{"id":5247,"date":"2012-02-22T10:11:07","date_gmt":"2012-02-22T08:11:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5247"},"modified":"2012-02-22T10:11:07","modified_gmt":"2012-02-22T08:11:07","slug":"m%c2%aa-dolors-renau-el-passat-%e2%80%98re-sentit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/m%c2%aa-dolors-renau-el-passat-%e2%80%98re-sentit\/","title":{"rendered":"M\u00aa Dolors Renau: El passat \u2018re-sentit&#8217;"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/02\/passat.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5248\" title=\"passat\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/02\/passat-300x300.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/02\/passat-300x300.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/02\/passat-150x150.jpg 150w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/02\/passat-50x50.jpg 50w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/02\/passat.jpg 449w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>\u00c9s per atzar que tornem a escoltar amb gust can\u00e7ons dels \u00faltims brots del franquisme, de la transici\u00f3 i dels primers anys de la democr\u00e0cia? No les hav\u00edem donat ja per\u00a0<em>amortitzades<\/em>? En poc temps hem reviscut el significat de\u00a0<em>Diguem no<\/em>, <!--more--><em>L&#8217;estaca<\/em>, de\u00a0<em>S\u00f3lo le pido a Dios<\/em> desvetllant sentiments de resist\u00e8ncia, mentre que\u00a0<em>Gracias a la vida<\/em>,\u00a0<em>Paraules d&#8217;amor<\/em> i tantes altres animen a creure en la persist\u00e8ncia de forces vitals fonamentals. Can\u00e7ons portadores de valors i actituds han trucat a la nostra porta com ho fan els vells coneguts.<\/p>\n<p>Potser hem trigat massa temps a comprendre que, sota una grav\u00edssima crisi econ\u00f2mica, s&#8217;amagava no solament una seriosa crisi pol\u00edtica i moral, sin\u00f3 tamb\u00e9 una nova versi\u00f3 de la dictadura. Estem identificant-ne alguns trets que desperten rebuig i indignaci\u00f3 en joves que mai no l&#8217;han viscut per\u00f2 tamb\u00e9 en molts que s\u00ed l&#8217;hem sofert. Retornen lleis, discursos i decisions que ens aboquen a molts anys enrere. No \u00e9s solament que, com tant s&#8217;ha dit, el pes de la\u00a0<em>crisi<\/em> \u2013que es tracta com si no tingu\u00e9s cap origen conegut, ni menys encara reconegut\u2013 recaigui sobre els m\u00e9s febles. Sin\u00f3 que sembla que la ciutadania, els seus drets civils, els objectius d&#8217;igualtat en tots els ordres de la vida social, la cerca de la cohesi\u00f3, el respecte als drets humans fonamentals, hagin deixat de ser objectius de la vida p\u00fablica per quedar supeditats a les ordres dels qui amb o sense intermediaci\u00f3 pol\u00edtica ens governen sense gaires miraments. Anem cedint cada dia una mica m\u00e9s de sobirania col\u00b7lectiva i, per tant, personal, estabornits a cops de lleis, normes, discursos que, a m\u00e9s d&#8217;espantar, compleixen b\u00e9 la seva funci\u00f3 d&#8217;incitar a callar i acceptar, com un mal menor, tota mena de regressions en els drets socials i personals.<\/p>\n<p>\u00c9s en aquest mateix espai, conf\u00fas i incert, on identifiquem certs trets del passat. La por, com aleshores, t\u00e9 l&#8217;enorme poder de paralitzar i fer desconfiar de qualsevol moviment que no sigui just el d&#8217;abaixar el cap. Per\u00f2, d&#8217;altra banda, estan revivint alguns dels sentiments que varen fonamentar aquell pacte, pol\u00edtic i social (tan imperfecte com possible), que condu\u00ed a la democr\u00e0cia. Reviu el sentiment d&#8217;injust\u00edcia, la voluntat de resist\u00e8ncia, l&#8217;impuls per treballar per un futur just. I s&#8217;actualitza la revolta quan preveiem el dest\u00ed futur de moltes de les conquestes en drets humans, socials i personals, en risc de ser devorats per aquesta pseudoeconomia en qu\u00e8 s&#8217;ha convertit la pol\u00edtica. Es desvetlla l&#8217;esc\u00e0ndol quan tenim not\u00edcia que hi ha infants grecs que es desmaien a les escoles, que augmenta di\u00e0riament el nombre de pobres, que es degraden els serveis educatius, sanitaris, socials. I quan percebem que determinades opinions discrepants comencen a ser considerades censurables. Tot plegat, com diem col\u00b7loquialment,\u00a0<em>ens sona<\/em>. De fet, ens\u00a0<em>re-sona<\/em>, de la mateixa manera que ho fa la m\u00fasica d&#8217;aquells anys de foscor.<\/p>\n<p>El passat reviscut ens pot dur a una regressi\u00f3 social col\u00b7lectiva: a reconvertir-nos en s\u00fabdits en lloc de ciutadans. Per\u00f2 cal recordar que si aleshores v\u00e0rem ser capa\u00e7os de resistir, oposar-nos i construir noves formes de viure&#8230; per qu\u00e8 no hem de poder fer-ho ara? Tenim la possibilitat de reacci\u00f3 personal, podem comptar amb l&#8217;antiga for\u00e7a de valors que han perm\u00e8s construir formes de cooperaci\u00f3 humana capaces de v\u00e8ncer dictadures tant o m\u00e9s sinistres que la que sembla voler-se instal\u00b7lar per quedar-se. Ens cal treballar per destriar d&#8217;entre el passat\u00a0<em>re-sentit<\/em> all\u00f2 que ens va servir per fer-nos una mica m\u00e9s humans a tots plegats.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/509215-el-passat-re-sentit.html\"><br \/>\nEl Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s per atzar que tornem a escoltar amb gust can\u00e7ons dels \u00faltims brots del franquisme, de la transici\u00f3 i dels primers anys de la democr\u00e0cia? No les hav\u00edem donat ja per\u00a0amortitzades? En poc temps hem reviscut el significat de\u00a0Diguem no, L&#8217;estaca, de\u00a0S\u00f3lo le pido a Dios desvetllant sentiments de resist\u00e8ncia, mentre que\u00a0Gracias a la vida,\u00a0Paraules &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5247","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5247","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5247"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5247\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5249,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5247\/revisions\/5249"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5247"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5247"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5247"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}