{"id":5336,"date":"2012-03-20T10:50:47","date_gmt":"2012-03-20T08:50:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5336"},"modified":"2012-03-20T10:50:47","modified_gmt":"2012-03-20T08:50:47","slug":"enric-company-reformes-no-regressions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-reformes-no-regressions\/","title":{"rendered":"Enric Company: Reformes? No, regressions"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Les millores legals i materials en les condicions de treball des de les albors de la industrialitzaci\u00f3, quan la jornada laboral era de 12 hores o m\u00e9s, els nens treballaven des de petits a les f\u00e0briques i al camp, els assalariats no tenien dret a crear sindicats i els patrons tiraven al carrer a qui volien i quan volien, van rebre el nom de reformes, reformes socials.\u00a0La seva implantaci\u00f3 al llarg del segle XX s’ha produ\u00eft en paral\u00b7lel amb el debat, de vegades fins i tot violent, entre els propis treballadors, els seus partits, els seus sindicats i els seus intel\u00b7lectuals al voltant de l’alternativa reforma-revoluci\u00f3.<\/p>\n

La via de la reforma social es va assentar a l’oest d’Europa com l’\u00fanica viable despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial i el seu fruit ha estat l’extraordinari desenvolupament de l’Estat de benestar.\u00a0Una de les caracter\u00edstiques de l’actual involuci\u00f3 social a Europa \u00e9s que els partits i governs que la porten a terme criden tamb\u00e9 reformes al que, en realitat, s\u00f3n regressions, un desfer el caminat, retorns a les condicions legals i materials que les pol\u00edtiques reformistes aplicades durant m\u00e9s de mig segle han deixat enrere.\u00a0Aix\u00f2 que Mariano Rajoy<\/strong> i Artur Mas<\/strong> qualifiquen de reformes s\u00f3n, simplement, contrarreformes.<\/p>\n

La paraula contrareforma t\u00e9 tamb\u00e9 la seva hist\u00f2ria.\u00a0La Reforma protestant, que tant va canviar la societat europea al segle XVI, b\u00e9 podria ser qualificada com una revoluci\u00f3.\u00a0No nom\u00e9s perqu\u00e8 va for\u00e7ar la renovaci\u00f3 dels par\u00e0metres religiosos en una \u00e8poca en qu\u00e8 pol\u00edtica i religi\u00f3 estaven superposades, sin\u00f3 perqu\u00e8 es va assentar a trav\u00e9s de guerres terribles.\u00a0La seva consolidaci\u00f3 en bona part d’Europa va provocar que l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica emprengu\u00e9s despr\u00e9s la Contrareforma, que, aquesta s\u00ed, perseguia mantenir viu el poder de Roma i del Papa que la Reforma protestant havia sacsejat.\u00a0Per aix\u00f2 contrareforma \u00e9s ara un concepte particularment adequat per qualificar les pol\u00edtiques de la dreta conservadora.\u00a0El que aquesta persegueix no s\u00f3n reformes en el sentit de millora de les condicions de vida i del treball, sin\u00f3 l’aplicaci\u00f3 de l’agenda neoliberal mitjan\u00e7ant la regressi\u00f3 a les condicions anteriors a l’Estat de benestar, \u00e9s a dir, a l’eliminaci\u00f3 dels l\u00edmits a la cobd\u00edcia del capital.<\/p>\n

El que tenim ara \u00e9s la corrupci\u00f3, el buidament, del concepte de reforma social tal com s’ha conegut durant el segle XX i la substituci\u00f3 del seu significat per contra.\u00a0El que Mariano Rajoy<\/strong> i Artur Mas <\/strong>diuen quan diuen reforma laboral significa regressi\u00f3 laboral, eliminaci\u00f3 de drets dels assalariats.\u00a0Reforma financera significa en realitat concentraci\u00f3 financera en mans d’uns pocs bancs i liquidaci\u00f3 total del sistema de caixes d’estalvis, aquesta anomalia sense accionistes.\u00a0En la seva boca, reforma educativa vol dir major control ideol\u00f2gic i econ\u00f2mic de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica sobre l’ensenyament. Reforma de la Llei de l’Avortament vol dir, quan parla el ministre Alberto Ruiz-Gallard\u00f3n<\/strong>, la recuperaci\u00f3 del reaccionarisme clerical que nega a la dona la capacitat de decidir per si mateixa.\u00a0Reforma de la sanitat p\u00fablica significa que, ara que s’ha convertit en una ind\u00fastria de gran grand\u00e0ria, es transformi en un complex empresarial amb capitalistes a la recerca de plusv\u00e0lues.\u00a0Quan clamen per la reforma de les pensions, parlen en realitat de reduir la seva quantia o endurir-ne les condicions d’acc\u00e9s, o les dues coses alhora.\u00a0Quan Artur Mas<\/strong> reforma la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals, el que fa \u00e9s retornar TV-3 i Catalunya R\u00e0dio al control directe del Govern, com en els temps de Jordi Pujol.<\/p>\n

Tot el que diuen reformar en realitat ho contrarreformen.\u00a0Per aix\u00f2 sorpr\u00e8n que l’esquerra s’hagi deixat arrabassar la paraula.\u00a0Quan, tot i votar contra elles en els Parlaments, tamb\u00e9 l’esquerra denomina reformes a aquestes regressions, est\u00e0 renunciant a definir de veritat el que s\u00f3n.\u00a0Si s\u00f3n regressions, a qu\u00e8 ve anomenar-les reformes?\u00a0Per qu\u00e8 fer-ho si, en sentit estricte, en veritat, no s\u00f3n altra cosa que retrocessos en els drets socials, pura i simple aplicaci\u00f3 de l’agenda ideol\u00f2gica i econ\u00f2mica neoliberal, pur i simple retorn del reaccionarisme que sempre es va oposar al progr\u00e9s social: regressions.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les millores legals i materials en les condicions de treball des de les albors de la industrialitzaci\u00f3, quan la jornada laboral era de 12 hores o m\u00e9s, els nens treballaven des de petits a les f\u00e0briques i al camp, els assalariats no tenien dret a crear sindicats i els patrons tiraven al carrer a qui …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[42,47,80,192],"class_list":["post-5336","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-ciu","tag-crisi","tag-pp","tag-sindicats"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5336","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5336"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5336\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5338,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5336\/revisions\/5338"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5336"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5336"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5336"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}