{"id":5237,"date":"2012-02-20T09:51:56","date_gmt":"2012-02-20T07:51:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5237"},"modified":"2012-02-20T09:51:56","modified_gmt":"2012-02-20T07:51:56","slug":"albert-branchadell-evitar-lestat-fallit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/albert-branchadell-evitar-lestat-fallit\/","title":{"rendered":"Albert Branchadell: Evitar l’estat fallit"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>En el seu article del 22 de gener (“La tribu o l’estat”) Eduard Voltas<\/strong> defensava una tesi plausible a partir d’uns c\u00e0lculs discutibles. Segons ell, en un refer\u00e8ndum de secessi\u00f3 nom\u00e9s podr\u00edem comptar que votaria a favor el 20 per cent de ciutadans que segons el CEO se senten exclusivament catalans. Aquesta hip\u00f2tesi no casa amb les dades del CEO mateix, segons les quals un 28 per cent dels entrevistats creu que Catalunya hauria de ser un estat independent i m\u00e9s del 45 per cent declara que votaria afirmativament en un refer\u00e8ndum d’independ\u00e8ncia. En altres paraules, a Catalunya hi ha moltes persones que no se senten exclusivament catalanes que d’entrada estarien disposades a votar a favor de la independ\u00e8ncia. I aix\u00f2 no ho diu nom\u00e9s el CEO sin\u00f3 qualsevol estudi sobre aquestes q\u00fcestions que s’hagi fet en els darrers temps.<\/p>\n

Per posar un sol exemple, segons les dades d’una enquesta d’Ernest Querol<\/strong> i Miquel Strubell<\/strong>, inclosa al llibre\u00a0Llengua i revindicacions nacionals a Catalunya<\/em> , m\u00e9s de la meitat dels entrevistats que se senten m\u00e9s catalans que espanyols votaria afirmativament en un refer\u00e8ndum de secessi\u00f3 i el mateix faria gaireb\u00e9 un de cada cinc entrevistats que se senten tan catalans com espanyols.<\/p>\n

La mateixa comprovaci\u00f3 la podr\u00edem fer si en comptes de l’autoidentificaci\u00f3 nacional dels entrevistats ens fix\u00e9ssim en la seva llengua habitual. En aquest mateix estudi la majoria de catalanoparlants habituals votaria a favor de la independ\u00e8ncia, per\u00f2 entre els biling\u00fces habituals ho faria prop d’un ter\u00e7 i entre els castellanoparlants habituals m\u00e9s d’un 15 per cent.<\/p>\n

En definitiva: les simplificacions van b\u00e9 per a fer m\u00e9s contundent una argumentaci\u00f3, per\u00f2 tampoc no cal excedir-se. Dit aix\u00f2, cal donar tota la ra\u00f3 a Eduard Voltas <\/strong>en la tesi que postula el seu article. “La creaci\u00f3 de l’estat catal\u00e0<\/em>“, diu Voltas<\/strong>, “no pot cavalcar sobre una escissi\u00f3 identit\u00e0ria interna perqu\u00e8 l’experiment estaria abocat al frac\u00e0s<\/em>“. En aquest punt la pol\u00edtica comparada ens pot ajudar, perqu\u00e8 a Europa tenim uns quants precedents d’estats creats sobre una “escissi\u00f3 identit\u00e0ria interna<\/em>” que han estat un frac\u00e0s.<\/p>\n

Una part de l’independentisme catal\u00e0 (la part m\u00e9s irreflexiva, s’ent\u00e9n) es dedica a comptar alegrement quants estats nous han aparegut a Europa des de la caiguda del Mur, sense fer atenci\u00f3 a l’\u00e8xit o frac\u00e0s d’aquests nous estats. Probablement el cas de nou estat fallit m\u00e9s clamor\u00f3s \u00e9s el de B\u00f2snia i Hercegovina. BiH viu una situaci\u00f3 de col\u00b7lapse pol\u00edtic, econ\u00f2mic, social i gaireb\u00e9 podr\u00edem dir espiritual per l’escissi\u00f3 interna entre els seus pobles constituents (o si m\u00e9s no entre les elits pol\u00edtiques respectives). Per posar nom\u00e9s dos indicadors, BiH t\u00e9 la taxa d’atur m\u00e9s alta d’Europa (prop del 40 per cent) i una de les m\u00e9s altes de tot el planeta, i segons l’ONG Transparency International ocupa el lloc 91 del r\u00e0nquing mundial segons l’\u00edndex de percepci\u00f3 de la corrupci\u00f3 de 2011 (Espanya \u00e9s al 31). En el cas de BiH, l’escissi\u00f3 identit\u00e0ria del nou estat no \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra de 1992-1995 sin\u00f3 una causa. Com explica molt b\u00e9 el professor Francisco Veiga al seu recent i imprescindible llibre\u00a0La f\u00e1brica de las fronteras. Guerras de secesi\u00f3n yugoslavas 1991-2001<\/em> , BiH ja s’havia fracturat a les eleccions de l’any 1990, per l’abs\u00e8ncia d’un sentiment com\u00fa de bosnicitat que travess\u00e9s les clivelles nacionals.<\/p>\n

I ja que parlem de corrupci\u00f3, al r\u00e0nquing de Transparency International per darrere de BiH encara trobem l’estat europeu m\u00e9s jove de tots (Kosovo), que ocupa la posici\u00f3 112,\u00a0ex aequo<\/em> amb el Senegal. La tensi\u00f3 al nord de Kosovo, que s’ha agreujat des de l’estiu passat, evidencia el frac\u00e0s del nou estat a incloure el “cat\u00e0leg identitari” de la societat kosovar, comen\u00e7ant pels kosovars que nom\u00e9s se senten serbis. En el seu darrer informe sobre el cas (febrer 2012), l’ONG International Crisis Group s’expressa en termes contundents: “No one involved wants armed conflict; yet, the stakes and tensions are high, and deadly violence remains a risk<\/em>“.<\/p>\n

La llista de precedents no es redueix a aquests dos casos. Tamb\u00e9 podr\u00edem parlar ara de Maced\u00f2nia, Mold\u00e0via o Ucra\u00efna. Sigui com sigui, el que mostra la pol\u00edtica comparada \u00e9s que en situacions de diversitat identit\u00e0ria els projectes centrats en els valors de la “tribu” suposadament titular (els musulmans a BiH, els albanesos a Kosovo, etc.) tenen tend\u00e8ncia a produir estats fallits o sotmesos a un gran estr\u00e8s pol\u00edtic. La part reflexiva de l’independentisme catal\u00e0 ho hauria de tenir present, com ja fa Eduard Voltas<\/strong>.<\/p>\n

Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el seu article del 22 de gener (“La tribu o l’estat”) Eduard Voltas defensava una tesi plausible a partir d’uns c\u00e0lculs discutibles. Segons ell, en un refer\u00e8ndum de secessi\u00f3 nom\u00e9s podr\u00edem comptar que votaria a favor el 20 per cent de ciutadans que segons el CEO se senten exclusivament catalans. Aquesta hip\u00f2tesi no casa …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5237","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5237","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5237"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5237\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5239,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5237\/revisions\/5239"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5237"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5237"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5237"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}