{"id":5527,"date":"2012-04-26T10:52:03","date_gmt":"2012-04-26T08:52:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5527"},"modified":"2012-04-26T10:52:03","modified_gmt":"2012-04-26T08:52:03","slug":"manuel-cruz-com-es-reconeix-a-un-filosof-de-dretes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/manuel-cruz-com-es-reconeix-a-un-filosof-de-dretes\/","title":{"rendered":"Manuel Cruz: Com es reconeix a un fil\u00f2sof de dretes?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Abans d’entrar en matisos m\u00e9s afinats vagi per davant la meva impressi\u00f3 que en l’\u00e0mbit de les idees en aquest pa\u00eds passa una cosa semblant al que passa en el de la pol\u00edtica. En aquest \u00faltim, sembla clar que un important sector de l’esquerra va explotar, fins a deixar exhausta, la identificaci\u00f3 entre dreta i franquisme.\u00a0La va apurar tant perqu\u00e8, sens dubte, li havia vingut rendint durant anys notables dividends.\u00a0Per\u00f2 la identificaci\u00f3 tenia data de caducitat, i hi va haver avisos que tan f\u00e0cil rendibilitat era el preludi d’una ru\u00efna futura.\u00a0Ja es va veure el que passava en el moment en qu\u00e8 apareixia algun jove dirigent del PP<\/strong> no identificat amb les posicions m\u00e9s extremes del seu partit, capa\u00e7 d’assumir propostes que en altres pa\u00efsos assumiria sense parpellejar un liberal conservador (com les de la legalitzaci\u00f3 del matrimoni homosexual, la necessitat de promoure i donar suport des de l’Estat a les diferents lleng\u00fces i cultures existents en el territori nacional, l’exig\u00e8ncia de lluitar contra la corrupci\u00f3 o la conveni\u00e8ncia d’anar introduint una perspectiva laica en determinades esferes de la vida social): immediatament deixava amb el pas canviat, amb aquesta imatge moderna,<\/em> a una esquerra confiada en tenir el monopoli dels ideals de la Il\u00b7lustraci\u00f3, de la democr\u00e0cia deliberativa i fins i tot de la pol\u00edtica mateixa.<\/p>\n

Encara que el dibuix anterior li pugui semblar sumari a alg\u00fa (i fins i tot \u00e9s possible que en part ho sigui, per\u00f2 en tot cas no molt m\u00e9s que la realitat mateixa: o \u00e9s que se’ns ha oblidat la campanya del d\u00f2berman?), el cert \u00e9s que fa la sensaci\u00f3 que alguns dels seus tra\u00e7os els tornem a trobar quan analitzem el que succeeix en l’\u00e0mbit del pensament.\u00a0En efecte, tamb\u00e9 aqu\u00ed va semblar consolidar-se amb els anys un conjunt d’expectatives que li atribu\u00efen al pensament conservador o de dretes una s\u00e8rie de trets espec\u00edfics, de manera que qualsevol que no els compart\u00eds, o marqu\u00e9s dist\u00e0ncia respecte a ells, passava a ser considerat per exclusi\u00f3 com inequ\u00edvocament progressista o d’esquerres.<\/p>\n

Intentem -en la mesura del possible per tractar-se d’idees- ser una mica concrets.\u00a0Si, posem per cas, donem per descomptat que tots els fil\u00f2sofs de dretes s\u00f3n sempre uns dogm\u00e0tics recalcitrants, n’hi haur\u00e0 prou amb introduir oportunament en qualsevol text el terme “incertesa” perqu\u00e8 qui ho faci quedi nimbat amb una aura d’escepticisme cr\u00edtic que molts tendeixen a identificar sense major reflexi\u00f3 amb una actitud progressista.\u00a0No hi ha dubte que en el seu moment la idea d’incertesa venia animada d’un impuls revulsiu, radical, en la mesura que complia la funci\u00f3 d’impugnar les velles certeses i els inq\u00fcestionats convenciments de qualsevol tipus.\u00a0Per\u00f2 cada vegada m\u00e9s sovint constatem el f\u00e0cil que resulta reconvertir el signe de la mateixa i posar-la al servei d’una finalitat m\u00e9s aviat conservadora, a base de transformar-la en un possibilisme de baixa intensitat.<\/p>\n

La idea d’incertesa, en efecte, t\u00e9 alguna cosa d’arma de doble tall.\u00a0Perqu\u00e8, d’una banda, resulta incontestable que en determinats moments de la vida dels individus i dels grups humans l’acceptaci\u00f3 de la incertesa es constitueix en l’oportunitat perqu\u00e8 assumeixin radicalment el seu propi dest\u00ed, acceptant que ja no disposen del recer del segur (per inexorable o per garantit) i, per tant, no els queda m\u00e9s remei que posar-se en joc, de decidir, de fer-se c\u00e0rrec de la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia sense possibilitat d\u2019endossar a res ni ning\u00fa exterior ni a si mateixos aquesta inalienable responsabilitat.\u00a0No obstant aix\u00f2, la incertesa tamb\u00e9 pot funcionar com l’excusa perfecta que legitima la covardia de no intervenir.\u00a0Tal cosa succeeix quan s’apel\u00b7la a ella com a argument per posposar qualsevol actuaci\u00f3 o intervenci\u00f3 en el si del real, com si l’esmentada falta de seguretat constitu\u00eds una situaci\u00f3 provisional o transit\u00f2ria, susceptible de ser superada recorrent als remeis oportuns.\u00a0(No una altra, al capdavall, era la m\u00fasica de fons que semblava sonar despr\u00e9s de les declaracions de molts dels cr\u00edtics del 15-M -amb Bauman<\/strong> al capdavant que, despr\u00e9s de comen\u00e7ar reconeixent ret\u00f2ricament com de malament est\u00e0 tot, passaven a destacar el d\u00e8ficit de discurs dels indignats i la seva falta d’objectius pol\u00edtics definits, per acabar proposant que es substitu\u00efssin tan cegues protestes per m\u00e9s estudi i an\u00e0lisi de les noves realitats desencadenants de la indignaci\u00f3).<\/p>\n

Consideracions an\u00e0logues podrien plantejar-se, per canviar d’exemple, respecte del concepte d’utopia, l’ocupaci\u00f3 hauria patit tamb\u00e9 una notable mudan\u00e7a.\u00a0Si \u00e9s reivindicat en el context pol\u00edtic seixanta-vuitant\u00e8 pels sectors pretesament m\u00e9s revolucionaris per tal de deixar enrere als jutjats per ells com tebis o reformistes, hauria passat si pot ser reclamat ara per qualsevol, precisament per compensar amb una exagerada promesa de futur una actitud en molts casos perfectament adaptativa en el present.\u00a0L\u2019ut\u00f2pic hauria quedat convertit d’aquesta manera en una cosa inn\u00f2cua del tot.\u00a0Fer refer\u00e8ncia a la utopia, en efecte, ha deixat de servir en els nostres dies per identificar l’adscripci\u00f3 ideol\u00f2gic-pol\u00edtica del nostre interlocutor.\u00a0La utopia, entesa com a il\u00b7lusi\u00f3 abstracta situada en una posici\u00f3 d’absoluta exterioritat, indiferent a les seves condicions de realitzaci\u00f3, pot ser utilitzada fins i tot pel m\u00e9s reaccionari dels pensadors en la mesura que no planteja, per definici\u00f3, la q\u00fcesti\u00f3 del present pel que fa objecte de transformaci\u00f3 possible.<\/p>\n

Aquests exemples, com qualsevol dels molts m\u00e9s que no costaria el menor esfor\u00e7 portar a col\u00b7laci\u00f3 aqu\u00ed, constitueixen tot un indici de la pen\u00faria te\u00f2rica cap a la qual s’ha anat lliscant el pensament progressista.\u00a0Tal ha estat el retroc\u00e9s en mat\u00e8ria d’idees que ha arribat un moment en qu\u00e8 n’hi ha prou que alg\u00fa escrigui en un diari de tend\u00e8ncia socialdem\u00f2crata o publiqui una editorial de les que sol acollir autors considerats com d’esquerres per donar per descomptat, sense major escrutini posterior, que el susdit participa de l’esperit dels qui l’acullen.\u00a0Per\u00f2 que ning\u00fa es vagi a alarmar interpretant que el que es pret\u00e9n reivindicar aqu\u00ed \u00e9s alguna forma, adequadament posada al dia, de\u00a0puresa de sang<\/em> en mat\u00e8ria d’idees (puresa que, per cert, per ser degudament justificada requeriria al seu torn de l’exist\u00e8ncia d’alguna variant de comissaris pol\u00edtics per a assumptes te\u00f2rics, que es dediquessin a dictaminar qui posseeix i qui no els t\u00edtols per acreditar de manera leg\u00edtima\u00a0com dels nostres).<\/em> O el mateix des d’un altre costat: perdria el seu temps qui intent\u00e9s inferir a qui o a qui mira de re\u00fcll aquest paper, com si el prop\u00f2sit del mateix hagu\u00e9s estat en algun moment el de\u00a0desemmascarar<\/em> a alg\u00fa.\u00a0De fet, si alguna cosa t\u00e9 una m\u00ednima import\u00e0ncia \u00e9s el convenciment que subjau a tot el plantejat fins aqu\u00ed.<\/p>\n

Es tracta del convenciment, en el fons ben modest, de que de les idees en general probablement c\u00e0piga predicar el mateix principi que Wittgenstein<\/strong> predicava de les paraules, \u00e9s a dir, que el seu significat rau en darrer terme en el seu \u00fas.\u00a0Doncs b\u00e9, de manera an\u00e0loga es podria afirmar no nom\u00e9s que les idees adopten diferents tonalitats i determinacions segons el seu \u00fas, sin\u00f3 que fins i tot adquireixen un signe radicalment diferent en funci\u00f3 del marc discursiu en qu\u00e8 se les empri.\u00a0Marc que, per cert, podria de nou remetre’ns al Wittgenstein<\/strong> que afirmava que els usos en q\u00fcesti\u00f3 (i, per tant, els discursos) s’inscriuen al seu torn en formes de vida.<\/p>\n

En resum: desconfi\u00efn vost\u00e8s (tret que siguin de dretes, clar) dels que mai tenen present en els seus escrits a la creixent multitud dels que pateixen en pr\u00f2pia pell el sofriment, el dolor o l’explotaci\u00f3 generats per una estructura social i econ\u00f2mica injusta.\u00a0Una abs\u00e8ncia tan clamorosa no pot ser oblit ni descuit: \u00e9s opci\u00f3 ferma i decidida.\u00a0Leg\u00edtima, per descomptat, per\u00f2 que m\u00e9s valdria, pel b\u00e9 de tots, que qued\u00e9s explicitada pels seus autors.\u00a0Encara que nom\u00e9s fos per evitar malentesos.\u00a0O, amb m\u00e9s precisi\u00f3, per saber amb qui ens estem jugant els \u201cquartos\u201d (els nostres, aix\u00f2 sempre).<\/p>\n

Almendron.com<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Abans d’entrar en matisos m\u00e9s afinats vagi per davant la meva impressi\u00f3 que en l’\u00e0mbit de les idees en aquest pa\u00eds passa una cosa semblant al que passa en el de la pol\u00edtica. En aquest \u00faltim, sembla clar que un important sector de l’esquerra va explotar, fins a deixar exhausta, la identificaci\u00f3 entre dreta i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5527","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5527","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5527"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5527\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5529,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5527\/revisions\/5529"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5527"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5527"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}