{"id":5401,"date":"2012-04-01T19:58:57","date_gmt":"2012-04-01T17:58:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5401"},"modified":"2012-04-01T19:58:57","modified_gmt":"2012-04-01T17:58:57","slug":"fernando-vallespin-la-recuperacio-de-la-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/fernando-vallespin-la-recuperacio-de-la-politica\/","title":{"rendered":"Fernando Vallesp\u00edn: La recuperaci\u00f3 de la pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>En una entrevista conjunta que Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> i Sigmar Gabriel<\/strong> van donar al\u00a0FAZ<\/em> i a\u00a0Lib\u00e9ration<\/em> el 16 de mar\u00e7, trobem algunes perles que ens posen sobre la pista del nou discurs socialdem\u00f2crata.\u00a0El m\u00e9s ressenyable potser \u00e9s aquesta manifestaci\u00f3 program\u00e0tica que refereix el pol\u00edtic alemany: “Mentre que la Sra Merkel diu que est\u00e0 a favor d’una democr\u00e0cia acomodada al mercat, nosaltres creiem que l’adequat \u00e9s just el contrari: hem de crear mercats que siguin conformes als dictats de la democr\u00e0cia”<\/em>.\u00a0O, el que \u00e9s el mateix, no \u00e9s la pol\u00edtica la que s’ha d’adaptar a l’economia, sin\u00f3 aquesta a aquella.\u00a0I, afegeix Hollande<\/strong>, no una pol\u00edtica qualsevol, sin\u00f3 una imbu\u00efda de valors com la just\u00edcia i l’honestedat, i assentada sobre una nova comprensi\u00f3 del creixement, que ha de ser solidari i sostenible.<\/p>\n

Fins aqu\u00ed b\u00e9, \u00e9s dif\u00edcil no compartir aquests principis.\u00a0No sembla que la crisi de la socialdemocr\u00e0cia s’expliqui, doncs, perqu\u00e8 els seus ideals de sempre s’hagin esva\u00eft i no trobin ja el ress\u00f2 d’abans.\u00a0Si avui no es troba en una situaci\u00f3 particularment pr\u00f2spera no \u00e9s tant perqu\u00e8 l’individualisme rampant o l’irreductible pluralisme de formes de vida hagin subvertit el seu discurs cl\u00e0ssic de la igualtat i la cohesi\u00f3 social, encara que sens dubte l’hagin erosionat.\u00a0La resposta est\u00e0 m\u00e9s aviat en un altre costat, en no haver sabut articular un discurs coherent al voltant dels\u00a0mitjans<\/em> adequats per assolir-los.\u00a0\u00c9s el que Tony Judt<\/strong>, un socialdem\u00f2crata conven\u00e7ut, criticava d’ella en referir-se a la seva “irresponsable grandiositat ret\u00f2rica”, el perseguir grans fins, per\u00f2 sense una aut\u00e8ntica vocaci\u00f3 per realitzar-los.\u00a0I, en efecte, encara que la seva hist\u00f2ria com a partits de govern ha deixat indubtables \u00e8xits socials, no ha pogut evitar el desgast que significa la seva sempre directa participaci\u00f3 en la gesti\u00f3 sist\u00e8mica, la seva subordinaci\u00f3 a dictats m\u00e9s pragm\u00e0tics que ut\u00f2pics.<\/p>\n

A l\u2019esborrar la dimensi\u00f3 ut\u00f2pica de les seves propostes i identificar-se al sistema de la pol\u00edtica establerta, els partits socialdem\u00f2crates estan mostrant una gran incapacitat per canalitzar el nou activisme pol\u00edtic. Aquesta \u00e9s una de les seves grans difer\u00e8ncies respecte al que vam veure amb el fenomen Obama inicial, que va saber integrar en la seva curiosa\u00a0coalition of the Willing<\/em> a una heterog\u00e8nia massa de grupuscles, des del moviment sindical, passant pels verds o les feministes.\u00a0\u00c9s obvi que un partit pol\u00edtic europeu ho t\u00e9 bastant m\u00e9s dif\u00edcil que un nou candidat presidencial nord-americ\u00e0, m\u00e9s capa\u00e7 de generar l’adhesi\u00f3 del nou pluralisme social al seu projecte.\u00a0Despr\u00e9s molts rectificarien, per\u00f2 al principi no ho van veure com part de l’ordre pol\u00edtic establert, mentre que un partit, per molt progressista que es presenti, \u00e9s, gaireb\u00e9 per definici\u00f3, una part d’all\u00f2 davant la qual es mobilitzen.\u00a0Ho hem vist en moviments com el 15-M o en tota la mir\u00edada de grups que busquen refugi en ONGs o en una miscel\u00b7l\u00e0nia d’organitzacions m\u00e9s o menys laxes d’acci\u00f3 pol\u00edtica i social.<\/p>\n

El futur de la socialdemocr\u00e0cia passa indefectiblement per buscar formes de seduir els representants d’aquestes noves sensibilitats pol\u00edtiques i ser capa\u00e7os alhora de recuperar els vots perduts o anats a l’abstenci\u00f3.\u00a0El fet que han d’afrontar amb urg\u00e8ncia \u00e9s que ja no tenen la massa de vots captius d’\u00e8poques anteriors.\u00a0La volatilitat del vot est\u00e0 aqu\u00ed per quedar-se i no es pot comptar ja amb el vot identitari que sostenia a la socialdemocr\u00e0cia tradicional.\u00a0Avui m\u00e9s que mai els vots han de guanyar-se, no donar-se per suposats.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que molts d’aquests partits no han sabut calibrar.\u00a0Al convertir-se en partits\u00a0atrapa-ho tot<\/em> van aconseguir anar m\u00e9s enll\u00e0 del seu grup de refer\u00e8ncia electoral, per\u00f2 no van ser conseq\u00fcents a l’hora de combinar la fidelitzaci\u00f3 dels excaptius i l’obertura a altres grups socials.\u00a0Ara es veuen obligats a llaurar-se un espai en sistemes de partits cada vegada m\u00e9s fraccionats i davant d’una dificultat creixent per mossegar en sectors socials diferents.<\/p>\n

Contr\u00e0riament al que ha passat fins ara, pot ser que aquesta fase de la crisi es converteixi, al cap i a la fi, en la seva gran oportunitat.\u00a0Sobretot si les mesures propiciades per Merkel<\/strong> no produeixen l’efecte esperat. Aqu\u00ed, com hem vist al comen\u00e7ament, les bases del seu discurs pivoten sobre el necessari retorn de la pol\u00edtica i la recuperaci\u00f3 de la capacitat de decisi\u00f3 ciutadana.\u00a0“Qui decideix sobre com hem de viure junts a Europa?\u00a0\u00bfWall Street i la City de Londres, o ciutadans amb pol\u00edtics electes?<\/em> “(S. Gabriel<\/strong>).\u00a0Observeu que el punt de refer\u00e8ncia \u00e9s Europa, la condici\u00f3 de possibilitat imprescindible per aquest pret\u00e8s disciplinament dels mercats, l’\u00fanic horitz\u00f3 a trav\u00e9s del qual pot recuperar-se la governabilitat perduda.\u00a0Nom\u00e9s a trav\u00e9s d’ella esdev\u00e9 factible la capacitat d’acci\u00f3 necess\u00e0ria per imposar mesures com els Eurobons, l’impost sobre les transaccions financeres, el control de les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 o les restriccions al capital especulatiu.<\/p>\n

L’elevaci\u00f3 del focus nacional al supranacional permetria aix\u00ed recobrar bona part de la credibilitat perduda per la socialdemocr\u00e0cia en cada un dels Estats a\u00efllats.\u00a0No en va, el punt m\u00e9s feble del seu discurs es trobava en la constataci\u00f3 del contrast entre el que proclamava com a necessari i els mitjans disponibles per fer-ho.\u00a0Amb un Estat en retirada i anor\u00e8xic \u00e9s dif\u00edcil imaginar-se la implementaci\u00f3 de reformes progressistes i fins i tot el manteniment de les experi\u00e8ncies socials adquirides.\u00a0Davant d’aquesta situaci\u00f3 nom\u00e9s hi ha dues sortides, o una estrat\u00e8gia de mobilitzaci\u00f3 de la societat civil en la l\u00ednia de la\u00a0Good society<\/em> que proposa el partit laborista brit\u00e0nic, o el refor\u00e7ament de la pol\u00edtica que oferiria una governan\u00e7a europea digna d’aquest nom.\u00a0I aix\u00f2 \u00faltim nom\u00e9s sembla cre\u00efble des de la socialdemocr\u00e0cia, ja que \u00e9s l’\u00fanica opci\u00f3 pol\u00edtica europea que gaudeix d’una fam\u00edlia de partits amb capacitat per actuar de forma coordinada a nivell continental.<\/p>\n

Paradoxalment, aquesta presumpta fortalesa de la socialdemocr\u00e0cia es converteix tamb\u00e9 en la seva gran debilitat.\u00a0Una cosa \u00e9s prendre consci\u00e8ncia de quines s\u00f3n les condicions per a recobrar la governabilitat, i una altra de diferent \u00e9s ser capa\u00e7os de vendre-les a electorats creixentment esc\u00e8ptics cap al projecte europeu.\u00a0Tant s’ha malm\u00e8s Europa en la seva cont\u00ednua deriva intergovernamental, que invertir aquesta tend\u00e8ncia s’ha transformat en una tasca gaireb\u00e9 impossible. Per aix\u00f2 les seves grans antagonistes s\u00f3n avui les predisposicions populistes que s’arrelen en la rehabilitaci\u00f3 dels enfocaments nacionalistes, la desconfian\u00e7a cap a la integraci\u00f3 europea i el menyspreu de la pol\u00edtica establerta.\u00a0I aquest \u00faltim tret, el descr\u00e8dit i la desconfian\u00e7a gaireb\u00e9 generalitzada envers la pol\u00edtica, podria ser l’obstacle m\u00e9s gran que hagin de sortejar.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 que aqu\u00ed s’obre \u00e9s si hi ha una altra forma de fer pol\u00edtica que sigui diferent de l’habitual.\u00a0I aix\u00f2 sembla tant m\u00e9s necessari com m\u00e9s es reivindica la seva tornada en temps de crisi.<\/p>\n

Potser aix\u00f2 \u00faltim \u00e9s el que informa l’actual insist\u00e8ncia d’Hollande<\/strong> i altres a subratllar la dimensi\u00f3 de l’honestedat.<\/em> No nom\u00e9s com un atribut de rectitud moral, que tamb\u00e9, sin\u00f3 com un tret que limita la tend\u00e8ncia dels pol\u00edtics a entrar en una subhasta de promeses que saben que despr\u00e9s no poden complir.\u00a0Dir la veritat i projectar l’ideal de la “societat decent” comen\u00e7ant pel propi partit i les seves propostes, un partit molt m\u00e9s obert ara a la participaci\u00f3 i integraci\u00f3 dels seus simpatitzants i, en general, a tots els qui comparteixen la necessitat de recuperar la dimensi\u00f3 del p\u00fablic com a prerequisit per trobar la soluci\u00f3 dels principals problemes socials.\u00a0En el fons segueix bategant la vella aspiraci\u00f3 socialdem\u00f2crata d’esdevenir la casa comuna de l’esquerra, o, si m\u00e9s no, dels que no es resignen a acceptar que la pol\u00edtica segueixi l’arrossegament dels mercats.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En una entrevista conjunta que Fran\u00e7ois Hollande i Sigmar Gabriel van donar al\u00a0FAZ i a\u00a0Lib\u00e9ration el 16 de mar\u00e7, trobem algunes perles que ens posen sobre la pista del nou discurs socialdem\u00f2crata.\u00a0El m\u00e9s ressenyable potser \u00e9s aquesta manifestaci\u00f3 program\u00e0tica que refereix el pol\u00edtic alemany: “Mentre que la Sra Merkel diu que est\u00e0 a favor d’una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5401","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5401","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5401"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5401\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5403,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5401\/revisions\/5403"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5401"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5401"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5401"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}