{"id":5218,"date":"2012-02-17T12:09:23","date_gmt":"2012-02-17T10:09:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5218"},"modified":"2012-02-17T12:09:23","modified_gmt":"2012-02-17T10:09:23","slug":"francesc-casares-andres-perez-et-al-la-destruccio-del-dret-laboral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-casares-andres-perez-et-al-la-destruccio-del-dret-laboral\/","title":{"rendered":"Francesc Casares, Andr\u00e9s P\u00e9rez, et al: La destrucci\u00f3 del dret laboral"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Aquest t\u00edtol no \u00e9s una met\u00e0fora, \u00e9s l’expressi\u00f3 d’una realitat.\u00a0Les mesures que acaba d’aprovar el Govern i que v\u00e9nen a modificar els drets i obligacions d’empreses i treballadors, en realitat nom\u00e9s suprimeixen o retallen drets dels treballadors.\u00a0S’haur\u00e0 perdut per aix\u00f2 l’equilibri en qu\u00e8 es basa tota branca del Dret.\u00a0De fet, aix\u00f2 \u00e9s el que es pretenia, perqu\u00e8, qu\u00e8 significa sin\u00f3 “flexibilitzar” i “desregular” les relacions laborals?\u00a0El dret del treball era, fins ara, un conjunt de normes que disciplinaven aquelles relacions, que ara queden sense regular o que perden el seu valor.\u00a0Per tant, s’est\u00e0 transferint la for\u00e7a del dret des del codi jur\u00eddic a les mans del m\u00e9s poder\u00f3s, que ser\u00e0 sempre l’empresa.<\/p>\n

Entre les mesures adoptades ocupa un lloc preferent la del “abaratiment de l’acomiadament”.\u00a0Els treballadors, a partir d’ara, han de t\u00e9mer que els puguin acomiadar m\u00e9s f\u00e0cilment, i tindran encara menys for\u00e7a per oposar-se a possibles decisions de l’empresa contr\u00e0ries a la llei.\u00a0De fet, ni s’atreviran a denunciar les arbitrarietats davant els tribunals, perqu\u00e8 es trobaran que, fins i tot en el cas que aquests els donin la ra\u00f3, aquesta decisi\u00f3 no comportar\u00e0 el restabliment dels seus drets. L’empresa se\u2019n lliurar\u00e0 pagant un preu m\u00f2dic.\u00a0\u00c9s a dir, l’empresa pot comprar amb diners el silenci de la just\u00edcia.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 justifica la reacci\u00f3 indignada no nom\u00e9s dels sindicats, com a representants dels treballadors, sin\u00f3 de tots aquells que saben que el dret al treball \u00e9s un dret hum\u00e0 fonamental i que el codi jur\u00eddic \u00e9s un instrument civilitzador de les relacions humanes.\u00a0\u00c9s lamentable la miopia de molts que no saben veure el mal que aquestes mesures faran al proc\u00e9s que la Humanitat vol rec\u00f3rrer cap a la just\u00edcia social.\u00a0Ho veurem clarament quan el panorama de les relacions de treball de moltes empreses torni a semblar-se m\u00e9s a un sistema feudal que a una democr\u00e0cia moderna.<\/p>\n

La veritat \u00e9s, per\u00f2, que de tot aix\u00f2 est\u00e0vem advertits.\u00a0La pol\u00edtica neoliberal que s’ha anat imposant en els darrers anys en el terreny econ\u00f2mic ho feia presagiar.\u00a0A mitjans dels anys vuitanta ja hi havia qui, entre els savis laboralistes, pronosticava, amb complaen\u00e7a, que molt aviat veur\u00edem “l’enfonsament del dret laboral”.\u00a0El dret del treball, juntament amb la Seguretat Social, s’havia convertit lentament, amb el temps, en el recanvi civilitzat de les revolucions socials vuitcentistes, i va venir a conquerir pac\u00edficament, amb les seves normes, nous espais de just\u00edcia social.\u00a0Aquesta branca del Dret significava un comprom\u00eds entre el poder de l’empresari i les exig\u00e8ncies de just\u00edcia i participaci\u00f3 dels treballadors en l’empresa.\u00a0El dret del treball tractava de canalitzar la confrontaci\u00f3 que comporta la mateixa naturalesa del treball per compte ali\u00e8 i proporcionava empara al treballador que es proposava establir una relaci\u00f3 laboral des d’una posici\u00f3 solit\u00e0ria, a\u00efllada i per tant, feble.\u00a0El Dret disciplinava, a m\u00e9s, l’acci\u00f3 col\u00b7lectiva dels treballadors a trav\u00e9s de la din\u00e0mica sindical.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 semblava indicar que la vella lluita de classes estava trobant vies de superaci\u00f3 i que la barricada s’havia convertit en codi o en conveni col\u00b7lectiu.\u00a0Semblava que els drets fonamentals de car\u00e0cter social i econ\u00f2mic que el consens universal estava acceptant, anaven penetrant, tamb\u00e9, en el reducte de l’empresa per la via de l’extensi\u00f3 de la cultura democr\u00e0tica.\u00a0Feia la impressi\u00f3 que el just i convenient era seguir progressant per aquest cam\u00ed, fins a convertir l’empresa en un territori de col\u00b7laboraci\u00f3 constructiva.\u00a0Per\u00f2 l’arribada d’una nova crisi del sistema capitalista ha estat suficient perqu\u00e8 resson\u00e9s insistentment aquesta consigna de salvaci\u00f3: “Cal flexibilitzar el mercat de treball”,<\/em> “cal desregular el Dret del Treball”<\/em>.\u00a0Doncs b\u00e9, amb les noves normes s’ha donat satisfacci\u00f3 a aquestes pretensions.\u00a0Com menys normes, millor …<\/p>\n

Aquest \u00e9s, doncs, l’aut\u00e8ntic fons de la q\u00fcesti\u00f3.\u00a0Si el Dret s\u00f3n normes, el que est\u00e0 fent el Govern \u00e9s destruir amb aquesta reforma una part del sistema jur\u00eddic establert democr\u00e0ticament i consolidat despr\u00e9s d’anys de sacrificis i de lluites socials.\u00a0I en canvi, el que ens acostaria a una democr\u00e0cia avan\u00e7ada -utilitzant paraules del pre\u00e0mbul de la nostra Constituci\u00f3- seria un sistema cada vegada m\u00e9s participatiu en les decisions que afecten als ciutadans en tots els nivells, tamb\u00e9 a nivell laboral.\u00a0I tot aix\u00f2, ordenat de la manera m\u00e9s perfectament possible per la regla del Dret.<\/p>\n

Per tant, ning\u00fa pot negar que la reforma que s’ha d’aplicar a partir d’ara camina en sentit oposat a aquests horitzons de civilitzaci\u00f3 i progr\u00e9s.\u00a0\u00c9s un intent de retorn a les f\u00f3rmules liberals m\u00e9s pures del\u00a0laissez faire.<\/em><\/p>\n

Un cop arribats a aquest punt, caldr\u00e0 entrar en pol\u00e8mica amb aquells sectors que justifiquen la reforma com un mal menor necessari per reactivar l’economia, crear nous llocs de treball i alleugerir aquesta xacra social persistent que \u00e9s l’atur.\u00a0Per\u00f2 aquests, segurament, no s’atrevirien a posar la m\u00e0 al foc i assegurar que aquesta reforma laboral pugui ser determinant per aconseguir aquells objectius, i que no existeixen altres alternatives.\u00a0En qualsevol cas, el dany que s’haur\u00e0 fet a l’equilibri hum\u00e0 dins de les empreses i al proc\u00e9s hist\u00f2ric de la just\u00edcia social, ser\u00e0 dif\u00edcilment reparable; haurem perdut aix\u00ed gaireb\u00e9 un segle en el cam\u00ed del progr\u00e9s.<\/p>\n

Francesc Casares i Potau, Andr\u00e9s P\u00e9rez Subirana, Judith Barcel\u00f3 Cisquella i Jessica Bolancel Ferrer<\/strong><\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest t\u00edtol no \u00e9s una met\u00e0fora, \u00e9s l’expressi\u00f3 d’una realitat.\u00a0Les mesures que acaba d’aprovar el Govern i que v\u00e9nen a modificar els drets i obligacions d’empreses i treballadors, en realitat nom\u00e9s suprimeixen o retallen drets dels treballadors.\u00a0S’haur\u00e0 perdut per aix\u00f2 l’equilibri en qu\u00e8 es basa tota branca del Dret.\u00a0De fet, aix\u00f2 \u00e9s el que es …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-5218","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5218","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5218"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5218\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5221,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5218\/revisions\/5221"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5218"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5218"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5218"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}