{"id":5411,"date":"2012-04-05T09:50:19","date_gmt":"2012-04-05T07:50:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5411"},"modified":"2012-04-05T09:50:19","modified_gmt":"2012-04-05T07:50:19","slug":"rene-cuperus-mes-enlla-de-la-retorica-dominical-dels-valors-basics-de-la-socialdemocracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rene-cuperus-mes-enlla-de-la-retorica-dominical-dels-valors-basics-de-la-socialdemocracia\/","title":{"rendered":"Rene Cuperus: M\u00e9s enll\u00e0 de la ret\u00f2rica dominical dels valors b\u00e0sics de la socialdemocr\u00e0cia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Hem entrat en una era de por.\u00a0La inseguretat \u00e9s, una vegada m\u00e9s, un ingredient actiu de la vida pol\u00edtica en les democr\u00e0cies occidentals. La inseguretat nascuda del terrorisme, i tamb\u00e9, i m\u00e9s insidiosament, la por a la incontrolable velocitat del canvi, la por a la p\u00e8rdua d’ocupaci\u00f3, la por a perdre terreny davant els altres i d’una distribuci\u00f3 cada vegada m\u00e9s desigual dels recursos, la por a perdre el control de les circumst\u00e0ncies i les rutines de la nostra vida quotidiana.\u00a0I, potser sobretot, la por que no som nom\u00e9s nosaltres, els que ja no podem donar forma a les nostres vides, sin\u00f3 que els que tenen l’autoritat tamb\u00e9 han perdut el control davant de forces que estan fora del seu abast.<\/em><\/p>\n

En el seu testament intel\u00b7lectual “El m\u00f3n no se’n surt<\/a>“,<\/em> Tony Judt <\/strong>va escriure aquesta declaraci\u00f3 alarmant.\u00a0I va afegir:<\/em><\/p>\n

Hem entrat en una era d’inseguretat – la inseguretat econ\u00f2mica, la inseguretat f\u00edsica, la inseguretat pol\u00edtica.\u00a0El fet que no en tinguem m\u00e9s coneixement \u00e9s un petit consol: al 1914 pocs van predir el col\u00b7lapse total del seu m\u00f3n i les cat\u00e0strofes econ\u00f2miques i pol\u00edtiques que el van seguir. La inseguretat alimenta la por.\u00a0I la por – la por al canvi, la por a la caiguda, la por als estranys i a un m\u00f3n desconegut – est\u00e0 corroint la confian\u00e7a i la interdepend\u00e8ncia en la qual les societats civils resten.<\/em><\/p>\n

La divisi\u00f3 social en les societats<\/p>\n

Estem experimentant un alarmant trencament entre les elits i les no elits.\u00a0En el proc\u00e9s d’adaptaci\u00f3 al nou ordre del m\u00f3n global, hi ha hagut una ruptura fonamental de la comunicaci\u00f3 entre les elits i la poblaci\u00f3 en general.\u00a0Les pressions de l’adaptaci\u00f3 al nou m\u00f3n globalitzat es dirigeixen particularment cap a aquells que no encaixen en el nou coneixement internacional basat en l\u2019economia, els treballadors no qualificats i els treballadors poc qualificats.\u00a0El discurs general de l’adaptaci\u00f3 i l’ajust competitiu t\u00e9 un fort biaix en contra de la classe mitjana baixa i els professionals no acad\u00e8mics.\u00a0Aquest biaix \u00e9s una de les causes profundes del ressentiment populista i la rebel\u00b7li\u00f3.\u00a0Les elits pol\u00edtiques i la pol\u00edtica s’estan venent, produint inseguretat i incertesa, en lloc de mostrar seguretat i un lideratge estable en un m\u00f3n de canvi.<\/p>\n

La inquietud i la desconfian\u00e7a en la societat europea contempor\u00e0nia ha d’estar ubicada en m\u00e9s nivells que simplement el de la reforma de l’Estat del benestar.\u00a0Estem experimentant un despla\u00e7ament a la dreta en tots els \u00e0mbits: la m\u00e0gia de la postguerra sembla estar completament utilitzada.\u00a0L’ideal de la postguerra de la unificaci\u00f3 europea, el model d\u2019estat de benestar de la postguerra i la toler\u00e0ncia post-Holocaust pels estrangers, semblen estar disminuint i sota pressi\u00f3.\u00a0El proc\u00e9s general d’internacionalitzaci\u00f3 (globalitzaci\u00f3 neoliberal, la immigraci\u00f3 massiva, la integraci\u00f3 europea) est\u00e0 produint una bretxa de confian\u00e7a i de representaci\u00f3 entre les elits i la poblaci\u00f3 al voltant de q\u00fcestions com la just\u00edcia social i la “pertinen\u00e7a”, \u00e9s a dir, \u00a0sobre la identitat cultural i nacional.<\/p>\n

N’hi ha que menyspreen els electors descontents, unidimensional i directament, com els nacionalistes xen\u00f2fobs, els enemics espantats de la societat oberta, les persones que donen l’esquena al futur, o els negadors del nou ordre mundial global i divers.\u00a0Per\u00f2, aquests cr\u00edtics donen en la clau.\u00a0Hi ha un gran perill involucrat quan una elit post-nacional i cosmopolita argumenta descuidadament sobre la democr\u00e0cia de l\u2019estat-naci\u00f3 i la identitat nacional, just en el moment en que l’estat-naci\u00f3 \u00e9s per a molts el s\u00fammum de la identificaci\u00f3 a qu\u00e8 aferrar-se, un far de la confian\u00e7a en un m\u00f3n en proc\u00e9s de canvi.<\/p>\n

Una reacci\u00f3 cosmopolita casual tamb\u00e9 nega dolorosament la forta polaritzaci\u00f3 de les forces a les que la societat est\u00e0 sotmesa i que tenen resultats molt diferents per als diferents grups. Nega el clima sociocultural i pol\u00edtic extremadament feble a Europa, que es reflecteix en l’augment pan-europeu de la dreta populista (radical) i del ‘proteccionisme’ de l\u2019esquerra. Hi ha en joc la crisi de representaci\u00f3 pol\u00edtica i de confian\u00e7a i la nova l\u00ednia de falla sociol\u00f2gica en la societat europea d’avui dia entre els anomenats guanyadors de la globalitzaci\u00f3 i els perdedors de la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

Europa pateix, amb retard, un trauma amb la immigraci\u00f3.\u00a0Encara que en molts pa\u00efsos la migraci\u00f3 recolza l’economia i contribueix a la riquesa i el benestar, tamb\u00e9 d\u00f3na lloc a problemes greus de privaci\u00f3 i marginaci\u00f3.\u00a0La desocupaci\u00f3, l’abandonament escolar, la pobresa, la delinq\u00fc\u00e8ncia, la segregaci\u00f3: s\u00f3n els s\u00edmptomes de la manca d’integraci\u00f3.\u00a0Provoquen reaccions ferotges.\u00a0En gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos europeus els partits populistes anti-immigraci\u00f3 entren en l\u2019escenari pol\u00edtic, i en molts casos amb for\u00e7a \u00e8xit.\u00a0Una revolta popular en contra de la diversitat i la societat multicultural s’est\u00e0 aixecant.\u00a0Amena\u00e7a els principals \u00e8xits socials i culturals de la democr\u00e0cia social.\u00a0Lluitar-hi en contra (almenys adre\u00e7ant-se a les seves causes profundes) \u00e9s un dels reptes m\u00e9s urgents per als partits socialdem\u00f2crates europeus.<\/p>\n

El major risc per a la societat contempor\u00e0nia \u00e9s una divisi\u00f3 sense precedents entre els m\u00e9s educats i els menys educats, entre les orientacions cosmopolites i nacionalistes o les orientacions llibert\u00e0ries i autorit\u00e0ries, entre els que abracen el futur i els que tenen por al futur, la gent que creu que el nou m\u00f3n no t\u00e9 res de bo reservat per a ells.\u00a0Aquesta divisi\u00f3 representa la fragmentaci\u00f3 dins la nostra societat en general de classe mitjana, com a resultat de les poderoses forces de la globalitzaci\u00f3, la migraci\u00f3 massiva, la individualitzaci\u00f3 i l’economia postindustrial basada en el coneixement.\u00a0La investigaci\u00f3 en molts pa\u00efsos est\u00e0 fent palesa la divisi\u00f3 entre aquells que s\u00f3n capa\u00e7os de connectar-se a nivell internacional, i els que no poden connectar-se a nivell internacional. En la literatura, s\u2019ha fet una distinci\u00f3 entre els \u201cm\u00f2bils multiling\u00fces\u201d i els \u201cun sol idioma, imm\u00f2bils\u201d.<\/p>\n

Reinventar el Volkspartei<\/p>\n

En aquest sentit, els problemes de postguerra dels\u00a0Volksparteien<\/em>, els principals partits del centre, s\u00f3n un\u00a0pars pro toto,<\/em> un mirall del que est\u00e0 succeint en la societat en general.\u00a0Les pressions de la divisi\u00f3 i la fragmentaci\u00f3 dels partits populars s\u00f3n les pressions de la societat.\u00a0El que fonamentalment podria ser objecte d’atac \u00e9s la cohesi\u00f3 social o el teixit social de les nostres societats. El\u00a0que podria ser objecte d’atac \u00e9s el model social europeu, que es defineix com el benestar solidari de la coalici\u00f3, el connector entre privilegiats i desafavorits, entre els de classe baixa i la classe mitjana superior.<\/p>\n

El punt \u00e9s, que Europa s’enfronta a una revolta populista perillosa en contra de la bona societat, tant de la comunitat empresarial neoliberal com dels professionals acad\u00e8mics progressistes.\u00a0La revolta del populisme \u00e9s, en certa mesura “produ\u00efda” per les elits econ\u00f2miques i culturals.\u00a0Advoquen, sense gaire reflexi\u00f3 hist\u00f2rica o sociol\u00f2gica, el nou ‘m\u00f3n feli\u00e7’ dels brillants i ben educats, dels emprenedors amb gran mobilitat.\u00a0El seu TINA-projecte est\u00e0 creant por i el ressentiment en les no elits.\u00a0La imatge determinista d’un futur m\u00f3n globalitzat, amb l’obertura de les fronteres, la llibertat dels fluxos de gent, de la societat basada en el coneixement i en l\u2019aprenentatge per tota la vida \u00e9s un m\u00f3n de malson per a les no-elits, els \u201cperdedors de la globalitzaci\u00f3”.<\/p>\n

En la narrativa d’elit, parts considerables de la classe mitjana i treballadora s’enfronten a la degradaci\u00f3 econ\u00f2mica i psicol\u00f2gica.\u00a0El futur ja no \u00e9s seu. Se senten alienats, desposse\u00efts i degradats, pel fet que la societat en qu\u00e8 se sentien c\u00f2modes, en qu\u00e8 tenien el seu lloc respectat i que ha estat part de la seva identitat social est\u00e0 sent deixat de banda per les noves realitats. En quina mesura pot la ideologia de la ‘globalitzaci\u00f3’, la multiculturalitat i el cosmopolitisme conciliar-se amb l’her\u00e8ncia de la democr\u00e0cia nacional i el comunitarisme de l\u2019estat de benestar?\u00a0Fins a quin punt pot una cultura global uniforme del capitalisme neoliberal i hedonista reconciliar-se amb la rica diversitat cultural del m\u00f3n?<\/p>\n

Contr\u00e0ries a l’evangeli dels experts postmoderns i cosmopolites que advoquen per l\u2019abolici\u00f3 de l’Estat-naci\u00f3 en favor de nous centres de poder geopol\u00edtics, unes corrents subterr\u00e0nies inestables pertorben la societat europea requerint prud\u00e8ncia en la (el discurs sobre la fren\u00e8tica) modernitzaci\u00f3 i innovaci\u00f3 permanent.\u00a0Un cop em vaig referir a aix\u00f2 com “la pornografia de canvi”.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 requereix d’una revaloraci\u00f3 de la democr\u00e0cia de l\u2019Estat-naci\u00f3 com un f\u00f2rum per a la restauraci\u00f3 de la confian\u00e7a, com una \u00e0ncora en temps d’incertesa, com a font de cohesi\u00f3 social entre el menys i els m\u00e9s ben educats, entre els migrants i no migrants.\u00a0Una restauraci\u00f3 de la confian\u00e7a entre els pol\u00edtics i els ciutadans que hauran de dur a terme en primer lloc a nivell nacional – l’\u00fanic espai leg\u00edtim per a la democr\u00e0cia provat – aix\u00ed com la creaci\u00f3 d’una harmoniosa societat multi-\u00e8tnica.\u00a0La integraci\u00f3 europea ha de facilitar i protegir aquests processos, no sabotejar o destruir-los.<\/p>\n

La condici\u00f3 pr\u00e8via per a la recuperaci\u00f3 de la confian\u00e7a pol\u00edtica \u00e9s tamb\u00e9 la renovaci\u00f3 o reinvenci\u00f3 del\u00a0Volkspartei,<\/em> com un pont entre els guanyadors i els perdedors de les noves tend\u00e8ncies mundials.\u00a0Aquest nou\u00a0Volkspartei<\/em> possiblement sortir\u00e0 de la formaci\u00f3 de coalicions abastant altres partits pol\u00edtics, aix\u00ed com els actors de la societat civil, (de les esgl\u00e9sies als sindicats, de les xarxes socials a les empreses compromeses socialment i empresaris), i elaborar\u00e0 un nou acord entre els privilegiats i els menys privilegiats: un pacte de seguretat social i econ\u00f2mica i d’obertura cultural, forjant una nova idea de progr\u00e9s basada tamb\u00e9 en una sensibilitat per a la pol\u00edtica cultural i la identitat (ja que el descontentament gran i la infelicitat en les democr\u00e0cies de benestar riques \u00e9s de deb\u00f2 sobre la comunitat, la cohesi\u00f3 social i la seguretat: els problemes post-materialistes de la psicologia social i el benestar).<\/p>\n

\u00c9s important for\u00e7ar i restaurar la divisi\u00f3 entre l\u2019esquerra i la dreta en la pol\u00edtica \u2013 dissenyar escenaris alternatius d’adaptaci\u00f3 a les noves tend\u00e8ncies mundials per tal de lluitar contra la divisi\u00f3 populista perillosa entre (la falsa entitat de) l\u2019establishment i (la falsa entitat de) les persones.\u00a0De\u00a0fet, <\/em>hem de\u00a0ser durs amb el populisme i durs amb les causes del populisme.<\/em><\/p>\n

Aquest post \u00e9s part del ‘Debat sobre els Valors B\u00e0sics” <\/a>, organitzat conjuntament per la Fundaci\u00f3 Friedrich-Ebert-Stiftung i Social Europe Journal.<\/em> Llegiu m\u00e9s sobre el futur de l’estat: “La tasca de l’Estat i les seves responsabilitats per al futur”<\/a>.<\/em><\/p>\n

Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hem entrat en una era de por.\u00a0La inseguretat \u00e9s, una vegada m\u00e9s, un ingredient actiu de la vida pol\u00edtica en les democr\u00e0cies occidentals. La inseguretat nascuda del terrorisme, i tamb\u00e9, i m\u00e9s insidiosament, la por a la incontrolable velocitat del canvi, la por a la p\u00e8rdua d’ocupaci\u00f3, la por a perdre terreny davant els altres …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-5411","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5411","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5411"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5411\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5414,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5411\/revisions\/5414"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5411"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5411"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5411"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}