{"id":5252,"date":"2012-02-27T10:19:35","date_gmt":"2012-02-27T08:19:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5252"},"modified":"2012-02-27T10:19:35","modified_gmt":"2012-02-27T08:19:35","slug":"joan-subirats-a-que-anomenem-treball","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-subirats-a-que-anomenem-treball\/","title":{"rendered":"Joan Subirats: A qu\u00e8 anomenem treball"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El canvi en el qu\u00e8 entenem per treball ha estat sorprenent en pocs anys.\u00a0Entre el meu itinerari professional i el que estan seguint les meves filles de vint anys hi ha un abisme.\u00a0Acumulo m\u00e9s de 12 triennis de professor universitari.\u00a0La meva identitat est\u00e0 profundament ancorada en aquesta persistent, continuada i estable tasca. A la m\u00e9s gran de les meves filles li va costar passar per 10 treballs per poder acumular alguns mesos de cotitzaci\u00f3 a la Seguretat Social.\u00a0La seva identitat?\u00a0Fa anys els meus alumnes em deien que havien “trobat una feina”<\/em> i preguntaven qu\u00e8 fer per acabar el curs.\u00a0Ara, de tant en tant, s’acosta un dels meus alumnes i em comunica: “he agafat una feina, la setmana que ve no vindr\u00e9”<\/em>.\u00a0No \u00e9s exactament el mateix “trobar” que “agafar”, com no \u00e9s el mateix ser empleat amb ocupador que empleat sense ocupador.\u00a0Conec, com tots, a diversos “aut\u00f2noms dependents”.\u00a0Bonic ox\u00edmoron de creixent popularitat.\u00a0Tu treballes per a alg\u00fa; ho fas al seu despatx; fas servir la seva taula i el seu ordinador; tens un horari, per\u00f2 ets “empresari aut\u00f2nom”, i factures pels teus serveis.\u00a0Decideixes si vols tenir vacances, encara que has de preguntar primer si quan tornis et tornaran a contractar, i et pagues tu mateix el que vulguis per aquest par\u00e8ntesi. S’ha trobat la f\u00f3rmula m\u00e0gica per la qual es pot disposar del treball d’altres sense ocupar.\u00a0I, mentrestant, anem canviant el concepte de treballador pel d’emprenedor.<\/p>\n

\u00c9s evident que els itineraris vitals i les identitats de cadasc\u00fa no v\u00e9nen ja marcades com abans pel lloc en qu\u00e8 naixies i la fam\u00edlia que tenies.\u00a0I tamb\u00e9 \u00e9s probablement cert que no serien majoria els que acceptarien avui un treball, sempre el mateix, per 50 anys.\u00a0Per\u00f2, la capacitat d’aprofitar les oportunitats i navegar per aquest mar de precarietat, discontinu\u00eftat, capacitat d’emprendre i flu\u00efdesa en el qual ens trobem no resulta gens f\u00e0cil, i segueix tenint a veure amb les condicions de partida de cadasc\u00fa.<\/p>\n

Fa unes setmanes sentia a un grup internacional d’experts parlant de les velles i noves condicions de treball a escala global.\u00a0Una economista \u00edndia ens assegurava que a Occident part\u00edem d’un conjunt de sup\u00f2sits que a la resta del m\u00f3n no es donaven.\u00a0Per exemple, que despr\u00e9s de l’atur ve l’ocupaci\u00f3, que despr\u00e9s de la precarietat ve l’estabilitat, o que despr\u00e9s de l’economia o el treball informal, ve la seva formalitzaci\u00f3.\u00a0I un altre col\u00b7lega americ\u00e0 reblava el tema dient que hav\u00edem d’anar traient-nos del cap que a cada empleat li correspon un ocupador.<\/p>\n

A qu\u00e8 ve tot aix\u00f2?\u00a0El decret que implanta la reforma laboral suposa una pas m\u00e9s en un cam\u00ed que sembla irreversible: deconstruir el treball, trencant la relaci\u00f3 laboral, fragmentant-la i precarietzant-la al m\u00e0xim.\u00a0I tot aix\u00f2 aprofitant el formidable canvi tecnol\u00f2gic.\u00a0Capitalisme financer desterritorialitzat, i producci\u00f3 i treball for\u00e7osament ancorats en un lloc, per\u00f2 desprotegits i fragilitzats.\u00a0Als Estats se’ls hi escapen els beneficis del tr\u00e0nsit financer, per\u00f2 han d’assumir els costos i la conflictivitat del que tenen en el seu territori, sense capacitat per posar en marxa pol\u00edtiques redistributives que equilibrin els impactes de tal transformaci\u00f3. La sortida no la trobarem en una m\u00e9s que improbable recuperaci\u00f3 productiva i d’estabilitat laboral de la m\u00e0 d’un capitalisme globalitzat, i tampoc d’uns Estats dependents i empobrits.\u00a0Ho acaba de dir Mario Draghi<\/strong> al\u00a0Wall Street Journal:<\/em> “El model social europeu se n’ha anat per sempre”<\/em>.\u00a0Si volem recuperar la capacitat col\u00b7lectiva de treball i subsist\u00e8ncia ens haurem de buscar la vida de manera m\u00e9s local, creant lla\u00e7os, establint vincles solidaris i xarxes aut\u00f2nomes.\u00a0Reconstruint les passarel\u00b7les entre treball, activitat, tasca i qualsevol altra tasca personal i col\u00b7lectivament \u00fatil, vingui d’un home, d’una dona, d’un jove, d’un major, d’un aturat o d’un sense papers.\u00a0Mentre, defensem el que tenim com puguem, tractem de canviar les coses, per\u00f2 siguem conscients que no ser\u00e0 gens f\u00e0cil desconnectar de les grans tend\u00e8ncies globals.
\n
\nEl Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El canvi en el qu\u00e8 entenem per treball ha estat sorprenent en pocs anys.\u00a0Entre el meu itinerari professional i el que estan seguint les meves filles de vint anys hi ha un abisme.\u00a0Acumulo m\u00e9s de 12 triennis de professor universitari.\u00a0La meva identitat est\u00e0 profundament ancorada en aquesta persistent, continuada i estable tasca. A la m\u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-5252","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5252","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5252"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5252\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5257,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5252\/revisions\/5257"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5252"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5252"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5252"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}