{"id":5177,"date":"2012-02-10T17:35:30","date_gmt":"2012-02-10T15:35:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5177"},"modified":"2012-02-10T17:42:48","modified_gmt":"2012-02-10T15:42:48","slug":"miquel-iceta-a-cinc-dies-del-congres-federal-del-psoe-ramon-fernandez-jurado-no-perdem-la-memoria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/miquel-iceta-a-cinc-dies-del-congres-federal-del-psoe-ramon-fernandez-jurado-no-perdem-la-memoria\/","title":{"rendered":"Miquel Iceta: Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado, no perdem la mem\u00f2ria!"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L\u2019Ajuntament de Castelldefels, governat per CiU<\/strong> i PP<\/strong>, s\u2019est\u00e0 plantejant canviar el nom de la Biblioteca municipal que perdria la refer\u00e8ncia a Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado (Almeria, 6 de gener de 1914 \u2013 Barcelona, 26 de juny de 1984). Senzillament, no pot ser!<\/p>\n

Vaig tenir el privilegi de con\u00e8ixer en Ram\u00f3n i la seva traject\u00f2ria de militant obrer, persona i hist\u00f2ria que honoren i dignifiquen la nostra societat, la lluita per la llibertat en condicions terribles i el comprom\u00eds amb la democr\u00e0cia, les llibertats nacionals i \u00a0la just\u00edcia social. Us convido a afegir-vos a l\u2019esfor\u00e7 c\u00edvic de mantenir el nom de Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> associat a la Biblioteca de Castelldefels. Participeu en la campanya a Internet signant la\u00a0petici\u00f3<\/a> i seguint el tema a trav\u00e9s del\u00a0bloc<\/a>, \u00a0Facebook<\/a> i Twitter<\/a>.\u00a0I pels que no v\u00e0reu tenir l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer en Ram\u00f3n us convido a llegir l\u2019article \u201cRam\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado, un militant obrer\u201d de Jordi Garc\u00eda Soler que trobareu transcrit a continuaci\u00f3.<\/p>\n

Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado, un militant obrer<\/strong><\/p>\n

Jordi Garc\u00eda-Soler<\/strong><\/p>\n

La nostra historiografia m\u00e9s recent continua tenint un d\u00e8ficit considerable quant a l\u2019estudi del moviment obrer de Catalunya, a causa de l\u2019esc\u00e0s nombre de biografies i mem\u00f2ries dels militants obrers catalans. Superada ja l\u2019obligada sequera absoluta imposada pel llarg par\u00e8ntesi del franquisme, ara sortosament disposem d\u2019alguns treballs sobre alguns dels m\u00e9s importants l\u00edders del nostre moviment obrer, per\u00f2 a penes ens queda algun testimoni sobre els militants obrers m\u00e9s an\u00f2nims, uns lluitadors quasi sempre molt poc i sobretot molt mal coneguts. Aquest \u00e9s, sens dubte, el cas de Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado, nascut a Almeria el sis de gener de l\u2019any 1914 i mort setanta anys despr\u00e9s a Barcelona, l\u2019any 1984, despr\u00e9s de m\u00e9s de mig segle de combat pol\u00edtic i sindical constant. Tot i l\u2019edici\u00f3 de les seves\u00a0\u201cMem\u00f2ries d\u2019un militant obrer (1930-1942)\u201d<\/em>, publicades l\u2019any 1987 amb pr\u00f2legs de V\u00edctor Alba i Manel Alberich, Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado continua essent un personatge molt poc conegut i estudiat, malgrat el treball\u00a0Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado o la epopeya de la inmigraci\u00f3n<\/em>, publicat tamb\u00e9 l\u2019any 1987 per Jacint Revent\u00f3s, o la part del llibre\u00a0L\u2019aventura del militant<\/em>, editat l\u2019any 1994 per Ignacio Iglesias i V\u00edctor Alba, que li est\u00e0 dedicada.<\/p>\n

Malgrat el seu naixement a Almeria, Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> va viure la major part de la seva vida a Catalunya, menys els quinze anys d\u2019exili que va haver de viure, primer a Fran\u00e7a i posteriorment i sobretot a Xile, de 1949 a 1964. Va arribar d\u2019Andalusia a Barcelona amb els seus pares, quan ell nom\u00e9s tenia 4 anys, i va integrar-se en la societat catalana molt aviat. Ebenista de professi\u00f3 ja des de molt jove, va militar sindicalment ja a finals de la dictadura del general Primo de Rivera, a partir de l\u2019any 1930. Ho va fer inicialment a la CNT<\/strong>, quan nom\u00e9s tenia 15 anys d\u2019edat, per\u00f2 molt aviat es va afiliar ja a la UGT<\/strong>, sindicat en el qual va militar des de llavors i fins a la seva mort, m\u00e9s de cinquanta anys despr\u00e9s. Molt aviat ja no en va tenir prou amb aquella milit\u00e0ncia sindical i, coincidint amb la proclamaci\u00f3 de la II Rep\u00fablica, s\u2019afili\u00e0 al Bloc Obrer i Camperol<\/strong> (BOC<\/strong>), formant part de la Joventut Comunista Ib\u00e8rica i tamb\u00e9, home fonamentalment d\u2019acci\u00f3 com era, s\u2019integr\u00e0 en els grups d\u2019acci\u00f3 d\u2019aquella formaci\u00f3 d\u2019esquerres, des de la qual es va integrar en el Partit Obrer d\u2019Unificaci\u00f3 Marxista<\/strong> (POUM<\/strong>), en el qual va militar fins a la seva integraci\u00f3 definitiva en el Partit Socialista de Catalunya-Congr\u00e9s, una de les forces que don\u00e0 origen a l\u2019actual PSC, del qual fou militant fins a la seva mort.<\/p>\n

Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> va ser un militant obrer molt t\u00edpic dels seus temps. El seu antic company pol\u00edtic V\u00edctor Alba el va definir com\u00a0\u201cun militant t\u00edpic de la seva \u00e8poca, com ho fou el creure en la for\u00e7a de les idees, en el poder de l\u2019exemple personal, en no considerar com a sacrifici all\u00f2 que donava -en temps, diner, llibertat- a la seva causa. I en no voler passar factura\u201d<\/em>. En puc donar testimoni personal, ja que vaig con\u00e8ixer Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> ja a les acaballes del franquisme i en els inicis de la transici\u00f3 de la dictadura a la democr\u00e0cia, i el seu capteniment personal va ser en tot moment el d\u2019un militant obrer auster i modest, senzill i planer en el seu tracte personal i a la vegada extremadament rigor\u00f3s tant en la defensa de les seves idees com en l\u2019exig\u00e8ncia \u00e8tica permanent, tant la pr\u00f2pia com l\u2019aliena.<\/p>\n

Com tants altres militants obrers an\u00f2nims del nostre pa\u00eds de comen\u00e7aments del segle XX, Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> va ser un home de formaci\u00f3 exclusivament autodidacta. Ho va ser \u00f2bviament per necessitat, en uns temps en qu\u00e8 gaireb\u00e9 cap obrer no podia accedir a l\u2019ensenyament secundari i s\u2019havia de formar, per tant, en algun dels nombrosos ateneus i centres obrers existents llavors en el nostre pa\u00eds, aquelles aut\u00e8ntiques \u201cuniversitats del poble\u201d que maldaven per estendre la cultura entre la classe obrera, a desgrat de la persecuci\u00f3 implacable a qu\u00e8 estaven sotmesos gaireb\u00e9 sempre, amb tancaments freq\u00fcents i reiterats de les seves seus. L\u2019afany cultural de Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> es va fer pal\u00e8s al llarg de tota la seva vida, fins al punt que, l\u2019any 1977 i ja definitivament jubilat com ebenista, va rebre el t\u00edtol de professor de llengua catalana, a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Aquell mateix afany cultural li havia fet interessar-se tant en l\u2019esperanto com en el naturisme, com tants altres militants obrers de la seva \u00e8poca, aix\u00ed com tenir una intensa activitat de difusi\u00f3 i divulgaci\u00f3, a trav\u00e9s de tota mena d\u2019escrits i col\u00b7laboracions amb diversos mitjans de comunicaci\u00f3 catalans i estrangers, d\u2019aquells i altres moviments renovadors, entre els quals cal destacar sobretot el cooperativisme.<\/p>\n

Pol\u00edticament enquadrat en l\u2019Alian\u00e7a Obrera<\/strong>, de la qual el BOC<\/strong> era l\u2019eix principal, Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> ja llavors va destacar com un important home d\u2019acci\u00f3 en les seves primeres lluites sindicals i pol\u00edtiques, en els inicis de la nostra II Rep\u00fablica. Va tenir una participaci\u00f3 personal destacada en els fets del 6 d\u2019octubre de 1934 i en la subseg\u00fcent acci\u00f3 clandestina. L\u2019any 1935, quan feia el seu servei militar, va entrar en la Uni\u00f3 Militar Republicana Antifeixista<\/strong> (UMRA<\/strong>), motiu pel qual va ser detingut i va patir pres\u00f3 per primera vegada. Ja com a militant del POUM<\/strong> va participar en els combats que van tenir lloc a carrers i places de Barcelona el 19 de juliol de 1936, com a resultat dels quals va fracassar a Catalunya el cop d\u2019Estat feixista que va donar lloc a la m\u00e9s incivil de totes les guerres civils que hem tingut en el nostre pa\u00eds. Immediatament despr\u00e9s va marxar al front d\u2019Arag\u00f3 amb les primeres mil\u00edcies organitzades pel seu partit, en les quals va arribar a ser cap de cent\u00faria de la columna Joaquim Maur\u00edn, assolint aix\u00ed el c\u00e0rrec de comandant de l\u2019Ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica.<\/p>\n

Va caure ferit al front de Llevant el maig de 1938 -amb una ferida a la cama que el va fer caminar ja tota la vida amb una lleugera coixesa-, i llavors Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> va ser fet presoner per les tropes franquistes i -despr\u00e9s d\u2019un llarg i pen\u00f3s recorregut que el va dur des de prop de Terol i tot passant per Saragossa, Bilbao i novament a Saragossa fins arribar finalment a Barcelona- va ser jutjat i condemnat a trenta anys de pres\u00f3. Ja a la pres\u00f3 Model barcelonina, on va restar tancat durant m\u00e9s de tres anys en la m\u00e9s immediata postguerra, va ser un dels impulsors de les primeres activitats antifranquistes i de resist\u00e8ncia fetes en aquell sinistre centre penitenciari, en concret col\u00b7laborant en la difusi\u00f3 del document que, mitjan\u00e7ant rudiment\u00e0ries fotoc\u00f2pies, va denunciar l\u2019afusellament del president Llu\u00eds Companys a trav\u00e9s de la seva distribuci\u00f3 en fulls volants que van circular clandestinament arreu de Catalunya.<\/p>\n

Immediatament despr\u00e9s de la seva sortida de la pres\u00f3, l\u2019any 1942, Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> va reprendre la seva milit\u00e0ncia pol\u00edtica en el POUM<\/strong>, evidentment aleshores clandestina i en unes condicions molt dif\u00edcils a causa de la terrible repressi\u00f3 desfermada arreu del pa\u00eds per la policia pol\u00edtica de la dictadura. Tot i amb aix\u00f2, tamb\u00e9 des de la clandestinitat i com a membre del comit\u00e8 executiu del seu partit, va dur a terme una intensa acci\u00f3 pol\u00edtica, tant a trav\u00e9s del maneig d\u2019una impremta clandestina com donant suport log\u00edstic a la guerrilla urbana o facilitant el pas clandest\u00ed de fronteres.<\/p>\n

La implacable persecuci\u00f3 policial va obligar Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> a exiliar-se l\u2019any 1948, passant primer a Fran\u00e7a i poc despr\u00e9s, el 1949, a Xile, pa\u00eds en el qual va viure durant els quinze anys seg\u00fcents, fins al seu retorn a Barcelona, ja l\u2019any 1964. Durant el seu exili xil\u00e8, sense perdre mai el contacte amb els seus companys poumistes i ugetistes tant de l\u2019interior com de l\u2019exterior, es va vincular tamb\u00e9 amb algunes organitzacions pol\u00edtiques i sindicals d\u2019aquell pa\u00eds, on va dur a terme una molt intensa tasca com a publicista i col\u00b7laborador de diversos mitjans de comunicaci\u00f3, tant a la premsa escrita com sobretot a la r\u00e0dio.<\/p>\n

Al seu retorn a Catalunya, vint-i-cinc anys despr\u00e9s del final de la guerra civil i quasi coincidint amb la celebraci\u00f3 franquista dels \u201c25 a\u00f1os de paz\u201d, Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> ben aviat va reprendre la seva activitat antifranquista. Ho va fer sobretot des del barri de Bellvitge, a L\u2019Hospitalet de Llobregat, on es va instal\u00b7lar, per\u00f2 no va trigar a recuperar les seves antigues arrels barcelonines a l\u2019ex-vil\u00b7la de Gr\u00e0cia, on havia viscut abans. Va esdevenir un dels principals animadors i activistes de la Cooperativa de Teixidors a M\u00e0 d\u2019aquell barri, sobretot amb les seves col\u00b7laboracions a\u00a0La Llan\u00e7adora<\/em>. Tamb\u00e9 es va vincular a altres associacions c\u00edviques i culturals, com l\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efns de Bellvitge, el Grup Esperantista Paco kaj Amo, els Amics del Sol i d\u2019altres. A m\u00e9s, va continuar tenint contacte amb els seus amics i companys xilens, amb els quals va viure tant totes les esperances i il\u00b7lusions desvetllades en aquell pa\u00eds amb el triomf de la Unitat Popular encap\u00e7alada pel socialista Salvador Allende com l\u2019immens drama col\u00b7lectiu que va representar el cop d\u2019Estat feixista del general Pinochet i tota la seva repressi\u00f3 subseg\u00fcent.<\/p>\n

Ja a les acaballes del franquisme, quan era ja un actiu membre de l\u2019Assemblea de Catalunya com a plataforma unit\u00e0ria contra la dictadura, va participar junt amb alguns dels seus antics companys en alguns intents de reorganitzaci\u00f3 del POUM<\/strong>. Mort ja el general Franco, Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado, amb molts altres antics militants poumistes com ara Enric Adroher<\/strong> \u201cGironella\u201d o Manuel Alberich<\/strong>, entre molts m\u00e9s, s\u2019integr\u00e0 ja en el recentment creat PSC-Congr\u00e9s<\/strong>, del consell general del qual va ser elegit membre i des del qual va viure amb inter\u00e8s i passi\u00f3 tot el proc\u00e9s d\u2019unitat socialista a Catalunya que va donar definitivament origen a l\u2019actual PSC<\/strong>, en el qual es van integrar totes les grans corrents socialistes del nostre pa\u00eds en un \u00fanic partit, superant amb generositat i comprensi\u00f3 molts dels enfrontaments m\u00e9s durs que alguns d\u2019ells havien tingut sobretot durant per\u00f2 tamb\u00e9 despr\u00e9s de la guerra civil, i reconciliant-se tamb\u00e9 amb altres sectors culturals i socials.<\/p>\n

Quan Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> ja era greument malalt, es va presentar com a candidat socialista a les segones eleccions municipals democr\u00e0tiques, l\u2019any 1983, i com a tal va elegit regidor de l\u2019Ajuntament de Castelldefels. Tamb\u00e9 va ser elegit diputat socialista al Parlament de Catalunya, l\u2019any 1984, per\u00f2 per poder prendre possessi\u00f3 d\u2019aquell c\u00e0rrec ja va haver d\u2019anar-hi en cadira de rodes i en un estat f\u00edsic molt deteriorat. Ho va haver de fer des de l\u2019Hospital de Bellvitge, on va morir molt poques setmanes despr\u00e9s, el 26 de juny d\u2019aquell any, v\u00edctima d\u2019un c\u00e0ncer g\u00e0stric que el va consumir en molt poc temps.<\/p>\n

El seu vell amic Manuel Alberich<\/strong>, un altre gran exemple de militant obrer que \u00e9s testimoni encara d\u2019una espl\u00e8ndida generaci\u00f3 de lluitadors pol\u00edtics i sindicals, va definir el seu company Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> com\u00a0\u201cenemic ac\u00e8rrim de l\u2019opressi\u00f3 i de la injust\u00edcia per damunt de tota altra consideraci\u00f3\u201d<\/em>,\u00a0\u201cun idealista\u201d<\/em>,\u201cun defensor de la causa dels humils, dels damnats de la terra, combatent per la llibertat dels homes i dels pobles amb el fusell a la m\u00e0 quan fou necessari i combatent a tothora amb la seva ploma punyent i infatigable\u201d<\/em>.<\/p>\n

Els qui, com jo mateix, vam tenir el goig i el privilegi immens de poder compartir amb Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong>, almenys durant els seus \u00faltims anys de vida, les grans il\u00b7lusions desvetllades per la llibertat i la democr\u00e0cia finalment recuperades en el nostre pa\u00eds, recordarem sempre la seva experimentada lucidesa de company veter\u00e0 i a la vegada el seu inesgotable entusiasme juvenil, gaireb\u00e9 d\u2019adolescent, aix\u00ed com la seva capacitat simult\u00e0nia per a fer alhora les an\u00e0lisis m\u00e9s acurades i rigoroses de qualsevol fet pol\u00edtic nacional o internacional -relacionant-los quasi sempre amb algunes de les seves moltes experi\u00e8ncies personals-, i alhora d\u2019esclatar en grans manifestacions d\u2019alegria o d\u2019indignaci\u00f3, \u00fanicament temperades pel seu propi capteniment personal, amb aquella actitud pulcre i educada que sempre el va caracteritzar. Les seves classes de llengua catalana a molts dels seus companys de milit\u00e0ncia pol\u00edtica o sindical, un molt bon testimoni de la seva profunda catalanitat, s\u00f3n recordades encara amb gran enyoran\u00e7a i gratitud per molts dels seus antics deixebles, sobretot per les moltes an\u00e8cdotes personals amb qu\u00e8 les solia allargar.<\/p>\n

El seu enterrament, aquella trista tarda de finals de juny de 1984 en qu\u00e8 el vam acomiadar al cementiri de Castelldefels, va ser l\u2019homenatge sincer i senzill retut a\u00a0\u201cun combatiu home del poble\u201d<\/em>, com Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> va ser definit pel seu gran amic i company Manuel Alberich<\/strong>. Va ser el molt merescut homenatge a\u00a0\u201cun militant obrer\u201d<\/em>, com el mateix Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> es va voler definir a les seves mem\u00f2ries, un petit gran llibre que ha de ser tingut molt en compte en els treballs dedicats a historiar el moviment obrer a Catalunya durant el segle XX.<\/p>\n

Bloc d’en Miquel Iceta<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019Ajuntament de Castelldefels, governat per CiU i PP, s\u2019est\u00e0 plantejant canviar el nom de la Biblioteca municipal que perdria la refer\u00e8ncia a Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado (Almeria, 6 de gener de 1914 \u2013 Barcelona, 26 de juny de 1984). Senzillament, no pot ser! Vaig tenir el privilegi de con\u00e8ixer en Ram\u00f3n i la seva traject\u00f2ria de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5177","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5177","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5177"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5177\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5180,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5177\/revisions\/5180"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5177"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5177"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5177"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}