{"id":5408,"date":"2012-04-04T12:46:13","date_gmt":"2012-04-04T10:46:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5408"},"modified":"2012-04-04T12:46:13","modified_gmt":"2012-04-04T10:46:13","slug":"andres-ortega-i-angel-pascual-ramsay-el-centrifugat-del-centre-esquerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/andres-ortega-i-angel-pascual-ramsay-el-centrifugat-del-centre-esquerra\/","title":{"rendered":"Andr\u00e9s Ortega i \u00c1ngel Pascual-Ramsay: El centrifugat del centre esquerra"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Els partits socialdem\u00f2crates estan fallant a l’hora de adaptar-se als grans canvis que s’han produ\u00eft en els \u00faltims anys amb la globalitzaci\u00f3 -que, entre altres coses, ha incorporat a l’economia mundial a 2.000 milions de persones m\u00e9s, com a consumidors (oportunitat) i productors (compet\u00e8ncia) amb models socioecon\u00f2mics molt diferents dels nostres-, i fins i tot amb la integraci\u00f3 europea.\u00a0La socialdemocr\u00e0cia europea no ha tingut un discurs propi sobre aquesta globalitzaci\u00f3, i amb la crisi ha vist trencar-se la idea de progr\u00e9s i l’agenda de la visi\u00f3 d’un futur millor que li eren consubstancials.\u00a0No ha sabut respondre al repte de gestionar l’estat de benestar en un m\u00f3n m\u00e9s complex i en un context de creixent compet\u00e8ncia, individualisme i diferenciaci\u00f3.\u00a0Els ciutadans demanen als seus representants p\u00fablics una resposta a la inseguretat del m\u00f3n actual, per\u00f2 la socialdemocr\u00e0cia no est\u00e0 sabent fer front a aquesta demanda.\u00a0No es percep a aquests partits com a agents del canvi. Acomplexada per un suposat pensament \u00fanic i falta d’alternatives, el seu programa sol apar\u00e8ixer com una versi\u00f3 edulcorada per\u00f2 insostenible de les pol\u00edtiques de la dreta.<\/p>\n

Si la crisi ha danyat a governs de tot signe a Europa, s’ha acarnissat m\u00e9s amb els socialdem\u00f2crates.\u00a0Potser per que dos s\u00f3n els principals canvis socials als quals no s’han adaptat els partits d’aquest signe.\u00a0En primer lloc, el declivi de la classe treballadora i dels sindicats en l’era postindustrial.\u00a0En segon lloc, el creixement de la desigualtat entre generacions, i la polaritzaci\u00f3 entre guanyadors i perdedors de la globalitzaci\u00f3 amb joves abocats a la precarietat laboral i classes mitjanes que veuen com el seu nivell de vida empitjora.\u00a0Tots ells abandonen als partits socialdem\u00f2crates perqu\u00e8 no perceben a aquests com els defensors dels seus interessos.\u00a0Encara que a Fran\u00e7a, la societat europea m\u00e9s pessimista i contr\u00e0ria a la globalitzaci\u00f3, podria estar passant justament el contrari.<\/p>\n

Relacionat amb l’anterior s’ha produ\u00eft un declivi de les formes tradicionals de cohesi\u00f3 social.\u00a0Tot i les pol\u00edtiques destinades a evitar-ho, la desigualtat ha augmentat en gaireb\u00e9 totes les societats europees i americanes, per\u00f2 la socialdemocr\u00e0cia ha abandonat en part el discurs sobre la redistribuci\u00f3 d’ingressos a favor de la igualtat de g\u00e8nere i la igualtat d’oportunitats, en les que els conservadors insisteixen tamb\u00e9.<\/p>\n

El maig del 68 els joves francesos van protagonitzar una revolta per, deien, canviar el m\u00f3n.\u00a0El 2010 ho van fer, com altres en diversos pa\u00efsos, per conservar el que hi ha, per a, almenys, viure com els seus pares. Com ha assenyalat Tony Judt<\/strong>, “hi ha molt de conservar, preservar i defensar.\u00a0Per\u00f2 en les actuals circumst\u00e0ncies hi ha molt a canviar per conservar els valors i pol\u00edtiques nuclears progressistes”<\/em>. De fet, el centre dreta li ha robat part del seu discurs social al centreesquerra. Ha assumit una part del discurs sobre l’Estat del Benestar, tot i que insistint en la seva modernitzaci\u00f3 i redimensionament. El primer ministre suec, Fredrik Reinfeldt<\/strong>, del Partit Moderat, ha estat el gran impulsor dels “conservadors socials” que han crescut tamb\u00e9 en altres pa\u00efsos.<\/p>\n

La socialdemocr\u00e0cia ha perdut identitat, mentre ha augmentat el vot flotant.\u00a0L’electorat s’ha tornat molt m\u00e9s divers i amb interessos dispars (religi\u00f3, educaci\u00f3, situaci\u00f3 laboral, etc\u00e8tera).\u00a0El vot de classe ha disminu\u00eft.\u00a0Per\u00f2 alhora emergeixen nous eixos de fractura social.\u00a0Un, no nou per\u00f2 que s’ha exacerbat amb la crisi, \u00e9s la gesti\u00f3 de la immigraci\u00f3, inc\u00f2moda per a partits de centreesquerra que competeixen per vots de sectors socials que se senten atrets per la xenof\u00f2bia de dirigents populistes.<\/p>\n

D’altra banda, la globalitzaci\u00f3-i els mercats-han redu\u00eft el marge d’acci\u00f3 de la pol\u00edtica.\u00a0I, afectant m\u00e9s a l’esquerra que a la dreta, la gent percep que moltes q\u00fcestions escapen del control de la pol\u00edtica d’\u00e0mbit nacional, mentre no existeix una veritable governan\u00e7a global, ni tan sols europea. La socialdemocr\u00e0cia juntament amb la democr\u00e0cia cristiana, han estat els pilars sobre els quals es va construir Europa despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, encara que Espanya es va sumar tardanament a aquest projecte a causa de la dictadura franquista.\u00a0La globalitzaci\u00f3 i els canvis interns en les societats s’han despla\u00e7at a la democr\u00e0cia cristiana, guanyant pes en el centre dreta posicions m\u00e9s favorables a les forces socials i intel\u00b7lectuals que impulsen la globalitzaci\u00f3 i un discurs m\u00e9s radicalitzat.<\/p>\n

La l\u00f2gica d’aquest discurs condueix a reduir l’Estat del Benestar als aspectes merament assistencials, descarregant dels que tenen m\u00e9s a veure amb l’equilibri de les forces socials i la mobilitat social ascendent o la meritocr\u00e0cia.\u00a0Aquests diferents accents comporten, d’una banda, que l’ascensor social que suposa l’Estat del Benestar s’aturi.\u00a0Se sol oblidar que aquest \u00e9s, tamb\u00e9, un sistema de reequilibri dels poders socials. L’escenari privilegiat d’aquesta faceta \u00e9s el mercat de treball.\u00a0El discurs conservador comporta una deriva gradual cap a la mercantilitzaci\u00f3 del treball, sota la idea de flexibilitat sense contrapartides, no de flexiseguretat a la n\u00f2rdica.\u00a0A Espanya, l’intent de combinar la flexibilitat amb la seguretat pot haver-se esgotat fins i tot abans d’haver-se arribat a implantar.<\/p>\n

En realitat, aix\u00f2 implica l’ampliaci\u00f3 de la inseguretat a capes cada vegada m\u00e9s \u00e0mplies de la societat, incloses les classes mitjanes.\u00a0Com recorda el fil\u00f2sof eslov\u00e8 Slavoj Zizek<\/strong>, si els empleats eren abans uns explotats, ara es consideren uns privilegiats.\u00a0La pr\u00f2xima d\u00e8cada ser\u00e0 testimoni d’una renovada pressi\u00f3 sobre l’Estat i les seves capacitats, d’origen tant ideol\u00f2gic com financer, amb la consolidaci\u00f3 fiscal com cavall de Troia del nou conservadorisme.<\/p>\n

Calen idees transformadores, que aspiren a renovar el model productiu de manera que la generaci\u00f3 de la riquesa sigui m\u00e9s efica\u00e7 i igualit\u00e0ria i no fiar-ho tot a una redistribuci\u00f3 expost<\/em> que no ha funcionat i per a la qual \u00e9s cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil aconseguir el suport pol\u00edtic en unes societats cada vegada menys cohesionades, i en les quals els ciutadans reclamen els seus drets individuals per\u00f2 ignoren les responsabilitats col\u00b7lectives que fan aquells possibles.\u00a0En aquest quadre general s’ha d’emmarcar una nova fase de la modernitzaci\u00f3 d’Espanya, aquesta vegada en un marc d’integraci\u00f3 europea i de globalitzaci\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7at.<\/p>\n

A Espanya, aquests moviments que pogu\u00e9ssim qualificar de tect\u00f2nics s’han tradu\u00eft en la crisi del PSOE<\/strong> i la preemin\u00e8ncia del Partit Popular<\/strong> al centre dreta.\u00a0El socialisme espanyol, si vol tornar a explicar, ha de demostrar que t\u00e9 capacitat per atraure talent als seus equips, diversitat, i coratge per prendre decisions dif\u00edcils.\u00a0Com diem, la base electoral en qu\u00e8 el socialisme s’ha recolzat tradicionalment -la classe treballadora- est\u00e0 disminuint demogr\u00e0ficament i, encara que el PSOE<\/strong> va tenir particular \u00e8xit en atreure els suports de les classes mitjanes, a Espanya a partir dels anys noranta aquests suports es van anar evaporant.\u00a0Una majoria progressista requereix un discurs que reculli i tradueixi a propostes pol\u00edtiques operatives les preocupacions i els somnis de les classes treballadores, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 de les classes mitjanes, que suturi seva incertesa davant el futur i empoderi als individus.<\/p>\n

La dimensi\u00f3 quantitativa del que va passar el 2011 al PSOE<\/strong> va acompanyada de canvis qualitatius.\u00a0Sota el descens en el suport electoral i social al PSOE<\/strong> hi ha processos socials i pol\u00edtics que van m\u00e9s enll\u00e0 del descontentament amb el Govern de Zapatero<\/strong>.\u00a0El seu baix nivell de suport entre els joves condensa aquesta idea.\u00a0La coalici\u00f3 social que va portar a la seva vict\u00f2ria el 2004 i 2008 s’ha trencat en parts que s’han disseminat en diverses direccions.\u00a0El PSOE<\/strong> s’ha allunyat del centre de gravetat de la societat espanyola.\u00a0Ha registrat un proc\u00e9s de centrifugaci\u00f3 del seu vot que, si no reacciona d’una manera profunda i innovadora, pot alterar els equilibris pol\u00edtics durant un llarg per\u00edode. Esperar a que el PP<\/strong> caigui no servir\u00e0.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els partits socialdem\u00f2crates estan fallant a l’hora de adaptar-se als grans canvis que s’han produ\u00eft en els \u00faltims anys amb la globalitzaci\u00f3 -que, entre altres coses, ha incorporat a l’economia mundial a 2.000 milions de persones m\u00e9s, com a consumidors (oportunitat) i productors (compet\u00e8ncia) amb models socioecon\u00f2mics molt diferents dels nostres-, i fins i tot …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-5408","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5408","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5408"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5408\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5410,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5408\/revisions\/5410"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5408"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5408"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5408"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}