{"id":5145,"date":"2012-01-26T10:19:48","date_gmt":"2012-01-26T08:19:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=5145"},"modified":"2012-01-26T10:19:48","modified_gmt":"2012-01-26T08:19:48","slug":"felipe-gonzalez-una-resposta-a-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/felipe-gonzalez-una-resposta-a-la-crisi\/","title":{"rendered":"Felipe Gonz\u00e1lez: Una resposta a la crisi"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ens trobem en el quart any de la crisi i la perspectiva ens fa pensar en la famosa d\u00e8cada perduda d’Am\u00e8rica Llatina en els anys vuitanta del passat segle.\u00a0A hores d’ara es tendeix a oblidar que el seu origen va ser la implosi\u00f3 d’un sistema financer desregulat, ple d’una enginyeria financera carregada de fum, sense relaci\u00f3 amb l’economia productiva.\u00a0Aix\u00f2 va arrossegar l’economia real a una recessi\u00f3 mundial, especialment greu en els pa\u00efsos centrals, com a epicentre d’aquest absurd sistema.<\/p>\n

Avui s’enfronta la situaci\u00f3 del deute sobir\u00e0 derivada de la crisi financera, com un problema de solv\u00e8ncia, que no existeix, encara que el m\u00e9s greu sigui la manca de liquiditat i de creixement econ\u00f2mic que \u00e9s generador d’ocupaci\u00f3.\u00a0Error d’estrat\u00e8gia, en particular a la zona euro, que pot contreure dram\u00e0ticament l’economia i agreujar la crisi del deute, a m\u00e9s de fer-nos oblidar les causes origin\u00e0ries i per tant, no actuar sobre elles.\u00a0Aquest enfocament est\u00e0 q\u00fcestionant la cohesi\u00f3 social que ha definit l’\u00e8poca de reconstrucci\u00f3 i desenvolupament d’Europa des de la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n

Tota una gran paradoxa: el model triomfant del neoconservadorisme desregulador que s’inicia en els vuitanta del segle XX, domina l’escena de la globalitzaci\u00f3 fins a l’esclat de 2008 i, com a resposta, la mateixa corrent ideol\u00f2gica, majorit\u00e0ria avui a Europa, s’oblida de les causes de la crisi i centra l’estrat\u00e8gia en les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquesta.\u00a0Les forces representatives del centre esquerra progressista se senten arraconades i a la defensiva a la Uni\u00f3 Europea i assetjades per la pressi\u00f3 de la dreta m\u00e9s extrema als Estats Units.<\/p>\n

Alhora, creix el nacionalisme antieuropeista, el virus destructor d’Europa al llarg del segle XX.\u00a0De nou la paradoxa: les propostes de governan\u00e7a econ\u00f2mica europea, imprescindible perqu\u00e8 funcioni la Uni\u00f3 Monet\u00e0ria, pel seu enfocament erroni, acceleren les pulsions nacionalistes en tots els racons d’Europa.\u00a0Una barreja explosiva que introdueix m\u00e9s confusi\u00f3 a la ciutadania, que veu els seus governs inermes davant l’hegemonia dels “mercats”.<\/p>\n

En aquestes circumst\u00e0ncies necessitem, m\u00e9s que mai, una proposta socialdem\u00f2crata i europeista, des d’un pensament renovat, capa\u00e7 de comprendre les implicacions del canvi civilitzatori que vivim a nivell global.\u00a0No pot ser merament defensiva del que s’ha aconseguit fins ara amb aquest model que Lula<\/strong> definia com “patrimoni democr\u00e0tic de la humanitat”, per no caure en la den\u00fancia sense alternativa del pensament neoconservador que ens va portar a la crisi.<\/p>\n

Europa no t\u00e9 un altre cam\u00ed en la globalitzaci\u00f3 que m\u00e9s Europa, m\u00e9s sobirania compartida per avan\u00e7ar en la governan\u00e7a econ\u00f2mica de la Uni\u00f3 i en la seva projecci\u00f3 rellevant cap a l’exterior.\u00a0Aquest impuls hauria d’excloure de la nostra agenda les temptacions nacionalistes i proteccionistes que persegueixen r\u00e8dits pol\u00edtics a curt termini.\u00a0Per\u00f2 aquest impuls cap a una major integraci\u00f3 europea no es pot formular des d’una estrat\u00e8gia equivocada com la que domina la realitat actual, provocant desesperan\u00e7a ciutadana davant la contracci\u00f3 de l’economia, l’augment de l’atur i la liquidaci\u00f3 de les xarxes de cohesi\u00f3 i solidaritat.\u00a0Es demanen sacrificis reals i s’ofereixen esperances incertes.<\/p>\n

\u00c9s l’oportunitat per a una opci\u00f3 renovada socialdem\u00f2crata i europeista. Necessitem ajustar els nostres comptes p\u00fablics, controlar els d\u00e8ficits excessius i el deute en augment.\u00a0Per\u00f2 no necessitem una ter\u00e0pia brutal que oblidi la necessitat de cr\u00e9ixer i generar ocupaci\u00f3.\u00a0Tenim un problema de deute per\u00f2 no de solv\u00e8ncia.\u00a0Necessitem liquiditat perqu\u00e8 arribi el cr\u00e8dit a l’economia productiva i hagi creixement i ocupaci\u00f3. Podem i hem d’activar el Banc i el Fons Europeu d’Inversions i convocar els que vulguin participar amb els seus excedents d’estalvi -com la Xina i altres emergents- en un gran fons per invertir en infraestructures energ\u00e8tiques, de xarxes, d’autopistes del mar…, que impulsin la modernitzaci\u00f3 i el creixement generador d’ocupaci\u00f3 a Europa.<\/p>\n

Per\u00f2 no hem d’oblidar l’origen de la crisi.\u00a0L’habilitat neoconservadora, la dels actors financers, la de les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 consisteix en fer-nos oblidar les correccions de fons que necessita el model d’economia financera sense regulaci\u00f3 i plena de fum que ens va portar a aquesta cat\u00e0strofe.\u00a0Els governs estan condicionats obsessivament per les “primes de risc”, les valoracions de les ag\u00e8ncies -sense legitimitat, ni d’origen ni d’exercici-, enterrats en una esp\u00e8cie de lluita de superviv\u00e8ncia dia a dia, que els distreu de les causes de fons que van provocar la situaci\u00f3 actual.\u00a0Ni tan sols s’aconsegueix el consens m\u00ednim per imposar una taxa a les transaccions financeres.\u00a0La resist\u00e8ncia no es produeix pels efectes recaptadors d’aquesta taxa, sin\u00f3 pels efectes reguladors que permetrien controlar els moviments especulatius de curt termini que afecten dram\u00e0ticament el valor de les empreses i pertorben el funcionament de l’economia real.<\/p>\n

A m\u00e9s l’esquerra ha de proposar, sense por, les reformes estructurals necess\u00e0ries per avan\u00e7ar cap a una economia altament competitiva, que premi\u00ef la productivitat per hora de treball, l’excel\u00b7l\u00e8ncia en el producte final, la innovaci\u00f3 i l’esperit emprenedor.\u00a0Un model sostenible econ\u00f2micament i mediambientalment, per competir en una economia globalitzada que ens est\u00e0 marginant.\u00a0Nom\u00e9s aix\u00ed podrem afegir el valor suficient per defensar -a l’ofensiva- la cohesi\u00f3 social que ens identifica, millorant un sistema sanitari p\u00fablic, una educaci\u00f3 i una formaci\u00f3 professional de qualitat, que ens permeti arribar a tothom, igualar oportunitats i competir amb avantatge.<\/p>\n

Si volem que hi hagi una alternativa d’esquerra majorit\u00e0ria, que inclogui al centre de l’espectre social i pol\u00edtic, als joves i als grans, hem d’utilitzar els nostres valors per aplicar-los a la nova realitat.\u00a0Nosaltres, socialistes espanyols, ho vam fer en els vuitanta, abans que altres parlessin de “terceres vies” per a la socialdemocr\u00e0cia.\u00a0La societat ens va entendre i ens va recolzar.\u00a0Una vegada m\u00e9s he de recordar que l’esquerra no pot cometre l’error de confondre els instruments amb les finalitats, ni la ideologia amb la vestidura buida d’idees amb qu\u00e8 s’encobreixen alguns.\u00a0I, en cada \u00e8poca hist\u00f2rica, cal saber renovar les idees i els instruments per ser fidels als valors de solidaritat i llibertat que ens impulsen.
\n
\nEl Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ens trobem en el quart any de la crisi i la perspectiva ens fa pensar en la famosa d\u00e8cada perduda d’Am\u00e8rica Llatina en els anys vuitanta del passat segle.\u00a0A hores d’ara es tendeix a oblidar que el seu origen va ser la implosi\u00f3 d’un sistema financer desregulat, ple d’una enginyeria financera carregada de fum, sense …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-5145","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5145","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5145"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5145\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5150,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5145\/revisions\/5150"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5145"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5145"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5145"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}