{"id":5503,"date":"2012-04-24T10:33:22","date_gmt":"2012-04-24T08:33:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5503"},"modified":"2012-04-24T10:33:22","modified_gmt":"2012-04-24T08:33:22","slug":"jose-maria-ridao-la-socialdemocracia-al-seu-laberint","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-maria-ridao-la-socialdemocracia-al-seu-laberint\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Mar\u00eda Ridao: La socialdemocr\u00e0cia al seu laberint"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>No es necessitarien l\u00edders pol\u00edtics, sin\u00f3 experimentats fetillers per elaborar, primer, i administrar, despr\u00e9s, la poci\u00f3 reconstituent que des de diversos \u00e0mbits es ve prescrivint a la socialdemocr\u00e0cia. Barrejant ingredients com la reafirmaci\u00f3 dels valors tradicionals amb excipients com republicanisme o sostenibilitat, la f\u00f3rmula magistral promet una r\u00e0pida recuperaci\u00f3 per a la socialdemocr\u00e0cia i, per extensi\u00f3, per a les societats devastades per la insensata utopia de la desregulaci\u00f3 dels mercats. Qui sap si semblant poci\u00f3 arribar\u00e0 a destil\u00b7lar-se alguna vegada, de moment no passa de ser un galimaties entre escol\u00e0stic i farmac\u00e8utic que, ben mirat, nom\u00e9s ha aconseguit un \u00e8xit tan rotund com desconcertant: forjar una est\u00e8ril llengua de fusta, sense una altra utilitat que donar compte de la crisi de la socialdemocr\u00e0cia.<\/p>\n

Els diagn\u00f2stics m\u00e9s habituals asseguren que la socialdemocr\u00e0cia est\u00e0 en crisi perqu\u00e8 all\u00e0 on governa perd les eleccions i on est\u00e0 a l’oposici\u00f3 no les guanya. Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall <\/strong>ha demostrat l’error d’aquesta percepci\u00f3, d’aquest diagn\u00f2stic, per\u00f2 no importa: es tracti o no d’un error, la llengua de fusta forjada per donar compte de la crisi de la socialdemocr\u00e0cia s’ha ensenyorit de la totalitat de l’espai p\u00fablic, permetent disfressar com a profunda controv\u00e8rsia ideol\u00f2gica el que, al capdavall, no \u00e9s m\u00e9s que una discussi\u00f3 amb pretensions sobre estrat\u00e8gia i propaganda electoral. Una discussi\u00f3 plantejada, a m\u00e9s, en termes su\u00efcides. Perqu\u00e8, de veritat pot creure alg\u00fa, aix\u00ed sigui un guru de la modernitat o un intel\u00b7lectual org\u00e0nic enquadrat en un think tank, que els partits socialdem\u00f2crates poden guanyar eleccions prometent ocupabilitat, flexiseguretat, governan\u00e7a global i altres aparatosos modismes freq\u00fcents en la llengua de fusta en circulaci\u00f3, que no expliquen res i que no resolen res perqu\u00e8, en realitat, no signifiquen res?<\/p>\n

La socialdemocr\u00e0cia no est\u00e0 en crisi, el que est\u00e0 en crisi \u00e9s l’economia, la pol\u00edtica, la cultura i, al fi, la societat en conjunt, despr\u00e9s de diverses d\u00e8cades d’aplicaci\u00f3 intensiva de les pol\u00edtiques inspirades per la insensata utopia de la desregulaci\u00f3 dels mercats. La socialdemocr\u00e0cia, sens dubte, no ofereix respostes. Per\u00f2 tampoc les ofereixen els partits que van promoure la desregulaci\u00f3. El monstre que van crear s’ha tornat contra ells tant com contra la socialdemocr\u00e0cia i, en general, contra tots els partits democr\u00e0tics, la sort electoral quan s\u00f3n al Govern \u00e9s sempre adversa amb independ\u00e8ncia del seu signe pol\u00edtic; el mateix que, quan estan en l’oposici\u00f3, obtenen vict\u00f2ries que es tornen calvaris en poques setmanes o, pitjor encara, centrifuguen el vot cap a una constel\u00b7laci\u00f3 de forces populistes.<\/p>\n

La sort d’aquestes forces una vegada arribin al Govern, o s’apoderin definitivament de l’agenda pol\u00edtica, no ser\u00e0 diferent de la que pateixen els partits democr\u00e0tics. Nom\u00e9s que, a difer\u00e8ncia dels partits democr\u00e0tics, les forces populistes no dubtaran a manipular les institucions de l’Estat de dret a canvi de guanyar temps per perseverar en les seves promeses. Al final, ni aconseguiran complir-les, ni les institucions de l’Estat de dret que hauran manipulat conservaran l’autoritat, ni potser la legitimitat, que requereix la seva funci\u00f3.<\/p>\n

Si tots els partits, absolutament tots, incloses les forces populistes, es mostren impotents per afrontar la crisi actual, que \u00e9s una crisi de la societat en conjunt, aix\u00f2 vol dir que la insensata utopia dels mercats desregulats no nom\u00e9s va emp\u00e8nyer en una direcci\u00f3 a la cat\u00e0strofe, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, va destruir pel cam\u00ed els instruments \u00e0rdua i pacientment elaborats pels sistemes democr\u00e0tics per evitar-la.<\/p>\n

El pitjor error, l’error m\u00e9s imperdonable que va cometre la socialdemocr\u00e0cia quan es va deixar enlluernar per la Tercera Via i el seu discurs de la nova era, l’error fatal del qual encara no ha aconseguit desempallegar-se, va ser avalar la premissa en qu\u00e8 es va recolzar la insensata utopia dels mercats desregulats. La globalitzaci\u00f3, es va dir, era un fet desencadenat per l’avan\u00e7 imparable de les noves tecnologies, davant el qual nom\u00e9s es podia adaptar-se o morir. En realitat, la globalitzaci\u00f3 no era un fet sin\u00f3 un programa, i nom\u00e9s en la mesura que s’anava complint com a programa s’anava convertint en un fet. Un programa que, d’altra banda, no es va aplicar des de la clandestinitat sin\u00f3 a plena llum del dia, amb acad\u00e8mics i publicistes repetint simples hip\u00f2tesis fins a fer cristal\u00b7litzar en incontestable ortod\u00f2xia, i amb els organismes econ\u00f2mics internacionals imbuint d’ella i servint de trampol\u00ed per a projectar-la des dels dos pa\u00efsos pioners, el Regne Unit i els Estats Units de la revoluci\u00f3 conservadora, sobre la resta.<\/p>\n

Abans de convertir-se en el fet que va acarnissar la crisi de la societat en conjunt, la globalitzaci\u00f3 va ser el programa de la insensata utopia dels mercats desregulats, un programa que defensava que desregulaci\u00f3 i liberalitzaci\u00f3 eren sin\u00f2nims, suggerint que la llibertat sorgeix en abs\u00e8ncia de normes i no a l’interior de les normes pactades, tant entre estats com dins dels Estats mateixos, un programa que va emprendre la desregulaci\u00f3 dels fluxos financers per\u00f2 no la del comer\u00e7 internacional i, menys encara, el tr\u00e0nsit de treballadors entre uns pa\u00efsos i altres, generant els desequilibris que han provocat la fallida del casino financer i redu\u00eft a una situaci\u00f3 de semiesclavitud a legions de persones als pa\u00efsos m\u00e9s pobres i tamb\u00e9 en els m\u00e9s desenvolupats, un programa que, per tancar el cercle de la suposada inexorabilitat, va agitar el fantasma de la fallida dels Estats de benestar per acabar q\u00fcestionant la viabilitat de qualsevol forma d’Estat.<\/p>\n

Les noves tecnologies van contribuir, sens dubte, a multiplicar els efectes d’aquest programa, el mateix que, arribat el cas, podrien haver multiplicat els de qualsevol altre, per\u00f2 ni van ser la causa ni feien inevitable la seva aplicaci\u00f3. L\u2019avalar la premissa que la globalitzaci\u00f3 \u00e9s un fet desencadenat per l’avan\u00e7 imparable de les noves tecnologies, la socialdemocr\u00e0cia es va condemnar el contrasentit d’aplicar el seu programa en l’interior d’un programa ali\u00e8, fent-se corresponsable del rumb a la cat\u00e0strofe empr\u00e8s. La llengua de fusta amb la que ara d\u00f3na compte de la seva crisi, assumint com a pr\u00f2pia una crisi que \u00e9s de la societat en conjunt, demostra que persisteix en el pitjor error, en l’error m\u00e9s imperdonable que va cometre quan es va deixar enlluernar per la Tercera Via i el seu discurs de la nova era.<\/p>\n

Malgrat la seva inanitat, la llengua de fusta est\u00e0 impedint que la socialdemocr\u00e0cia distingeixi entre els problemes pol\u00edtics inajornables i les elucubracions sobre el futur del m\u00f3n. Del futur del m\u00f3n, ni ara ni mai se n’ha sabut prou. L’\u00fanic coneixement cert \u00e9s dels problemes pol\u00edtics inajornables, i entre aquests el m\u00e9s inajornable \u00e9s el que ha fixat el seu epicentre a Europa. La Uni\u00f3 \u00e9s avui l’\u00fanica zona monet\u00e0ria on segueix en vigor la insensata utopia de la desregulaci\u00f3 dels mercats, no per una deliberada decisi\u00f3 dels Vint-i-set sin\u00f3 perqu\u00e8 la crisi va esclatar quan l’euro estava a mig construir. Sense un Banc Central amb plenes compet\u00e8ncies i una fiscalitat comuna que li doni suport, els Estats de l’eurozona poc o res poden fer contra els mercats desregulats, als quals s’enfronten sense regles, que van ser abrogades mentre va durar la festa mundial, i sense instruments, que no han estat creats per la Uni\u00f3. Primer va sucumbir Gr\u00e8cia i m\u00e9s tard Irlanda i Portugal, i cap Govern a Europa, ni socialdem\u00f2crata ni conservador, semblava preocupar-se d’evitar noves v\u00edctimes, sin\u00f3 de no ser la pr\u00f2xima a la llista.<\/p>\n

La socialdemocr\u00e0cia podr\u00e0 seguir parlant d’ocupabilitat, flexiseguretat, governan\u00e7a global i altres aparatosos modismes, podr\u00e0 seguir deambulant pel laberint de la llengua de fusta amb la qual pret\u00e9n destil\u00b7lar una poci\u00f3 reconstituent. Mentre no assumeixi la impossibilitat d’aplicar el seu programa en l’interior d’un programa ali\u00e8 i no distingeixi entre les elucubracions sobre el futur del m\u00f3n i els problemes pol\u00edtics inajornables, com els que afecten el Banc Central i la fiscalitat comuna a Europa, no aixecar\u00e0 cap ni contribuir\u00e0 a qu\u00e8 Europa, i el m\u00f3n, tamb\u00e9 ho facin.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No es necessitarien l\u00edders pol\u00edtics, sin\u00f3 experimentats fetillers per elaborar, primer, i administrar, despr\u00e9s, la poci\u00f3 reconstituent que des de diversos \u00e0mbits es ve prescrivint a la socialdemocr\u00e0cia. Barrejant ingredients com la reafirmaci\u00f3 dels valors tradicionals amb excipients com republicanisme o sostenibilitat, la f\u00f3rmula magistral promet una r\u00e0pida recuperaci\u00f3 per a la socialdemocr\u00e0cia i, per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-5503","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5503","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5503"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5503\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5505,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5503\/revisions\/5505"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5503"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5503"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5503"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}