{"id":5447,"date":"2012-04-13T09:00:28","date_gmt":"2012-04-13T07:00:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5447"},"modified":"2012-04-13T09:00:28","modified_gmt":"2012-04-13T07:00:28","slug":"tarso-genro-el-futur-de-la-questio-democratica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/tarso-genro-el-futur-de-la-questio-democratica\/","title":{"rendered":"Tarso Genro: El futur de la q\u00fcesti\u00f3 democr\u00e0tica"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El debat ideol\u00f2gic sobre el socialisme en l’\u00e8poca industrial va constituir un ric patrimoni d’idees per al desenvolupament del sistema de drets i els seus instruments de protecci\u00f3 en les societats democr\u00e0tiques contempor\u00e0nies.\u00a0Aquest debat no nom\u00e9s va enriquir el sistema de protecci\u00f3 social dels respectius estats, sin\u00f3 que va servir tamb\u00e9 d’est\u00edmul a un cicle de reformes i revolucions nacional-democr\u00e0tiques durant el segle passat.<\/p>\n

El seu contingut llibertari va influir significativament, per exemple, en la fi de la guerra del Vietnam, en la lluita pels drets civils als Estats Units (formant all\u00e0 una esquerra socialdem\u00f2crata, de la qual el president Obama<\/strong> n\u2019\u00e9s fill il\u00b7lustre) i va influir tamb\u00e9 en la revoluci\u00f3 cubana i en les revoltes del Maig del 68.<\/p>\n

En les diverses formes de lluita que els dem\u00f2crates radicals, els socialistes i els comunistes van desenvolupar a Am\u00e8rica Llatina en els anys seixanta i setanta van estar sempre presents els arguments sobre la incompatibilitat de la democr\u00e0cia amb el capitalisme, que avui se segueix debatent.\u00a0Actualment, els drets socials conquerits durament i el sistema de protecci\u00f3 que els correspon no estan nom\u00e9s amena\u00e7ats sin\u00f3 que, fins i tot, poden sucumbir a trav\u00e9s de mecanismes interns del propi sistema democr\u00e0tic.\u00a0Com conservar aquests drets socials conquerits dins del capitalisme \u00e9s en el present la q\u00fcesti\u00f3 de major controv\u00e8rsia.<\/p>\n

Des dels anys vuitanta fins avui han canviat poques coses.\u00a0Ha quedat clar que una nova societat de classes va emergir del m\u00f3n digital, “globalitzat”, que va reduir -si \u00e9s que no va aniquilar- el potencial universalista de les lluites de les classes treballadores.\u00a0Aquestes van comen\u00e7ar a retrocedir cada vegada m\u00e9s cap a l’interior de les fronteres nacionals per protegir les conquestes hist\u00f2riques del moviment obrer, “nacionalitzant” aix\u00ed les lluites pel salari i l’ocupaci\u00f3.<\/p>\n

La reacci\u00f3 per internacionalitzar la tutela financera ha estat tardana: el capital ha radicalitzat les seves estrat\u00e8gies d’especulaci\u00f3, superant les fronteres nacionals, els treballadors, de manera reactiva, han portat la defensa de les seves conquestes a l’\u00e0mbit dels seus respectius territoris a trav\u00e9s de la forma abstracta de la “defensa d’uns drets” que s’han incorporat a les Constitucions nacionals.<\/p>\n

Fer compatibles les lluites democr\u00e0tiques amb la globalitzaci\u00f3 financera, tal com ara es concep, no \u00e9s una cosa viable mentre no es produeixi una internacionalitzaci\u00f3 de la lluita amb l’objectiu que els Estats nacionals recuperin les seves funcions p\u00fabliques internes.\u00a0\u00c9s a dir, m\u00e9s que “cedir sobirania”, com diu la cartilla de la Uni\u00f3 Europea, haurien d’ajustar cooperacions sobiranes i interdependents, amb obligacions i responsabilitats proporcionals.<\/p>\n

Resulta evident, en aquest context, que fins i tot les democr\u00e0cies m\u00e9s consolidades han estat amena\u00e7ades per la crisi del sistema financer global. \u00c9s cada vegada m\u00e9s clara la incompatibilitat objectiva entre el proc\u00e9s d’enriquiment sense feina (pr\u00f2pia de l’actual fase del capitalisme global) amb els sistemes socials democr\u00e0tics establerts.\u00a0Cal preguntar-se si no \u00e9s l\u00edcit obrir un debat honest sobre les relacions entre la democr\u00e0cia i el socialisme (i el que va quedar de la socialdemocr\u00e0cia), considerant-los no conceptes herm\u00e8tics i “tancats” (o com a modes de producci\u00f3 “precarregats,”), sin\u00f3 m\u00e9s aviat prenent-los com idees reguladores.<\/p>\n

Les disputes ideol\u00f2giques sobre el futur de la idea socialista que va sorgir amb les grans revolucions i reformes del segle XX semblen no commoure ja a l’esquerra mundial.\u00a0A excepci\u00f3 d’algunes corrents autoreferencials, com els representants del vell proletariat del segle XX -que radicalitzen un economicisme tard\u00e0 a trav\u00e9s de velles idees, d’un “marxisme” cada vegada m\u00e9s positivista-naturalista-, els socialistes actuals, disseminats al voltant dels diversos partits comunistes, socialistes i socialdem\u00f2crates del m\u00f3n, poc han avan\u00e7at en aquest debat.<\/p>\n

D’aquesta manera, la majoria d’aquestes organitzacions pol\u00edtiques, de forma volunt\u00e0ria o for\u00e7ada, es van plegar al poder normatiu del capital financer.<\/p>\n

La meva tesi \u00e9s que el debat no es promou per dos motius fonamentals: primer, perqu\u00e8 la direcci\u00f3 dels governs d’aquestes esquerres s’enfronten a la q\u00fcesti\u00f3 de la governabilitat democr\u00e0tica a partir d’acords bastant amplis amb aliats als que aquest tema els posaria els p\u00e8ls de punta, i segon, perqu\u00e8 les tasques de govern tendeixen a substituir la reflexi\u00f3 te\u00f2rica per la necessitat emp\u00edrica de “resoldre les coses”.<\/p>\n

Per\u00f2 resoldre-per respondre a exig\u00e8ncies que s\u00f3n alienes a la “construcci\u00f3 de la igualtat” o, fins i tot, a un sistema neosocial-dem\u00f2crata.\u00a0La vella socialdemocr\u00e0cia est\u00e0 sense respiraci\u00f3 a Europa i el socialisme no existeix ja en cap lloc d’Occident, llevat que es consideri com a tal el de Cuba.<\/p>\n

Hi ha, per\u00f2, una ra\u00f3 de fons que amaga les dues citades anteriorment i que provoca passivitat i silenci en la cultura socialista d’esquerra en l’actual conjuntura mundial: \u00e9s el rebuig, conscient o inconscient -per incapacitat o opci\u00f3- d’abordar la q\u00fcesti\u00f3 de la igualtat social al costat de la q\u00fcesti\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n

Amb aquest exercici es manifestaria clarament la dificultat, avui, de mantenir les bases electorals majorit\u00e0ries per a “suportar” un r\u00e8gim econ\u00f2mic-social que tend\u00eds fortament a suprimir desigualtats a trav\u00e9s d’una distribuci\u00f3 socialista, dins de la democr\u00e0cia pol\u00edtica i amb eleccions peri\u00f2diques.\u00a0El casino neoliberal ha aconseguit formar una societat que \u00e9s propiet\u00e0ria d’una cultura majorit\u00e0riament contr\u00e0ria a la igualtat i a la solidaritat social.<\/p>\n

Queda clar el per qu\u00e8 la socialdemocr\u00e0cia t\u00edpicament moderada i reformista -que van assumir els governs d’esquerra en aquest per\u00edode- va retrocedir en la q\u00fcesti\u00f3 de la “utopia socialista” per preservar en la q\u00fcesti\u00f3 de la “utopia democr\u00e0tica”.\u00a0Va abdicar, aix\u00ed, de la idea de la “igualtat” a l’interior del projecte democr\u00e0tic -sempre present en les diverses propostes socialistes i reformistes hist\u00f2riques- per assumir la idea de “fraternitat” en abstracte, present en la idea de solidaritat gen\u00e8rica que cont\u00e9 l’Estat social de dret.<\/p>\n

Aquesta fraternitat nom\u00e9s funciona en el sistema global actual com a exig\u00e8ncia de ren\u00fancia per als “de baix”.\u00a0No com sacrifici compartit amb els “de dalt”.\u00a0I funciona, en moments de bonan\u00e7a, com a distribuci\u00f3 limitada de recursos “per als de baix” (a trav\u00e9s del salari o altres prestacions socials) i com acumulaci\u00f3 il\u00b7limitada de riquesa per als “de dalt” (a trav\u00e9s del lucre i de l’especulaci\u00f3 financera).\u00a0Aquesta contradicci\u00f3 \u00e9s la que ve generant una incompatibilitat global entre capitalisme i democr\u00e0cia, i \u00e9s la que llan\u00e7a una justificada inquietud sobre el futur de les democr\u00e0cies, fins i tot a Europa.<\/p>\n

Les experi\u00e8ncies socialistes “reals” van resoldre autorit\u00e0riament aquest dilema (de m\u00e0xima desigualtat acceptable i de m\u00e0xima igualtat possible) a trav\u00e9s dels privilegis regulats en l’aparell d’Estat i en el partit.\u00a0Els seus quadres, d’aquesta manera, es van anar alliberant dels seus compromisos originaris i fent veure que la “igualtat veritable” arribaria “seguida all\u00e0”, en un futur indeterminat.\u00a0La socialdemocr\u00e0cia “d’esquerra”-Su\u00efssa, Su\u00e8cia, Dinamarca, Noruega-va regular la “desigualtat m\u00e0xima” i va organitzar una economia i unes formes de vida m\u00e9s duradores que van suposar per als seus destinataris menys ren\u00fancies que les experi\u00e8ncies sovi\u00e8tiques.<\/p>\n

Es pot dir que totes dues experi\u00e8ncies, tant la socialdem\u00f2crata com la socialista durant el segle XX -independentment de la seva legitimitat democr\u00e0tica-, van ser formes espec\u00edfiques de capitalisme (d'”Estat” o “mixt”), que van promoure par\u00e0metres importants d’igualtat social.\u00a0Van deixar, per\u00f2, oberta la q\u00fcesti\u00f3 d’una veritable democr\u00e0cia socialista com a model universal, en la qual la difer\u00e8ncia entre “m\u00e0xima desigualtat acceptable” i “m\u00ednima igualtat exigible” sigui establerta com a projecte universal per a un m\u00f3n fundat en la pau i en la just\u00edcia.<\/p>\n

La democr\u00e0cia perd cada vegada m\u00e9s el seu prestigi davant els pobres i empobrits.\u00a0El socialisme deixa de ser recordat com una utopia possible d’igualtat.\u00a0L’esquerra t\u00e9 el deure \u00e8tic de reprendre aquest debat i tamb\u00e9 aquesta utopia.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El debat ideol\u00f2gic sobre el socialisme en l’\u00e8poca industrial va constituir un ric patrimoni d’idees per al desenvolupament del sistema de drets i els seus instruments de protecci\u00f3 en les societats democr\u00e0tiques contempor\u00e0nies.\u00a0Aquest debat no nom\u00e9s va enriquir el sistema de protecci\u00f3 social dels respectius estats, sin\u00f3 que va servir tamb\u00e9 d’est\u00edmul a un cicle …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-5447","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5447","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5447"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5447\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5449,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5447\/revisions\/5449"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5447"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5447"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5447"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}