{"id":5418,"date":"2012-04-10T09:19:30","date_gmt":"2012-04-10T07:19:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5418"},"modified":"2012-04-10T09:19:30","modified_gmt":"2012-04-10T07:19:30","slug":"jordi-font-serrallonga-al-clot","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-serrallonga-al-clot\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Serrallonga al Clot"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/serrallonga.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5419\" title=\"serrallonga\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/serrallonga.gif\" alt=\"\" width=\"251\" height=\"300\" \/><\/a>Eren quatre cases de pisos, velles i a\u00efllades, al final del carrer del Clot, despr\u00e9s de la benzinera i del pont d&#8217;Espronceda, encaixonades entre una matriceria i ca l&#8217;Alberich, el magatzemista de ferros vells. <!--more-->Al davant, l&#8217;ampla carretera entapissada de llambordes (la vella\u00a0<em>carretera de Ribes<\/em>), sobre la qual crepitaven les llantes del camions que passaven espor\u00e0dicament a gran velocitat; vorejada a l&#8217;altre costat per la grisa i infinita muralla que limitava amb el gran esvoranc de la Renfe i que es perllongava cap al barri de la Sagrera, amb el continu, a aquest costat, de parets cegues de tallers i magatzems. Ni un arbre. A la cantonada m\u00e9s propera, un bar i un abeurador de cavalls. Davant, la fantasmal Torre del Fang, fent cantonada amb el pont d&#8217;Espronceda.<\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0, el barri gitano de la Perona, amb barraques fetes de llaunes, taulons, uralites i filferros, amb carrers sense empedrar, sovint enfangats, que emanaven una flaire agra, d&#8217;aig\u00fces negres estancades, habitat per la crid\u00f2ria de dones tan aviat rialleres com enfadades, avis pensatius amb bast\u00f3 patriarcal i nanos descal\u00e7os, bruts, saludables i vius com una centella. Als nostres darreres, ni una casa, nom\u00e9s descampats i m\u00e9s f\u00e0briques, tallers i magatzems, una vaqueria que despatxava la llet a petricons amb les seves mesures i els seu embut d&#8217;alumini, un pestilent adober de pells, la f\u00e0brica del gel&#8230; I una riera d&#8217;aigua confosa, on ens bany\u00e0vem, acompanyats de les darreres granotes i capgrossos, amb unes lleres sembrades de bombetes de tota mena, mida i color, material de rebuig d&#8217;una f\u00e0brica ve\u00efna: les col\u00b7leccion\u00e0vem, les llig\u00e0vem pels fils que sortien de la seva base i en f\u00e8iem rams. En resum: un indret extrem i desolat, un punt de fuga en la trama urbana ja de per si degradada i trista de la postguerra.<\/p>\n<p>Per\u00f2, aquell, tamb\u00e9 podia ser un indret sorprenent i fant\u00e0stic. Succe\u00efa, per exemple, havent sopat, quan les ve\u00efnes treien les cadires al carrer i feien petar la xerrada. De vegades, tamb\u00e9 s&#8217;hi incorporava algun home, amb la cadira girada, els bra\u00e7os recolzats damunt del respatller. Nosaltres jug\u00e0vem al\u00a0<em>soldadet<\/em>: ni s\u00ed ni no, ni blanc ni negre, ni alt ni baix, ni or ni plata&#8230; Sobretot, per\u00f2, corr\u00edem amb el patinet amunt i avall i, entre volta i volta, par\u00e0vem l&#8217;orella, fins que podia m\u00e9s el tema de la xerrameca i ens incorpor\u00e0vem a la rotllana. Hi havia un tema recurrent, un aut\u00e8ntic pou d&#8217;<em>hist\u00f2ries exemplars<\/em>: Don Joan de Serrallonga, que robava als rics i ho donava als pobres. Abans d&#8217;entrar a Barcelona, assegurava la senyora Paquita, una ve\u00efna grassa i vermella de cara, Don Joan pernoctava just a la Torre del Fang. \u00c9s clar, la sagrera o terra sagrada al voltant de les esgl\u00e9sies, on no podien accedir els soldats: aqu\u00ed \u00e9s on es reunia amb els seus homes i preparava les seves heroiques accions. Entrava a Barcelona per una xarxa de passadissos subterranis que travessaven les muralles i apareixia on menys se l&#8217;esperava. Anys m\u00e9s tard, en un vell casalot del carrer de Mercaders, arran de la pla\u00e7a de les Beates, em van ensenyar una pretesa sortida d&#8217;aquests passadissos; estava tapiada, per\u00f2 els ve\u00efns asseguraven haver-s&#8217;hi endinsat amb llanternes i haver-hi trobat, molt enll\u00e0, despr\u00e9s de moltes rates i teranyines, una sala, amb una taula rodona al mig, incrustada de cargolins i de petxines&#8230;<\/p>\n<p>Al carrer del Clot, pervivien les hist\u00f2ries d&#8217;en Serrallonga: la Torre del Fang les convocava i Don Joan es feia una pres\u00e8ncia tangible, un mite vivent. En les llargues hores de tedi de les tardes d&#8217;estiu, davant de la lluna de l&#8217;armari, la canalla es transfigurava: una vella cortina de vellut verd per capa, un cintur\u00f3 del pare, un pal qualsevol per espasa, una quincalla de l&#8217;\u00e0via al pit i un collaret espl\u00e8ndid fet de botons de la capsa de cosir i de bombetes de la riera. \u00c9rem en Serrallonga i els seus, disposats a fer just\u00edcia.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/521598-serrallonga-al-clot.html\">El Punt Avui<br \/>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Eren quatre cases de pisos, velles i a\u00efllades, al final del carrer del Clot, despr\u00e9s de la benzinera i del pont d&#8217;Espronceda, encaixonades entre una matriceria i ca l&#8217;Alberich, el magatzemista de ferros vells. Al davant, l&#8217;ampla carretera entapissada de llambordes (la vella\u00a0carretera de Ribes), sobre la qual crepitaven les llantes del camions que passaven &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5418","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5418","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5418"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5418\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5421,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5418\/revisions\/5421"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5418"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5418"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}