{"id":5151,"date":"2012-01-27T09:17:05","date_gmt":"2012-01-27T07:17:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5151"},"modified":"2012-01-27T09:17:05","modified_gmt":"2012-01-27T07:17:05","slug":"hilari-raguer-camps-i-els-processos-de-ruptura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/hilari-raguer-camps-i-els-processos-de-ruptura\/","title":{"rendered":"Hilari Raguer: Camps i els processos de ruptura"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Jacques M. Verg\u00e8s <\/strong>\u00e9s un advocat criminalista franc\u00e8s (el cognom \u00e9s ben catal\u00e0) que ha estat qualificat d’advocat del diable per haver-se prestat a defensar terroristes tant de dretes com d’esquerres. La seva biografia sembla treta del film de Catherine Deneuve\u00a0Indochine<\/em>. El seu pare era c\u00f2nsol franc\u00e8s a Tail\u00e0ndia i la seva mare era una institutriu vietnamita. Despr\u00e9s de viure un temps a l’illa de la Reuni\u00f3, el 1945 Verg\u00e8s<\/strong> va traslladar-se a Par\u00eds i va ingressar al Partit Comunista Franc\u00e8s<\/strong>, per\u00f2 el 1957 el va deixar per fer-se maoista. Va defensar terroristes algerins, dels Khmers Rojos i tamb\u00e9 Ilitx Ram\u00edrez S\u00e1nchez<\/strong>, conegut com el Chacal, per\u00f2 tamb\u00e9 el nazi Klaus Barbie<\/strong> i el negacionista de l’Holocaust Roger Garaudy<\/strong>, i fins i tot s’havia ofert per defensar el serbi Milosevic<\/strong>, que no el va acceptar. Li van preguntar si hauria acceptat de defensar Hitler<\/strong> i va respondre que fins i tot defensaria Bush<\/strong>, sempre que es reconegu\u00e9s culpable. Fa bastants anys que no es parla de Verg\u00e8s<\/strong> i ning\u00fa sap on ha anat a parar. El cas \u00e9s que, fruit de la seva experi\u00e8ncia forense, el 1968 va publicar el llibre\u00a0De la strat\u00e9gie judiciaire<\/em> , tradu\u00eft al castell\u00e0 amb el t\u00edtol m\u00e9s expl\u00edcit d’ Estrategia judicial en los procesos pol\u00edticos<\/em> (Anagrama, 1970), en el qual explica amb una colla d’exemples hist\u00f2rics que en aquestes causes hi ha dues estrat\u00e8gies possibles, que ell anomena processos de conniv\u00e8ncia i processos de ruptura. En els primers, l’acusat accepta la validesa de les lleis i la compet\u00e8ncia del tribunal i mira de negar l’autoria dels fets imputats, o b\u00e9 al\u00b7lega eximents o atenuants, i al capdavall implora la benevol\u00e8ncia del tribunal. En els de ruptura, els acusats rebutgen el sistema legal vigent, neguen l’autoritat dels jutges i (com en el cas de les brigades roges italianes) els amenacen i els diuen que el poble ja els ha condemnat a mort, cosa que els fa molt poca gr\u00e0cia. No s’adrecen al tribunal sin\u00f3 a l’opini\u00f3 p\u00fablica. Podem pensar en algun proc\u00e9s d’etarres.<\/p>\n

Sense que el cas sigui exactament el mateix, l’actitud adoptada per l’expresident Francisco Camps<\/strong> recorda l’estrat\u00e8gia que Verg\u00e8s<\/strong> anomena de ruptura. Aquest proc\u00e9s ha estat un dels m\u00e9s seguits pels mitjans de comunicaci\u00f3, amb m\u00e9s de 150 periodistes acreditats, i Camps<\/strong> no ha parat de tirar llenya al foc per alimentar l’espectacle. La sala destinada a l’audi\u00e8ncia va resultar insuficient i se’n va haver d’afegir una altra ve\u00efna per a monitors, altaveus, ordinadors port\u00e0tils, micr\u00f2fons de r\u00e0dio i c\u00e0meres de televisi\u00f3. Ja en la seva primera compareixen\u00e7a davant el tribunal va afirmar que els valencians, malgrat l’acusaci\u00f3 formulada contra ell, a les eleccions havien votat a favor seu. Durant el proc\u00e9s, el jutge li ha hagut de cridar repetidament l’atenci\u00f3 pel seu comportament arrogant i les faltes de respecte, com \u00e9s ara mantenir converses animades, gesticular o llegir el diari, com si tot all\u00f2 no fos cosa seva. Camps<\/strong> ha dit i repetit que ell s’havia ofert com un boc expiatori el dia que va dimitir, per no posar cap obstacle a la vict\u00f2ria electoral de Rajoy<\/strong>, per\u00f2 alhora suggeria que els seus amics l’havien tra\u00eft. Un dels dies del judici va compar\u00e8ixer amb un llibre sobre la tra\u00efci\u00f3 dels falsos amics de Job, l’exhibia ostensiblement i el comentava amb els seus defensors. Sobre els elegants vestits que havia rebut, va dir, sempre arengant els seus fidels: “Suposo que els meus conciutadans voldran que vagi ben vestit”. Cont\u00ednuament apel\u00b7lava a la ciutadania i als \u00e8xits electorals, com si el\u00a0pueblo soberano<\/em> estigu\u00e9s per damunt de tots els tribunals. Es va negar a respondre a l’acusaci\u00f3 privada, promoguda pel PSPV<\/strong>, dient: “Amb el respecte al jurat i acollint-me al meu dret, renuncio a respondre a qui representa el partit amb el qual he competit des de fa vuit anys i al qual sempre he tingut la sort de guanyar<\/em>“. Al final del judici, en les seves \u00faltimes paraules, amb un menyspreu total pel tribunal, Camps<\/strong> ha dit: “Vinc a buscar la just\u00edcia que imparteixen els meus conciutadans”.<\/em><\/p>\n

Aquesta estrat\u00e8gia de ruptura adoptada per l’expresident no li deu haver estat f\u00e0cil d’adoptar, per\u00f2 les proves de la corrupci\u00f3 eren tan aclaparadores que si es mantenia en una defensa convencional tenia la causa perduda. Per aix\u00f2 s’ha llan\u00e7at pel cam\u00ed de la ruptura amb tot el seu talent histri\u00f2nic, i el jurat l’ha declarat no culpable.<\/p>\n

Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jacques M. Verg\u00e8s \u00e9s un advocat criminalista franc\u00e8s (el cognom \u00e9s ben catal\u00e0) que ha estat qualificat d’advocat del diable per haver-se prestat a defensar terroristes tant de dretes com d’esquerres. La seva biografia sembla treta del film de Catherine Deneuve\u00a0Indochine. El seu pare era c\u00f2nsol franc\u00e8s a Tail\u00e0ndia i la seva mare era una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[100,188],"class_list":["post-5151","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-corrupcio","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5151","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5151"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5151\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5154,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5151\/revisions\/5154"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5151"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5151"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5151"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}