{"id":5267,"date":"2012-02-29T23:26:12","date_gmt":"2012-02-29T21:26:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5267"},"modified":"2012-02-29T23:26:12","modified_gmt":"2012-02-29T21:26:12","slug":"intervencio-del-primer-secretari-del-psc-pere-navarro-a-la-conferencia-%e2%80%9cnous-horitzons-per-al-nostre-autogovern%e2%80%9d","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/intervencio-del-primer-secretari-del-psc-pere-navarro-a-la-conferencia-%e2%80%9cnous-horitzons-per-al-nostre-autogovern%e2%80%9d\/","title":{"rendered":"Intervenci\u00f3 del Primer Secretari del PSC, Pere Navarro, a la confer\u00e8ncia \u201cNous horitzons per al nostre autogovern\u201d"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Els i les socialistes hem comen\u00e7at una nova etapa ara fa escassament un parell de mesos. Una nova etapa que tinc la responsabilitat de liderar en un moment especialment complex per al Partit, per\u00f2 sobretot per al nostre pa\u00eds i per als seus ciutadans i les seves ciutadanes.<\/p>\n

Tothom \u00e9s conscient que al PSC ens queda molta feina per fer i molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer a nivell intern, per\u00f2 hem de ser capa\u00e7os, m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres dificultats, d\u2019explicar de forma clara quin \u00e9s el nou rumb que proposem per a aquest pa\u00eds.<\/p>\n

Encetem aquesta nova etapa, per tant, amb una voluntat inequ\u00edvoca de reconstruir i ampliar la nostra capacitat de connexi\u00f3 i permeabilitat amb la societat, incorporant les seves preocupacions, les noves realitats i intentant projectar el futur a trav\u00e9s d\u2019una alternativa clara i cre\u00efble a tot all\u00f2 que no ens agrada avui.<\/p>\n

A la vegada, som conscients que l\u2019extraordin\u00e0ria situaci\u00f3 de crisi actual ens reclama tenir les portes obertes a la col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Govern, per responsabilitat amb el pa\u00eds.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el Govern ha escollit altres opcions fins al moment. Hem de pensar que, com deia el President Pujol fa nom\u00e9s uns dies, la seva vocaci\u00f3 \u00e9s pactar amb qui governa, que en aquest cas \u00e9s el PP. I jo afegiria que \u00e9s tamb\u00e9 amb qui comparteixen model.<\/p>\n

Per a nosaltres \u00e9s perfectament compatible la voluntat d\u2019arribar a acords amb el Govern per corresponsabilitzar-nos de la situaci\u00f3 en benefici del pa\u00eds, com la necessitat que els i les socialistes, com a principal partit de l\u2019oposici\u00f3, constru\u00efm i traslladem una alternativa s\u00f2lida, cre\u00efble i possible a l\u2019actual pacte de dretes que governa el nostre pa\u00eds.\u00a0 Pensem que aix\u00ed tamb\u00e9 ho entenen els ciutadans i les ciutadanes.\u00a0 La meva intervenci\u00f3, per tant, vol ser una expressi\u00f3 de les dues voluntats: la de la col\u00b7laboraci\u00f3 en temes de pa\u00eds, i la de l\u2019alternativa al pacte de dretes.<\/p>\n

I per aix\u00f2, vull comen\u00e7ar aquesta intervenci\u00f3 amb alguns breus apunts en relaci\u00f3 amb els nostres problemes m\u00e9s conjunturals, per despr\u00e9s entrar en mat\u00e8ria sobre el que crec que hauria de ser un espai compartit entre tots i totes, per arribar a acords i concretar accions conjuntes, com \u00e9s el pacte fiscal.<\/p>\n

On som i qu\u00e8 \u00e9s el que no ens agrada?\u00a0 El primer apunt que crec que il\u00b7lustra de forma inq\u00fcestionable una gran part de la nostra situaci\u00f3 \u00e9s que l\u2019\u00faltim trimestre de l\u2019any passat Catalunya va tornar a entrar en recessi\u00f3 econ\u00f2mica. Potser no t\u00e8cnicament, per\u00f2 tot sembla apuntar que ho far\u00e0 en finalitzar aquest primer trimestre de 2012.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019un any de t\u00edmids creixements intertrimestrals durant el 2010 i part del 2011, hem tornat a un creixement negatiu del 0,4% l\u2019\u00faltim trimestre de l\u2019any passat. I les perspectives de tancament per al conjunt del 2012 s\u00f3n encara m\u00e9s negatives.<\/p>\n

No ha estat cap sorpresa. De fet, no hauria d\u2019haver estat cap sorpresa tampoc per al Govern de la Generalitat. El que no entenem \u00e9s per qu\u00e8 van presentar uns Pressupostos en finalitzar el passat mes de desembre amb una previsi\u00f3 de creixement del 0,8% per a aquest any, quan tots els organismes nacionals i internacionals de prestigi ja feia setmanes que estaven descomptant l\u2019entrada en la recessi\u00f3 per al 2012.<\/p>\n

Segon apunt: Continuem realitzant la majoria de les an\u00e0lisis sobre la crisi que patim a Catalunya en funci\u00f3 de l\u2019her\u00e8ncia del Govern anterior i en funci\u00f3 de la lleialtat o deslleialtat dels successius Governs d\u2019Espanya. Alg\u00fa podria pensar que em vull distanciar de l\u2019her\u00e8ncia dels Governs de progr\u00e9s liderats pel President Maragall i Montilla o de les decisions del President Zapatero. No \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n

El que crec, sincerament, \u00e9s que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil tirar pedres contra la nostra pr\u00f2pia teulada en un exercici de patriotisme descriptible, que mirar cap endavant i aprofitar el cam\u00ed recorregut, que ha estat intens i molt profit\u00f3s en molts casos.<\/p>\n

Tercer apunt: Els i les socialistes som perfectament conscients de fins a quin punt l\u2019estat de les finances de la Generalitat no pot continuar en la situaci\u00f3 en qu\u00e8 es troba. I ho som, perqu\u00e8 va ser el Govern d\u2019Entesa el primer que va haver de fer front a aquesta situaci\u00f3 extraordin\u00e0ria.<\/p>\n

Quan al maig del 2010 explota la crisi del deute sobir\u00e0 a partir del cas grec, no \u00e9s CiU qui governa.<\/p>\n

– \u00c9s el Govern d\u2019Entesa el primer que va haver de prendre decisions. No dures, com havia fet des de 2008, sin\u00f3 dr\u00e0stiques: reducci\u00f3 dels sous dels funcionaris, per\u00f2 tamb\u00e9 augment de l\u2019IRPF i d\u2019altres impostos.<\/p>\n

– \u00c9s el Govern de Progr\u00e9s el primer que es troba el tancament total dels mercats internacionals a qualsevol col\u00b7locaci\u00f3 de deute que vingu\u00e9s d\u2019Espanya. I, per tant, el primer que va haver de trobar solucions de finan\u00e7ament alternatives per no col\u00b7lapsar la Generalitat, com les emissions de bons minoristes.<\/p>\n

– \u00c9s el Govern d\u2019Esquerres el primer que congela la despesa en els Pressupostos. I per molt f\u00e0cil que sigui parlar ara del nostre suposat desgavell, tant el President Mas com el conseller Mas-Colell saben perfectament que el d\u00e8ficit que han heretat i el que ells han fet en el seu primer any de govern, \u00e9s producte de la crisi i de la caiguda d\u2019ingressos i no a l\u2019inrev\u00e9s.<\/p>\n

\u00c9s evident que la situaci\u00f3 financera que van heretar no va ser id\u00edl\u00b7lica. I \u00e9s obvi que, com tot a la vida, sempre es pot fer m\u00e9s i millor. Per\u00f2 l\u2019her\u00e8ncia que l\u2019actual Govern va rebre \u00e9s el testimoni de les dificultats que el Govern d\u2019esquerres va haver de gestionar i una bona part de l\u2019orientaci\u00f3 de les mesures que calia prendre. I tenim la sensaci\u00f3 que no l\u2019han sabut aprofitar com calia.<\/p>\n

Per tant, no acceptem cap lli\u00e7\u00f3 sobre la necessitat de reduir el d\u00e8ficit i l\u2019endeutament i sobre els esfor\u00e7os o el coratge del Govern per fer front a aquesta necessitat.\u00a0\u00a0 No ho acceptem, a m\u00e9s, d\u2019un Govern que ha practicat retallades lineals, sense matisos, sobre les despeses que afecten els nostres serveis p\u00fablics essencials, mentre renunciava a ingressos com el de l\u2019Impost de Successions.<\/p>\n

Un Govern que no ha tingut el coratge de fer front als poderosos per fer que contribueixin m\u00e9s que la resta i ha renunciat a crear un\u00a0 veritable Impost sobre les grans fortunes.<\/p>\n

Un Govern, en canvi, que no ha dubtat en fer patir a moltes fam\u00edlies que es trobaven pr\u00e0cticament sense recursos, canviant les regles del joc per accedir a la renda m\u00ednima d\u2019inserci\u00f3 durant el mes d\u2019agost.<\/p>\n

I tot aix\u00f2 ho han fet criticant una dia rere l\u2019altre la situaci\u00f3 de les finances que es van trobar. Donant raons, en definitiva, al Govern central, avui m\u00e9s centralista que mai, per controlar encara m\u00e9s les nostres finances; i empitjorant, a la vegada, la credibilitat de la pr\u00f2pia Generalitat per finan\u00e7ar-se en els mercats internacionals.<\/p>\n

I tot plegat perqu\u00e8 al final el conseller Mas-Colell hagi de recon\u00e8ixer haver creat un d\u00e8ficit en el 2011 similar al que va heretar i amb un desviament respecte dels objectius europeus superior al del 2010.<\/p>\n

Quart apunt: Haur\u00edem de ser m\u00e9s conscients tots plegats que el nostres principals problemes avui en dia, el retorn de la recessi\u00f3 i el conseq\u00fcent augment de l\u2019atur, tenen els seus or\u00edgens tant a Barcelona o a Madrid, com a Brussel\u00b7les o Berl\u00edn. I trobo que realitzem poques an\u00e0lisis i prenem poques decisions pol\u00edtiques tenint en compte aquesta realitat que tant ens colpeix.\u00a0 En aquest sentit, cal dir que els actuals executius catal\u00e0 i espanyol comparteixen un mateix problema amb els Governs als quals han substitu\u00eft: haver de gestionar una crisi econ\u00f2mica i social sist\u00e8mica sense gaire marge d\u2019actuaci\u00f3 a curt termini per fer-li front.<\/p>\n

I en canvi,\u00a0 tant Mas com Rajoy es diferencien profundament dels seus antecessors en una q\u00fcesti\u00f3 que considero fonamental per fer front a aquesta crisi,\u00a0 i \u00e9s que tots dos comparteixen ideol\u00f2gicament les receptes m\u00e9s r\u00edgides i dogm\u00e0tiques contra la crisi econ\u00f2mica i per aix\u00f2 les practiquen amb tanta voluntat i determinaci\u00f3 i es donen suport m\u00fatuament per aplicar-les. Perqu\u00e8 creuen en elles.<\/p>\n

Zapatero i Montilla veien en les reformes l\u2019\u00fanica alternativa per protegir el que \u00e9s essencial del nostre model de benestar. Mas i Rajoy, en canvi, les utilitzen per reduir el nostre Estat del Benestar a la m\u00ednima expressi\u00f3.<\/p>\n

Pateixen del mateix mal que pateix Merkel o Sarkozy, el mal de no voler mirar cap a l\u2019altra banda de l\u2019Atl\u00e0ntic, de no voler sentir parlar d\u2019una pol\u00edtica del tresor i pressupost\u00e0ria comuna o de l\u2019aven\u00e7 en la uni\u00f3 pol\u00edtica europea, de no voler sentir a Christine Lagarde, de no llegir a Manuel Castells o Javier Solana.<\/p>\n

Fa poques setmanes una editorial del New York Times es preguntava sense embuts: Per qu\u00e8 els l\u00edders europeus estan tan capficats en negar la realitat? Per qu\u00e8 ho estan, tamb\u00e9, el President Mas o el President Rajoy?, em pregunto jo. Sincerament, cada vegada s\u00f3n m\u00e9s els indicis que ens fan pensar que s\u00f3n i seran les pol\u00edtiques de Rajoy i Mas, i no les que vam fer els i les socialistes, les que ens portaran al cercle vici\u00f3s de d\u00e8ficit, austeritat i recessi\u00f3:<\/p>\n

– Recessi\u00f3 econ\u00f2mica i atur<\/p>\n

– Empobriment dels nostres ciutadans i les nostres ciutadanes.<\/p>\n

– Destrucci\u00f3 del nostres serveis p\u00fablics<\/p>\n

– Submissi\u00f3 silenciosa a les decisions que prenen els l\u00edders alemanys o francesos.<\/p>\n

– I cap incentiu per a la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica i la creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3. Sense creixement, sense tornar a generar ingressos, ning\u00fa no pot tornar els seus deutes.<\/p>\n

Nosaltres, que creiem profundament en la col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada, veiem amb gran preocupaci\u00f3, per exemple, la creixent supeditaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 p\u00fablic a all\u00f2 privat.\u00a0 Per evitar arribar a aquest punt, els i les socialistes hem proposat al Govern tant en el 2011, com ara en el 2012, mesures concretes que ens permetrien arribar a un equilibri entre les mesures imprescindibles per complir amb els compromisos de d\u00e8ficit i les actuacions en l\u2019\u00e0mbit de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica.\u00a0\u00a0 Encara esperem que el Govern en vulgui parlar.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 en la qual ens trobem, m\u00e9s enll\u00e0 del que vulguin fer veure els que estan interessats en fer passar bou per b\u00e8stia grossa.<\/p>\n

Entrem, per\u00f2, en mat\u00e8ria sobre el que us volia parlar avui que \u00e9s el futur del nostre autogovern, i m\u00e9s espec\u00edficament de les nostres relacions financeres amb l\u2019Administraci\u00f3 central.\u00a0 Vull centrar la meva intervenci\u00f3 sobre aquestes quatre premisses:<\/p>\n

1. Hi ha un espai prou important per compartir i anar plegats en la millora del nostre autogovern.<\/p>\n

2. Ens cal mirar m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres i analitzar qu\u00e8 passa a Europa i al m\u00f3n.<\/p>\n

3. Hem d\u2019incorporar els efectes de la crisi social i econ\u00f2mica al nostre diagn\u00f2stic per fer front al futur m\u00e9s immediat.<\/p>\n

4. No tenim perqu\u00e8 comen\u00e7ar de zero, perqu\u00e8 portem molt cam\u00ed fet. No hem de renunciar als nostres \u00e8xits compartits, sin\u00f3 avan\u00e7ar a partir d\u2019ells.\u00a0 Vull comen\u00e7ar per preguntar-me, qu\u00e8 volem dir quan parlem d\u2019autogovern?<\/p>\n

– Volem dir poder pol\u00edtic per desenvolupar-nos de forma aut\u00f2noma i atendre les nostres necessitats d\u2019acord amb la nostra pr\u00f2pia voluntat.<\/p>\n

– Volem dir llibertat per promoure i protegir l\u2019ess\u00e8ncia dels trets que ens identifiquen com a naci\u00f3.<\/p>\n

– Volem dir recursos econ\u00f2mics que ens permetin gaudir de la nostra llibertat i exercir el nostre poder pol\u00edtic segons la nostra forma de recon\u00e8ixer-nos.<\/p>\n

\u00c9s evident que l\u2019an\u00e0lisi que podem fer avui sobre el nostre autogovern no \u00e9s igual que la\u00a0 que es podia fer abans de la Sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 ens obligaria a fer una profunda reflexi\u00f3 de pa\u00eds sobre tot un conjunt de q\u00fcestions que ens portarien a fer una confer\u00e8ncia espec\u00edfica.<\/p>\n

Avui, per\u00f2, vull parlar especialment de les relacions financeres entre Catalunya i la resta de l\u2019Estat, altrament dit pacte fiscal, com a possible lloc de trobada de les forces pol\u00edtiques catalanistes.<\/p>\n

La veritat \u00e9s que no crec que aquest sigui l\u2019\u00fanic espai que podem compartir. Per\u00f2 \u00e9s veritat que avui el com\u00fa denominador sobre el nostre autogovern es pot concentrar en aquest tema.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, vull fer primer de tot alguns comentaris:<\/p>\n

Primer, no acabem de sortir-nos de l\u2019an\u00e0lisi simple que vol fixar culpables i innocents per intentar fer passar de forma m\u00e9s senzilla el tr\u00e0ngol dels sacrificis imprescindibles que ens toca fer. I en canvi, ens continua costant molt aixecar la nostra mirada cap a Europa, que \u00e9s el veritable camp de batalla del nostre futur com a societat.<\/p>\n

Catalunya ha d\u2019aspirar a ser una gran naci\u00f3, que lideri un Estat encara m\u00e9s gran, que sigui el veritable referent de l\u2019Europa del Sud i la Mediterr\u00e0nia. I considero que quan parlem de relacions financeres entre Catalunya i Espanya, tamb\u00e9 haur\u00edem de tenir present aquesta visi\u00f3 dins d\u2019Espanya i d\u2019Europa.<\/p>\n

Per aix\u00f2, com passa a Alemanya o Canad\u00e0, nosaltres volem un pa\u00eds amb una estructura federal s\u00f2lida, que ens permeti conjugar el nostre autogovern de la forma m\u00e9s amplia possible amb el nostre comprom\u00eds amb Espanya i sobretot amb Europa.<\/p>\n

Aix\u00f2 significa, entre altres coses, que volem caminar cap a un model on la primera condici\u00f3 per acceptar la solidaritat \u00e9s que aquesta sigui justa.<\/p>\n

Segon. No fa ni tres anys que vam pactar un bon acord de finan\u00e7ament i no fa ni un any que hem conegut els resultats del primer any d\u2019aplicaci\u00f3. Sembla que existeixen, per\u00f2, raons per tornar a replantejar-lo.<\/p>\n

No ho neguem. Per\u00f2 hem de ser conscients, aix\u00f2 s\u00ed, del context en qu\u00e8 realitzem la nostra demanda.\u00a0 Un context que t\u00e9 poca relaci\u00f3 amb el del 2004,\u00a0 quan es va iniciar el cam\u00ed per obtenir el nou model de finan\u00e7ament vigent, projectant-lo sota la l\u00f2gica de car\u00e0cter federal i la garantia de l\u2019Estatut.<\/p>\n

L\u2019any 2004, Artur Mas ja feia temps que havia esbossat la seva primera proposta de concert econ\u00f2mic per a Catalunya com a conseller d\u2019Economia. Ho havia fet a trav\u00e9s d\u2019una confer\u00e8ncia l\u2019any 1999. Any electoral, per cert.<\/p>\n

El resultat de tot plegat el vam con\u00e8ixer el 2001. El model de finan\u00e7ament que aquell any van pactar el PP i CiU va millorar escassament el resultat del nostre finan\u00e7ament. Per\u00f2 va fer-ho, i \u00e9s just recon\u00e8ixer-ho. Tot i que no va deixar de ser una prolongaci\u00f3 m\u00e9s dels models de finan\u00e7ament que havien anat evolucionant des de la transici\u00f3.<\/p>\n

El 2004, a m\u00e9s, ens trob\u00e0vem en una estable i permanent fase ascendent de les nostres economies, que no obligava a Europa a aprofundir urgentment en els processos d\u2019integraci\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0 Aquest escenari ha canviat.<\/p>\n

La uni\u00f3 pol\u00edtica europea ha de ser una de les nostres refer\u00e8ncies per al futur immediat. Una Europa que potenci\u00ef el protagonisme dels territoris per sobre dels Estats membres. Ja no diguem dels que tenen una clara personalitat pr\u00f2pia,\u00a0 com \u00e9s el cas de Catalunya.\u00a0 En aquest context, ni nosaltres ni ning\u00fa no es pot permetre intentar confondre la gent o ficar-la en aventures que pretenen premeditadament espr\u00e9mer el frac\u00e0s col\u00b7lectiu per obtenir r\u00e8dits pol\u00edtics.<\/p>\n

Per aix\u00f2 la nostra proposta consisteix en avan\u00e7ar en un model de car\u00e0cter federal que vol dir coresponsabilitat, bilateralitat, sufici\u00e8ncia de recursos, solidaritat, incentius a l\u2019esfor\u00e7 fiscal i lleialtat institucional.\u00a0 Parlem d\u2019un model ambici\u00f3s, just i possible.<\/p>\n

I tercer i \u00faltim punt. Estem conven\u00e7uts que per aconseguir aquest model, ja tenim prou cam\u00ed recorregut. No tenim cap necessitat de posar-ho tot potes enlaire, comen\u00e7ar de zero i anar amena\u00e7ant amb una trencadissa que no volen ni tan sols aquells que la promouen.<\/p>\n

La realitat, per\u00f2, \u00e9s que tenim una proposta del Govern sobre la taula. Una proposta de canvi del model de finan\u00e7ament, diguem-ho ben clar que, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019eufemisme del pacte fiscal, vol aconseguir una esp\u00e8cie de concert econ\u00f2mic per a Catalunya.<\/p>\n

Objectivament falten moltes concrecions perqu\u00e8 sapiguem exactament en qu\u00e8 es tradueix aquest model a Catalunya i quins rendiments en traur\u00edem.\u00a0 Per\u00f2 malgrat aix\u00f2, de la proposta del Govern es pot intuir la voluntat de:<\/p>\n

a) Obtenir el m\u00e0xim poder pol\u00edtic sobre els nostres ingressos, cosa que expressem col\u00b7loquialment com la clau de la caixa.<\/p>\n

b) Millorar els recursos dels que disposa Catalunya per fer front a les seves necessitats.<\/p>\n

Una proposta, en qualsevol cas, que de ben segur podem arribar a compartir, plantejada en aquests termes\u00a0 I davant una proposta del Govern, crec que tots hem de ser especialment curosos a l\u2019hora de valorar-la.<\/p>\n

Per poder encetar el debat sobre la q\u00fcesti\u00f3 de forma seriosa \u00e9s necessari, primer, analitzar on som i, segon, valorar els objectius i quines s\u00f3n les alternatives per arribar-hi.<\/p>\n

On som?\u00a0 Cal primer que establim un punt de partida clar que ens expliqui amb precisi\u00f3 i seguretat com est\u00e0 funcionant el model vigent, tant des del punt de vista conceptual com avaluant el seu rendiment real.<\/p>\n

Nom\u00e9s aix\u00ed tindrem criteri i capacitat per encertar en la definici\u00f3 dels canvis i evolucions que podrem proposar de forma unit\u00e0ria o, almenys, amb el suport m\u00e9s ampli possible.\u00a0 I el primer que crec que podem dir \u00e9s que els catalans i les catalanes partim d\u2019un bon acord de finan\u00e7ament.\u00a0 Alg\u00fa podria dir que tots els acords de finan\u00e7ament milloren l\u2019anterior. I tindrien molta ra\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 em permetran que els digui que l\u2019acord de 2009 no representa una simple millora quantitativa respecte de l\u2019anterior, sin\u00f3 que d\u00f3na lloc a un nou model que suposa un canvi qualitatiu i quantitatiu decisiu.<\/p>\n

En primer lloc, l’acord de finan\u00e7ament del 2009 suposa un canvi qualitatiu, que s’expressa en tres aspectes b\u00e0sics:<\/p>\n

– Per una banda, en relaci\u00f3 amb els ingressos tributaris. Amb el model vigent s\u2019incrementa significativament la participaci\u00f3 de Catalunya en el rendiment dels grans impostos sobre els quals tenim cedida una part de la recaptaci\u00f3. Aix\u00f2 haperm\u00e8s, entre altres coses, que el nostre finan\u00e7ament provingui fonamentalment dels impostos que paguem i no de les aportacions de l\u2019Estat.<\/p>\n

– Per una altra banda, el nou mecanisme de distribuci\u00f3 dels recursos entre les Comunitats Aut\u00f2nomes (l\u2019anivellament), reflexa de forma clara i transparent qui fa i qui rep la solidaritat.<\/p>\n

– A m\u00e9s, aquest anivellament passa de ser total (amb el model anterior el 100% dels recursos que obtenien les Comunitats Aut\u00f2nomes pel rendiments dels impostos cedits anaven a la bossa com\u00fa per ser repartits entre tots), a ser parcial.\u00a0\u00a0 D\u2019aquesta forma, ara, el 25% dels recursos que cada Comunitat Aut\u00f2noma ha generat va a parar directament a la mateixa Comunitat i nom\u00e9s el 75% va a parar a la bossa com\u00fa per a la seva distribuci\u00f3 entre tota la resta de territoris.<\/p>\n

Aquest punt \u00e9s transcendental, perqu\u00e8 permet resoldre la que ha estat una de les reivindicacions permanents de Catalunya (despr\u00e9s de l’anivellament, hem de quedar per sobre de la mitjana i no per sota, com succe\u00efa fins ara) i suposa, de fet, establir l\u00edmits a la solidaritat. En segon lloc, el model suposa un increment molt important de la quantia de recursos de la Generalitat, que en el moment de la plena aplicaci\u00f3 (el quart any) ha d’arribar a una xifra propera als 3.700 M\u20ac.\u00a0 Si ens fixem en els resultats del primer any d\u2019aplicaci\u00f3 del nou model de finan\u00e7ament per a Catalunya veurem que els guanys han superat fins i tot les previsions prudents que va fer en el seu moment el Govern de la Generalitat un cop aconseguit l\u2019acord.<\/p>\n

El 2009 Catalunya va obtenir 2.421 M\u20ac m\u00e9s del que hagu\u00e9s obtingut amb l\u2019anterior model.<\/p>\n

391 M\u20ac per sobre del que s\u2019havia previst obtenir en un primer moment.<\/p>\n

Amb aquest resultats Catalunya es situa en un \u00edndex de recursos per c\u00e0pita del 106%, significativament per sobre de la mitjana.<\/p>\n

Es tracta d\u2019una millora dels recursos per habitant que ens situa, ja en el primer any d\u2019aplicaci\u00f3, gaireb\u00e9 al nivell que es preveia assolir un cop aplicat totalment el model l\u2019any 2013.\u00a0 El nou model representa per a Catalunya un increment dels recursos per habitant del 18%.<\/p>\n

Si parlem de la posici\u00f3 de Catalunya respecte de\u00a0 les altres Comunitats Aut\u00f2nomes, amb el model vigent Catalunya passa de ser la\u00a0 tercera Comunitat abans d\u2019aplicar el model a ser la quarta un cop aplicat. Nom\u00e9s un any abans, amb el model acordat per CiU, pass\u00e0vem de ser la segona Comunitat a ser l\u2019onzena.\u00a0 Hem fet, per tant, un cam\u00ed significatiu en l\u2019aproximaci\u00f3 al manteniment de l\u2019ordinalitat abans i despr\u00e9s d\u2019aplicar el model.<\/p>\n

Malgrat les xifres, per\u00f2, que s\u00f3n precisament dades i no opinions, no han faltat critiques m\u00e9s o menys interessades al model, com \u00e9s normal i fins i tot necessari.\u00a0 Per\u00f2 hi ha qui ha volgut aigualir els resultats amb sent\u00e8ncies sobre el model, sense parar-se a analitzar els resultats de la seva aplicaci\u00f3 i malgrat beneficiar-se dels seus resultats.\u00a0 Es diu, per exemple, que el nou model no \u00e9s bo perqu\u00e8 si ho fos no tindr\u00edem el d\u00e8ficit p\u00fablic que tenim. La veritat \u00e9s que, veient la realitat d\u2019altres territoris similars al nostre,\u00a0 que en teoria no tenen problemes de finan\u00e7ament, o la de molts Estats que evidentment no tenen aquest problema, \u00e9s f\u00e0cil concloure que si no hagu\u00e9ssim pactat el model actual, no hagu\u00e9ssim pogut aprofitar els seus guanys i tindr\u00edem un d\u00e8ficit bastant superior.<\/p>\n

Es diu que el problema del finan\u00e7ament \u00e9s que es va negociar malament. Que es va deixar oberta la possibilitat que l\u2019altra part l\u2019incompl\u00eds.<\/p>\n

Per\u00f2 en canvi tothom en reivindica el seu compliment. Ei, i nosaltres els primers. Mai hem deixat de fer-ho. Nom\u00e9s cal veure les cartes del conseller Castells a la Ministra Salgado. Sense cap tipus de mat\u00eds.<\/p>\n

Per\u00f2, si \u00e9s aix\u00ed, o defensem que no ens falten raons per reclamar el seu compliment o defensem que l\u2019altra part t\u00e9 motius per incomplir. El que no sembla coherent es criticar model i el seu incompliment.\u00a0 Tamb\u00e9 es diu que aquest model no soluciona el problema de d\u00e8ficit fiscal que patim. Per\u00f2 tothom que coneix la problem\u00e0tica dels fluxos fiscals entre ciutadania i administracions \u00e9s conscient que el model de finan\u00e7ament no \u00e9s ni l\u2019\u00fanic, ni segurament el principal instrument per aconseguir reduir el nostre d\u00e8ficit fiscal.<\/p>\n

I, sincerament, no coneixem cap experi\u00e8ncia internacional de disseny d\u2019un model de finan\u00e7ament que tingui per objectiu assolir un determinat nivell de\u00a0 resultats en base a les balances fiscals.<\/p>\n

I ja que parlem de balances fiscals, potser tothom hauria de tenir molt clar que som nosaltres els catalans qui m\u00e9s interessats estem en la transpar\u00e8ncia de la seva publicaci\u00f3, els que m\u00e9s curosos hem de ser garantint el rigor de la seva elaboraci\u00f3, oferint totes les dades i metodologies possibles i fent-ho de la forma menys controvertida possible, per no enganxar-nos-hi els dits i que altres ho puguin utilitzar en la nostra contra.<\/p>\n

En qualsevol cas, nosaltres creiem que en molts casos el problema no \u00e9s tant el model ni la seva precisi\u00f3 o exig\u00e8ncia. Igual que reconeixem la voluntat inequ\u00edvoca de negociar-ho i pactar-ho, denunciem la falta de voluntat pol\u00edtica que s\u2019ha produ\u00eft en massa ocasions per complir-ho i la deslleialtat que s\u2019ha derivat d\u2019aquesta falta de voluntat. I continuarem denunciant-ho on calgui i com calgui.<\/p>\n

Arribats a aquest punt podr\u00edem preguntar-nos, aix\u00f2 vol dir que el model no t\u00e9 serioses mancances i que \u00e9s intocable? No.<\/p>\n

Pensem que l\u2019anivellament parcial que cont\u00e9 encara \u00e9s excessiu.<\/p>\n

Creiem que hi ha tota una part tribut\u00e0ria encara per desenvolupar.\u00a0 El que volem dir, per tant, \u00e9s que el model actual \u00e9s un bon punt de partida que pot i ha de ser millorat en base a les nostres aspiracions col\u2022lectives en termes de sufici\u00e8ncia i autonomia financera i per tal de garantir de forma inq\u00fcestionable l\u2019aplicaci\u00f3 del principi de lleialtat institucional.<\/p>\n

I en aquesta ocasi\u00f3, cal destacar que, a difer\u00e8ncia del model del 2001 acordat per Mas, el nou model de finan\u00e7ament preveu:<\/p>\n

a) Mecanismes d\u2019actualitzaci\u00f3 anual de les variables b\u00e0siques del model, com la poblaci\u00f3, de forma que no rebrem recursos en funci\u00f3 de la poblaci\u00f3 que ten\u00edem fa deu anys.<\/p>\n

b) Mecanismes quinquennals d\u2019actualitzaci\u00f3 i revisi\u00f3 que obliguen l\u2019Estat i la Generalitat a negociar la seva millora abans de l\u2019any 2013.<\/p>\n

Qu\u00e8 proposem?<\/p>\n

Aconseguir el segon pacte fiscal de Catalunya amb la resta de l\u2019Estat.\u00a0 Creiem que s\u2019han d\u2019aprofitar els mecanismes de revisi\u00f3 del model vigent per aprofundir en les caracter\u00edstiques federals del model de finan\u00e7ament catal\u00e0, en la l\u00ednia dels objectius que acabo d\u2019esmentar.<\/p>\n

Per aix\u00f2 la nostra proposta es fonamenta en cinc punts:<\/p>\n

1. BILATERALITAT: S\u2019ha de reclamar m\u00e9s autonomia financera, major coresponsabilitat fiscal i aprofundir en els mecanismes bilaterals.<\/p>\n

Proposem la creaci\u00f3 immediata del Consorci entre l\u2019Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria de l\u2019Estat i l\u2019Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria de Catalunya, tal i com disposa l\u2019article 204.2 de l\u2019Estatut.\u00a0\u00a0 El Consorci ha d\u2019estar presidit per la Generalitat, que tamb\u00e9 \u00e9s Administraci\u00f3 de l\u2019Estat,\u00a0 i s\u2019ha d\u2019establir en condicions d\u2019igualtat efectiva, per tal de compartir la gesti\u00f3, recaptaci\u00f3, liquidaci\u00f3 i inspecci\u00f3 de TOTS els impostos que es paguen a Catalunya. Perqu\u00e8 tothom ens entengui, volem compartir la clau de la caixa i tenir l\u2019\u00faltima paraula. Aquest Consorci s\u2019ha d\u2019establir com a \u00fanica Administraci\u00f3 Tribut\u00e0ria a Catalunya.<\/p>\n

\u00c9s necessari, per altra banda, plantejar al Govern de l’Estat l\u2019increment progressiu de la nostra participaci\u00f3 en el rendiments dels impostos cedits parcialment.<\/p>\n

2. M\u00c9S JUST\u00cdCIA I M\u00c9S TRANSPAR\u00c8NCIA: Proposem la simplificaci\u00f3 dels diferents fons que constitueixen el model. Aix\u00ed, tots els recursos s\u2019han de repartir segons el mateix criteri d’anivellament parcial del Fons de Garantia dels Serveis P\u00fablics Fonamentals.\u00a0 A la vegada, creiem que s\u2019ha de reclamar m\u00e9s just\u00edcia en termes de reconeixement de l’esfor\u00e7 fiscal i de major exig\u00e8ncia sobre la solidaritat.<\/p>\n

Abans hem vist que l\u2019actual model proporcionava la novetat de l\u2019anivellament parcial, el 25% dels recursos tributaris que generem ens els quedem directament, el 75% restant van a la bossa com\u00fa per a la seva redistribuci\u00f3.<\/p>\n

Hem dit tamb\u00e9 que creiem que aquest anivellament parcial encara \u00e9s excessiu.<\/p>\n

El que proposem, per tant, \u00e9s reduir el volum de recursos que anivellem. O sigui, la nostra aportaci\u00f3 a la bossa com\u00fa. Des del 75%, que posem actualment, dels recursos que obtenim pels impostos cedits,\u00a0 fins al 50% al llarg de les properes dues revisions del model.<\/p>\n

Posar gradualment menys diners a la bossa com\u00fa des d\u2019on es redistribueixen els recursos de forma solid\u00e0ria, representa de forma efectiva limitar el volum de recursos aportem perqu\u00e8 siguin repartits per criteris de solidaritat.<\/p>\n

Pensem que aquesta mesura incentiva a les CCAA receptores a assolir el major grau d\u2019autonomia financera possible i ser molt menys dependents de les CCAA aportadores, tot i que som conscients que \u00e9s impossible assolir la converg\u00e8ncia total en termes reals.<\/p>\n

Per tant sempre existir\u00e0 solidaritat estructural, com passa a qualsevol estat federal, com Alemanya o Canad\u00e0.<\/p>\n

3. DIVERSITAT DE MODELS: En un Estat plurinacional ha de ser natural que existeixin diferents models de finan\u00e7ament atenent a la diversitat d\u2019identitats i voluntats d\u2019autogovern que poden existir.<\/p>\n

Defensem que Catalunya pot tenir un model de finan\u00e7ament PROPI, atenent a la seva voluntat d\u2019autogovern, a partir de l\u2019evoluci\u00f3 dels elements que conformen l\u2019actual finan\u00e7ament i atenent-nos a qu\u00e8 la diversitat de models no suposa un privilegi per si mateix, tal com es despr\u00e8n de l’article 138 de la Constituci\u00f3 Espanyola.\u00a0\u00a0 \u00c9s evident, per\u00f2, que una de les distorsions m\u00e9s importants a la qual est\u00e0 sotm\u00e8s el finan\u00e7ament de Catalunya, a l\u2019igual que la resta de CCAA, resulta del fet que els diferents models existents proporcionen resultats significativament diferents.<\/p>\n

Per aquests motius, resulta imprescindible desenvolupar els mecanismes previstos a l\u2019article 201.4 de l\u2019Estatut i al segon punt de la seva Disposici\u00f3 Addicional Quarta,\u00a0 que vol evitar efectes discriminatoris sobre el finan\u00e7ament de Catalunya.\u00a0 A la vegada s’han de crear mecanismes complementaris que garanteixin que fins que no es produeixi l\u2019equilibri entre els diferents models, el finan\u00e7ament de Catalunya mantindr\u00e0 un diferencial de creixement positiu en relaci\u00f3 a aquests altres models.<\/p>\n

4. RENOVAR LA DISPOSICI\u00d3 ADDICIONAL TERCERA: Proposem renovar, a trav\u00e9s del corresponent acord pol\u00edtic, la vig\u00e8ncia pr\u00e0ctica de la Disposici\u00f3 Addicional Tercera de l\u2019Estatut, per al per\u00edode 2013-2018, per tal de compensar el d\u00e8ficit d\u2019inversions acumulat al llarg dels darrers anys.<\/p>\n

Cal recordar, que l\u2019esperit d\u2019aquesta previsi\u00f3 estatut\u00e0ria era la compensaci\u00f3 d\u2019un d\u00e8ficit hist\u00f2ric d\u2019inversions en infraestructures per part de l\u2019Administraci\u00f3 central a Catalunya. Esperit que s\u2019ha vist distorsionat a la baixa pels efectes de la crisi econ\u00f2mica sobre el volum general d\u2019inversions del Govern central.<\/p>\n

La Disposici\u00f3 Addicional Tercera, per\u00f2, no pot ser considerada com un element del model de finan\u00e7ament, ja que per la seva naturalesa no afecta pr\u00f2piament el volum de recursos de qual pot disposar la Generalitat.\u00a0 Tanmateix, la necessitat de la seva previsi\u00f3 \u00e9s il\u2022lustrativa d\u2019un sistema de distribuci\u00f3 territorial dels recursos que tamb\u00e9 determina en bona mesura les balances fiscals resultants.<\/p>\n

5. MILLORAR EL FINAN\u00c7AMENT LOCAL: La millora del finan\u00e7ament de les administracions locals \u00e9s la gran assignatura pendent de la nostra democr\u00e0cia. El nostre Estatut d\u2019Autonomia recull tamb\u00e9 en el T\u00edtol VI de finan\u00e7ament,\u00a0 garanties respecte a la sufici\u00e8ncia i autonomia dels governs locals a l\u2019hora d\u2019exercir les seves compet\u00e8ncies.<\/p>\n

Una millora del sistema de finan\u00e7ament de la Generalitat no va necess\u00e0riament acompanyada d\u2019una millora del finan\u00e7ament del m\u00f3n local.<\/p>\n

Per aix\u00f2, proposem la creaci\u00f3 immediata d\u2019una Comissi\u00f3 d\u2019Estudi que elabori una proposta de desplegament del t\u00edtol VI de l’Estatut referent als governs locals i al finan\u00e7ament del m\u00f3n local catal\u00e0.\u00a0 Aquesta \u00e9s la proposta dels i les socialistes i crec, sincerament, que tenim raons per ser positius en relaci\u00f3 amb els aven\u00e7os aconseguits en mat\u00e8ria de finan\u00e7ament auton\u00f2mic.\u00a0 Jo no renuncio al cam\u00ed recorregut perqu\u00e8 penso que no nom\u00e9s \u00e9s positiu, sin\u00f3 que ha anat en la bona direcci\u00f3. Crec que \u00e9s un cam\u00ed en el qual hem d\u2019insistir perqu\u00e8 ja ha comen\u00e7at a donar bons resultats.<\/p>\n

Per resumir:<\/p>\n

1. Tenim un model que suposa un canvi essencial respecte dels anteriors:<\/p>\n

– Fa dependre els nostres recursos fonamentalment dels tributs que paguem els catalans i les catalanes.<\/p>\n

– Ens situa per primera vegada per sobre de la mitjana gr\u00e0cies a un anivellament parcial, que suposa un l\u00edmit a la solidaritat i una recompensa pel nostre esfor\u00e7 fiscal.<\/p>\n

– Ens proporciona un significatiu increment de quantia des del primer any d\u2019aplicaci\u00f3 fins arribar als 3.700 M\u20ac\u00a0 en guanys que rebrem el 2013.<\/p>\n

2. Tenim una proposta que aprofundeix en el car\u00e0cter federal del model actual, que es fonamenta en l\u2019Estatut, per\u00f2 que vol anar m\u00e9s enll\u00e0 i que est\u00e0 perfectament alineada amb els objectius que persegueix el Govern amb el seu pacte fiscal:<\/p>\n

– Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria \u00fanica, que recapti, on time, TOTS els impostos que es paguen a Catalunya, compartida amb l\u2019Administraci\u00f3 Central, per\u00f2 presidida per la Generalitat, que \u00e9s Estat. En definitiva, clau de la caixa.<\/p>\n

– Aprofundir en els criteris d\u2019anivellament parcial, que vol dir quedar-nos directament amb un percentatge m\u00e9s gran encara dels ingressos que generem i\u00a0 ajustar la solidaritat per evitar que acabi penalitzant als que m\u00e9s contribueixen.<\/p>\n

– M\u00e9s enll\u00e0 dels ingressos tributaris que han de ser pilar fonamental dels recursos financers de cada territori, proposem la simplificaci\u00f3 en un \u00fanic fons del repartiment dels recursos entre les diferents Comunitats Aut\u00f2nomes perqu\u00e8 els resultats de l\u2019anivellament siguin coherents amb el criteri de solidaritat justa que es pret\u00e9n assolir, tant en termes de recursos per habitant en relaci\u00f3 a la mitjana, com en elements d\u2019ordinalitat.<\/p>\n

– Major capacitat per modificar els impostos.<\/p>\n

– Equiparaci\u00f3 de resultats amb la resta de models existents i renovaci\u00f3 de la Disposici\u00f3 Addicional Tercera, per tal d\u2019anar reduint les diverg\u00e8ncies en resultats i continuar avan\u00e7ant en la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit fiscal, m\u00e9s enll\u00e0 del model de finan\u00e7ament, que nom\u00e9s \u00e9s una part de la balan\u00e7a.<\/p>\n

– Aposta per avan\u00e7ar, a partir de l\u2019aven\u00e7 en els eixos que acabo d\u2019esmentar, en un model propi, el pacte fiscal catal\u00e0, que no \u00e9s ni el concert basc, ni el conveni navarr\u00e8s.\u00a0\u00a0 Els i les socialistes proposem un model que significa un aven\u00e7 en les relacions amb Espanya des d\u2019una \u00f2ptica federal, en la l\u00ednia de l\u2019aven\u00e7 europeu en mat\u00e8ria d\u2019integraci\u00f3 pol\u00edtica, que s\u2019emmarca en les experi\u00e8ncies contrastades internacionalment de federalisme fiscal, que pret\u00e9n fer de Catalunya un exemple de lideratge regional europeu i que aposta per una soluci\u00f3 ambiciosa, justa i possible.<\/p>\n

Haig de dir que crec que hem avan\u00e7at una mica des\u00a0 qu\u00e8 vam presentar aquestes propostes a l\u2019octubre passat a la Comissi\u00f3 parlament\u00e0ria que tractava el model de concert econ\u00f2mic. Des de llavors, hem sentit algunes veus que semblava que avalaven algunes de les nostres propostes des de les files de Converg\u00e8ncia.\u00a0 Per\u00f2, \u00e9s veritat que hi ha qui, de totes formes, insisteix que vol anar m\u00e9s lluny, no sabem exactament en qu\u00e8. Si \u00e9s aix\u00ed, nosaltres estem disposats a parlar-ne sense cap condici\u00f3 pr\u00e8via, per\u00f2 el que no farem ser\u00e0 confondre a la gent.<\/p>\n

Estem disposats a pactar una posici\u00f3 conjunta d\u2019una gran part de les forces pol\u00edtiques catalanes, perqu\u00e8 coincidim amb moltes d\u2019elles sobre les necessitats que he apuntat abans.<\/p>\n

No tenim cap problema en fer les an\u00e0lisis, les trobades, p\u00fabliques i privades, les reunions que faci falta per parlar-ne.<\/p>\n

Per tant, vull que quedi molt clara una cosa, nosaltres no posarem mai obstacles a l\u2019ambici\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n

El Govern ens tindr\u00e0 al seu costat pel que faci falta si el que vol aconseguir s\u00f3n els objectius que expressen les seves propostes; clau de la caixa i millora dels recursos de Catalunya, perqu\u00e8 com hem vist abans, hi coincidim plenament.<\/p>\n

No s\u00e9 si el Toni quan era conseller es va sentir mai tan recolzat per l\u2019oposici\u00f3, per\u00f2 crec que no. Em temo que en tot cas ser\u00e0 el PP, l\u2019actual soci del Govern, qui realment far\u00e0 impossible el concert econ\u00f2mic per a Catalunya.<\/p>\n

El que no farem ser\u00e0 donar suport a un model ple d\u2019inconsist\u00e8ncies jur\u00eddiques i d\u2019incerteses econ\u00f2miques. No contribuirem a confondre a la gent ni caminarem de forma premeditada per un carrer\u00f3 sense sortida.<\/p>\n

Si parlem d\u2019objectius, llavors, en volem parlar, pactar i anar junts amb totes les forces pol\u00edtiques amb les que coincidim en aquests objectius. I ens hi posarem d\u2019acord, estic conven\u00e7ut.<\/p>\n

Per\u00f2 si el que es pret\u00e9n \u00e9s parlar nom\u00e9s de titulars grandiloq\u00fcents i de l\u2019administraci\u00f3 del seny i la rauxa en funci\u00f3 dels calendaris electorals, amb nosaltres que no hi comptin. Nosaltres no hi podrem ser, per responsabilitat amb el pa\u00eds i per honestedat amb nosaltres mateixos.<\/p>\n

Ens tocar\u00e0 jutjar llavors els \u00e8xits del Govern en la consecuci\u00f3 dels seus objectius.<\/p>\n

I si volen vendre que han aconseguit el concert econ\u00f2mic, nosaltres nom\u00e9s ho podrem valorar en funci\u00f3 de si realment aconsegueixen els mateixos resultats que obt\u00e9 el Pa\u00eds Basc o Navarra. Aix\u00f2 vol dir aconseguir un 70% m\u00e9s de recursos dels que s\u2019obtenen\u00a0 ara.<\/p>\n

Si no \u00e9s aix\u00ed, el model es podr\u00e0 dir com vulguin, per\u00f2 no ser\u00e0 el concert econ\u00f2mic. I, com ja els hi he dit, el que no acceptarem \u00e9s que s\u2019intentin confondre a la gent. No abonarem aventures, per poder explotar el frac\u00e0s.<\/p>\n

De la mateixa manera, el que tampoc no farem ser\u00e0 certificar un resultat escassament millor per\u00f2 ben embolicat, com ja ha passat en altres ocasions, i intentar fer veure que tots els guanys han estat gr\u00e0cies als seus esfor\u00e7os.\u00a0 Per tant, per acabar.<\/p>\n

Cal que quedi clar que :<\/p>\n

El PSC no t\u00e9 cap problema en parlar sobre aquest tema, en dialogar i pactar, des de posicions raonables i amb objectius clars que podem compartir, perqu\u00e8 crec que no estem tan lluny com sembla.\u00a0 Tenim la sensaci\u00f3, per\u00f2, que trigarem a veure com acaba tot aix\u00f2.<\/p>\n

El PSC no t\u00e9 cap problema en parlar sobre aquest tema, en dialogar i pactar, des de posicions raonables i amb objectius clars que podem compartir, perqu\u00e8 crec que no estem tan lluny com sembla.\u00a0 Tenim la sensaci\u00f3, per\u00f2, que trigarem a veure com acaba tot aix\u00f2.<\/p>\n

Sembla que ara \u00e9s el Govern el que vol parar les m\u00e0quines. A l\u2019octubre van accelerar els treballs de la Comissi\u00f3 parlament\u00e0ria perqu\u00e8 aquesta emet\u00e9s les seves conclusions i arribar aix\u00ed a les Eleccions al Parlament amb la bandera del concert ben alta.<\/p>\n

Avui, en canvi, CiU no troba mai el moment d\u2019elevar el debat d\u2019aquestes conclusions al Ple del Parlament.<\/p>\n

Portem quatre mesos des qu\u00e8 es van aprovar les conclusions a la Comissi\u00f3 del Parlament i ens preguntem, per qu\u00e8 el Govern no vol accelerar el debat definitiu al Parlament de la seva mesura estrella?<\/p>\n

All\u00f2 que a l\u2019octubre era extremadament urgent i improrrogable avui no t\u00e9 ni data al Parlament,\u00a0 ni cita amb el President Rajoy, ni reuni\u00f3 amb el Ministre Montoro.<\/p>\n

I, digueu-me agosarat, per\u00f2 em temo que no en tornarem a parlar fins que no estiguin ben a prop les properes Eleccions al Parlament. Temps al temps.Espero sincerament equivocar-me, perqu\u00e8 si fins avui, semblava que era el PSC el que no s\u2019aclaria, tot i que les nostres posicions en aquest tema sempre han estat meridianament clares, avui ni aquesta ja \u00e9s una excusa per al Govern.<\/p>\n

A partir d\u2019avui \u00e9s el Govern el que ha de prendre una decisi\u00f3 sobre qu\u00e8 vol fer.<\/p>\n

Si no ho fa,\u00a0 no ser\u00e0 per la nostra manca de predisposici\u00f3 per arribar a un acord per anar junts on calgui, compartint objectius i pactant mesures que siguin raonables i possibles.<\/p>\n

Amigues i amics, vaig acabant…\u00a0 He intentat explicar amb la m\u00e0xima claredat la proposta del PSC, sense paranys ni segones lectures, sense amagar-ne res i amb la voluntat de comen\u00e7ar un di\u00e0leg sincer amb la resta de forces pol\u00edtiques del pa\u00eds.<\/p>\n

Fa massa temps que estem parlant de pacte fiscal, per\u00f2 fins avui ning\u00fa no havia fet un pas endavant. Jo he decidit fer-ho. Conscient dels riscos que suposa, per\u00f2 il\u00b7lusionat per la potencialitat i les possibilitats dels nostres posicionaments.<\/p>\n

Com ja he dit, la nostra \u00e9s una proposta ambiciosa, possible i justa.\u00a0 Una proposta que vol que Catalunya decideixi sobre els seus impostos.\u00a0 Una proposta que vol ser solid\u00e0ria, per\u00f2 que vol que aquesta solidaritat no generi injust\u00edcia per Catalunya.<\/p>\n

El Toni Castells sap millor que ning\u00fa com \u00e9s de complicat assolir un nou model de finan\u00e7ament que sigui bo per a Catalunya. Per\u00f2 ho va aconseguir. Perqu\u00e8 sabia el que volia, tenia molt clar com aconseguir-ho i no va caure en les trampes que li van posar.<\/p>\n

He parlat amb ell els darrers dies i no dubtis Toni que vull fer-ho en el propers mesos, perqu\u00e8 avui el PSC inicia un cam\u00ed que ning\u00fa com tu coneix.<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 vull que la resta de forces pol\u00edtiques tinguin una cosa clara: el que avui he exposat \u00e9s el que el PSC vol per a Catalunya, i encara no sabem el que pensen o volen la resta de partits.<\/p>\n

Nosaltres estem oberts a escoltar, a debatre i a arribar a acords. Per\u00f2 la m\u00e0xima responsabilitat per assolir un acord la t\u00e9 el govern, com la va tenir el President Montilla en el seu moment.<\/p>\n

Ara \u00e9s el President Mas qui ha de moure fitxa. Cal que expliqui qu\u00e8 vol, com ho vol i amb qui ho vol.\u00a0 Aqu\u00ed i a les Corts Generals.\u00a0 La gent ens est\u00e0 mirant amb atenci\u00f3. Tots aquells conciutadans que no tenen feina, que veuen que els seus fills i filles no acaben de trobar el cam\u00ed, que no veuen la llum a l’horitz\u00f3… Tots ells ens estan mirant.<\/p>\n

Molts d\u2019ells surten al carrer i es manifesten, com hem pogut comprovar avui a l\u2019arribar aqu\u00ed, en defensa dels seus llocs de treball, de la seva salut o de la seva educaci\u00f3.\u00a0 I jo avui els hi vull dir que el PSC no contribuir\u00e0 a fer cr\u00e9ixer el des\u00e0nim del pa\u00eds, ni els portar\u00e0 a carrerons sense sortida, com tampoc deixar\u00e0 de defensar amb tots els seus instruments els interessos de Catalunya.<\/p>\n

I ja que avui parl\u00e0vem de finances i per tant tamb\u00e9 de fiscalitat, tamb\u00e9 vull dir que el gran espoli fiscal que hem de combatre \u00e9s el que realitzen cada dia aquells que es poden permetre evadir impostos amb impunitat. Que l\u2019espoli del frau fiscal i l\u2019economia submergida suposa una p\u00e8rdua de recaptaci\u00f3 per les nostres arques p\u00fabliques que alguns xifren en m\u00e9s de 20.000 milions d\u2019euros nom\u00e9s a Catalunya.<\/p>\n

Finalment, ho vaig dir quan vaig ser escollit primer secretari del PSC i avui ho reitero: vull una vida pol\u00edtica catalana transparent, i per contribuir a qu\u00e8 aix\u00ed sigui, aquesta \u00e9s la nostra proposta. Ara li toca als altres.<\/p>\n

La situaci\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s tan complicada que no podem perdre ni un minut, i que ning\u00fa no s’equivoqui, aquells ciutadans i ciutadanes que ho estan passant malament no ens perdonarien que diguem una cosa i fem una altra.<\/p>\n

El PSC no ho far\u00e0, el que avui he dit ho defensarem amb convicci\u00f3. Espero que tothom faci el mateix, espero que tothom expliqui la seva posici\u00f3, que digui amb qui la vol negociar i la defensi amb la mateixa convicci\u00f3.\u00a0 Si tothom ho fa aix\u00ed, guanyar\u00e0 Catalunya, i sobretot, guanyaran els catalans i les catalanes.<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n

Socialistes.cat<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els i les socialistes hem comen\u00e7at una nova etapa ara fa escassament un parell de mesos. Una nova etapa que tinc la responsabilitat de liderar en un moment especialment complex per al Partit, per\u00f2 sobretot per al nostre pa\u00eds i per als seus ciutadans i les seves ciutadanes. Tothom \u00e9s conscient que al PSC ens …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-5267","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5267","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5267"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5267\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5269,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5267\/revisions\/5269"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5267"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5267"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5267"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}