{"id":5339,"date":"2012-03-20T11:18:04","date_gmt":"2012-03-20T09:18:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5339"},"modified":"2012-03-20T11:18:04","modified_gmt":"2012-03-20T09:18:04","slug":"xavier-marce-lesquerra-i-el-pensament-de-progres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/xavier-marce-lesquerra-i-el-pensament-de-progres\/","title":{"rendered":"Xavier Marc\u00e9: L’esquerra i el pensament de progr\u00e9s"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>En nom de la cultura podem parlar de moltes coses. De gaireb\u00e9 tot i, en general, amb una legitimitat afegida que rarament es q\u00fcestiona. De vegades tothom s’hi atreveix. No \u00e9s que cregui que aquest fet sempre \u00e9s correcte; constato nom\u00e9s una realitat que permet parlar de pol\u00edtica a un intel\u00b7lectual i alhora a un cantant de pa sucat amb oli, bene\u00eft, aix\u00f2 s\u00ed, per l’\u00e8xit dels 40 Principales. El primer parla de la societat, de la crisi o de pol\u00edtica perqu\u00e8 li toca i perqu\u00e8 la seva vida i la seva obra s\u00f3n una reflexi\u00f3 constant sobre tot el que ens envolta. I el segon, perqu\u00e8 hi ha un periodista que ha d’omplir una p\u00e0gina del diari o deu minuts de la tert\u00falia de cada dia a la r\u00e0dio, i probablement perqu\u00e8 ning\u00fa li ha ensenyat quelcom tan senzill com \u00e9s callar quan no tens res a dir.<\/p>\n

Que la gent de la cultura parli de pol\u00edtica \u00e9s imprescindible. En darrera inst\u00e0ncia, la pol\u00edtica \u00e9s un fet cultural essencial, i nom\u00e9s ser\u00e0 amb m\u00e9s cultura quan les idees que impregnen tota din\u00e0mica de progr\u00e9s social derrotaran definitivament les tend\u00e8ncies nocives de la societat, com ara la mirada curta de l’enriquiment personal fora de mida, els greuges de qualsevol divisi\u00f3 social que negui la dignitat de les persones o que posi en q\u00fcesti\u00f3 la recerca d’una aut\u00e8ntica igualtat d’oportunitats entre tots els \u00e9ssers humans.<\/p>\n

Un pensament id\u00edl\u00b7lic aix\u00ed no \u00e9s mai indiferent a la gent de la cultura. Per aix\u00f2 conv\u00e9 donar-los la paraula tants cops com sigui possible i convidar-los a posar el seu mestratge a disposici\u00f3 de la consci\u00e8ncia cr\u00edtica que, mal que b\u00e9, encara ens regira l’est\u00f3mac i ens humiteja la mirada.<\/p>\n

Amb tot aix\u00f2 l’esquerra europea va construir aquest b\u00e9 preci\u00f3s que anomenem estat del benestar, i tamb\u00e9 amb tot aix\u00f2 la mateixa esquerra va aconseguir consolidar unes pol\u00edtiques culturals p\u00fabliques que, associades a l’educaci\u00f3 universal, estenien a \u00e0mplies capes de la poblaci\u00f3 i de manera irreversible el coneixement, l’art i els instruments de creaci\u00f3 i participaci\u00f3 cultural.<\/p>\n

Per\u00f2 aquesta esquerra tossuda i efica\u00e7 a l’hora de gestionar els aparells de l’administraci\u00f3 p\u00fablica va acabar arraconant els intel\u00b7lectuals i els artistes, convocant-los per parlar \u00fanicament de cultura, limitant el debat a les maneres de gestionar-la i, encara pitjor, contractant-los sistem\u00e0ticament per tal de conduir-la de manera m\u00e9s o menys org\u00e0nica. I, de sobte, quan la crisi apareix i la dreta esdev\u00e9 m\u00e9s cre\u00efble als ulls d’una societat temorosa i necessitada de conservar el poc o molt que ha aconseguit, els intel\u00b7lectuals i els artistes no existeixen.<\/p>\n

Avui, l’esquerra est\u00e0 \u00f2rfena de pensament cultural; o potser, i m’agrada m\u00e9s pensar-ho aix\u00ed, la cultura est\u00e0 \u00f2rfena de pensament d’esquerres. Per\u00f2 no \u00e9s una situaci\u00f3 irreversible ni definitiva, perqu\u00e8 el futur segueix estant per construir i aquest repte apel\u00b7la indefectiblement l’art i el pensament.<\/p>\n

Si l’esquerra vol recuperar el seu lideratge cultural i, per tant, la legitimitat moral que acompanya les idees de progr\u00e9s, cal que convidi intel\u00b7lectuals i artistes a parlar menys de cultura i a parlar m\u00e9s de pol\u00edtica, i cal que passi la vergonya d’escoltar veritats desagradables i d’aguantar cr\u00edtiques inevitables sense posar en dubte el valor de la seva paraula.<\/p>\n

En realitat, no s’ha acabat cap etapa. A difer\u00e8ncia dels que creuen que tenim un model esgotat i que cal repensar les prestacions p\u00fabliques perqu\u00e8 s\u00f3n insostenibles, el que ha passat \u00e9s que l’enemic per fi ha donat la cara. La involuci\u00f3 ideol\u00f2gica que ara triomfa fa 40 anys que es prepara en desenes de laboratoris neoconservadors esperant el moment oport\u00fa per fer la guerra. I em temo que l’aut\u00e8ntic camp de batalla no s\u00f3n els bancs ni les grans corporacions financeres, sin\u00f3 la fortalesa moral que genera respostes associades al coneixement i a la cultura.<\/p>\n

La tecnologia ens esclavitza i ens allibera; ens converteix en joguines en mans de grans estrat\u00e8gies comercials, per\u00f2 alhora ens comunica i ens interrelaciona i, per tant, representa una enorme oportunitat per repensar la pol\u00edtica, cosa que ser\u00e0 molt dif\u00edcil si no tornem la paraula a la cultura.<\/p>\n

Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En nom de la cultura podem parlar de moltes coses. De gaireb\u00e9 tot i, en general, amb una legitimitat afegida que rarament es q\u00fcestiona. De vegades tothom s’hi atreveix. No \u00e9s que cregui que aquest fet sempre \u00e9s correcte; constato nom\u00e9s una realitat que permet parlar de pol\u00edtica a un intel\u00b7lectual i alhora a un …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-5339","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5339","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5339"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5339\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5341,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5339\/revisions\/5341"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5339"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5339"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5339"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}