{"id":5372,"date":"2012-03-26T19:57:05","date_gmt":"2012-03-26T17:57:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5372"},"modified":"2012-03-27T10:08:21","modified_gmt":"2012-03-27T08:08:21","slug":"angel-castanyer-enric-tarrega-l%e2%80%99amant-de-la-ciutat-somniada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/angel-castanyer-enric-tarrega-l%e2%80%99amant-de-la-ciutat-somniada\/","title":{"rendered":"\u00c0ngel Castanyer: Enric T\u00e0rrega. L\u2019amant de la ciutat somniada"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Enric T\u00e0rrega<\/strong> \u00e9s un cas.\u00a0 Si Almela i Vives <\/strong>va ser el cronista de la ciutat de Val\u00e8ncia, T\u00e0rrega<\/strong>, de ser cronista, hauria de ser \u2013ho -no s\u00e9 si existeix la figura- cronista… del Pa\u00eds Valenci\u00e0, tot i que el seu llibre de mem\u00f2ries , <\/em>editat per la Universitat de Val\u00e8ncia (PUV. 2010)<\/em>) es titula L\u2019amant de la ciutat somniada<\/em>. \u00c9s incre\u00efble la quantitat de fets\u00a0 i an\u00e8cdotes\u00a0 que T\u00e0rrega ha protagonitzat i de personatges que ha conegut que figuren al llibre. Aix\u00f2 denota, ja de de bon principi, una voluntat futura de cronista, o una mem\u00f2ria prodigiosa.<\/p>\n

El llibre, com es pot llegir a la coberta, \u201c\u00e9s el resultat d\u2019 unes converses, passejant per la ciutat que\u00a0 repassen la traject\u00f2ria personal i c\u00edvica d\u2019un personatge clau, irrepetible, i en definitiva una instituci\u00f3 de la nostra hist\u00f2ria que cal llegir per poc que un s\u2019interessi al que ha ha passat al Pa\u00eds Valencia durant el tardo franquisme i la transici\u00f3\u201d. I comprendre \u2013aix\u00f2 ho afegeixo jo- el que est\u00e0 passant avui.<\/p>\n

A T\u00e0rrega\u00a0 -per cert, cap comparaci\u00f3 possible de la seva traject\u00f2ria pol\u00edtica amb la canviant d\u2019Almela- el vaig con\u00e8ixer a mitjans dels anys cinquanta. No s\u00e9 si fou l\u2019any del primer viatge al poble despr\u00e8s de 7 ans d\u2019haver marxat a Fran\u00e7a, quan, als 18 anys, buscant la tra\u00e7a del pare a Val\u00e8ncia abans del seu exili, vaig anar a la seu de Lo Rat Penat, una visita que al meu llibre de mem\u00f2ries\u00aa conte d\u2019aquesta manera: \u201call\u00ed em vaig trobar amb un grup de joves nacionalistes valencians, alguns cat\u00f2lics, altres d\u2019ideologia marxista, que se servien de la instituci\u00f3 com tapadora de les seves activitats clandestines: Dom\u00e8nec Serneguet, Enric T\u00e0rrega, Francesc Codonyer, Antoni Bargues…\u00a0 Ens vam fer amics immediatament i cada any els portava els llibres que em demanaven. Ens reun\u00edem a casa de Codonyer<\/strong>. A les nostres reunions arrib\u00e0vem un per un a intervals regulars i marx\u00e0vem tamb\u00e9 de la mateixa manera per no aixecar sospites per part dels ve\u00efns i sobretot dels \u201cserenos\u201d que en aquells temps encara existien i eren, pel que sembla, els millors aliats de la policia. Si el r\u00e8gim no hagu\u00e9s estat tan terrible i sinistre, ens podr\u00edem permetre fer broma i comparar-lo amb aquell capat\u00e0s que presumia , satisfet de la seva ocurr\u00e8ncia, de prohibir als seus subordinats \u2018reunions de m\u00e9s d\u2019un\u2019. Un capat\u00e0s\u00a0 i la seva ocurr\u00e8ncia poden fer riure; el franquisme, per\u00f2, malgrat els seus costats grotescs, no: l\u2019amic Codonyer<\/strong> finalment -com tants d\u2019altres- caigu\u00e9 a mans de la policia i va ser apallissat i torturat. Quan has conegut la persona, el seu tarann\u00e0, les seves inquietuds nobles, les seves aspiracions de respecte, de llibertat i just\u00edcia per a tothom, imaginar-lo a les urpes de besties uniformades amb dret a matar encara et revolta i t\u2019impedeix oblidar\u201d.\u00a0 Jo, evidentment em retornava a Fran\u00e7a i ells es quedaven al pa\u00eds i continuaven.<\/p>\n

Els noms d\u2019aquest grup tamb\u00e9 els trobem al llibre, malauradament, al meu entendre,\u00a0 massa discretament. El llibre est\u00e0 orientat a la personalitat d\u2019Enric T\u00e0rrega<\/strong> que fou cofundador de les primeres (CCOO) a Val\u00e8ncia l\u2019any 1968 despr\u00e9s d\u2019haver participat en organitzacions clandestines com el Front Marxista Valenci\u00e0 i que tamb\u00e9 ser\u00e0 empresonat temps m\u00e9s tard. Per\u00f2, m\u00e9s que les activitats, el que es despr\u00e8n del llibre \u00e9s el do de p\u00fablic-relations del protagonista, capa\u00e7 de moure\u2019s i relacionar-se amb mig m\u00f3n sempre en defensa del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Per la meva part quan el vaig con\u00e8ixer vaig tenir el convenciment que T\u00e0rrega era abans de tot cat\u00f2lic si b\u00e9 al seu llibre veig que es declara \u201cateu practicant\u201d, per\u00f2 el que sempre ha estat T\u00e0rrega, \u00e9s sobretot un nacionalista valenci\u00e0, i no cal precisar, catalanista. Car els \u201cblaveros\u201d -tampoc cal precisar-ho, i s\u00ed denunciar el cinisme – s\u00f3n nacionalistes espanyols, i de\u00a0 valencians no tenen res, o si se\u2019ls vol qualificar, s\u00f3n valencians de dreta per no acusar-los en bloc d\u2019una ideologia m\u00e9s concreta.<\/p>\n

T\u00e0rrega i els seus amics no van descobrir el seu valencianisme amb Joan Fuster<\/strong>, ja eren valencianistes abans de llegir una l\u00ednia \u00a0de l\u2019intel\u00b7lectual de Sueca, per\u00f2 s\u00ed que en va ser, com tota aquella\u00a0 generaci\u00f3, adeptes fervents i a m\u00e9s, pel que fa a T\u00e0rrega\u00a0 d\u2019esdevenir-ne\u00a0 amic com ho va ser de Max Canher, de Vicent Ventura, de Vicent Andr\u00e8s Estell\u00e9s i tants altres. Com molts joves en aquells temps va fer m\u00faltiples viatges a Barcelona i des dels inicis va freq\u00fcentar la Universitat d\u2019Estiu a Prades, sobretot, quan professionalment es va dedicar a la distribuci\u00f3 de llibres catalans. No es tracta d\u2019enumerar ac\u00ed les seves m\u00faltiples activitats, com directiu de de Lo Rat Penat amb la colla d\u2019amics que hem citat i tamb\u00e9 de l\u2019Associaci\u00f3 El Micalet que van revitalitzar i transformar en un cau per l\u2019esquerra. T\u00e0rrega va ser el creador i organitzador de m\u00faltiples aplecs per tot el pa\u00eds com\u00a0 la marxa anual des de \u00a0les Torres de Serrans al Puig que t\u00e9 lloc cada any el darrer diumenge d\u2019octubre.<\/p>\n

El valencianisme de T\u00e0rrega<\/strong> com el de tota la seva generaci\u00f3, va haver de partir del desert de la post guerra, \u00e9s a dir de zero, i com tots va poder donar -li contingut amb Fuster el qual va saber\u00a0 aprofitar la toler\u00e0ncia relativa que el r\u00e8gim es veia obligat a observar amb el catalanisme d\u2019inspiraci\u00f3 cat\u00f2lica d\u2019institucions i organismes com Montserrat i \u00d2mnium. Aqu\u00ed no vull deixar passar l\u2019ocasi\u00f3 de remarcar la difer\u00e8ncia existent entre el nacionalisme de l\u2019interior tant al Pa\u00eds Valenci\u00e0 com a Catalunya, marcat, entre la pressi\u00f3 del r\u00e8gim i les institucions esmentades, incontestablement pel catolicisme, sin\u00f3 en el fons,\u00a0 s\u00ed al menys amb les formes i aparences, en contra posici\u00f3 pol\u00edtica del nacionalisme de l\u2019exili. El meu Valencianisme, per exemple, em ve del nacionalisme republic\u00e0 del meu pare, nacionalisme per for\u00e7a silenciat\u00a0 o tergiversat a l\u2019interior durant el franquisme, i pren cos a l\u2019exili, al Casal Catal\u00e0 de Par\u00eds amb el contacte de la gent de la CNT, El Moviment Socialista de Josep Rovira, del POUM del PSUC i del president Tarradellas. O sigui que s\u2019inspira en l\u00ednia directa del republicanisme i de l\u2019esquerrisme d\u2019aquests militants i dirigents\u00a0 que no parlaven de Pa\u00efsos Catalans; pragm\u00e0tics solament parlaven d\u2019antifranquisme, de Catalunya i de la Generalitat que calia recuperar, contr\u00e0riament als nacionalistes de l\u2019interior que solament parlaven de cultura, del \u201cPrincipat i de Pa\u00efsos Catalans\u201d i jugant amb l\u2019Estat Franc\u00e8s amb la \u201cCatalunya Nord.\u00a0 Per al president Tarradellas el que havia de fer el poble valenci\u00e0 era primer recuperar la seva auto-estima \u00a0i lluitar per la seva autonomia. \u00a0I no era \u00f2bviament la sola difer\u00e8ncia amb \u00a0nacionalisme de l\u2019interior. El pes del franquisme i la seva aliada l\u2019Esgl\u00e9sia era tan enorme que gent aut\u00e8nticament d\u2019esquerra com T\u00e0rrega i tants altres, per convicci\u00f3, o per necessitat, barrejaven les seves activitats opositores socials i nacionals amb l\u2019omnipresent religi\u00f3, amb els Sants Verges, els horaris de missa, els aplecs i els pelegrinatges.\u00a0 \u00c9s el que m\u00e9s ens sobtava als que ven\u00edem de l\u2019exterior, i he retrobat la mateixa impressi\u00f3 llegint el llibre de T\u00e0rrega descrivint aquella \u00e8poca.\u00a0 Avui en democr\u00e0cia, les coses \u00f2bviament han canviat, per\u00f2 solament en el pla individual on la gent ja no t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 de fingir. Ara b\u00e9, el el pes de l\u2019Esgl\u00e9sia continua el mateix socialment pel que fa a festes, processons i romeries, i el carrer \u00e9s d\u2019ells. I amb el concordat, els diners tamb\u00e9!\u00a0 \u00c9s a dir que el cop d\u2019Estat militar, l\u2019Esgl\u00e9sia i la dictadura han reeixit amb el seu prop\u00f2sit d\u2019aturar l\u2019intent de construir en son temps una Espanya diferent i imposar la que encara avui patim. Una situaci\u00f3 que per desgracia trobem de manera escandalosament visible al Pa\u00eds Val\u00e8ncia que no disposa d\u2019una societat civil que faci contrap\u00e8s a aquesta influ\u00e8ncia de la religi\u00f3. A Catalunya, ahir com avui havien mantingut a l\u2019exili\u00a0 les forces a les que hem al\u00b7ludit i un president Tarradellas exiliat. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 solament un Fuster, com diria Espriu que \u201cens va poder \u201csalvar els mots\u201d.<\/p>\n

    \n
  1. Els valors dels ven\u00e7uts. De foios a Par\u00eds passant per Barcelona. (Pag\u00e8s, Editors) <\/em><\/li>\n<\/ol>\n

     <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Enric T\u00e0rrega \u00e9s un cas.\u00a0 Si Almela i Vives va ser el cronista de la ciutat de Val\u00e8ncia, T\u00e0rrega, de ser cronista, hauria de ser \u2013ho -no s\u00e9 si existeix la figura- cronista… del Pa\u00eds Valenci\u00e0, tot i que el seu llibre de mem\u00f2ries , editat per la Universitat de Val\u00e8ncia (PUV. 2010)) es titula …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5372","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5372","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5372"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5372\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5376,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5372\/revisions\/5376"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5372"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5372"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5372"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}