{"id":5422,"date":"2012-04-10T17:57:46","date_gmt":"2012-04-10T15:57:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5422"},"modified":"2012-04-10T17:57:46","modified_gmt":"2012-04-10T15:57:46","slug":"josep-clusa-mort-voluntaria-i-testimonial-a-grecia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-clusa-mort-voluntaria-i-testimonial-a-grecia\/","title":{"rendered":"Josep Clusa: Mort volunt\u00e0ria i testimonial a Gr\u00e8cia"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/grecia.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5423\" title=\"grecia\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/grecia-300x200.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/grecia-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/grecia.jpg 480w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El su\u00efcidi p\u00fablic del pensionista grec de 77 anys, afectat per una forma greu de c\u00e0ncer, una neopl\u00e0sia de pr\u00f2stata, segons una primera informaci\u00f3, segurament interessada, recollida en un peri\u00f2dic, constitueix una forma tr\u00e0gica de testimoniar el dest\u00ed al qual sembla conduir-nos la gran crisi-fallida del nostre model social<!--more-->. El su\u00efcidi, la mort volunt\u00e0ria avan\u00e7ada, s\u2019ofereix en aquest cas com un acte que vol donar significat i dramatitzar un patiment, una desmoralitzaci\u00f3, un desconcert, una por i indignaci\u00f3 viscudes a nivell individual i col\u00b7lectiu.<\/p>\n<p>I la mort, i molt m\u00e9s quan es tracta d\u2019un su\u00efcidi, acostuma a mobilitzar complexos i contagiosos sentiments de culpabilitat. Sentiments que poden arribar a ser tan punyents que tendeixen a ser externalitats i projectats en els dem\u00e9s. Circumst\u00e0ncia que coneixen molt b\u00e9, i pateixen conflictivament, els que han de prendre cura dels malalts terminals en les unitats de cures pal\u00b7liatives.<\/p>\n<p>Arran del su\u00efcidi del pensionista grec he tornat a reflexionar sobre la tend\u00e8ncia culpabilitzadora de la ciutadania atiada des de representants pol\u00edtics governamentals: \u201ctothom ha estirat m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga; tothom va llan\u00e7ar-se a demanar hipoteques; la gent va al metge i li demana medicaments i al m\u00e9s petit s\u00edmptoma acudeix a les urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries\u2026\u201d. Ignorant, a part de la incitaci\u00f3 a hipotecar-se, la progressiva medicalitzaci\u00f3 de la salut potenciada des de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica; fins al punt, exemplificat a trav\u00e9s de l\u2019aparador televisiu de medicaments, que s\u2019ha arribat a parlar d\u2019una \u201cconstrucci\u00f3 industrial de malalties\u201d. El cas \u00e9s no planteixar-se les q\u00fcestions estructurals del nostre model social, greument afectat per la fallida de la pol\u00edtica consumista i des reguladora causant d\u2019un morb\u00f3s creixement desvitalitzant i desmoralitzador, d\u2019una mena de creixement neopl\u00e0sic a nivell social. Seria aquesta la ra\u00f3 de fer al\u00b7lusi\u00f3 indirectament , en alguna de les notes de premsa, a un c\u00e0ncer que hipot\u00e8ticament patiria i constituiria la motivaci\u00f3 del su\u00efcidi del nostre pensionista?.<\/p>\n<p>Les not\u00edcies sobre un increment de su\u00efcidis a Fran\u00e7a per motius vinculats a les exig\u00e8ncies d\u2019una elevaci\u00f3 de la productivitat dif\u00edcil d\u2019acomplir, associades al temor a l\u2019acomiadament ; l\u2019increment de su\u00efcidis a Gr\u00e8cia (i a Espa\u00f1a?), amb la culminaci\u00f3 del recent su\u00efcidi del pensionista grec de 77 anys, es produeixen en el curs d\u2019unes dades epidemiol\u00f2giques alarmants (anteriors fins i tot a l\u2019esclat de la crisi-fallida, que les han fet m\u00e9s greus) pel que es refereix a la previsi\u00f3 d\u2019afectaci\u00f3 de trastorns psiqui\u00e0trics per part de la poblaci\u00f3 europea. I aix\u00ed la UE en el seu Llibre Verd sobre la salut mental reconeix que :<\/p>\n<p>&gt; un de cada quatre ciutadans pateix alguna malaltia mental que pot conduir al su\u00efcidi, font d\u2019un n\u00famero progressivament elevat de morts, tamb\u00e9 en els adolescents;<\/p>\n<p>&gt; les malalties mentals causen importants p\u00e8rdues i c\u00e0rregues als sistemes econ\u00f2mics, socials, educatius, penals i judicials;<\/p>\n<p>&gt; persisteixen la estigmatitzaci\u00f3, la discriminaci\u00f3 i la manca de respecte pels drets humans i la dignitat de les persones amb alteracions o discapacitats ps\u00edquiques, la qual cosa posa molt en q\u00fcesti\u00f3 valors europeus fonamentals;<\/p>\n<p>&gt; en el 2020 els trastorns mentals suposaran la causa m\u00e9s freq\u00fcent de la c\u00e0rrega de discapacitat a Europa per davant de les malalties cardiovasculars i del c\u00e0ncer. S\u2019estima que el seu cost econ\u00f2mic correspon entre el 3 i el 4% del PNB. Aquestes xifres probablement s\u2019incrementaran en el futur.<\/p>\n<p>El su\u00efcidi del pensionista grec, el seu missatge guardat a la butxaca del seu pantal\u00f3 (en el qual no fa cap refer\u00e8ncia al patiment d\u2019un c\u00e0ncer), transmet un crit de desesperaci\u00f3 que hauria de donar vida a una reacci\u00f3 esperan\u00e7ada i combativa a la recerca d\u2019aquell altre m\u00f3n possible que esband\u00eds \u201cl\u2019espectre que recorre Europa\u2026\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El su\u00efcidi p\u00fablic del pensionista grec de 77 anys, afectat per una forma greu de c\u00e0ncer, una neopl\u00e0sia de pr\u00f2stata, segons una primera informaci\u00f3, segurament interessada, recollida en un peri\u00f2dic, constitueix una forma tr\u00e0gica de testimoniar el dest\u00ed al qual sembla conduir-nos la gran crisi-fallida del nostre model social. El su\u00efcidi, la mort volunt\u00e0ria avan\u00e7ada, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5422","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5422","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5422"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5422\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5424,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5422\/revisions\/5424"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5422"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5422"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5422"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}