{"id":5382,"date":"2012-03-27T15:58:41","date_gmt":"2012-03-27T13:58:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5382"},"modified":"2012-03-27T15:58:41","modified_gmt":"2012-03-27T13:58:41","slug":"stefan-collignon-la-paradoxa-deuropa-i-la-socialdemocracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/stefan-collignon-la-paradoxa-deuropa-i-la-socialdemocracia\/","title":{"rendered":"Stefan Collignon: La paradoxa d’Europa i la socialdemocr\u00e0cia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Europa est\u00e0 en marxa, un nou pensament est\u00e0 emergint entre els socialdem\u00f2crates.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que he descobert en la reuni\u00f3 sobre el\u00a0Renaixement d’Europa,<\/em> organitzada per quatre importants think tanks<\/em>, la FEPS<\/strong>, la Fundaci\u00f3 Jean Jaures<\/strong>, la Friedrich Ebert Stiftung<\/strong> i la Italianieuropei<\/strong> a Par\u00eds els dies 16-17 de mar\u00e7.<\/p>\n

Els socialdem\u00f2crates no volen veure com Europa mor.\u00a0El 2011, el projecte d’integraci\u00f3 europea va estar a punt de caure pel precipici.\u00a0Els mercats financers estaven preocupats per la sostenibilitat del deute p\u00fablic i les pressions populistes van detenir als governs de proporcionar la liquiditat necess\u00e0ria per al rescat.\u00a0Els governs conservadors semblaven haver perdut la voluntat i la capacitat de salvar l’euro.<\/p>\n

Al final, Europa va ser rescatada per la seva \u00fanica instituci\u00f3 federalista, i purament tecnocr\u00e0tica: el Banc Central Europeu.\u00a0El primer ministre socialista grec, Papandreu<\/strong> va ser destitu\u00eft del seu c\u00e0rrec i reempla\u00e7at per l’ex vicepresident del BCE Papademos<\/strong>, perqu\u00e8 s’havia atrevit a oferir la democr\u00e0cia al poble grec.\u00a0Berlusconi<\/strong> va haver d’anar-se\u2019n perqu\u00e8 el president del BCE, Mario Draghi<\/strong>, va conv\u00e8ncer finalment a l\u2019establishment itali\u00e0 que l’augment dels diferencials de bons marcaria la p\u00e8rdua total de confian\u00e7a en el govern itali\u00e0.\u00a0Els mercats financers s’han calmat, perqu\u00e8 el BCE va ser capa\u00e7 de bombar una gran quantitat de liquiditat en el sistema bancari – per\u00f2 nom\u00e9s despr\u00e9s que 25 governs hagin convingut a subscriure un pacte fiscal.\u00a0Deuen ser \u00fatils, per\u00f2 cap d’aquests esdeveniments \u00e9s molt bonic.\u00a0De fet, els dem\u00f2crates s\u2019estan rebel\u00b7lant.\u00a0Els tecn\u00f2crates han salvat Europa quan els l\u00edders democr\u00e0ticament electes no van poder fer-ho.\u00a0\u00c9s la democr\u00e0cia\u00a0pass\u00e9?<\/em><\/p>\n

Europa no \u00e9s una democr\u00e0cia<\/p>\n

Abraham Lincoln<\/strong> va definir la democr\u00e0cia com el fam\u00f3s “govern\u00a0del<\/em> poble,\u00a0pel<\/em> poble,\u00a0a trav\u00e9s del <\/em>poble”.\u00a0Els polit\u00f2legs anomenen al govern\u00a0del<\/em> poble\u00a0la legitimitat de resultat.<\/em> Justifica els governs tecnocr\u00e0tics, sempre que millorin el benestar col\u00b7lectiu, perqu\u00e8 els ciutadans aprovarien els seus resultats.\u00a0El Govern pel i a trav\u00e9s <\/em>del poble s\u2019anomena legitimitat d\u2019entrada,<\/em> perqu\u00e8 a trav\u00e9s del seu vot en les eleccions democr\u00e0tiques la majoria dels ciutadans que es veuen afectats per les seves pol\u00edtiques <\/em>donen als governs l’autoritat per implementar les decisions col\u00b7lectives d’acord amb la seva voluntat i les seves prefer\u00e8ncies.\u00a0Europa no \u00e9s clarament una democr\u00e0cia.\u00a0Aquells que poden votar, igual que el mes que ve els francesos, s\u00f3n sempre una petita minoria en comparaci\u00f3 amb aquells que n\u2019estan patint les conseq\u00fc\u00e8ncies.\u00a0Les eleccions nacionals priven de drets a tots els ciutadans europeus.\u00a0L’argument tecnocr\u00e0tic de la integraci\u00f3 europea es basa en una filosofia patriarcal de la legitimitat de resultat: els grans l\u00edders en saben m\u00e9s que ning\u00fa, i la gent hauria d’estar agra\u00efda pel que reben.<\/p>\n

La democr\u00e0cia plena n\u2019exigeix \u200b\u200bambdues: la legitimitat d\u2019entrada i de resultat.\u00a0Des de fa m\u00e9s de 150 anys, els socialdem\u00f2crates han ent\u00e8s que una societat lliure i justa nom\u00e9s \u00e9s possible si cada ciutad\u00e0 t\u00e9 un vot.\u00a0S’han oposat als aut\u00f2crates encara que introdu\u00efssin reformes socials de benefic\u00e8ncia, com la de Bismarck<\/strong> a Alemanya.\u00a0Han lluitat per la democr\u00e0cia a l’Estat-naci\u00f3 com una eina per reparar la injust\u00edcia social.\u00a0Quan tenien \u00e8xit, van construir l’Estat de benestar sobre la base de ciutadans lliures i iguals.\u00a0No obstant aix\u00f2, les recents crisis globals del deute financer i l’euro han mostrat que en el segle XXI els Estat-naci\u00f3 s’han convertit en disfuncionals.\u00a0La internacionalitzaci\u00f3 del capital eludeix la normativa nacional i posa en perill els \u00e8xits de l’Estat del benestar.\u00a0Els governs nacionals han perdut la seva capacitat d’actuar.\u00a0Quan el m\u00f3n est\u00e0 dividit en nacions, el capital internacional mana.\u00a0No \u00e9s sorprenent que els socialdem\u00f2crates estiguin despertant la idea que les pol\u00edtiques europees necessiten legitimitat d\u2019entrada a nivell europeu.\u00a0La democr\u00e0cia europea est\u00e0 al cim de l’agenda pol\u00edtica.<\/p>\n

La paradoxa d’Europa<\/p>\n

A Par\u00eds, l’exministre d’Exteriors brit\u00e0nic, David Milliband<\/strong>, va fer una observaci\u00f3 intel\u00b7ligent.\u00a0Va recon\u00e8ixer que la l\u00f2gica econ\u00f2mica de la integraci\u00f3 europea empeny a Europa en la direcci\u00f3 del federalisme, el que vol dir una major centralitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica de decisions a nivell europeu. Per\u00f2 tamb\u00e9 va observar que, com a representant del poble, la l\u00f2gica pol\u00edtica del seu districte electoral l\u2019empeny en la direcci\u00f3 oposada.\u00a0Aquesta \u00e9s la paradoxa d’Europa.<\/p>\n

La l\u00f2gica econ\u00f2mica que empeny cap a una centralitzaci\u00f3 marca moltes noves regulacions emeses pel Consell Europeu, la Comissi\u00f3 i el Parlament en resposta a la crisi de l’euro.\u00a0Els governs es comprometen amb la nova normativa per la qual es comprometen a limitar la seva autonomia i coordinar el seu comportament.\u00a0Ho han fet abans, per exemple amb el Pacte d’Estabilitat i Creixement, per\u00f2 no ha funcionat.\u00a0La ra\u00f3 \u00e9s que la cooperaci\u00f3 volunt\u00e0ria entre els governs sobirans i aut\u00f2noms nom\u00e9s aconsegueix resultats en una petita gamma de situacions pol\u00edtiques, on tots poden guanyar.\u00a0Inicialment, aquesta l\u00f2gica de cooperaci\u00f3 ha estat el motor de la integraci\u00f3 europea.\u00a0No obstant aix\u00f2, amb la consecuci\u00f3 del mercat \u00fanic i l’euro, hi ha hagut un gran domini de les pol\u00edtiques competitives en el que el\u00a0meu guany \u00e9s la teva p\u00e8rdua.<\/em> Els governs competitius nom\u00e9s serveixen als seus interessos parcials i pacten sobre compromisos m\u00ednims, que reflecteixen el veto de les minories poderosos en comptes de la voluntat de la majoria dels ciutadans.\u00a0En aquest nou escenari, la vella idea de que la integraci\u00f3 europea \u00e9s leg\u00edtima, ja que genera beneficis per a tothom ja no \u00e9s v\u00e0lida.\u00a0La legitimitat de resultat s’est\u00e0 morint, perqu\u00e8 els governs nacionals han deixat de cooperar, i competeixen pels recursos escassos.\u00a0El problema \u00e9s vell.\u00a0No es limita a Europa.\u00a0David Hume va observar ja en el segle XVII que la soluci\u00f3 a la falta de cooperaci\u00f3 \u00e9s la creaci\u00f3 d’un govern.\u00a0Les crisis financeres recents han demostrat la urg\u00e8ncia de crear un govern econ\u00f2mic per a la Eurozona.<\/p>\n

Per\u00f2, i aix\u00f2 \u00e9s una paradoxa, a mesura que la legitimitat de resultat disminueix a la Uni\u00f3 Europea, les persones estan menys disposades a delegar les funcions governamentals a nivell europeu per tal de millorar el seu nivell de vida col\u00b7lectiu.\u00a0Els experts saben que m\u00e9s “cooperaci\u00f3” millorar\u00e0 el benestar, per\u00f2 en un clima d’incertesa generalitzada, \u00e9s natural retornar al que \u00e9s familiar i tradicional, i fer el que “nosaltres” sempre hem fet.\u00a0Sens dubte, en aquest impuls es recolza la dreta euroesc\u00e8ptica i el xovinisme populista.\u00a0No obstant aix\u00f2, una font molt m\u00e9s important de l’euro-escepticisme \u00e9s precisament la falta de legitimitat d\u2019entrada: la gent sent que les pol\u00edtiques es fan “all\u00e0 dalt” a Brussel\u00b7les, per una tecnocr\u00e0cia de les elits estrangeres i que no tenen veu en les decisions.\u00a0Han d\u2019acceptar el que ve des de “dalt”, i aix\u00f2 \u00e9s cada vegada menys el que volen. I, no tenen forma de tenir un pes en les decisions, excepte rebutjant Europa en bloc<\/em> .\u00a0Per tant, Europa s’ha quedat encallada: l\u2019augment del benestar est\u00e0 esdevenint cada vegada m\u00e9s rar, per\u00f2 una millor governan\u00e7a \u00e9s rebutjada per la frustraci\u00f3 i la por.\u00a0La democr\u00e0cia eficient i les decisions en l’inter\u00e8s de la majoria dels ciutadans afectats no s\u00f3n possibles, perqu\u00e8 la gent est\u00e0 farta d’Europa.<\/p>\n

Europa t\u00e9 dues opcions<\/p>\n

La paradoxa europea t\u00e9 dues solucions: podem aturar la integraci\u00f3 europea, abolir la llibertat que garanteix, i amb ella l’euro i el mercat \u00fanic, i tornar a la naci\u00f3-estat.\u00a0Nicolas Sarkozy<\/strong>, ha reclamat ja el final de la llibertat de viatjar en el marc de l’Acord de Schengen, aviat vindr\u00e0 la limitaci\u00f3 de la lliure circulaci\u00f3 de b\u00e9ns i de capital.\u00a0Al final, Marine Le Pen<\/strong> i la seva gent triomfaran.\u00a0La pol\u00edtica pot guanyar, per\u00f2 els costos econ\u00f2mics en termes d’ocupaci\u00f3, de salaris, de riquesa d’ingressos i de benestar social seran desastrosos i el preu final ser\u00e0 una menor llibertat pol\u00edtica i democr\u00e0tica.<\/p>\n

D’altra banda, podem acceptar els requisits per a una m\u00e9s eficient i centralitzada gesti\u00f3 de l’economia europea, per\u00f2 haurem de domar el tigre mitjan\u00e7ant la submissi\u00f3 d’aquest govern a un control democr\u00e0tic adequat.\u00a0Un govern\u00a0democr\u00e0tic,<\/em> del<\/em> poble, pel<\/em> poble, a trav\u00e9s del<\/em> poble.\u00a0Un govern que haur\u00e0 de ser elegit\u00a0per tots els<\/em> ciutadans europeus, ja que ha de ser explicat\u00a0per tots els<\/em> ciutadans, independentment de la seva pertinen\u00e7a nacional, com s\u2019han d\u2019administrar els interessos comuns i els b\u00e9ns p\u00fablics.\u00a0Res m\u00e9s.\u00a0No hi ha necessitat de crear un\u00a0Leviatan<\/em> federalista, que envaeixi la vida i els costums de la gent, per\u00f2 cal \u00a0aposar per a la llibertat democr\u00e0tica i la igualtat pol\u00edtica d”un home, un vot”.<\/p>\n

Com poden resoldre els socialdem\u00f2crates la paradoxa de Milliband<\/strong>?\u00a0Han de lluirar per la democr\u00e0cia europea genu\u00efna.\u00a0Al segle passat van lluitar per democratitzar l’Estat-naci\u00f3, avui s’ha de democratitzar la Uni\u00f3 Europea.\u00a0Aix\u00f2 vol dir, que els ciutadans europeus han de tenir opcions pol\u00edtiques.\u00a0Han de ser capa\u00e7os de triar entre els representants que volen una Europa neoliberal o social.\u00a0Si les persones tenen dret a escollir, s\u2019implicaran, i participaran en els debats oberts.\u00a0No rebutjaran, sin\u00f3 que acceptaran Europa.\u00a0Els socialdem\u00f2crates han de polaritzar els debats a Europa en lloc de buscar el consens amb els seus adversaris.\u00a0I la polaritzaci\u00f3 ha de tenir una cara visible: la socialdemocr\u00e0cia ha de presentar el candidat que elegiria com a president de la Comissi\u00f3 Europea despr\u00e9s d\u2019aconseguir una majoria al Parlament Europeu.\u00a0El Tractat de Lisboa permet que ho facin, tot el que necessiten ara \u00e9s reunir el coratge per impulsar la democr\u00e0cia a trav\u00e9s, i si cal en contra, del Consell Europeu.<\/p>\n

He estat defensant aquestes idees des de fa algun temps.\u00a0Durant molt de temps, semblaven idealistes, si no ut\u00f2piques.\u00a0No obstant aix\u00f2, vaig quedar fascinat de veure a Par\u00eds que ja no estic en minoria.\u00a0Avui dia, els socialdem\u00f2crates d’Europa estan en marxa.\u00a0Avanti popolo!<\/em><\/p>\n

Social Europe Journal<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Europa est\u00e0 en marxa, un nou pensament est\u00e0 emergint entre els socialdem\u00f2crates.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que he descobert en la reuni\u00f3 sobre el\u00a0Renaixement d’Europa, organitzada per quatre importants think tanks, la FEPS, la Fundaci\u00f3 Jean Jaures, la Friedrich Ebert Stiftung i la Italianieuropei a Par\u00eds els dies 16-17 de mar\u00e7. Els socialdem\u00f2crates no volen veure com …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-5382","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5382","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5382"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5382\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5384,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5382\/revisions\/5384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5382"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5382"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5382"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}