{"id":5366,"date":"2012-03-25T12:44:23","date_gmt":"2012-03-25T10:44:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5366"},"modified":"2012-03-25T12:44:23","modified_gmt":"2012-03-25T10:44:23","slug":"soledad-gallego-diaz-hi-ha-futur-per-a-la-socialdemocracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/soledad-gallego-diaz-hi-ha-futur-per-a-la-socialdemocracia\/","title":{"rendered":"Soledad Gallego-D\u00edaz: Hi ha futur per a la socialdemocr\u00e0cia?"},"content":{"rendered":"

La socialdemocr\u00e0cia europea, que va pagar la crisi econ\u00f2mica i financera de 2008 molt m\u00e9s durament que la dreta, es prepara per uns mesos decisius.\u00a0Les eleccions presidencials franceses del pr\u00f2xim abril seran la primera prova important, per\u00f2 on es juga el futur, on es centra tota l’atenci\u00f3 -i la tensi\u00f3- \u00e9s en les eleccions alemanyes de 2013.\u00a0Si l’hist\u00f2ric SPD<\/strong> no aconsegu\u00eds superar els catastr\u00f2fics resultats de 2009 i no pogu\u00e9s formar Govern, encara que sigui en coalici\u00f3, els somnis dels altres partits d’impulsar a la Uni\u00f3 Europea un cert canvi de pol\u00edtica i de promoure un renaixement de l’esquerra democr\u00e0tica patirien un cop dur.\u00a0Una vict\u00f2ria de Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> seria acollida amb alegria, com una possible senyal de canvi de tend\u00e8ncia o com una injecci\u00f3 d’\u00e0nim, per\u00f2 nom\u00e9s el retorn al poder dels socialdem\u00f2crates alemanys, molt m\u00e9s influents en l’esquerra europea, representaria la fi de la travessa del desert.<\/p>\n

La socialdemocr\u00e0cia est\u00e0 en ebullici\u00f3 en gaireb\u00e9 tota Europa.\u00a0Proliferen els\u00a0think tanks,<\/em> les fundacions, els blocs i els grups de debat en qu\u00e8 s’intenta posar en marxa programes i iniciatives i on, sobretot, s’aspira a recuperar l’optimisme i a identificar els m\u00e9s petits “brots verds” de la seva ideologia.\u00a0El desastre dels \u00faltims anys va ser tan imponent (van perdre el Govern en pr\u00e0cticament tots els pa\u00efsos on tenien el poder, des de Su\u00e8cia a Gr\u00e8cia, passant per Alemanya, Fran\u00e7a, Espanya i el Regne Unit) que el primer \u00e9s conv\u00e8ncer-los que el declivi no \u00e9s quelcom\u2019\u2019.\u00a0El Proc\u00e9s d’Amsterdam, The Next Left<\/strong>, The Good Society<\/strong> s\u00f3n nom\u00e9s alguns d’aquests centres de discussi\u00f3, que es van estenent per tota la UE, inclosa Espanya, on, a m\u00e9s de la\u00a0Fundaci\u00f3 Ideas<\/a>, que dirigeix \u200b\u200bCarlos Mulas<\/strong>, han comen\u00e7at a apar\u00e8ixer altres f\u00f2rums m\u00e9s petits.\u00a0Un grup de 25 joves militants i simpatitzants del PSOE<\/strong> acaba de llan\u00e7ar, enmig de la dram\u00e0tica campanya electoral andalusa,\u00a0un bloc que vol alimentar el debat.<\/a><\/p>\n

El primer \u00e9s animar-se, per\u00f2 el segon \u00e9s aconseguir que l’electorat comenci a pensar que la dreta no \u00e9s tan bona gestora de crisi com es creu. “Angela Merkel<\/strong> i Nicolas Sarkozy<\/strong> no van arribar al poder com a reformadors neoliberals, sin\u00f3 com a millors gestors que la socialdemocr\u00e0cia.\u00a0Ara, els electors s’adonen que no n’hi ha prou amb estar en contra del socialisme.\u00a0El temps est\u00e0 ara del nostre costat”, <\/em>assegura a EL PA\u00cdS P\u00e4r Nuder<\/strong>, exministre suec d’Economia i animador del debat al seu propi pa\u00eds.<\/p>\n

Si la socialdemocr\u00e0cia ocup\u00e9s algun dia el Govern en la majoria dels 27 pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea seria capa\u00e7 de presentar un programa com\u00fa? Dif\u00edcilment, perqu\u00e8 hi ha\u00a0fam\u00edlies <\/em>ideol\u00f2giques, interessos i enfocaments diversos.\u00a0Tanmateix, els integrants del Partit Socialista Europeu<\/strong> van anunciar fa poc una iniciativa sense precedents: en les pr\u00f2ximes eleccions europees (maig-juny de 2014) presentaran un candidat \u00fanic a la presid\u00e8ncia de la Comissi\u00f3.\u00a0Aquesta vegada, asseguren, evitaran la vergonya de les eleccions anteriors, quan els socialistes brit\u00e0nics, portuguesos i espanyols van recolzar el candidat de la dreta, Jos\u00e9 Manuel Dur\u00e3o Barroso.<\/strong><\/p>\n

Potser en la pr\u00f2xima campanya europea sigui possible que els diferents partits socialdem\u00f2crates elaborin una llista d’objectius compartits, encara que pr\u00e0cticament tots reconeixen que l’\u00fanica manera de donar un cert gir a la pol\u00edtica d’austeritat no \u00e9s guanyar les eleccions europees, sin\u00f3, sobretot, aconseguir que sigui l’SPD<\/strong> el que piloti la sortida de la crisi.\u00a0Tota la socialdemocr\u00e0cia de la UE examina amb atenci\u00f3 l’agenda europea dels seus col\u00b7legues alemanys.\u00a0A Par\u00eds i al sud sonen b\u00e9 les crides del president de l’SPD<\/strong>, Sigmar Gabriel<\/strong>, que comparteix el lideratge del seu partit amb dos pol\u00edtics, Frank-Walter Steinmeier<\/strong> i Peer Steinbruck<\/strong>, a promoure “un pacte<\/em> per al creixement”.<\/em> O la seva manera de recordar que l’SPD<\/strong> mai ha estat partidari d’una economia dirigida per l’Estat, per\u00f2 tampoc d’un “capitalisme salvatge<\/em>“.<\/p>\n

El que sembla bastant clar \u00e9s que s\u00f3n molt pocs els socialdem\u00f2crates europeus que defensen una “marxa enrere”<\/em> i un abandonament del que es va anomenar la Tercera Via, de Tony Blair<\/strong>, o la Neue Mitte, de Gerhard Schr\u00f6der<\/strong>.\u00a0“Cada vegada que hem pensat que la soluci\u00f3 estava en el que anomenen ‘un retorn als principis’, ens hem quedat vint anys a l’oposici\u00f3”<\/em>, comenta, amb ironia, un exministre socialista espanyol.<\/p>\n

“Jo em considero un socialdem\u00f2crata revisionista”,<\/em> afirma Olaf Cramme<\/strong>, president del\u00a0think tank<\/em> Policy-Network<\/strong>.\u00a0“Crec en la ‘missi\u00f3 central’ de la socialdemocr\u00e0cia, per\u00f2 reconec que cal revisar, avaluar cont\u00ednuament les maneres d’aconseguir aquest objectiu progressista i, si cal, modernitzar aquests mitjans”.<\/em> La socialdemocr\u00e0cia, admet, ha fracassat en el seu objectiu de reduir la desigualtat, per\u00f2 “la ret\u00f2rica altisonant i una fe cega en la redistribuci\u00f3 de vegades ens ha fet m\u00e9s mal que b\u00e9”<\/em>. Segons Cramme<\/strong>, reduir la desigualtat requereix “decisions dif\u00edcils i una aproximaci\u00f3 no dogm\u00e0tica”<\/em> al problema.<\/p>\n

P\u00e4r Nuder<\/strong> no se sent c\u00f2mode amb la definici\u00f3 de “revisionista”.\u00a0“Em sento un t\u00edpic socialdem\u00f2crata escandinau: alg\u00fa que creu fermament en la interdepend\u00e8ncia entre el creixement econ\u00f2mic i el desenvolupament, d’una banda, i la seguretat social i la igualtat, de l’altra”<\/em>.\u00a0Nuder<\/strong> no confia massa en un gir europeu.\u00a0“Tota la pol\u00edtica \u00e9s local, cosa que semblen haver oblidat a Europa”<\/em>, afirma.\u00a0“Els problemes d’Europa no es resoldran a nivell supranacional, sin\u00f3 que cada pa\u00eds ha de fer els seus deures”<\/em>, afegeix.<\/p>\n

L’exministre suec es mostra irritad\u00edssim amb Gr\u00e8cia i amb els seus nivells de corrupci\u00f3, equiparables a Malawi o Sri Lanka.\u00a0I posa com a exemple a Su\u00e8cia, que es troba en millor situaci\u00f3 que altres pa\u00efsos de la UE perqu\u00e8 el seu model social ha estat modificat per ser capa\u00e7 d’abordar la globalitzaci\u00f3.\u00a0“Hem de construir una governan\u00e7a global per abordar problemes globals, per\u00f2 les noves institucions no resoldran la manca de confian\u00e7a que ara existeix en les institucions nacionals.\u00a0La confian\u00e7a social ha de ser recomposta”<\/em>, insisteix.<\/p>\n

Nuder<\/strong> creu que la socialdemocr\u00e0cia va guanyar la guerra sobre l’Estat de benestar, per\u00f2 que va perdre la batalla sobre com manejar-lo.\u00a0“L’atur i una seguretat social debilitada s\u00f3n les principals raons de la desigualtat i de les bretxes socials.\u00a0Parlar d’igualtat d’oportunitats \u00e9s una mala excusa per no abordar l’atur o per no enfortir la seguretat social”<\/em>, clama.\u00a0El seu partit acaba de triar com a nou l\u00edder a un dirigent del poder\u00f3s sindicat del metall, Stefan Lofven<\/strong>, partidari d’un enfocament semblant.<\/p>\n

Ernest Stetter<\/strong>, secretari general de la Fundation for European Progressive Studies (FEPS)<\/a>, admet que la fam\u00edlia progressista europea \u00e9s diversa, amb un pluralisme que reflecteix diferents proced\u00e8ncies, “aix\u00ed que compartim valors b\u00e0sics, per\u00f2 diferim pel que fa a l’aplicaci\u00f3 de les pol\u00edtiques per aconseguir aquests objectius”<\/em>.\u00a0Per Setter<\/strong>, la Tercera Via brit\u00e0nica va ser un intent d’adaptar la socialdemocr\u00e0cia perqu\u00e8 respongu\u00e9s a les necessitats d’una societat postindustrial, per\u00f2 vol “anar m\u00e9s enll\u00e0 de classificacions estretes”<\/em>.\u00a0“Necessitem desesperadament un model social europeu que incorpori una nova mirada sobre l’Estat del benestar”<\/em>, assegura.<\/p>\n

“El m\u00f3n no tornar\u00e0 a ser com era abans de 2008”<\/em>, mant\u00e9 Stetter<\/strong>, “per\u00f2 el que est\u00e0 en joc ara \u00e9s l’hist\u00f2ric contracte social entre el m\u00f3n dels diners i el de la feina, el m\u00f3n d’un treball decent i una cura (una seguretat social) assumible”<\/em>.\u00a0Segons el secretari general de la FES<\/strong>, “no es tracta de doblegar el capitalisme financer, sin\u00f3 de canviar, i crec que la socialdemocr\u00e0cia est\u00e0 guanyant de nou credibilitat i inspiraci\u00f3 en aquest cam\u00ed”.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Matt Browne<\/strong>, investigador titular del\u00a0Center for American Progress<\/a>, creu que una aproximaci\u00f3 “revisionista” de la Tercera Via \u00e9s la m\u00e9s adequada avui dia.\u00a0Encara que admet que “hi va haver una visi\u00f3 massa benevolent de la globalitzaci\u00f3 i potser es va insistir massa en adaptar els nostres pa\u00efsos perqu\u00e8 la gent es benefici\u00e9s d’aquesta globalitzaci\u00f3, sense insistir prou en la necessitat d’institucions globals per manejar aquesta globalitzaci\u00f3 col\u00b7lectivament”.<\/em><\/p>\n

Browne<\/strong> creu que la socialdemocr\u00e0cia segueix sent massa “estatalista” pel que fa a les pol\u00edtiques socials i atribueix a aquest problema la derrota de Gordon Brown<\/strong> i l’\u00e8xit del conservador David Cameron<\/strong> al Regne Unit.\u00a0“Els laboristes han estat massa preocupats per fer coses per a la gent en lloc d’habilitar a la gent per fer aquestes coses per ells mateixos”<\/em>.\u00a0Potser per aix\u00f2, els laboristes brit\u00e0nics d\u2019Ed Miliband <\/strong>han llan\u00e7at la idea de la Good Society (Bona Societat) enfront de la Big Society (Gran Societat), el programa amb el qual va guanyar Cameron<\/strong>.<\/p>\n

“La Big agenda havia d\u2019haver estat la nostra”<\/em>, mant\u00e9 Browne<\/strong>, per a qui els partits ja no lideren les societats, sin\u00f3 que s\u00f3n instruments que ajuden als ciutadans.\u00a0“A la socialdemocr\u00e0cia li ha anat malament perqu\u00e8 ha estat incapa\u00e7 de crear una agenda post-Tercera Via convincent”,<\/em> conclou.\u00a0“Encara que la realitat avui dia \u00e9s que el programa d’austeritat de la dreta no funciona i que \u00e9s la dreta la que est\u00e0 en crisi.\u00a0Deixem de parlar de la suposada malaltia de la socialdemocr\u00e0cia”.<\/em> El neoliberalisme \u00e9s el que ha descarrilat, per la seva depend\u00e8ncia excessiva dels serveis financers.<\/p>\n

L’agenda socialdem\u00f2crata europea parla avui dia m\u00e9s de “capitalisme decent”<\/em> i de “capitalisme responsable”<\/em> que de models econ\u00f2mics alternatius o de proclames program\u00e0tiques.\u00a0Fuig de models anteriors, amb una defensa a ultran\u00e7a del paper de l’Estat.\u00a0“En certa manera”<\/em>, explica Stefan Berger<\/strong>, professor d’hist\u00f2ria Europea a la Universitat de Manchester, “la socialdemocr\u00e0cia s’ha presentat com la que millor podia manejar el capitalisme i la que podia aconseguir societats m\u00e9s justes i equitatives dins d’aquest capitalisme”<\/em> mitjan\u00e7ant la redistribuci\u00f3.\u00a0El problema \u00e9s que no aconsegueixen reformular aquesta visi\u00f3 de cara al futur, mant\u00e9.\u00a0I que hi ha molta pressa en aconseguir dissenyar la nova estrat\u00e8gia, capa\u00e7 d’atreure el vot d’amplis sectors socials, si realment la dreta demostra que no \u00e9s capa\u00e7 de trobar la sortida a la crisi sense un cost social insuportable.<\/p>\n

Els partits socialdem\u00f2crates, com l’SPD<\/strong> alemany, els laboristes brit\u00e0nics, el PSOE<\/strong> espanyol o el SAP<\/strong> suec es van convertir ja fa temps en “catch-all parties”,<\/em> una denominaci\u00f3 ja cl\u00e0ssica per definir ofertes electorals que atrauen votants de diferents i \u00e0mplies capes socials.\u00a0“Fins i tot en circumst\u00e0ncies socials tan alterades com l’actual, la socialdemocr\u00e0cia tracta de crear aliances program\u00e0tiques entre la classe mitjana preocupada per la solidaritat, d’una banda, i els treballadors i els m\u00e9s desfavorits de la societat, de l’altra”<\/em>, mant\u00e9 Julian Nida-R\u00fcmelin<\/strong>, influent fil\u00f2sof alemany, en un treball per a la Fundaci\u00f3 Ebert<\/strong>, i aix\u00f2 ha estat compatible fins ara amb la seva voluntat de ser “catch-all parties”.<\/em><\/p>\n

“No hi ha cap base a la que tornar ni principis eterns per cuidar”<\/em>, escriu el ministre d’Afers Estrangers australi\u00e0, el laborista Bob Carr<\/strong> El desastre de Wall Street, assegura, no ha provocat una nova fe en la socialdemocr\u00e0cia, per\u00f2 la veritat \u00e9s que, en la majoria de les ocasions improvisant i gaireb\u00e9 per intu\u00efci\u00f3, aquesta socialdemocr\u00e0cia ha aconseguit frenar les grans desigualtats.\u00a0“Deixem de pensar en grans idees”<\/em>, proposa, i dediquem-nos a resoldre els problemes quotidians de la gent.\u00a0“Aquest \u00e9s un bon cam\u00ed”.<\/em><\/p>\n

Stewart Wood<\/strong>, assessor del l\u00edder laborista brit\u00e0nic, Ed Miliband<\/strong>, defensa tamb\u00e9 que nom\u00e9s els socialdem\u00f2crates tenen els valors per fer que el capitalisme es comporti de manera “decent”.\u00a0“Haur\u00edem d’estar orgullosos d’actuar com el fre d’aquests excessos, d’haver lluitat per un capitalisme responsable, defensant salaris m\u00ednims, inversions en sanitat i en educaci\u00f3, serveis p\u00fablics efica\u00e7os …”.\u00a0“Hem de transmetre optimisme sobre el que la pol\u00edtica pot aconseguir”<\/em>, assegura.<\/p>\n

Jos\u00e9 Mar\u00eda Maravall<\/strong>, destacat soci\u00f2leg i exministre socialista espanyol, prepara precisament un nou llibre en qu\u00e8 mant\u00e9 que la igualtat ha estat la promesa m\u00e9s caracter\u00edstica dels programes dels partits socialdem\u00f2crates europeus, la que m\u00e9s benefici electoral els ha aportat i que, malgrat aix\u00f2, durant els governs socialdem\u00f2crates la desigualtat no es va reduir.\u00a0Malgrat tot, “la difer\u00e8ncia entre els efectes distributius de la socialdemocr\u00e0cia i la dreta \u00e9s molt acusada si s’analitzen els seus anys de govern”<\/em>, explica Maravall<\/strong>.\u00a0“Els governs de la dreta van incrementar molt les difer\u00e8ncies entre el sector m\u00e9s ric i el m\u00e9s pobre.\u00a0Quan va governar la socialdemocr\u00e0cia es va atenuar aquesta desigualtat, tot i que la reducci\u00f3 \u00e9s molt menys acusada que l’increment que provoca el govern de la dreta”. <\/em>La socialdemocr\u00e0cia redistribueix poc, menys del que promet, per\u00f2 els liberals redistribueixen molt menys, demostren les estad\u00edstiques analitzades.<\/p>\n

La resposta al problema de la desigualtat (que \u00e9s diferent de la discriminaci\u00f3) segueix sent la major dificultat amb que es troba la socialdemocr\u00e0cia, perqu\u00e8 es tracta d’un principi fonamental de l’esquerra, per\u00f2 que est\u00e0 lligat tamb\u00e9 al principi del creixement econ\u00f2mic.\u00a0La socialdemocr\u00e0cia evadeix la resposta als canvis que s’han d’omplir per lluitar contra la desigualtat perqu\u00e8 implica modificar l’Estat del benestar, adverteix Maravall<\/strong>.\u00a0“Igualtat de tracte no significa redistribuir”.<\/em><\/p>\n

Amb el “capitalisme desfermat”, <\/em>pr\u00e0cticament tots els partits socialdem\u00f2crates europeus creuen que se’ls obren noves possibilitats electorals.\u00a0Els canvis a nivell nacional poden ajudar a que la Uni\u00f3 Europea dissenyi programes de creixement, per\u00f2 la majoria dels dirigents socialistes europeus accepten a la vegada que \u00e9s imprescindible una disciplina fiscal estricta, que promogui l’equilibri i una reforma de l’Estat de benestar.\u00a0“Un cop m\u00e9s, tornarem a governar i ho farem en moments en qu\u00e8 calgui prendre decisions dif\u00edcils”, <\/em>anuncien els laboristes brit\u00e0nics.\u00a0“La crisi europea \u00e9s molt m\u00e9s que un assumpte de d\u00e8ficit i de deutes.\u00a0T\u00e9 molt a veure amb la manca de confian\u00e7a social”<\/em>, adverteix P\u00e4r Nuder<\/strong>.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La socialdemocr\u00e0cia europea, que va pagar la crisi econ\u00f2mica i financera de 2008 molt m\u00e9s durament que la dreta, es prepara per uns mesos decisius.\u00a0Les eleccions presidencials franceses del pr\u00f2xim abril seran la primera prova important, per\u00f2 on es juga el futur, on es centra tota l’atenci\u00f3 -i la tensi\u00f3- \u00e9s en les eleccions alemanyes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-5366","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5366","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5366"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5366\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5368,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5366\/revisions\/5368"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}