{"id":5309,"date":"2012-03-10T09:45:59","date_gmt":"2012-03-10T07:45:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5309"},"modified":"2012-03-12T20:34:37","modified_gmt":"2012-03-12T18:34:37","slug":"david-lizoain-estat-demergencia-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/david-lizoain-estat-demergencia-a-espanya\/","title":{"rendered":"David Lizoain: Estat d’emerg\u00e8ncia a Espanya"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Aix\u00f2 \u00e9s una traducci\u00f3 del meu \u00faltim article per al Social Europe Journal<\/a>:<\/p>\n

L’exercici actual m\u00e9s est\u00fapid a Espanya consisteix en predir quant durar\u00e0 la crisi, com si el pa\u00eds estigu\u00e9s predisposat a tolerar una taxa de l’atur per sobre d’un 20% durant una altra d\u00e8cada.
\nNo estem veient un estancament normal, sin\u00f3 que estem davant d’una emerg\u00e8ncia prolongada. La terrible crisi de la perif\u00e8ria d’Europa no \u00e9s pol\u00edticament sostenible. El fet que fins i tot el partit grec d’extrema-dreta, Laos, hagi abandonat el govern en lloc d’aprovar encara m\u00e9s austeritat ens fa pensar. Els governs tecnocr\u00e0tics a It\u00e0lia i Gr\u00e8cia s\u00f3n un av\u00eds que l’estatus quo amena\u00e7a la democr\u00e0cia liberal.<\/p>\n

La situaci\u00f3 a Espanya \u00e9s espantosa, i va empitjorant. Ni tan sols alguns esdeveniments positius (una vict\u00f2ria d’Hollande<\/strong>, una coalici\u00f3 vermell-verd a Alemanya el 2013 o un BCE m\u00e9s relaxat) serien suficients per solucionar la situaci\u00f3 tan dr\u00e0stica aqu\u00ed a Espanya, per no parlar de Gr\u00e8cia o Portugal. Les nostres institucions actuals s\u00f3n incapa\u00e7os de resoldre les tres crisi a Espanya (la molt coneguda crisi econ\u00f2mica, la crisi judicial i la crisi territorial) d’una manera satisfact\u00f2ria.<\/p>\n

La crisi de l’atur \u00e9s, amb difer\u00e8ncia, el tema m\u00e9s important per als ciutadans espanyols. El govern del PP<\/strong> est\u00e0 comprom\u00e8s en combinar m\u00e9s austeritat amb un intent de dur a terme una devaluaci\u00f3 interna. Les seves propostes per al mercat laboral els serveixen com l’excusa perfecta per demolir uns sindicats ja disminu\u00efts. El seu programa d’austeritat sense treva i sense remordiments ja ha estat desacreditat per la realitat econ\u00f2mica. Per\u00f2 el que realment costa entendre, \u00e9s la idea que l’economia espanyola recuperar\u00e0 la seva vitalitat si paguem a dependents que ara guanyen 800 euros al mes uns miserables 600 euros. Si els sous baixos fossin el cam\u00ed a l’\u00e8xit exportador, Hait\u00ed seria una pot\u00e8ncia econ\u00f2mica.<\/p>\n

Els intents equivocats de reduir els sous reals espanyols ens estan fent ignorar un tema m\u00e9s urgent: l’exc\u00e9s de deute del sector privat. Els nostres sectors financers i immobiliaris s\u00f3n zombis. Res val el que ens explica el sector oficial. Si no resolem l’exc\u00e9s de deute privat, no tornar\u00e0 a fluir el cr\u00e8dit i l’economia no creixer\u00e0 prou com per restaurar l’ocupaci\u00f3 a un nivell decent. L’abs\u00e8ncia d’una profunda reestructuraci\u00f3 del deute privat (possiblement combinada amb un retorn a la pesseta i la conseq\u00fcent devaluaci\u00f3 de la moneda), provocar\u00e0 que aquesta muntanya de deute privat continu\u00ef asfixiant l’activitat econ\u00f2mica d’Espanya. Podem imitar Isl\u00e0ndia o continuar agafant el cam\u00ed grec cap al total col\u00b7lapse econ\u00f2mic i social.<\/p>\n

Quan el PSOE<\/strong> i el PP<\/strong> van modificar la Constituci\u00f3 a l’agost per imposar un sostre de d\u00e8ficit mal pensat, van especificar que la primera prioritat de despesa per al govern seria satisfer les demandes dels seus creditors. Proposar qualsevol tipus de lleva suposa una ruptura amb l’ordre constitucional.<\/p>\n

El p\u00e8ssim estat del marc legal espanyol no s’ent\u00e9n com una cosa igual d’urgent, per\u00f2 aix\u00f2 no disminueix la seva import\u00e0ncia. La constituci\u00f3 moderna d’Espanya es va negociar en un context on l’ex\u00e8rcit encara tenia la seva pistola sobre de la taula. La transici\u00f3 espanyola va reformar l’ex\u00e8rcit no-democr\u00e0tic de manera reeixida, per\u00f2 va permetre que els components del sistema legal franquista es reprodu\u00efssin lliurement. Actualment podem contrastar com d’una banda es permet que corruptes pol\u00edtics del PP<\/strong> (i tamb\u00e9 el gendre del Rei d’Espanya) quedin pat\u00e8ticament sense c\u00e0stigs – a Madrid, Val\u00e8ncia, i les Illes Balears – al mateix temps que es desbanca el jutge Garz\u00f3n<\/strong>. Amb una majoria al Senat d’un 60%, el PP<\/strong> ara pot nomenar una majoria dels jutges al Tribunal Constitucional directament. El seu ministre de just\u00edcia s’est\u00e0 movent per consolidar aquest avantatge a trav\u00e9s d’altres mitjans. Com en el cas d’Hongria, tant l’estat de dret, com la separaci\u00f3 de poders es troben amena\u00e7ats a Espanya. De nou, una regeneraci\u00f3 profunda de l’ordre constitucional seria necess\u00e0ria per dotar la democr\u00e0cia espanyola de fonaments m\u00e9s s\u00f2lids.<\/p>\n

La tercera crisi pren la forma d’unes creixents tensions entre un bel\u00b7ligerant nacionalisme centralitzador espanyol i els diferents nacionalismes perif\u00e8rics. El deficient marc constitucional complica la resoluci\u00f3 dels complicats temes regionals i nacionals. La composici\u00f3 del sistema judicial \u00e9s tal que una resoluci\u00f3 del Congr\u00e9s, combinada amb un refer\u00e8ndum popular sobre el nou Estatut d’Autonomia per a Catalunya eren inadequats per alterar el marc federal. Els jutges del PP<\/strong> eren capa\u00e7os de tombar majories parlament\u00e0ries i populars de manera altament irregular. Cal afegir a tot aquest conglomerat, el nou context al Pa\u00eds Basc, on s’ha legalitzat a l’esquerra abertzale, i queda clar que les q\u00fcestions nacionals estan lluny d’haver-se resolt. La independ\u00e8ncia i nacionalitats de les regions i la dissoluci\u00f3 de l’estat espanyol no \u00e9s la soluci\u00f3, aix\u00f2 no vol dir que la configuraci\u00f3 auton\u00f2mica actual no sigui un problema. Si no es resol, l’estatus quo auton\u00f2mic seguir\u00e0 desestabilitzant la pol\u00edtica espanyola.<\/p>\n

La plena ocupaci\u00f3, el \u200b\u200brespecte per l’estat de dret, i un nou marc federal s\u00f3n demandes modestes. Zapatero<\/strong> va fer campanya a favor d’aquests tres temes al llarg de la seva carrera pol\u00edtica. El PP<\/strong> garantir\u00e0 que Espanya no aconsegueixi superar cap de les tres crisi, mentre que alhora anir\u00e0 consolidant el seu control de les institucions del pa\u00eds al mateix temps que les coses vagin a pitjor.<\/p>\n

Esperar un canvi en la majoria parlament\u00e0ria, a nom\u00e9s tres mesos de la vict\u00f2ria aclaparadora del PP<\/strong>, ser\u00e0 massa poc i massa tard. No podem permetre que la fe cega en la idea que els partits tendeixen a alternar el poder ens oculti la necessitat de reconstruir una alternativa i dur a terme una segona transici\u00f3 democr\u00e0tica. La recepta m\u00e9s auda\u00e7 per a Espanya \u00e9s, al seu mateixa vegada, la m\u00e9s raonable: necessitem una Assemblea Constituent – una tabula rasa constitucional i institucional, en altres paraules – si volem sortir r\u00e0pidament de la depressi\u00f3 en qu\u00e8 estem immersos.<\/p>\n

La crisi amena\u00e7a de deixar una generaci\u00f3 de joves espanyols i espanyoles sense res. La resposta \u00e9s un retorn a una pol\u00edtica on tot \u00e9s possible.<\/p>\n

Bloc d’en David Lizoain<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aix\u00f2 \u00e9s una traducci\u00f3 del meu \u00faltim article per al Social Europe Journal: L’exercici actual m\u00e9s est\u00fapid a Espanya consisteix en predir quant durar\u00e0 la crisi, com si el pa\u00eds estigu\u00e9s predisposat a tolerar una taxa de l’atur per sobre d’un 20% durant una altra d\u00e8cada. No estem veient un estancament normal, sin\u00f3 que estem …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5309","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5309","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5309"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5309\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5320,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5309\/revisions\/5320"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5309"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5309"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5309"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}