{"id":5189,"date":"2012-02-14T13:21:21","date_gmt":"2012-02-14T11:21:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5189"},"modified":"2012-02-14T13:28:57","modified_gmt":"2012-02-14T11:28:57","slug":"jordi-font-deute-amb-victor-serge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-deute-amb-victor-serge\/","title":{"rendered":"Jordi Font: En deute amb V\u00edctor Serge"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/02\/vserge.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5190\" title=\"vserge\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/02\/vserge-300x240.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"240\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/02\/vserge-300x240.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/02\/vserge.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Els anys vuitanta vaig llegir un llibre introbable: les <em>Mem\u00f2ries<\/em> de <strong>V\u00edctor Serge<\/strong>, pseud\u00f2nim de <strong>V\u00edctor Lv\u00f2vitx Kib\u00e0ltxitx<\/strong> (1890-1947), tradu\u00efdes al castell\u00e0 i editades el 1973 a M\u00e8xic (<em>Memorias de un revolucionario<\/em>). <!--more--> Com era possible que una obra d&#8217;aquesta envergadura fos gaireb\u00e9  desconeguda entre nosaltres, fins i tot entre els qui ven\u00edem de les  catacumbes insurgents i est\u00e0vem a l&#8217;aguait de tantes altres coses  interessants que ens havien escamotejat? La ra\u00f3: <strong>V\u00edctor Serge <\/strong>no havia  estat segrestat nom\u00e9s pel franquisme, sin\u00f3 tamb\u00e9 per l&#8217;estalinisme i per  tots els que havien supeditat la seva consci\u00e8ncia al c\u00e0non del  comunisme governant. Tot plegat havia fet de<strong> V\u00edctor Serge<\/strong> un desconegut i  un empestat, com havia succe\u00eft tamb\u00e9 amb els seus amics catalans del <strong> POUM<\/strong>.<\/p>\n<p>De fet, la redempci\u00f3 dels poumistes no va tenir lloc fins al 1992, amb l&#8217;estrena de la magn\u00edfica <em>Operaci\u00f3 Nikolai<\/em>,  de <strong>Dolors Genov\u00e8s<\/strong>, produ\u00efda per TV3, on es posava en clar el segrest i  assassinat d&#8217;<strong>Andreu Nin<\/strong> a mans de la <strong>NKVD<\/strong> sovi\u00e8tica, emparada en la  campanya infamant dels comunistes submisos. Hi contribuiria tamb\u00e9,  aviat, la pel\u00b7l\u00edcula <em>Tierra y libertad<\/em>, de <strong>Ken Loach<\/strong> (1995),  sobre la 29 Divisi\u00f3 del front d&#8217;Arag\u00f3, formada pel <strong>POUM<\/strong>, encap\u00e7alada per  <strong>Josep Rovira<\/strong>, en la qual havia format <strong>George Orwell<\/strong> i que seria  dissolta sense contemplacions. Recordo l&#8217;emoci\u00f3 amb qu\u00e8 els vells  poumistes (molts d&#8217;ells incorporats al proc\u00e9s d&#8217;unitat del socialisme  catal\u00e0) van viure el final definitiu de la cal\u00famnia. Recordo la  satisfacci\u00f3 serena de <strong>Maria Manonelles<\/strong> (v\u00eddua de <strong>Josep Rovira<\/strong>), els ulls  blaus i brillants de <strong>Manuel Alberich<\/strong> i l&#8217;entusiasme exultant de <strong> Wilebaldo Solano<\/strong>, que viatjaria a diverses universitats europees i  rebria un vibrant reconeixement retrospectiu. Gent extraordin\u00e0ria, de la  qual vam aprendre, no el \u201ccomprom\u00eds\u201d que es basa en la fe cega, sin\u00f3 el  comprom\u00eds que es deu a la pr\u00f2pia consci\u00e8ncia i que no transigeix amb  cap <em>diktat<\/em>. Gent de mirada clara i coratjosa, sempre irreverent amb els poders, emancipada de tots els absoluts.<\/p>\n<p>Quan,  l&#8217;any 1939, amb la retirada, els poumistes arribaven a la frontera  francesa, s&#8217;hi van trobar <strong>V\u00edctor Serge<\/strong>, que els esperava amb una xarxa  d&#8217;acollida a punt. <strong>V\u00edctor Serge<\/strong>, entre nosaltres, ha hagut d&#8217;esperar  fins ara mateix. Per fi, les seves <em>Mem\u00f2ries<\/em> han estat reeditades  per l&#8217;editorial Veintisiete Letras i, almenys en castell\u00e0, es poden  trobar a les nostres llibreries. Per a molts seran una aut\u00e8ntica  revelaci\u00f3. \u00c9s la vida de l&#8217;Europa revolucion\u00e0ria de la primera meitat  del segle XX, amb la seva bigarrada antropologia, amb tots els seus  somnis i generositats, amb les seves derives m\u00e9s abjectes. I sobretot  amb l&#8217;ant\u00eddot contra aquestes darreres: la convicci\u00f3 que \u201cla corrupci\u00f3  del millor \u00e9s el que hi ha de pitjor\u201d, que cap finalitat, per alta que  sigui, no justifica qualsevol mitj\u00e0 i que cal unir a tot comprom\u00eds una  consci\u00e8ncia individual rigorosa i irreductible.<\/p>\n<p>Hi desfilen la  R\u00fassia tsarista, el moviment obrer belga, els anarquistes de Par\u00eds, la  Barcelona de 1917 i l&#8217;amistat amb el Noi del Sucre, la R\u00fassia dels  soviets i l&#8217;amistat amb <strong>Lenin<\/strong> i <strong>Trotski<\/strong>, l&#8217;amistat amb <strong>Andreu Nin<\/strong>, els  espartkistes alemanys, el gulag estalinista, la fugida d&#8217;Europa encal\u00e7at  pels nazis, l&#8217;exili mexic\u00e0&#8230; Catalunya t\u00e9 un deute amb <strong>V\u00edctor Serge<\/strong>,  que \u00e9s un deute amb ella mateixa: la traducci\u00f3 al catal\u00e0, almenys, de  les seves <em>Mem\u00f2ries<\/em> i tamb\u00e9 de la seva novel\u00b7la <em>El naixement de la nostra for\u00e7a<\/em>, que transcorre a Barcelona i que el seu protagonista \u2013Darius\u2013 \u00e9s el Noi del Sucre.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/505765-deute-amb-victor-serge.html\">El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els anys vuitanta vaig llegir un llibre introbable: les Mem\u00f2ries de V\u00edctor Serge, pseud\u00f2nim de V\u00edctor Lv\u00f2vitx Kib\u00e0ltxitx (1890-1947), tradu\u00efdes al castell\u00e0 i editades el 1973 a M\u00e8xic (Memorias de un revolucionario). Com era possible que una obra d&#8217;aquesta envergadura fos gaireb\u00e9 desconeguda entre nosaltres, fins i tot entre els qui ven\u00edem de les catacumbes &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[70],"class_list":["post-5189","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-jordi-font"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5189","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5189"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5189\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5192,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5189\/revisions\/5192"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5189"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5189"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5189"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}