{"id":5222,"date":"2012-02-20T02:02:32","date_gmt":"2012-02-20T00:02:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5222"},"modified":"2012-02-20T13:08:55","modified_gmt":"2012-02-20T11:08:55","slug":"l%e2%80%99hora-entrevista-a-joan-ignasi-elena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/l%e2%80%99hora-entrevista-a-joan-ignasi-elena\/","title":{"rendered":"L\u2019Hora entrevista a Joan Ignasi Elena"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Joan Ignasi Elena <\/strong>(Barcelona 1968 ) \u00e9s llicenciat en Dret i\u00a0 pare de tres nenes nascudes a la \u00cdndia, un pa\u00eds que l\u2019apassiona. En el darrer congr\u00e9s del PSC , en un fet inusual en el partit, va presentar una candidatura alternativa a la primera secretaria del PSC. Molta gent i molts militants li han reconegut el coratge d\u2019aquesta actitud.<\/p>\n

L\u2019Hora: Creus que s\u2019ha ent\u00e8s la compatibilitat d\u2019aquesta actitud certament valenta amb el fet que despr\u00e9s acabessis integrant-te a l\u2019executiva proposada \u00a0per la candidatura guanyadora?<\/strong> <\/strong><\/p>\n

Joan Ignasi Elena:<\/strong> Et mentiria sin\u00f3 et reconegu\u00e9s que vaig tenir seriosos dubtes a l\u2019hora de decidir la meva integraci\u00f3 . Vaig insistir que arribaria fins al final i aix\u00ed ho vaig fer. Per a mi la coher\u00e8ncia \u00e9s quelcom fonamental. Dos fets em van ajudar a prendre la decisi\u00f3. Per una banda la confian\u00e7a amb en Pere Navarro a qui conec des de fa temps. La\u00a0 pol\u00edtica al final no deixa de ser, com deia Hannah Arendt,\u00a0 una dimensi\u00f3 humana, com el respirar, com estimar, la confian\u00e7a…\u2026Evidentment et pots equivocar amb la gent per\u00f2 dif\u00edcilment amb companys amb els qui portes treballant colze a colze molts anys des d\u2019una sintonia personal. En Pere ens \u00a0va demostrar i ens va conv\u00e8ncer de la seva voluntat i comprom\u00eds\u00a0 amb el fet de \u00a0donar un nou impuls al partit, de renovar-ho, \u00a0de construir un Nou PSC. Ens va donar confian\u00e7a i \u00a0en aquest cam\u00ed ens trobar\u00e0 al seu costat. Per altra banda nosaltres, les persones de la meva candidatura, vam \u00a0fer un congr\u00e9s molt participatiu amb la gent que ens donava suport, un congr\u00e9s molt assembleari\u00a0 que em va permetre escoltar a molta gent. De moment no me\u2019n penedeixo.<\/strong><\/p>\n

L\u2019H: No resulta una mica repetitiu el debat que sovint se li planteja al PSC en relaci\u00f3 a una elecci\u00f3 entre el\u00a0 PSOE o Catalunya?<\/strong><\/p>\n

JIE: <\/strong>Esgotador i interessat, tens ra\u00f3. El plantejament d\u2019aquesta pregunta \u00e9s erroni, esquem\u00e0tic. El repte fundacional i vigent del PSC \u00e9s governar Catalunya des de plantejaments catalanistes i federalistes. Plantejaments\u00a0 que neixen de la nostra condici\u00f3 de socialdem\u00f2crates i que afirmen la llibertat per regir-nos i al mateix temps la nostra dimensi\u00f3 social, solid\u00e0ria i europeista. Llibertat per regir-nos que es sustenta, com a premissa irrenunciable, en l\u2019aportaci\u00f3 m\u00e9s important del catalanisme popular que volem representar, que \u00e9s la capacitat de produir un sentiment de pertinen\u00e7a compartit. De ser un sol poble, en definitiva,\u00a0 la consideraci\u00f3 del catalanisme com un factor de cohesi\u00f3 social. I conscients de l\u2019exist\u00e8ncia en el m\u00f3n d\u2019avui de sobiranies solapades, diverses i compartides i de les que cal estar oberts a parlar. Em nego a creure que hi hagi gent\u00a0 a Catalunya que votant socialista no comparteixi aquests criteris. El propi projecte d\u2019unitat del socialisme a Catalunya \u00e9s una mostra de que aquest esquem\u00e0tic plantejament est\u00e0 des de\u00a0 fa ja molt de temps superat. Dit aix\u00f2, \u00e9s veritat que el PSC ha tingut darrerament una tend\u00e8ncia a aventurar-se a la recerca d\u2019objectius com\u00a0 a m\u00ednim confusos quan segurament\u00a0 ten\u00edem a la nostra agenda pol\u00edtica altres prioritats, altres realitats que transformar. No \u00e9s tracta d\u2019anar a remolc de les agendes i els maquiavelismes t\u00e0ctics dels altres per\u00f2 no podem malmetre amb aventures arrauxades\u00a0 la\u00a0 nostra credibilitat \u00a0catalanista, la nostra vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria . En aquest darrer congr\u00e9s hem fet passes importants i n\u2019estic plenament conven\u00e7ut de que gr\u00e0cies a les seves resolucions refor\u00e7arem n\u00edtidament la visibilitat del PSC en la pol\u00edtica espanyola refor\u00e7ant en paral\u00b7lel\u00a0 els lligams de cohesi\u00f3 entre els nostres companys socialistes d\u2019arreu l\u2019Estat. Amb total normalitat hem de garantir l’opini\u00f3 i el vot diferenciat al Congr\u00e9s dels Diputats en totes\u00a0 aquelles q\u00fcestions que per a Catalunya siguin importants i que no s\u2019hagin pogut acordar pr\u00e8viament. No podem repetir incoher\u00e8ncies del passat per\u00f2 sobretot no podem ser nosaltres mateixos els qui alimentem aquesta pol\u00e8mica a vegades est\u00e8ril: quan calgui votar diferent es vota i ja est\u00e0, amb tota naturalitat perqu\u00e8 aix\u00ed sobiranament ho hem decidit i avisat. No cal posar aquesta q\u00fcesti\u00f3 constantment en el centre de l\u2019escena medi\u00e0tica amb reunions bilaterals que sempre seran susceptibles d\u2019interpretacions malintencionades. <\/strong><\/p>\n

L\u2019H: Per\u00f2 sovint s\u2019acostuma a dir que el PSC \u00e9s principalment un partit municipalista.<\/strong><\/p>\n

JIE: <\/strong>I europeista i ecologista i feminista… qu\u00e8 vol dir un partit municipalista? Evidentment, \u00a0el PSC \u00e9s un partit municipalista perqu\u00e8 des dels municipis tamb\u00e9 es construeix Catalunya. Segurament el municipalisme \u00e9s el principal aliat del nostre repte fundacional. <\/strong><\/p>\n

L\u2019H : El PSC va aprovar en el seu 12\u00e8 congr\u00e9s treballar per una alian\u00e7a catalana de progr\u00e9s i et va posar al davant d\u2019aquesta tasca. No creus que fins ara els senyals que s\u2019han donat han estat contradictoris en aquest sentit?<\/strong><\/p>\n

JIE: <\/strong>Ens mereixem un govern millor. Aix\u00f2 fa imprescindible obrir una nova etapa de di\u00e0leg, entesa i alian\u00e7a dels components de signe progressista. Una Alian\u00e7a Catalana de Progr\u00e9s que cal aconseguir de cara al 2014 i que no hauria de traduir-se en una mera alian\u00e7a de partits, sin\u00f3 en un ampli moviment de base social, pol\u00edtica i cultural. Una alian\u00e7a que no haur\u00edem de fer \u201cdes de dalt\u201d com va succeir amb el \u201cGovern Tripartit\u201d, perqu\u00e8 no pot repetir les febleses que aquest va patir. A l\u2019altura de l\u2019Estatut i\u00a0 disposada a guanyar un pacte fiscal just. He comen\u00e7at a parlar amb representants sindicals, pol\u00edtics i culturals de l\u2019espectre pol\u00edtic progressista
\ni l\u2019acollida, la receptivitat de l\u2019alian\u00e7a catalana de progr\u00e9s ha estat excel.lent. No podem malmetre amb aventures arrauxades\u00a0 la\u00a0 nostra credibilitat\u00a0 catalanista, la nostra vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria. \u00c9s veritat que l\u2019agenda pol\u00edtica, el calendari, ens \u00a0han jugat a la contra. Unes setmanes despr\u00e9s de la constituci\u00f3 de la nova executiva ja est\u00e0vem al Parlament immersos en el debat dels pressupostos. Nosaltres som un partit amb clara vocaci\u00f3 de govern, responsables. Hem fet una extensi\u00f3 de mans al Govern\u00a0 perqu\u00e8 la situaci\u00f3 ho requereix. Potser haur\u00edem d\u2019haver estat una mica m\u00e9s impacients amb un govern sense cap full de ruta estrat\u00e8gica m\u00e9s enll\u00e0 de la\u00a0 recerca de punts de trobada amb el PP. Hem de deixar molt clar davant la ciutadania la nostra ambici\u00f3 per governar Catalunya\u00a0 i que els nostres plantejaments s\u00f3n ben diferents als del PP i CiU. Aix\u00f2 no vol dir que en temes de pa\u00eds no ens puguin trobar en posicions de consens per\u00f2 seria un\u00a0 error que el ciutad\u00e0 pogu\u00e9s percebre en la nostra actitud c\u00e0lculs\u00a0 excessivament t\u00e0ctics i conjunturals. I sobretot perqu\u00e8 a trav\u00e9s d\u2019un di\u00e0leg de sords podem acabar col\u00b7laborant ing\u00e8nuament amb qui asfixia ajuntaments i\u00a0 retalla l\u2019estat del benestar . Hem de desemmascarar amb valentia,\u00a0 amb atreviment, \u00a0el doble joc de CiU. Mentre l\u2019honorable president\u00a0 amena\u00e7ava amb el \u201ctrencament de costures constitucionals\u201d pactava amb el Partido Popular uns pressupostos molt\u00a0 agressius contra l\u2019estat del benestar. Un pacte assolit amb un partit centralista extraordin\u00e0riament ofensiu contra Catalunya com va demostrar en la seva campanya contra l \u2018Estatut entre d\u2019altres i nombrosos episodis. Ho vaig dir durant el nostre congr\u00e9s, no em considero m\u00e9s catalanista\u00a0 que cap altre militant del PSC\u00a0 per\u00f2 ara toca mirar al futur i el que ha de fer el PSC ara\u00a0 \u00e9s recuperar part del seu repte \u00a0\u00a0fundacional : guanyar la majoria, governar Catalunya. <\/em><\/strong><\/p>\n

L\u2019H : Entenc que est\u00e0s a favor del Pacte fiscal?<\/strong><\/p>\n

JIE: <\/strong>Per suposat, aix\u00ed ho va establir el nostre darrer congr\u00e9s. Tothom ens ha reconegut als socialistes el bon pacte assolit el 2009 que multiplicava per 10 els recursos. Haur\u00edem de continuar en aquesta l\u00ednia i no caure en les trampes sem\u00e0ntiques que proposa CiU. Es tracta de parlar de recursos i de a qu\u00e8 es dedicaran. Conscients que la creaci\u00f3 d\u2019un consorci tributari que gestioni tots els impostos \u00e9s viable. Com viable\u00a0 \u00e9s demanar una evoluci\u00f3 en els percentatges de cessi\u00f3 dels tributs, incl\u00f2s l\u2019impost de societats. Haurem d\u2019exigir en paral.lel una m\u00e9s gran transpar\u00e8ncia i reconeixement\u00a0 en el nostre esfor\u00e7 de solidaritat i sobretot ampliar l\u2019exig\u00e8ncia en la lleialtat institucional per tal d\u2019evitar situacions inc\u00f2modes i injustes com la del fons de competitivitat. El nom \u00e9s un tema menor perqu\u00e8 si el govern \u00e9s responsable no ens portar\u00e0 a carrerons que nom\u00e9s tenen una sortida: la frustraci\u00f3. Un pacte fiscal feble jur\u00eddicament els obligar\u00e0 a moure fitxa amb els seus aliats naturals, a Catalunya i a l\u2019Estat. Potser ens haur\u00edem de recordar m\u00e9s sovint que el PSC ja no est\u00e0 \u00a0al govern. <\/strong><\/p>\n

L\u2019H : Durant la campanya pre-congressual \u00a0vas alertar insistentment de la p\u00e8rdua de connexi\u00f3 del PSC amb els sectors m\u00e9s actius de la societat.<\/strong><\/p>\n

JIE: <\/strong>\u00c9s veritat i ho mantinc per\u00f2 aix\u00f2 \u00a0s\u2019ha d\u2019explicar b\u00e9. El que volia dir \u00e9s que resulta evident que molta gent del m\u00f3n intel.lectual, de la cultura, dels sectors m\u00e9s actius de la societat s\u2019han anat allunyant gradualment de nosaltres, gent que estava amb nosaltres i ara no hi \u00e9s i que \u00e9s molt necessari recuperar, no estem sobrats d\u2019idees. Per\u00f2\u00a0 per aix\u00f2 cal ser sincer i \u00a0buscar les causes d\u2019aquesta simptomatologia, d\u2019aquest divorci. Els partits necessiten renovar els seus principis com intermediaris socials, tamb\u00e9 amb aquests sectors. Durant molt de temps els partits d\u2019esquerra hem pensat que era millor apostar per la figura de l\u2019intel.lectual org\u00e0nic que per una intermediaci\u00f3\u00a0 i retroalimentaci\u00f3 real i fruct\u00edfera amb aquests sectors. En certa mesura era un aprofitament mutu, interessat, \u00a0poc estrat\u00e8gic i molt conjuntural. Potser el darrer gran exemple\u00a0 d\u2019aquest fenomen ha estat en Anthony Giddens i m\u2019estalvio comentar els resultats. D\u2019altra banda cal millorar la nostra capacitat de seducci\u00f3, tractar a la gent com a persones adultes. No m\u2019imagino les cares dels sectors socials m\u00e9s actius de la societat, sindicals, culturals, \u00a0davant certes actituds de frivolitat o contr\u00e0ries\u00a0 a l\u2019austeritat . O veient com el raquitisme d\u2019idees sovint s\u2019intenta amagar amb ocurr\u00e8ncies pol\u00edtiques d\u2019un nivell creatiu lamentable. Si a aix\u00f2 li sumes el fenomen de la corrupci\u00f3 el divorci est\u00e0 servit. Dit aix\u00f2 crec que les causes no s\u00f3n \u00fanicament imputables als partits pol\u00edtics i en concret al PSC. Ha estat un cercle pervers perqu\u00e8 aquests fets \u00a0han acabat aguditzant encara m\u00e9s el distanciament amb aquests sectors i fomentant un cert aristocratisme intel.lectual molt poc productiu i greu en aquests temps de crisi . Entre tots hem acabat provocant la imperdonable paradoxa d\u2019uns silencis, d\u2019unes mancances discursives envers assumptes socials de greu transcend\u00e8ncia que provoquen en els ciutadans escepticisme i orfandat davant els m\u00e9s poderosos. Resulta trist \u00a0veure com s\u00f3n pocs els anomenats intel.lectuals d\u2019aquest pa\u00eds els que hagin opinat envers la recent i agressiva\u00a0 reforma laboral. Que potser no representa aquesta reforma en bona part un canvi bastant notable del nostre model social i productiu? Que no tenen opini\u00f3? Menys mal que Francesc Casares ens ha il.lustrat sobre com aquest \u201claissez faire\u201d que proposa la reforma laboral de PP bene\u00efda per CiU representa \u00a0la destrucci\u00f3 de bona part del dret laboral.<\/strong><\/p>\n

L\u2019H: Parlant de la reforma laboral, et veig enfadat. No hauria estat aquesta la mateixa reforma laboral que hagu\u00e9s dut a terme un govern socialista?<\/strong><\/p>\n

JIE:<\/strong> Rotundament no. Tenim la mostra en la reforma laboral del govern de Zapatero que tot i que tenia aspectes que no m\u2019agradaven, sonava ben diferent. El que realment m\u2019indigna d\u2019aquest assumpte s\u00f3n els silencis . Resulta indecent sentir als membres del \u201cMajestic 2\u201d desqualificar als sindicats, als representants dels treballadors, \u00a0per la seva suposada obedi\u00e8ncia a interessos corporativistes. No s\u00f3n interessos corporatius molt m\u00e9s potents, \u00a0per exemple, els de les ag\u00e8ncies de rating?. Interessos que \u00a0ic\u00f2nicament es visualitzen en aquesta cosa trista per inaccessible i blindada que representa Davos. Cal coratge per enfrontar-se als m\u00e9s poderosos per\u00f2 sobretot calen idees. La taxa Tobin sobre les transaccions financeres seria\u00a0 un bon exemple del cam\u00ed a seguir, el que passa \u00e9s que es tracta d\u2019una idea dels anys 70 que \u00a0per altra banda sovint \u00e9s capitalitzada i prostitu\u00efda per la dreta. Resta clar que la socialdemocr\u00e0cia ha de reaccionar, ha de seduir millor, comunicar millor\u00a0 i amb noves respostes, per cert, el lema de la meva campanya.<\/strong><\/p>\n

L\u2019H: Tornar\u00e0s a presentar candidatura en el proper congr\u00e9s?<\/strong><\/p>\n

JIE: <\/strong>Tornar\u00e9 a presentar la meva predisposici\u00f3 a treballar des d’on sigui necessari. Ens hem d\u2019acostumar a que en pol\u00edtica ning\u00fa \u00e9s imprescindible. El recent congr\u00e9s de la federaci\u00f3 de Barcelona ha estat una bona mostra d\u2019aix\u00f2, tot sigui dit , m\u00e9s per part d’uns que d’uns altres . El gener\u00f3s gest de Jordi Hereu l\u2019honora i ens assenyala a tots i totes una bona pr\u00e0ctica de concepci\u00f3 pol\u00edtica. El que per nosaltres ara \u00e9s imprescindible \u00e9s tornar a connectar amb la societat.<\/strong><\/p>\n

L\u2019Hora<\/strong><\/p>\n

Barcelona, 19 de febrer de 2012<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan Ignasi Elena (Barcelona 1968 ) \u00e9s llicenciat en Dret i\u00a0 pare de tres nenes nascudes a la \u00cdndia, un pa\u00eds que l\u2019apassiona. En el darrer congr\u00e9s del PSC , en un fet inusual en el partit, va presentar una candidatura alternativa a la primera secretaria del PSC. Molta gent i molts militants li han …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-5222","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5222","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5222"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5222\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5235,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5222\/revisions\/5235"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5222"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5222"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5222"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}