{"id":5342,"date":"2012-03-20T13:35:52","date_gmt":"2012-03-20T11:35:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5342"},"modified":"2012-03-20T13:35:52","modified_gmt":"2012-03-20T11:35:52","slug":"patrick-moynot-la-dreta-i-l%e2%80%99esquerra-explicades-a-la-meva-filla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/patrick-moynot-la-dreta-i-l%e2%80%99esquerra-explicades-a-la-meva-filla\/","title":{"rendered":"Patrick Moynot: La dreta i l\u2019esquerra explicades a la meva filla"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La campanya presidencial no entusiasma a les persones, i menys encara als joves. A l’institut, votin o no, els adolescents estan en el millor dels casos confosos i en el pitjor, indiferents. En cap cas, \u00e9s satisfactori, ja que el qu\u00e8 est\u00e0 en joc malgrat les aparences \u00e9s un debat d\u2019idees que mereix la seva atenci\u00f3. M\u00e9s enll\u00e0 de les caricatures del discurs, \u00e9s important explicar-los seriosament i a fons el que realment diferencia a Nicolas Sarkozy<\/strong> de Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, i m\u00e9s en general a la “dreta” de l\u2019”esquerra”.<\/p>\n

Aqu\u00ed trobareu alguns punts de refer\u00e8ncia per respondre les seves preguntes.<\/p>\n

\u00c9s \u00fatil recordar-los, en primer lloc i abans de tot, que tots els candidats, independentment del seu partit, tenen l’ambici\u00f3 de fer feli\u00e7 a la gent. S\u00ed, fins i tot Marine Le Pen<\/strong>. L’\u00fanica advert\u00e8ncia, si s’escau, consistiria en dir-los que el seu objectiu \u00e9s m\u00e9s estret: dins del “poble”, ella s\u2019ocupa se\u2019ns dubte de menys m\u00f3n que els altres candidats. Per\u00f2 l’ambici\u00f3 segueix sent-hi: tots els programes pretenen millorar la vida de les persones. No hi ha una m\u00e0 dreta dolenta per una banda, i una m\u00e0 esquerra agradable per l\u2019altra o viceversa. Els extrems tampoc s\u00f3n l’excepci\u00f3, per\u00f2, proposen sempre m\u00e8todes una mica m\u00e9s radicals per tal d\u2019aconseguir-ho.<\/p>\n

Aix\u00ed s\u00f3n els m\u00e8todes els qu\u00e8 fan la difer\u00e8ncia, els mitjans per posar-ho en pr\u00e0ctica. Entre els principals partits que participen en l’elecci\u00f3, hi ha encara una difer\u00e8ncia en la visi\u00f3 del m\u00f3n, que es tradueix en l’ordre en qu\u00e8 es col\u00b7loca l’individu i la societat, \u00e9s a dir, el col\u00b7lectiu.<\/p>\n

Per dir-ho en poques paraules i oferir als nostres adolescents una f\u00f3rmula que resumeixi b\u00e9 el debat: la dreta pensa que per a que la societat vagi a millor, fa falta que els individus vagin a millor. L’esquerra pensa a la inversa que per a que les persones es sentin millor, cal que la societat vagi millor.<\/p>\n

La dreta parteix de l\u2019individu i considera que una societat harmoniosa \u00e9s el resultat, o la suma, \u00a0de l’\u00e8xit o el benestar individual. L’esquerra fa el cam\u00ed a la inversa, considerant que no pot haver-hi benestar individual sin\u00f3 \u00e9s a dins d’una societat harmoniosa. L\u2019\u00e8xit col\u00b7lectiu precedeix i condiciona l’\u00e8xit individual. Aquesta \u00e9s una distinci\u00f3 fonamental que travessa l’economia, la sociologia i totes les ci\u00e8ncies humanes. T\u00e9 sentit que ens la trobem en el camp de la pol\u00edtica.<\/p>\n

Detallem-ho una mica.<\/p>\n

Per la dreta, la iniciativa individual \u00e9s el motor de la societat. Aix\u00f2 \u00e9s el que cal promoure, i a qui cal donar-li els mitjans per a fer-ho. El desig de tenir \u00e8xit, la necessitat d\u2019enriquir-se, el desig d’ascendir socialment: aquestes s\u00f3n les motivacions que la dreta reconeix com a principals impulsors de l’acci\u00f3.<\/p>\n

Est\u00e0 prohibit fer un judici moral: l’avar\u00edcia i la cobd\u00edcia no han de ser condemnades perqu\u00e8 la famosa “m\u00e0 invisible” ser\u00e0 la responsable de transformar aquests vicis privats en virtuts p\u00fabliques. Els mecanismes s\u00f3n coneguts: la voluntat per tenir \u00e8xit provoca la necessitat d\u2019educar-se , crear empreses, d\u2019innovar, el que finalment crea creixement, ocupaci\u00f3 i riquesa en general. Aix\u00f2 pot ser despr\u00e9s m\u00e9s o menys redistribu\u00eft per l’Estat, a trav\u00e9s de dispositius com la seguretat social, l\u2019asseguran\u00e7a d’atur, l’educaci\u00f3, o les infraestructures col\u00b7lectives.<\/p>\n

El l\u00edmit d’aquest raonament \u00e9s que no funciona com s’esperava. L\u2019esquerra apunta precisament aquesta debilitat: despr\u00e9s de 20 anys, en particular, la riquesa generada pel creixement nom\u00e9s ha beneficiat a una minoria molt petita, cosa que ha portat a una explosi\u00f3 de la desigualtat entre les classes riques i les baixes. Per tant, reclama una major regulaci\u00f3: amb claredat, deixar de confiar en la iniciativa individual pensant que els problemes col\u00b7lectius es resoldran per si mateixos a trav\u00e9s de la m\u00e0 invisible.<\/p>\n

L’esquerra proposa de fet revertir aquesta perspectiva. Assenyala que tot el m\u00f3n no va per la vida amb les mateixes armes i que el mecanisme de la m\u00e0 invisible no pot funcionar a menys que tothom comenci amb el mateix fons, en el mateix context.<\/p>\n

Proposa comen\u00e7ar a treballar per aquest context, perqu\u00e8 cadasc\u00fa disposi d\u2019un capital inicial financer, cultural, simb\u00f2lic, m\u00e9s o menys equivalent. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 del per qu\u00e8 els temes d’educaci\u00f3, protecci\u00f3 social, infraestructura, habitatge, etc. estan tan presents en el seu discurs, all\u00e0 on la dreta parla amb m\u00e9s facilitat d\u2019ajudar a les empreses i els empresaris, i posa en relleu “la Fran\u00e7a que s’aixeca d’hora”.<\/p>\n

L’esquerra, no dubta en justificar la preemin\u00e8ncia del col\u00b7lectiu pels judicis morals, contr\u00e0riament a la dreta. Considera que el raonament pol\u00edtic s\u2019ha d\u2019imposar al raonament econ\u00f2mic, ja que considera certs comportaments econ\u00f2mics com una cosa clarament immoral i t\u00e9 la intenci\u00f3 de regular aquesta activitat amb l\u2019objectiu de posar l’economia volunt\u00e0riament al servei de la societat, no mec\u00e0nicament, a trav\u00e9s de la m\u00e0 invisible.<\/p>\n

En fer-ho, corre el risc de no recon\u00e8ixer la realitat dels comportaments individuals apostant per una humanitat virtuosa.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el l\u00edmit que senyala la dreta: l’experi\u00e8ncia demostra que l’\u00e8xit, ja sigui individual o col\u00b7lectiu, t\u00e9 poc a veure amb els bons sentiments. D’altra banda, en un m\u00f3n globalitzat i que segueix sent molt desequilibrat entre les democr\u00e0cies riques del Nord i els nombrosos pa\u00efsos del Sud que tamb\u00e9 aspiren a la prosperitat, sense tenir el mateix nivell de necessitat social, \u00e9s prendre un risc significatiu.<\/p>\n

Cada una de les visions t\u00e9 naturalment una part de veritat i una part d\u2019exageraci\u00f3.\u00a0 Cap \u00e9s suficient i els nostres adolescents ha de tenir-ho en compte. Tot i que aix\u00f2 no impedeix que s\u2019inclinin cap a un costat o l’altre. L’important \u00e9s fer-los comprendre els termes del debat, i que participin.<\/p>\n

Le Monde<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La campanya presidencial no entusiasma a les persones, i menys encara als joves. A l’institut, votin o no, els adolescents estan en el millor dels casos confosos i en el pitjor, indiferents. En cap cas, \u00e9s satisfactori, ja que el qu\u00e8 est\u00e0 en joc malgrat les aparences \u00e9s un debat d\u2019idees que mereix la seva …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5342","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5342","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5342"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5342\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5344,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5342\/revisions\/5344"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5342"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5342"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5342"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}