{"id":5258,"date":"2012-02-28T10:33:38","date_gmt":"2012-02-28T08:33:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5258"},"modified":"2012-02-28T10:33:38","modified_gmt":"2012-02-28T08:33:38","slug":"josep-ramoneda-la-suspensio-de-la-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-la-suspensio-de-la-politica\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: La suspensi\u00f3 de la pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Deia Adam Smith <\/strong>que l’admiraci\u00f3 acr\u00edtica de la riquesa \u00e9s “la causa m\u00e9s gran i m\u00e9s universal de corrupci\u00f3 dels nostres sentiments morals”<\/em>.\u00a0I John Stuart Mill <\/strong>reblava: “La idea d’una societat sostinguda nom\u00e9s per les relacions i sentiments sorgits de l’inter\u00e8s econ\u00f2mic \u00e9s b\u00e0sicament repulsiva”<\/em>.\u00a0Ara que est\u00e0 tan de moda prendre la gran tradici\u00f3 liberal en va per fer-la c\u00f2mplice d’un neoliberalisme que no t\u00e9 a veure amb ella, he volgut anar a aquests dos cl\u00e0ssics per defensar la necessitat de la reflexi\u00f3 moral davant el daltabaix que la crisi i les mesures anticrisi estan provocant en les societats europees.\u00a0Per molt que es negui, la crisi europea ja no \u00e9s nom\u00e9s econ\u00f2mica, \u00e9s profundament moral, cultural i pol\u00edtica.<\/p>\n

Dies enrere, em vaig xocar amb un grafit que deia aix\u00ed: “indignar-se no \u00e9s suficient”<\/em>.\u00a0I vaig veure una foto d’una pancarta d’una manifestaci\u00f3 en qu\u00e8 estava escrit: “Indifer\u00e8ncia igual a arma de destrucci\u00f3 massiva”<\/em>.\u00a0La insufici\u00e8ncia que el grafiter constata \u00e9s la dificultat de trobar transformaci\u00f3 pol\u00edtica en la indignaci\u00f3 ciutadana.\u00a0La indifer\u00e8ncia expressa la crisi cultural, la indignaci\u00f3, els rampells morals d’una societat desconcertada i espantada.\u00a0La primera no va enlloc, la segona no sap cap a on anar.\u00a0La indifer\u00e8ncia \u00e9s letal perqu\u00e8 equival a l’acceptaci\u00f3 de la fatalitat: “\u00c9s el que hi ha”<\/em>.\u00a0Terrible expressi\u00f3 de claudicaci\u00f3 i impot\u00e8ncia que \u00faltimament se sent massa.\u00a0La indignaci\u00f3, si m\u00e9s no, t\u00e9 la virtut de recordar que seguim vius.\u00a0I totes dues ens recorden que sense alternatives pol\u00edtiques reals i sense un sentit que l\u2019animi, la democr\u00e0cia est\u00e0 ferida.\u00a0Entre la indignaci\u00f3 i la indifer\u00e8ncia, qu\u00e8 veiem?\u00a0Una pol\u00edtica perduda en el marasme dels interessos econ\u00f2mics, incapa\u00e7 de dotar de sentit a unes pol\u00edtiques que s’executen per imperatiu superior.\u00a0I el m\u00e9s preocupant \u00e9s que entre aquests executors alguns semblen disputar una insultant carrera: qui aconsegueix m\u00e9s retallades i menys irritaci\u00f3 social.\u00a0La s\u00e0dica actuaci\u00f3 de la policia a Val\u00e8ncia contra els estudiants expressa la voluntat de segar d’arrel qualsevol esb\u00f3s de conflicte social. I sense conflicte no hi ha societat lliure.<\/p>\n

La indifer\u00e8ncia serveix d’argument als governants per dir que la majoria dels ciutadans recolza les seves pol\u00edtiques. Als governants sempre els ha agradat deixar-se enganyar pel que volen creure en cada moment.\u00a0Davant d’una indignaci\u00f3 que no es concreta i davant el silenci ensordidor de la indifer\u00e8ncia, la pol\u00edtica institucional cada vegada est\u00e0 m\u00e9s desconnectada de la societat i m\u00e9s connectada amb unes elits tancades que nom\u00e9s s’escolten a si mateixes.\u00a0I aix\u00ed es va avan\u00e7ant per la senda que marca l’economia, que \u00e9s la paraula m\u00edtica que serveix d’eufemisme de les relacions de for\u00e7a reals.\u00a0Qui \u00e9s aquesta economia que tots hem d’obeir?\u00a0Un ens compost, format pels que tenen poder econ\u00f2mic i el fan servir per influir en benefici dels seus interessos; una infinitat d’experts rendits als diners, que en aquesta crisi han posat en evid\u00e8ncia als m\u00e9s famosos departaments universitaris i escoles de negocis; uns tecn\u00f2crates amb viatge d’idea i tornada entre el capital i la pol\u00edtica, i uns conversos que creuen que nom\u00e9s de pa viu l’home.\u00a0En aquest context, on \u00e9s la discussi\u00f3 sobre la societat que volem?<\/p>\n

No hi ha societat, nom\u00e9s problemes econ\u00f2mics.\u00a0Cal quadrar els n\u00fameros, diuen, quan del que es tracta \u00e9s de quadrar a les persones. Els debats pol\u00edtics es desdibuixen.\u00a0I van apareixent noves formes d’impostura ideol\u00f2gica: primer va ser el discurs dels excessos: cal pagar la festa, despr\u00e9s l’anhel virtu\u00f3s d’austeritat, ara est\u00e0 apareixent el populisme, en una f\u00f3rmula nova: prendre als aturats com a coartada per for\u00e7ar la caiguda de salaris.\u00a0A m\u00e9s d’oportunista, \u00e9s bastant immoral.<\/p>\n

Per\u00f2 per completar la tasca, per aprofitar la crisi per fer un vestit jur\u00eddic nou al capitalisme que consagri legalment els privilegis dels que m\u00e9s tenen, cal decretar la suspensi\u00f3 de la pol\u00edtica per imperatiu econ\u00f2mic, perqu\u00e8 per a determinats projectes la q\u00fcesti\u00f3 del sentit – \u00bfquin pa\u00eds volem? – \u00e9s una nosa.\u00a0I la gran majoria de l’esquerra calla i atorga.\u00a0Aix\u00ed es prometen diners i privilegis a un senyor de Las Vegas que ve amb el conte de la lletera per traslladar aqu\u00ed una franqu\u00edcia de les excresc\u00e8ncies del pitjor capitalisme.\u00a0Ara que el model valenci\u00e0 est\u00e0 en fallida econ\u00f2mica i moral, el nostre sobiranisme particular ho far\u00e0 seu? Ning\u00fa protesta, excepte un trosset de PSC<\/strong> i la irredempta Iniciativa<\/strong>.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Deia Adam Smith que l’admiraci\u00f3 acr\u00edtica de la riquesa \u00e9s “la causa m\u00e9s gran i m\u00e9s universal de corrupci\u00f3 dels nostres sentiments morals”.\u00a0I John Stuart Mill reblava: “La idea d’una societat sostinguda nom\u00e9s per les relacions i sentiments sorgits de l’inter\u00e8s econ\u00f2mic \u00e9s b\u00e0sicament repulsiva”.\u00a0Ara que est\u00e0 tan de moda prendre la gran tradici\u00f3 liberal …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-5258","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5258","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5258"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5258\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5261,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5258\/revisions\/5261"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5258"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5258"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5258"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}