{"id":5201,"date":"2012-02-16T10:56:39","date_gmt":"2012-02-16T08:56:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5201"},"modified":"2012-02-16T10:56:39","modified_gmt":"2012-02-16T08:56:39","slug":"joan-majo-sobiranies-al-segle-xxi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-sobiranies-al-segle-xxi\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Sobiranies al segle XXI"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La paradoxa \u00e9s inquietant (no parlo nom\u00e9s de Catalunya, em refereixo tamb\u00e9 a Espanya): cada vegada hi ha m\u00e9s moviments per reclamar la sobirania i, tanmateix, cada vegada \u00e9s m\u00e9s l\u00edquid i m\u00e9s fugisser aquest concepte.\u00a0Analitzem-lo de prop.<\/p>\n

La sobirania ha anat unida a l’Estat.\u00a0\u00c9s la capacitat d’exercir el ple poder a l’interior d’un territori.\u00a0En una democr\u00e0cia, aquesta capacitat l’atorga el poble (“sobirania popular”), en altres casos, la sobirania es conquista per la for\u00e7a de les armes o, de forma m\u00e9s subtil, per la for\u00e7a dels diners. Per a exercir la sobirania dins d’unes fronteres geogr\u00e0fiques cal tenir el control de tot el que les travessa; cal disposar d’un ex\u00e8rcit; tenir una moneda i els seus elements imprescindibles (poder per emetre diners, regular la taxa de canvi i fixar els tipus d’inter\u00e8s); tenir la capacitat d’establir impostos, recaptar i distribuir-los, i finalment, tenir potestat de fer lleis.\u00a0En el nostre cas, com a tot Europa, la sobirania s’ha anat reduint de forma impressionant per dos fen\u00f2mens diferents: el proc\u00e9s cap a la UE i la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

El primer: el control de fronteres ha desaparegut excepte per a tercers pa\u00efsos ja que les mercaderies (mercat \u00fanic) i les persones (tractat de Schengen) poden passar lliurement.\u00a0L’euro ha acabat amb tota la sobirania monet\u00e0ria (tractat de Maastricht).\u00a0La pertinen\u00e7a a l’OTAN fa i far\u00e0 cada vegada menys “sobir\u00e0” l’ex\u00e8rcit.\u00a0L’obligaci\u00f3 de fer lleis traslladant les directives europees i la cada vegada m\u00e9s propera harmonitzaci\u00f3 fiscal, amb la probable creaci\u00f3 d’una fiscalitat europea (que a Espanya li beneficiar\u00e0 molt), deixaran redu\u00efda la llibertat d’actuaci\u00f3 legislativa i fiscal.<\/p>\n

Aquest primer fenomen ha estat volgut, la gran cessi\u00f3 de sobirania ha estat volunt\u00e0ria, i ha estat feta cap a unes institucions de les que formem part.\u00a0Es tracta d’una cessi\u00f3 a canvi d’una sobirania compartida.\u00a0Deixem de ser el ratol\u00ed i som part del lle\u00f3, amb molts m\u00e9s avantatges que inconvenients.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 no treu que hem deixat de ser sobirans, encara que sovint sembla que no som conscients.\u00a0Parlar encara de “unitat de mercat” referit a l’espanyol, o indignar per “intromissions” europees en l’elaboraci\u00f3 dels pressupostos \u00e9s no haver ent\u00e8s res del que hem fet, per sort, durant els \u00faltims 30 anys.<\/p>\n

El segon fenomen \u00e9s totalment diferent.\u00a0No \u00e9s voluntari.\u00a0Es tracta de la globalitzaci\u00f3.\u00a0Llibertat creixent per al comer\u00e7 mundial i total per als moviments de capital.\u00a0La desregulaci\u00f3 i llibertat absoluta de bancs, fons, corporacions i empreses multinacionals fa inefica\u00e7 qualsevol intent d’exercir algun control per part dels Estats i representa la creaci\u00f3 d’un poder econ\u00f2mic sobir\u00e0 per sobre de les fronteres.\u00a0Nom\u00e9s l’exist\u00e8ncia d’unes entitats pol\u00edtiques m\u00e9s grans i m\u00e9s fortes (com la futura UE o una ONU modificada) podria oferir una possibilitat de compensar aquest nou poder.\u00a0Per\u00f2 els processos de construcci\u00f3 d’aquestes noves institucions s\u00f3n molt lents i hi ha grans retic\u00e8ncies a cedir-los sobirania.\u00a0Mentre aix\u00f2 sigui aix\u00ed, el veritable poder est\u00e0 en mans dels “mercats”, una manera dissimulada de dir “els bancs i altres gestors del capital financer”.<\/p>\n

El que ha passat aquest \u00faltim any ho posa en evid\u00e8ncia: la UE d\u00f3na instruccions a Espanya, per\u00f2 s\u00f3n els mercats els que les escriuen per a la UE, ja que aquesta encara no ha apr\u00e8s a ser forta i a defensar-se.\u00a0La globalitzaci\u00f3 obligar\u00e0 als Estats europeus a cedir encara m\u00e9s sobirania si no volen perdre tot paper en el m\u00f3n.<\/p>\n

En aquest context sorprenen algunes reclamacions de sobirania.\u00a0Podien ser compreses i recolzades fa unes quantes d\u00e8cades, per\u00f2 poden quedar en un concepte buit en pocs anys.\u00a0La sobirania dels Estats quedar\u00e0 molt minvada, i encara que segueixin conservant aquest nom, les seves compet\u00e8ncies i les seves funcions canviaran, amb cessions a institucions supraestatals i tamb\u00e9 a entitats m\u00e9s properes a la poblaci\u00f3. Les nacions europees que, com Catalunya, no han pogut durant el segle XX esdevenir un Estat, han de lluitar ara per situar-se adequadament en el mapa del futur, per\u00f2 no necess\u00e0riament reclamant la sobirania estatal, sin\u00f3 entenent aquest futur.<\/p>\n

Mentre discutim si la sobirania est\u00e0 a Catalunya, a Espanya o a Europa, \u00e9s probable que descobrim que l’hem cedit als bancs…<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La paradoxa \u00e9s inquietant (no parlo nom\u00e9s de Catalunya, em refereixo tamb\u00e9 a Espanya): cada vegada hi ha m\u00e9s moviments per reclamar la sobirania i, tanmateix, cada vegada \u00e9s m\u00e9s l\u00edquid i m\u00e9s fugisser aquest concepte.\u00a0Analitzem-lo de prop. La sobirania ha anat unida a l’Estat.\u00a0\u00c9s la capacitat d’exercir el ple poder a l’interior d’un territori.\u00a0En …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-5201","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5201","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5201"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5201\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5204,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5201\/revisions\/5204"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5201"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5201"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5201"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}