{"id":5425,"date":"2012-04-11T09:01:53","date_gmt":"2012-04-11T07:01:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5425"},"modified":"2012-09-16T13:44:58","modified_gmt":"2012-09-16T11:44:58","slug":"raimon-obiols-la-veu-de-lula","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-la-veu-de-lula\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: La veu de Lula"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Hi ha excepcions en el descr\u00e8dit que pateixen \u201cels pol\u00edtics\u201d. Per exemple Lula<\/strong>. El president brasiler deix\u00e0 el c\u00e0rrec, despr\u00e9s de vuit anys, amb m\u00e9s d\u2019un 80% de suport popular. Quan fou elegit va dir que no podia equivocar-se i n\u2019explic\u00e0 les raons. No es podia permetre aquest luxe, va dir, perqu\u00e8 no havia estat elegit \u201camb el suport dels grans canals de la televisi\u00f3 privada, ni gr\u00e0cies al suport del sistema financer ni dels grans grups econ\u00f2mics<\/em>\u201d. Els partits i coalicions que arriben al govern sense disposar d\u2019aquests suports han de filar molt prim.<\/p>\n

En vuit anys de presid\u00e8ncia, d\u2019errors, Lula<\/strong> en va fer pocs. Deix\u00e0 el seu pa\u00eds millor, amb menys pobresa i amb m\u00e9s empenta: al final del seu mandat, un 90% de brasilers mostrava en les enquestes la seva confian\u00e7a en un futur millor. Que el Brasil era \u201cel pa\u00eds del futur\u201d ja ho deia Clemenceau<\/strong> a comen\u00e7aments del segle XX; per\u00f2 afegia, amb sarcasme, que \u201cho seguir\u00e0 sent\u00a0 sempre\u201d. Ara, al Brasil, aquest futur s\u2019ha posat en marxa, i en bona mesura aix\u00f2 \u00e9s degut a Lula.<\/p>\n

Lula<\/strong> ha tingut algunes errades, sobretot a l\u2019hora de parlar, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s explicable. Ha estat un orador en exercici permanent. Aquesta obsessi\u00f3 per comunicar no \u00e9s \u00fanicament deguda al seu passat de l\u00edder sindical. Reflecteix una voluntat deliberada de compensar, per la via directa, l\u2019hostilitat que li dedicaven la majoria dels mitjans de comunicaci\u00f3. Jo he sentit a Lula queixar-se amargament, en termes no reprodu\u00efbles, de les brutals escomeses que rebia de les televisions brasileres, sobretot en els mesos previs a les eleccions. No ha tingut m\u00e9s remei que parlar cont\u00ednuament, justament pel fet que tenia en contra els grans mitjans de comunicaci\u00f3. \u00a0Arran de la seva malaltia, va comentar que \u201ctenia m\u00e9s por de perdre la veu que de morir. Perqu\u00e8 si un pol\u00edtic perd la seva eina m\u00e9s valuosa ja est\u00e0 mort. M\u2019enteneu?\u201d. I tant que l\u2019entenem!<\/p>\n

Ha pronunciat milers de discursos p\u00fablics, i gaireb\u00e9 mai s\u2019ha subjectat a un paper escrit. Una p\u00edfia de tant en tant era inevitable. Algunes s\u00f3n recordades, per exemple quan va dir que la seva mare \u201chavia nascut analfabeta<\/em>\u201d. Per\u00f2 alguns dels seus comentaris m\u00e9s sonats, gens pol\u00edticament correctes, jo no s\u00e9 si foren o no involuntaris. En una reuni\u00f3 del G-20 a Londres, el 2009, va dir que la crisi financera havia estat provocada \u201cpel comportament irracional de la gent blanca d\u2019ulls blaus<\/em>\u201d.<\/p>\n

En aquest terreny de la manipulaci\u00f3 pol\u00edtica dels mitjans hi ha una pista per a explicar el fenomen de descr\u00e8dit de la pol\u00edtica. Els l\u00edders, partits i coalicions que no disposen de suports financers i medi\u00e0tics s\u00f3n objecte de campanyes dels mitjans de la dreta que, d\u2019altra banda, estimulen una creixent ofensiva, cada vegada m\u00e9s exacerbada, contra la pol\u00edtica en general. Creuen que aix\u00f2 els conv\u00e9.<\/p>\n

A Brussel\u00b7les no tinc acc\u00e9s als canals privats de la televisi\u00f3 espanyola, i em sap greu, perqu\u00e8 de tant en tant s\u2019han de mirar. En algunes tert\u00falies van arribar a parlar de llan\u00e7ar Bel\u00e9n Esteban<\/strong> a una carrera pol\u00edtica. Deien que era \u201cespecialment popular<\/em>\u201d a Catalunya. \u201cQu\u00e8 tenen els pol\u00edtics catalans que no tingui l\u2019Esteban?<\/em>\u201d, s\u2019exclamaven\u2026 Tot aix\u00f2 pot ser rid\u00edcul, per\u00f2 no \u00e9s innocent, \u00a0en absolut. Desprestigia la pol\u00edtica, fomenta el cinisme dif\u00fas, fa desesperar de les solucions col\u00b7lectives, estimula la lluita competitiva de \u201ctothom contra tothom<\/em>\u201d i, sobretot, fa cr\u00e9ixer la por al futur. Als EUA \u201cperiodistes i empresaris comprovaren, ja fa d\u00e8cades, que la por creava audi\u00e8ncia i el terror la disparava<\/em>\u201d, deia fa poc un expert, David Altheide<\/strong>, en un diari de Barcelona. El fenomen s\u2019ha expandit internacionalment i ara s\u2019est\u00e0 accelerant, amb la crisi dels mitjans, que els incita a una trucul\u00e8ncia creixent.<\/p>\n

\u201cQuan encenc la tele, nom\u00e9s veig calamitats, i aix\u00f2 no ajuda a resoldre cap problema<\/em>\u201d, ha comentat Lula<\/strong> en alguna ocasi\u00f3. Trucul\u00e8ncia i obscenitat: fa un parell d\u2019anys, en una gran cadena de televisi\u00f3 brasilera, el seu propietari, un senyor de 78 anys de rostre botoxat i cabells retenyits, comen\u00e7\u00e0 a treure\u2019s bitllets de banc de les butxaques, tot llan\u00e7ant-los al p\u00fablic, adult, que es barallava com la quitxalla que ca\u00e7a confits en un bateig.<\/p>\n

Lula s\u2019ha esfor\u00e7at, per contra, a elevar el nivell de consci\u00e8ncia pol\u00edtica de la societat. Va demostrar, fa vuit anys, contra tots els pron\u00f2stics i les enquestes, que es podia v\u00e8ncer la manipulaci\u00f3 medi\u00e0tica dels poderosos. Espero que ara pugui v\u00e8ncer la seva malaltia, perqu\u00e8 necessitem la seva veu.<\/p>\n

Revista El Triangle<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha excepcions en el descr\u00e8dit que pateixen \u201cels pol\u00edtics\u201d. Per exemple Lula. El president brasiler deix\u00e0 el c\u00e0rrec, despr\u00e9s de vuit anys, amb m\u00e9s d\u2019un 80% de suport popular. Quan fou elegit va dir que no podia equivocar-se i n\u2019explic\u00e0 les raons. No es podia permetre aquest luxe, va dir, perqu\u00e8 no havia estat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[24],"class_list":["post-5425","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5425","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5425"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5425\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5431,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5425\/revisions\/5431"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5425"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5425"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5425"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}