{"id":5491,"date":"2012-04-20T13:36:20","date_gmt":"2012-04-20T11:36:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5491"},"modified":"2012-04-21T12:47:10","modified_gmt":"2012-04-21T10:47:10","slug":"joan-majo-europa-franca-hollande","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-europa-franca-hollande\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Europa, Fran\u00e7a, Hollande"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/Livres-candidats-election-presidentielle_pics_390.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5492\" title=\"Livres-candidats-election-presidentielle_pics_390\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/Livres-candidats-election-presidentielle_pics_390-300x192.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"192\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/Livres-candidats-election-presidentielle_pics_390-300x192.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/Livres-candidats-election-presidentielle_pics_390.jpg 390w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La tercera paraula del t\u00edtol no \u00e9s pas el nom d&#8217;un pa\u00eds. Com sabeu, \u00e9s el cognom del candidat a la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica Francesa en les eleccions d&#8217;aquests propers dies. Tot fa pensar que pot guanyar.<!--more--><\/p>\n<p>Fa una setmana vaig veure un petit llibre seu (<em> Changer de destin<\/em> ) a l&#8217;aeroport de Par\u00eds. Desconfio molt de l&#8217;inter\u00e8s dels llibres que els pol\u00edtics escriuen (o es fan escriure) just abans d&#8217;unes eleccions. Normalment s\u00f3n pur m\u00e0rqueting. Per\u00f2 en aquest cas, com que era molt curt i costava nom\u00e9s 9 euros, el vaig comprar i el vaig llegir en un parell d&#8217;hores. Em va animar el fet que un dels cap\u00edtols es titul\u00e9s &#8220;Europa&#8221;, perqu\u00e8 les properes eleccions franceses, tan importants per a Fran\u00e7a, ho seran potser encara m\u00e9s per al futur d&#8217;Europa. \u00bfPer qu\u00e8? Perqu\u00e8 penso que estem en una veritable par\u00e0lisi, i que f\u00f3ra bo que pass\u00e9s alguna cosa que la trenqu\u00e9s.<\/p>\n<p>He dit sovint que la crisi financera va provocar una crisi econ\u00f2mica, i que aquesta crisi econ\u00f2mica va produir una crisi de l&#8217;euro, que s&#8217;ha transformat ara en una profunda crisi pol\u00edtica europea. No som prou conscients que mentre aquesta \u00faltima no es resolgui, no es resoldr\u00e0 cap de les altres, i seguirem tots donant voltes atabalats. Cap dels pa\u00efsos no pot sortir-ne sol i tots junts no en som capa\u00e7os. El rerefons de tot aix\u00f2 \u00e9s una lluita, des de fa algunes d\u00e8cades, entre el poder dels diners (que per dissimular en diuen &#8220;els mercats&#8221;) i el poder dels estats. La desregulaci\u00f3 financera i la globalitzaci\u00f3 han perm\u00e8s augmentar molt la capacitat dels qui maneguen grans capitals, siguin els seus propietaris o simplement els seus gestors. Davant la seva for\u00e7a, la sobirania dels estats ha quedat molt redu\u00efda i hem vist com les seves decisions pol\u00edtiques se sotmeten a la voluntat dels qui els deixen els diners. Nom\u00e9s se salven d&#8217;aquesta pressi\u00f3 els estats que per la seva poblaci\u00f3 o la import\u00e0ncia de la seva economia tenen un poder suficient per imposar-se al poder financer (els EUA, la Xina, R\u00fassia&#8230;) o els que directament el representen (Su\u00efssa, el Regne Unit, l&#8217;Ar\u00e0bia Saudita, Singapur&#8230;).<\/p>\n<p>Evidentment, cap dels estats europeus est\u00e0 en aquestes condicions. La seva situaci\u00f3 \u00e9s clara, per\u00f2 desesperant. Mentre la zona euro no es converteixi en una uni\u00f3 comercial, una uni\u00f3 monet\u00e0ria, una uni\u00f3 econ\u00f2mica i una uni\u00f3 pol\u00edtica (segurament amb una estructura federal), Europa no aconseguir\u00e0 recuperar la sobirania i imposar la llei als mercats, en comptes d&#8217;estar pendent dia a dia dels seus moviments financers especulatius. Europa unida \u00e9s sense cap dubte la tercera pot\u00e8ncia mundial, per\u00f2 per manca de visi\u00f3 pol\u00edtica actua disgregada i enfrontada, \u00e9s a dir, sense capacitat d&#8217;utilitzar la seva for\u00e7a potencial. Mentre segueixi aix\u00ed, seguir\u00e0 en crisi. I, per ara, els intents de sortir-ne consisteixen a abaixar el cap i aplicar les receptes antisocials que els mercats volen imposar, unes receptes que porten a destruir el model europeu d&#8217;equilibri entre drets i obligacions, entre llibertat i equitat, entre creixement i distribuci\u00f3, entre producci\u00f3 i capacitat de consum i, en darrer terme, entre democr\u00e0cia i poder financer.<\/p>\n<p>Els ajustos s\u00f3n necessaris, per\u00f2 la insist\u00e8ncia obsessiva en l&#8217;austeritat i les retallades de drets i de serveis ens porta a anar avan\u00e7ant per un cercle vici\u00f3s descendent. S&#8217;intenta reduir el d\u00e8ficit, per\u00f2 a base de reduir el consum i per tant de reduir l&#8217;activitat, i per tant de reduir el treball. Aix\u00f2 vol dir reduir els ingressos fiscals, cosa que torna a fer cr\u00e9ixer el d\u00e8ficit, i ens trobem tots un nou repl\u00e0 per\u00f2 despr\u00e9s d&#8217;haver baixat uns quants esglaons&#8230; Fins i tot un recent editorial del\u00a0<em>The New York Times<\/em> culpa <strong>Merkel<\/strong> de portar Espanya al desastre, i <strong>Christine Lagarde<\/strong>, directora del Fons Monetari Internacional i poc sospitosa d&#8217;esquerranosa, explica que Espanya ha de seguir fent ajustos per\u00f2 a un ritme m\u00e9s lent del previst per tal de no estrangular l&#8217;economia.<\/p>\n<p>Jo estic conven\u00e7ut, simplificant, que el futur passa per dos eixos: una pol\u00edtica m\u00e9s equilibrada entre austeritat i reactivaci\u00f3 i una major protecci\u00f3 davant els interessos dels mercats. Per\u00f2 per modificar les nostres pol\u00edtiques s&#8217;ha de fer a escala europea, i nom\u00e9s Europa ens pot donar a tots m\u00e9s protecci\u00f3. Per una cosa i per l&#8217;altra necessitem m\u00e9s Europa!<\/p>\n<p>Pensant com penso, no us estranyar\u00e0 que el petit llibre d&#8217;<strong>Hollande<\/strong> m&#8217;hagi resultat interessant. Per les seves inclinacions socialdem\u00f2crates, \u00e9s a dir, progressistes per\u00f2 assenyades i equilibrades, per\u00f2 sobretot perqu\u00e8 m&#8217;ha semblat que no t\u00e9 cap dubte que la manera com pot ajudar Fran\u00e7a a resoldre els seus problemes no \u00e9s tancant-la en si mateixa. Per algunes coses que havia sentit tenia por de llegir algun tic antieuropeista, com els que defensa la fam\u00edlia <strong>Le Pen <\/strong>i que ha encomanat a <strong>Sarkozy<\/strong> i a bona part dels francesos.<\/p>\n<p><strong>Hollande<\/strong> \u00e9s socialdem\u00f2crata i m&#8217;ha semblat europeista conven\u00e7ut. Desitjo, doncs, que guanyi les eleccions per fer trontollar el model\u00a0<em>Merkozy <\/em>i acabar amb la pura submissi\u00f3 del segon a la primera. Les actuals retic\u00e8ncies a avan\u00e7ar en la definitiva construcci\u00f3 europea s\u00f3n les que han provocat la progressiva prepot\u00e8ncia dels mercats en les nostres economies, en qu\u00e8 no hi ha prou contrap\u00e8s pol\u00edtic. I aquest poder imposa unes receptes que afavoreixen els interessos del m\u00f3n financer per sobre dels dels ciutadans.<\/p>\n<p>Estic segur que un model\u00a0<em>Merkollande <\/em>ser\u00e0 inicialment m\u00e9s conflictiu i potser necessitar\u00e0 un temps per consolidar-se, per\u00f2 ens cal sortir de l&#8217;actual atzucac.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/premium\/debat\/Europa-Franca-Hollande_0_685731422.html\">Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La tercera paraula del t\u00edtol no \u00e9s pas el nom d&#8217;un pa\u00eds. Com sabeu, \u00e9s el cognom del candidat a la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica Francesa en les eleccions d&#8217;aquests propers dies. Tot fa pensar que pot guanyar. Fa una setmana vaig veure un petit llibre seu ( Changer de destin ) a l&#8217;aeroport de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5491","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5491","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5491"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5491\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5495,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5491\/revisions\/5495"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5491"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5491"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5491"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}