![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/05\/agenda-300x198.jpg\" "\\"agenda\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Els partits socialdem\u00f2crates a l’oposici\u00f3 s’embardissen en ocasions en disputes ret\u00f2riques i dubtes existencials que semblen reflectir desitjos de romandre fora del poder per llarg temps.\u00a0El Partit Laborista<\/strong> brit\u00e0nic, despr\u00e9s de la derrota per Margaret Thatcher<\/strong> el 1979, va creure que el seu futur passava per recuperar uns principis perduts.\u00a0Es va embarcar en una travessia del desert que va durar 18 anys.\u00a0El mateix va passar amb l’SPD <\/strong>despr\u00e9s de sortir del Govern el 1982: el somni de tornar a unes ess\u00e8ncies suposadament tra\u00efdes li va costar esperar 16 anys.\u00a0I les identitats recuperades cridades per\u00a0Tony Blair<\/strong> i Gerhard Schr\u00f6der<\/strong>, no precisament un retorn a aquests principis i aquestes ess\u00e8ncies.<\/p>\n Per\u00f2 conv\u00e9, d’entrada, desmuntar alguns judicis sobre els partits socialdem\u00f2crates.\u00a0La decad\u00e8ncia-potser terminal- de la socialdemocr\u00e0cia va ser un diagn\u00f2stic freq\u00fcent en els anys cinquanta, setanta i vuitanta del segle passat.\u00a0Es va tractar, en general, de judicis fr\u00edvols.\u00a0Comparem tres per\u00edodes: de 1945 a 1960, de 1961 a 1980, i despr\u00e9s 1980.\u00a0Els percentatges de vot dels socialdem\u00f2crates van ser respectivament 32,5; 31,6; 31,0.\u00a0Els anys en que van estar al Govern van ser un 54% del total durant el primer per\u00edode, un 53% durant el segon i un 56% durant el tercer per\u00edode *.\u00a0No exactament un col\u00b7lapse, almenys en termes de poder.<\/p>\n Una altra cosa diferent \u00e9s qu\u00e8 van fer des del Govern.\u00a0La socialdemocr\u00e0cia ha assenyalat que el seu objectiu no consisteix a ocupar el poder sense m\u00e9s -encara que molts socialdem\u00f2crates semblin voler demostrar el contrari-.\u00a0Aqu\u00ed \u00e9s on han d’aclarir no nom\u00e9s els seus principis sin\u00f3 els mitjans per assolir-los, ja que els temps i les circumst\u00e0ncies s\u00f3n canviants.\u00a0Aqu\u00ed \u00e9s on tenen molts deures per fer, sense que serveixin paraules ret\u00f2riques o exhortacions buides.\u00a0En particular respecte de tres principis que els han guiat durant molt temps: la igualtat entre els ciutadans, el benestar material de la societat i la democr\u00e0cia.<\/p>\n Atenguem primer a la igualtat.\u00a0Bobbio <\/strong>t\u00e9 ra\u00f3 quan assenyala que aquest ha estat el seu principi m\u00e9s distintiu i perdurable.\u00a0Despr\u00e9s de 1945, amb un sol any dels socialdem\u00f2crates en el poder, la desigualtat entre el 10% m\u00e9s ric i el 10% m\u00e9s pobre va ser de 3,61, amb quatre anys, es va reduir a 3,11, amb 30 anys, a 2,58.\u00a0En el per\u00edode suposadament m\u00e9s hostil per a la socialdemocr\u00e0cia, el que va arrencar als anys vuitanta, les difer\u00e8ncies redistributives entre governs d’esquerra i de dreta es van incrementar.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 es va deure sobretot al fet que els \u00faltims van concentrar molt la renda en els grups amb majors ingressos-els socialdem\u00f2crates van estar molt m\u00e9s a la defensiva, mitigant danys.<\/p>\n Els socialdem\u00f2crates tenen deures en aquest terreny.\u00a0Res t\u00e9 a veure la igualtat amb d\u00e8ficits pressupostaris ni amb la despesa per la despesa.\u00a0\u00c9s cert que els par\u00e0metres econ\u00f2mics s’han basat sovint en augments de la pressi\u00f3 fiscal, davant simples retalls de la despesa p\u00fablica, perjudicials per als grups de renda baixa.\u00a0Per\u00f2 aquests augments tenen sobretot sentit si tamb\u00e9 redueixen la considerable desigualtat horitzontal entre individus que amb la mateixa renda paguen impostos de molt diferent quantia-per deduccions fiscals, operacions d’enginyeria fiscal o simple frau.<\/p>\n Succeeix a m\u00e9s que en els pa\u00efsos de l’OCDE menys de la meitat de la despesa p\u00fablica beneficia m\u00e9s al 50% de la poblaci\u00f3 amb menors ingressos.\u00a0Per tant, caben retallades de la despesa p\u00fablica que no siguin perjudicials des del punt de vista de la igualtat.<\/p>\n La socialdemocr\u00e0cia arrossega des de 1945 una contradicci\u00f3 en les seves pol\u00edtiques de despesa: la que existeix entre universalisme i redistribuci\u00f3.\u00a0El primer significa no discriminar -per\u00f2 aix\u00f2 suposa tamb\u00e9 tractar per igual als desiguals-.\u00a0El segon requereix concentrar m\u00e9s les pol\u00edtiques en els qui tenen menys recursos-per\u00f2 amb un perill d’estigmatitzaci\u00f3-.\u00a0Cal redefinir les pol\u00edtiques d’igualtat evitant ambd\u00f3s riscos: en les democr\u00e0cies totes les persones adultes s\u00f3n ciutadans, per\u00f2 els socialdem\u00f2crates no han de defensar que les pol\u00edtiques igualit\u00e0ries tractin per igual als que s\u00f3n desiguals.<\/p>\n Seguim amb el benestar material.\u00a0Des de la meitat dels anys vuitanta, els governs de la dreta han generat un creixement una mica superior als socialdem\u00f2crates: 2,3 enfront de 2,1.\u00a0Aquests han mimetitzat amb freq\u00fc\u00e8ncia les receptes econ\u00f2miques de la dreta.\u00a0No es tracta de tornar al que Fernando Henrique Cardoso<\/strong> ha anomenat “utopies regressives”, per\u00f2 s\u00ed de desenvolupar pol\u00edtiques d’oferta en qu\u00e8 l’Estat promogui el desenvolupament invertint en capital f\u00edsic, en educaci\u00f3 i formaci\u00f3, incrementant la productivitat dels factors.\u00a0Aix\u00ed van ser les pol\u00edtiques d‘Olof Palme<\/strong> a Su\u00e8cia i de Felipe Gonz\u00e1lez a<\/strong> Espanya des de 1982.\u00a0Aix\u00f2 no significa rec\u00f3rrer a d\u00e8ficits ni gastar el que no s’ingressa, s\u00ed optar per uns programes a costa d’altres.<\/p>\n Aqu\u00ed els socialdem\u00f2crates tenen deures ingents.\u00a0Han de tenir un programa propi que promogui el creixement, la competitivitat i la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3.\u00a0No poden esperar que sigui m\u00e9s popular un programa que ofereixi 7 per als rics i 4 per als pobres que un altre que ofereixi 10 per als rics i 5 per als pobres.\u00a0Els pobres voldran 5, no 4; seu benestar ser\u00e0 m\u00e9s gran encara que la desigualtat augmenti.\u00a0Han de defensar els mercats oberts-d’ells va sorgir l’Estat de benestar del nord d’Europa, com a protecci\u00f3, pol\u00edtiques actives d’ocupaci\u00f3 i, per utilitzar un terme posat de moda, flexiguretat.<\/p>\n \u00c9s cert que la mobilitat de capitals actual no t\u00e9 precedents, per\u00f2 es dirigeix \u200b\u200ball\u00e0 on hi hagi un equilibri macroecon\u00f2mic en els ingressos i les despeses p\u00fabliques (siguin tots dos alts o baixos), en la inflaci\u00f3, en la balan\u00e7a comercial i de pagaments, all\u00e0 on no es produeixi un desfasament entre productivitat i salaris, i all\u00e0 on l’estabilitat fiscal permeti preveure el futur.\u00a0Tot aix\u00f2 \u00e9s compatible amb la socialdemocr\u00e0cia-s\u00f3n avui requisits instrumentals per assolir els seus fins.<\/p>\n Acabo amb la democr\u00e0cia.\u00a0Una i una altra vegada els pol\u00edtics europeus declaren que “no cal tenir por a transferir sobirania”.\u00a0Per\u00f2 aquesta sobirania no els pertany a ells, sin\u00f3 als seus pobles.\u00a0I no se sap a qui es transferir\u00e0. Es demana “m\u00e9s Europa”, per\u00f2 les institucions europees han brillat per la seva debilitat i per fer desistiment de les seves compet\u00e8ncies.\u00a0El Parlament Europeu no ha suposat un control democr\u00e0tic per part dels ciutadans, que han mancat de poder per castigar o premiar els dirigents. S\u00ed, en general, han castigat els governs nacionals de torn en aquesta crisi, per\u00f2 sabent que els responsables eren altres, no elegits per ells.<\/p>\n Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 dif\u00edcil de resoldre.\u00a0L’enginyeria pol\u00edtica europea ha caminat en direcci\u00f3 oposada al que reclamava Jean Monnet<\/strong>: una pol\u00edtica europea que els ciutadans poguessin entendre i de la qual estiguessin informats.\u00a0Es parla d’una major governan\u00e7a europea, per\u00f2 no se sap qu\u00e8 vol dir ni si \u00e9s per ventura possible amb la diversitat d’interessos i els desequilibris existents.\u00a0Es parla d’un ministre del Tresor -amb una tasca necess\u00e0ria, per\u00f2 ignorant el paper dels ciutadans en la seva elecci\u00f3 i en el seu control-.\u00a0Els socialdem\u00f2crates no poden ignorar que aquesta crisi afecta a Europa no nom\u00e9s a l’euro el disseny va ser insensat, sin\u00f3 a unes democr\u00e0cies subordinades.\u00a0\u00c9s sens dubte crucial fer passos decisius en la construcci\u00f3 d’un partit socialista europeu de veritat, amb candidats propis als c\u00e0rrecs executius.\u00a0Aix\u00f2 podria generar unes pol\u00edtiques diferents i, potser, evitar que criteris nacionals i burocr\u00e0cies supranacionals soscavin els fonaments de la Uni\u00f3 Europea i de les democr\u00e0cies que la componen.<\/p>\n No existeixen f\u00f3rmules miraculoses que resolguin aquestes q\u00fcestions: els socialdem\u00f2crates tenen molts deures per fer.<\/p>\n * Les dades d’aquest article es refereixen a Alemanya, Austr\u00e0lia, \u00c0ustria, B\u00e8lgica, Dinamarca, Espanya, Finl\u00e0ndia, Fran\u00e7a, Gr\u00e8cia, Holanda, Isl\u00e0ndia, Irlanda, Israel, It\u00e0lia, Jap\u00f3, Luxemburg, Noruega, Nova Zelanda, Portugal, Regne Unit i Su\u00e8cia.<\/p>\n