00e9ixer la Valentina, el M\u00e0rius i la Maria. Amb l’objectiu de no emprenyar-los gaire, perqu\u00e8 sabran que els seus pares seran all\u00e0 per ajudar-los.<\/p>\n

Molt honorable presidenta del Parlament, \u00e9s un honor immens poder rebre aquesta medalla. De part de la meva fam\u00edlia, i de part meva, no s\u00e9 quan li podrem tornar tanta gratitud. Nom\u00e9s espero comportar-me de la millor manera que s\u00e9. I no oblideu mai que si ens aixequem ben d’hora, per\u00f2 ben d’hora, ben d’hora, i no hi ha retrets ni excuses i ens posem a pencar, som un pa\u00eds imparable. Creieu-me que som imparables.<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies i visca Catalunya.<\/p>\n

Ara.cat
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Em preguntava si aquest lloc, la instituci\u00f3 m\u00e9s important d’aquest pa\u00eds, imposava, i creieu-me que imposa, i molt. Si l’elogi debilita, estic fos, despr\u00e9s de tot el que s’ha dit. Sincerament, us parlar\u00e9 amb el que sento. Jo vaig ser escollit. Qualsevol altre podia haver estat escollit per entrenar el FC Barcelona, per\u00f2 em van …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5541","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5541","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5541"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5541\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5544,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5541\/revisions\/5544"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5541"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5541"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}