{"id":5182,"date":"2012-02-12T10:56:15","date_gmt":"2012-02-12T08:56:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5182"},"modified":"2012-02-12T10:56:15","modified_gmt":"2012-02-12T08:56:15","slug":"joan-subirats-ni-de-dretes-ni-desquerres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-subirats-ni-de-dretes-ni-desquerres\/","title":{"rendered":"Joan Subirats: Ni de dretes ni d&#8217;esquerres?"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/esquerra_dreta.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4267\" title=\"esquerra_dreta\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/esquerra_dreta-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/esquerra_dreta-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/esquerra_dreta.jpg 400w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Fa temps vaig llegir que a l&#8217;escriptor franc\u00e8s <strong>Serge Quadrappani<\/strong> li van preguntar sobre si tenia encara sentit la cl\u00e0ssica distinci\u00f3 pol\u00edtica entre dreta i esquerra, i va respondre<em>: &#8220;Hi ha dues maneres de no ser ni de dretes ni d&#8217;esquerres, una \u00e9s una manera de dretes i l\u2019altra \u00e9s una manera d&#8217;esquerres&#8221;. <\/em><!--more-->Aquesta paradoxa espacial ens pot ajudar a entendre per qu\u00e8 molta gent que no ha viscut la transici\u00f3 pol\u00edtica evita definir-se en aquest esquema binari tan assentat en el panorama ideol\u00f2gic i pol\u00edtic.\u00a0S\u00f3n gent que no accepten un dilema que condueix inevitablement al vot \u00fatil, al bipartidisme que nom\u00e9s permet escollir entre els pols d&#8217;aquest conglomerat que alguns anomenen com &#8220;PPPSOE&#8221;.\u00a0No sorpr\u00e8n que aix\u00f2 sigui aix\u00ed, veient la creixent dificultat d&#8217;uns (populars) i altres (socialdem\u00f2crates) per presentar perfils pol\u00edtics diferenciats en els temes centrals de l&#8217;economia, el treball o la pol\u00edtica fiscal amb qu\u00e8 sustentar les pol\u00edtiques socials.\u00a0I aquest rebuig a situar-se en els dos cl\u00e0ssics pols no crec que tingui res a veure amb l&#8217;ambig\u00fcitat amb qu\u00e8 els populismes hist\u00f2rics intentaven recollir vots i suports de tots els sectors socials, posant-los finalment al servei de pol\u00edtiques clarament conservadores i autorit\u00e0ries.<\/p>\n<p>En el fam\u00f3s llibre en qu\u00e8 <strong>Norberto Bobbio<\/strong> defensava la vig\u00e8ncia de la polaritat esquerra-dreta, es deia que qui es negava a definir-se com de dretes o d&#8217;esquerres en el fons volia amagar de quin costat estava.\u00a0En efecte, resulta impossible no afrontar els dilemes de valors que sorgeixen inevitablement davant de cada decisi\u00f3.\u00a0Dir que ets ni-ni condueix a un espai prepol\u00edtic, de grans valors acceptats per tothom, per\u00f2 aix\u00f2 no evita que davant de cada decisi\u00f3 concreta hagis de triar com distribuir costos i beneficis, l\u2019acceptar m\u00e9s o menys nivells de desigualtat o el fer prevaldre interessos individuals o corporatius en lloc de tractar d&#8217;afavorir els comuns.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 passa amb la primavera \u00e0rab, amb el 15-M, amb els Occupy, amb la creixent pres\u00e8ncia de partits pirates?\u00a0On els situem?\u00a0Ha passat l&#8217;\u00e8poca de les coher\u00e8ncies i consist\u00e8ncies ideol\u00f2giques que feien que davant qualsevol situaci\u00f3 sabessis per endavant quina seria la reacci\u00f3 de qui se situava en un espai pol\u00edtic determinat.\u00a0Hi ha ara molt conservadorisme disfressat d&#8217;esquerres.\u00a0En cada cas haur\u00edem de veure com se situen aquests moviments en dilemes concrets, el paper de la dona, les opcions ecologistes, el futur del treball, la independ\u00e8ncia de la xarxa i el manteniment de les pol\u00edtiques de benestar, per citar nom\u00e9s alguns elements.\u00a0Per\u00f2 el que sembla clar \u00e9s que molts dels integrants d&#8217;aquestes mobilitzacions no accepten que ser d&#8217;esquerres consisteixi a votar i refor\u00e7ar a pol\u00edtics que diuen representar aquestes opcions en seu institucional.<\/p>\n<p>La realitat \u00e9s cada vegada m\u00e9s multidimensional, i davant d\u2019aquesta realitat la visi\u00f3 cl\u00e0ssica bidimensional, amb un \u00fanic continuum entre dreta i esquerra ja no funciona.\u00a0La gent del 15-M expressava amb el<em> &#8220;no ens representen&#8221; <\/em>la sensaci\u00f3 de tra\u00efci\u00f3 o de constant incompliment del contracte que els representants pol\u00edtics exhibien davant la perplexa ciutadania, i el rebuig a situar-se en els pols cl\u00e0ssics amb la frase <em>&#8220;som els de baix&#8221;<\/em>.\u00a0Aix\u00ed, ser d&#8217;esquerres no es redueix a votar partits que proclamen ser-ho, \u00e9s recon\u00e8ixer-se en una traject\u00f2ria hist\u00f2rica feta d&#8217;avan\u00e7os i retrocessos, en la qual el determinant \u00e9s la lluita per la igualtat, per la consecuci\u00f3 de condicions de vida justes per a tots.\u00a0I aix\u00f2 passa ara per treure&#8217;ns de sobre aquesta llosa irracional del nou capitalisme global que acaba per convertir en irracional la pr\u00f2pia vida.\u00a0I \u00e9s indubtable que en aquesta traject\u00f2ria hist\u00f2rica queden englobades tradicions molt diverses, i tamb\u00e9 alternatives de resposta i de reorganitzaci\u00f3 social que ja no passen ni per la pura estatalitat com a resposta al capitalisme corporatiu, ni per les receptes moderadores d&#8217;una socialdemocr\u00e0cia que partia de premisses avui superades i que ha acabat atrapada en la gesti\u00f3 de la irracionalitat econ\u00f2mica que vivim. No hi ha tercera via, per\u00f2 tampoc una \u00fanica manera de ser d&#8217;esquerres.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2012\/02\/11\/catalunya\/1328988216_887304.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa temps vaig llegir que a l&#8217;escriptor franc\u00e8s Serge Quadrappani li van preguntar sobre si tenia encara sentit la cl\u00e0ssica distinci\u00f3 pol\u00edtica entre dreta i esquerra, i va respondre: &#8220;Hi ha dues maneres de no ser ni de dretes ni d&#8217;esquerres, una \u00e9s una manera de dretes i l\u2019altra \u00e9s una manera d&#8217;esquerres&#8221;. Aquesta paradoxa &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5182","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5182","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5182"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5182\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5184,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5182\/revisions\/5184"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5182"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5182"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5182"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}